Paraules swahili amb la lletra T
955 entrades. Tria una paraula per veure’n la definició en català.
- T'ik'uu veure Bajuni
- ta¹ marca del futur
- -ta² batre, pegar
- -ta³ pondre ous
- taa¹ llum, semàfor: ~ ya mkono llanterna
- taa² rajada
- taa³ exaltat
- taa⁴ veure taala
- taa⁵ veure utii
- taabani¹ cansat, dèbil, sense forces
- taabani² amb problemes, en crisi: hali yangu ~ la meva situació és…
- -taabika estar preocupat, estar ansiós, estar fatigat
- taabini funeral
- -taabisha forma cau. de -taabika estar preocupat per
- taabu veure tabu
- taadi¹ veure tadi1
- -taadi² veure -tadi2
- -taahari endarrerir-se, ser tard
- taahira endarreriment, retard, ajornament, termini
- taala o taa² famós, honorable
- -taalaki¹ estar conecetat amb, unit a, en proximitat amb
- taalaki² connexió, proximitat
- -taalamika o –taalamu estar ben educat, ben informat, estar escolaritzat
- -taalamu veure –taalamika
- taalimu veure taaluma
- taaluma o taalimu cultura, instrucció, educació, facultat, especialitat
- -taamali contemplar
- -taamamu donar-se una oportunitat, tenir la sort
- taamuli mediació, reflexió, pensament
- taanasa plaer, luxe
- taanisi¹ o anisi deliciós, luxós, agradable
- -taanisi² donar plaer, delectar, entretenir, agradar
- taarab melodia,cançó tradicional
- taarabu veure tarabu
- taarifa notícies, comunicat, report
- -taarifu veure –arifu
- taashira veure ishara
- taasisi 1. institució 2. secció, departament, ministeri
- taasubi tendència, obstinació: ~ ya kiume masclisme
- -taataa preocupar-se, amoïnar-se
- taathira o taathiri 1. efecte, influència 2. defecte, imperfecció, cicatriu
- tabaa problema, dificultat
- tabaka¹ classe social
- tabaka² o tabaki estrat, ratlla
- tabaki veure tabaka2
- tabano paraules per desitjar la millora d'un malalt
- -tabaruki veure –tabaruku
- -tabaruku¹ o –tabaruki dedicar, recol·lectar
- tabaruku² dedicatòria
- tabasamu¹ somriure
- -tabasamu² riure, somriure
- -tabawali orinar, pixar
- tabia costum, caràcter, manera
- tabianchi clima
- -tabibia tractar mèdicament
- tabibu doctor, metge
- -tabiri interpretar els somnis, profetitzar, preveure, predir
- tabu o taabu dolor, aflicció, patiment, sofriment, dificultat
- tabwatabwa suau
- -tadaraki o -tadaruki emprendre, responsabilitzar-se, prendre decisions
- -tadaruki veure –tadaraki
- tadi¹ o taadi¹ transgressió, ofensa, rudesa
- -tadi² o -taadi² transgredir, ofendre, ser rude
- taekwando taekwondo
- tafadhali¹ per favor, si us plau
- -tafadhali² fer un favor, ser amable, agarir
- -tafadhalisha demanar educadament, per favor
- -tafahari sentir-se orgullós, presumir
- -tafakari o -tafakuri² pensar
- -tafakarisha forma cau. de -tafakari fer pensar
- tafakuri¹ o tafkira meditació, pensament
- -tafakuri² veure -tafakari
- -tafaraji o –tafaruji buscar el comfort, mirar una vista agradable
- -tafaruji veure –tafaraji
- -tafasiri veure -tafsiri
- tafauti veure tofauti
- -tafautiana veure –tofautiana
- -tafautika veure -tofautika
- -tafautisha veure –tofautisha
- tafi veure chafi
- -tafiri molestar, destorbar
- -tafishi vexar, molestar, importunar
- -tafiti¹ espiar, tafanejar, examinar, investigar
- tafiti² pl. de utafiti
- -tafitiwa forma pas. de -tafiti ser investigat, ser examinat
- tafkira veure tafakuri1
- taflisi fallida, bancarrota: kutia ~ fer fallida, bancarrota
- tafrani dificultats, problemes, disgustos
- tafrija diversió, relaxació, entreteniment
- tafsiri¹ o tafasiri traducció, comentari, explicació, interpretació
- -tafsiri² o -tafasiri traduir, comentar, explicar, interpretar
- -tafsirika forma est. de -tafsiri2 estar traduint
- -tafsiriwa forma pas. de -tafsiri2 ser traduit
- -tafuna mastegar, mossegar, rosegar
- -tafunwa forma pas. de –tafuna ser mastegat, mossegat, rosegat
- -tafuta buscar
- -tafutana forma recíp. de –tafuta buscar-se
- -tafutia forma prep. de –tafuta cercar a algú, buscar a fora
- -tafutiwa froma pas. de -tafutia ser buscat
- -tafutwa forma pas. de -tafuta ser buscat, ser cercat
- -taga pondre ous
- tagaa branca
- -tagusa tocar, estar al costat
- -tagusana forma recíp. de tagusa tocar-se
- tahadhari¹ veure hadhari1
- -tahadhari² veure –hadhari2
- -tahadharisha veure -hadharisha
- tahajia alfabet, ortografia
- -tahamaki observar, adonar-se, alarmar-se
- -tahamini veure -tahmini
- tahanani irreparable: tenge ~ caos irreparable
- -taharaki o -staharaki estar excitat, estar inquiet, estar intranquil
- tahariri editorial (d’un diari)
- taharuki¹ excitació, preocupació, inquietud, intranquil·litat
- -taharuki² veure -taharaki
- -tahaurukisha forma est. de -taharuki1 estar excitat, inquiet
- tahayari¹ modèstia, timidesa, vergonya
- -tahayari² avergonyir-se, ser tímid, estar humiliat
- tahayuri torbació, confusió, humiliació
- -tahini examinar
- -tahiniwa forma pas. de –tahini examinar-se, ser examinat
- -tahiri 1. circumcidar 2. fer ablació del clítoris
- -tahiriwa forma pas. –tahiri ser circumcidat
- -tahmini o -tahamini endevinar, descobrir
- tai¹ voltor
- tai² corbata
- taibu¹ bo
- taibu² bé! certament! molt bé
- taifa nació, estat
- -a taifa nacional
- -taifisha nacionalitzar
- taimu temps
- taipolojia tipologia
- taipu màquina d’escriure: piga ~ escriure a màquina, mecanografiar
- taire veure tawire
- -taja anomenar, enumerar, anunciar, mencionar
- tajamala favor, amabilitat, acord, aprovació
- -tajamali ajudar, fer un favor a
- taji 1. corona, diadema 2. campionat
- -tajia forma prep. de –taja anomenar a, mencionar a
- -tajika forma est. de –taja ser digne o important de mencionar
- tajiri¹ home ric, negociant, patró, capitalista
- tajiri² ric
- -tajiri³ enriquir-se
- tajiriba o tajriba o jatiriba experiència
- -tajiribisha o -tajribisha experimentar
- -tajirika ser ric
- -tajirisha forma cau. de –tajirika fer-se ric, enriquir-se
- tajriba veure tajiriba
- -tajribisha veure -tajiribisha
- -tajwa forma pas. de –taja ser mencionat, ser nominat, ser citat,…
- taka¹ veure takataka
- -taka² voler, desitjar: ~ radhi disculpar-se: ~ shauri decidir
- taka³ marca del futur quan l'acompanya un relatiu
- takabadhi avariciós, frugal, miserable
- -takabali acceptar una pregària
- -takasa netejar, purificar, santificar
- -takata¹ estar net
- -takata² deixar el tauler del bao a punt per jugar
- takataka o taka¹ brutícia, porqueria, escombraries
- -takatifu net, pur, sant, santificat
- takia¹ coixí
- -takia² forma prep. de –taka demanar per, desitjar, voler
- -takikana desitjar, ser desitjable, caldre, ser necessari
- -takiwa forma pas. de –taka ser volgut
- tako natja
- takriban o takribani casi, aproximadament, a prop
- takribani veure takriban
- takrima recepció, benvinguda
- taksiri crim, falta, defecte
- takua¹ pietat, devoció
- takua² arrogància, ostentació, orgull
- -takua³ esgarrapar
- takwa veure matakwa
- takwimu calendari, almanac, estadística
- talaka divorci
- talakim veure talkini
- talasimu talismà, amulet, encant
- taleshi o ma- prostituta
- -talii investigar, examinar
- -taliki divorciar-se
- talkini o talakim oració fúnebre
- tama¹ o tamati decisió, final, conclusió
- tama² galta: shika ~ posar la cara entre les mans
- tama³ decisivament, final
- -tama⁴ arribar al final, mudar-se, emigrar
- tamaa avarícia, gasiveria, ambició
- tamaduni¹ pl. de utamaduni
- -tamaduni² civilitzar-se, tornar-se refinat
- -tamakani estra tranquil, estar sense problemes
- -tamalaki tenir poder, exercir l’autoritat
- -tamani desitjar, cobejar
- tamanio veure matamanio
- -tamanisha forma cau. de -tamani fer desitjable, atractiu, fascinant
- tamasha entreteniment, xou, espectacle, festival, banquet
- tamathali figura oratòria, en sentit figurat, comparació
- tamati veure tama1
- -tamatisha finalitzar,concloure
- -tamba narrar, exhibir,
- -tambaa² lliscar, arrossegar-se, reptar, trepar
- tambaama-¹ o tambara parrac, roba arnada, roba estripada
- tambara veure tambaa1 ma-
- tambarare pla, plana
- -tambaza estirar, arrossegar: ~ maneno parlar lentament, arrossegar…
- tambi¹ fideus, macarrons, pasta
- tambi² pl. de utambi
- -tambiana forma recíp. de –tamba explicar-se, narrar-se
- -tambika sacrificar, oferir
- tambiko ofrena, sacrifici, tòtem
- tambo¹ secret, trencaclosques
- tambo² grandària,grossària, amplitud
- tamboi ajudant del conductor
- -tambua reconèixer, recordar, entendre,adonar-se
- -tambuka passar per sobre, saltar, remontar
- -tambulia forma prep. de -tambua reconèixer a, recordar a, entendre a
- -tambulika forma est. de –tambua ser ben conegut, ser distingit, ser…
- -tambulikana forma recíp. de -tambulika ser conegut per tothom, per arreu
- -tambulisha forma cau. de –tambua identificar, fer saber, assenyalar,…
- tambulishi identificació: hati ~ credencials
- -tambuliwa forma pas. de –tambua ser reconegut
- -tamia ser encantador, atractiu, agradable
- -tamka pronunciar, dir, parlar, anunciar, declarar
- tamko o tamshi expressió, pronunciació
- -tamkwa forma pas. de -tamka ser pronunciat, dit, anunciat
- tamrini deures
- tamshi veure tamko ma-
- tamthili¹ similitud, analogia
- tamthili² comparable, similar
- tamthilia o tamthiliya obra de teatre, actuació
- tamthiliya veure tamthilia
- -tamu dolç, gustós, deliciós
- tamviri branca
- -tamwa fruir, gaudir, sentir-se feliç, aprofitar
- -tana separar, partir, esquinçar
- -tana na presentar
- -tanabahi ser conscient, donar-se compte, adonar-se, recordar
- -tanabahisha forma cau. de –tanabahi fer-se conscient
- -tanabahishwa forma pas. de -tanabahisha ser conscients
- tanbihi nota, nota al peu de pàgina
- -tanda estendre, cobrir
- -tandaa estar desplegat, estar cobert
- tandabui teranyina
- tandala kudu gran
- -tandaza o –tandazika forma cau. de –tanda estar estés, estar cobert
- -tandazika veure -tandaza
- -tandika¹ cobrir amb roba, estendre : ~ kitanda fer el llit
- -tandika² pegar, colpejar, batre, ensellar
- -tandikia¹ forma prep. de -tandika1 cobrir amb, estendre a
- tandiko cobrellit, estora, catifa: matandiko ya kitanda roba de llit
- -tandikwa forma pas. de-tandika1 ser fet el llit, estar estès
- tando veure wando
- tanga¹ vela: enda kwa ~ navegar a vela
- tanga² veure matanga
- -tanga³ o –tangatanga vagarejar, perdre el temps
- Tanga⁴ tercera illa de Zanzíbar
- -tangaa 1. estendre, estar estès 2. ser famós, ser conegut
- -tangamana barrejar, unir
- tangamano 1. unió, barreja, reunió 2. harmonia, concòrdia, acord
- Tanganika Tanganika
- -tangatanga veure -tanga3
- tangawizi gingebre (arrel i beguda)
- -tangaza anunciar, proclamar, fer saber, retransmetre
- -tangazawa forma pas. de -tangaza ser anunciat, proclamat, fet saber
- -tangazia donar a conèixer
- -tangaziwa forma pas. de -tangazia ser donat a conèixer
- tangazo anunci, propaganda, notícia, informació, advertència: toa…
- -tangazwa forma pas. de –tangaza ser anunciat, ser retransmès
- tange bosc talat per conrear
- tangi cisterna, tanc
- tangia veure tangu
- tango cogombre
- tangomaji síndria
- tangu des de (temps): ~ azali des de sempre: ~ na ~ mai abans i…
- -tangua revocar, rescindir, anul·lar
- tanguapo des d'ara mateix, des de quan
- -tangulia anticipar-se, preveure, precedir
- -tangulifu superior, en davantera
- -tanguliwa forma pas. -tangulia ser precedit, previst, anticipat
- -tanguliza forma cau. de –tangulia fer precedir
- tangulizi pl. de utangulizi
- tani¹ d'esquenes
- tani² tona
- -tania tractar amb familiaritat; prendre el pèl, burlar-se
- taniboi descarregador, ajudant del camió
- -tano cinc
- TANU Unió Nacional Africana de Tanganika
- -tanua engrandir, expandir, estendre, obrir de bat a bat
- -tanuka forma est. de –tanua ser extens, ser ample, estar eixamplat
- tanuri o tanuu forn
- tanuu veure tanuri
- -tanza complicar
- tanzia obituari, anunci d’una mort, tragèdia
- tanzu¹ extens, subsidiari
- tanzu² pl. de utanzu
- tanzu³ branca
- -tanzua 1. resoldre un enigma 2. aclarir, clarificar
- -tanzuka forma est. de –tanzua estar obert, estar clarificat
- -tanzuliwa forma pas. de –tanzua ser resolt, ser acl arit
- tao¹ orgull, altivesa, arrogància, aires
- tao² arc, corba, sector d'un cercle
- -tapakaa escampar, infestar, dispersar
- -tapakaza forma cau. de –tapakaa estar escampat, estar dispers
- -tapatapa anar d’aquí a allà, voletejar
- tapeli¹ estafador
- -tapeli² estafar
- -tapeliwa forma pas. de -tapeli2 ser estafat
- -tapia maldar per, perseguir, +empaitar
- -tapiana forma recíp. de –tapia llençar-se, abocar-se
- -tapika vomitar, estar marejat
- tapishi vòmit
- tapisho emètic, vomitiu
- tapo¹ un grup de gent
- tapo² el fruit de l'areca
- tapureta màquina d’escriure
- taraa si, en cas de
- tarabizuna perfum fet per una barreja de diferents flors amb aigua
- tarabu o taarabu música tradicional que es cantada en concerts
- -taradia esperar
- tarafa districte, part, negoci
- tarafu equilibri
- taraja confiança, esperança
- -taraji esperar, confiar
- -tarajia forma prep. de –taraja esperar a, confiar en
- tarajio expectació, esperança
- -tarajiwa forma pas. de –taraji ser esperat, tenir l’esperança de
- tarakilishi ordinador
- tarakimu xifra, numeral, digit: ~ za kiarabu xifres aràbigues: ~ za…
- taraklishi veure tarakilishi
- taratibu¹ pl. de utaratibu n. mètode, sistema, ordre
- taratibu² tranquil, curós, ordenat, sistemàtic
- taratibu³ lentament, tranquil·la, sistemàtica
- -tarazaki proveir-se, mantenir-se
- tarbushi fes de color vermell amb un rivet negre, gorra
- tarehe data, aniversari, història
- tarishi carter, missatger
- -tarjumi¹ traduir
- tarjumi¹ traducció
- tarumbeta trompeta
- tasa¹ estèril, inútil
- tasa² senar
- tasa³ ostra en dialecte Kimvita
- tasbihi o tasubihi pregària, rosari musulmà
- tashbiha veure tashbihi
- tashbihi o tashbiha o tashibihi símil, somriure
- tashibihi veure tashbihi
- tashihisi personificació
- tashkota instrument musical com la mandolina
- tashtiti¹ iniciació, instigació, provocació, sàtira
- -tashtiti² incitar, instigar, provocar, satiritzar
- tashwishi dubte, malentès, confusió, preocupació
- tasihili ràpidament: fanya ~ fer-ho ràpidament
- tasinifu o tasnifu tesi
- taslim veure taslimu2
- taslimu¹ prompte, ràpid, suficient
- taslimu² o taslim en efectiu
- tasnifu veure tasinifu
- -tasua 1. resoldre 2. clarificar, elaborar, explicar
- tasubihi veure tasbihi
- -tasulia forma prep. –tasua clarificar a, elaborar per
- taswira 1. imatge, imatgeria, dibuix 2. diagrama
- tata¹ o tatazi complicació, dificultat, confusió
- -tata² ser embolicat, ser complicat, confondre
- -tataga 1. creuar un carrer, el riu 2. plegar els braços
- -tatanisha o –tatiza estar perplex, complicar
- -tatarika¹ xerrar, barbotejar, petar
- -tatarika² crepitar, esclafir, sacsejar, agitar
- -tatarisha forma cau. de -tatarika2 crepitar, esclafir
- tatazi veure tata ma-
- -tathmini¹ valorar, taxar, posar preu
- tathmini² valoració
- -tathminiwa forma pas. de -tathmini ser valorat, taxat
- -tatia forma prep. de -tata2 embolicar, enrotllar, complicar: ~…
- -tatiza¹ veure –tatanisha
- -tatiza² girar, donar la volta
- -tatizika forma est. de –tatiza1 deixar perplex, desconcertar,…
- tatizo veure matatizo
- -tatizwa forma pas. de -tatiza1 estar preocupat,perplex,desconcertat
- -tatu tres
- -a tatu tercer
- -tatua apartar, resoldre, estripar, partir
- -tatulia forma prep. de -tatua apartar-se de, per resoldre
- -tatuliwa forma pas. de la prep. de –tatua ser resolt, ser desenredat
- taulo o taweli tovallola: futa kwa ~ assecar, eixugar
- tauni plaga, epidèmia, còlera
- tausi paò reial
- tausia necrologia, cerimònia necrològica
- -tawa¹ 1. extreure, retirar 2. viure segons les normes de la…
- tawa² paella
- -tawala governar
- -tawaliwa forma pas. de –tawala ser governat
- -tawanya escampar, dispersar-se, distribuir-se
- -tawanyika forma est. de -tawanya fer dispersar
- -tawanywa forma pas. de -tawanya ser distribuit
- tawasifu autobiografia
- taweli veure taulo
- tawi branca, tija. ala
- tawire o taire 1. el que diu el mag per cridar l’atenció 2. exactament,…
- taya barra, mandíbula
- tayari¹ llest, preparat : fanya ~ preparar, posar a punt
- tayari² a punt, preparat, llest
- -tayarisha preparar, posar a punt
- tayarisho preparatiu, preparació
- -tayarishwa forma pas. de -tayarisha estar a punt, estar preparat
- tayu balança
- -taywa -tajwa en el dialecte de Kiamu
- -tazama o –tizama mirar, veure, observar, investigar, examinar, vigilar
- -tazamana forma recíp. de –tazama mirar-se l’un a l’altre
- -tazamia¹ predir, endevinar
- -tazamia² forma prep. de –tazama mirar dintre de, estar a…
- -tazamisha forma cau. de –tazama per mirar
- tazamoma- o tizamo mirada, cop d’ull
- -tazamwa forma pas. de -tazama ser mirat, vist, observat
- tebwere suau
- -tebwereka ser suau
- tefutefu suau
- -tega 1. atrapar 2. posar a punt, preparar: ~ masikio escoltar…
- tege torçat, corbat
- -tegea posar en dificultats, parar un parany, estar atrapat
- -tegeategea obstaculitzar, dificultar
- -tegemea¹ esperar, confiar
- -tegemea² 1. dependre de, relacionat amb 2. ser interdependents
- -tegemeana forma rec. de -tegemea2 dependre's mútuament
- tegemeo esperança, suport, expectativa
- -tegemewa forma pas. de -tegemea2 ser depenent de, ser relacionat
- -tegemeza protegir, donar suport, sostenir
- tegemezi dependent
- tegu tènia
- -tegua¹ alliberar
- -tegua² afluixar, remoure
- -tegua³ retorçar
- -teguka forma est. de -tegua3 estar retorçat
- -tegwa forma pas. de –tega estar atrapat
- -tehemu menysprear, desacreditar
- teitei pijama
- -teka² agafar aigua, treure aigua
- -teka³ captivar, atreure: ~ nyara segrestar, capturar
- tekama-¹ captiu, botí
- teke¹ puntada, guitza, xut: piga ~ donar puntades, guitzes
- teke² suau, flàccid, dèbil, tendre
- -tekea forma prep. de -teka2 v. recollir
- -tekelea aconseguir, arribar
- -tekeleza o –tekeza fer el que està previst, executar, completar, arribar a una…
- -tekelezeka forma cau. de –tekeleza fer executar, fer implementar
- -tekelezwa forma pas. de -tekeleza ser fet o executat el previst
- tekenya¹ puça
- -tekenya² fer pessigolles
- -teketea ser cremat, ser destruït, ser destrossat
- teketeke suau, flàccid, dèbil, tendre
- -teketeza destruir, cremar, devastar
- -teketezwa forma pas. de -teketeza ser destruït, cremat, destrossat
- -tekeza veure -tekeleza
- -tekezea executar
- teknohama aplicacions tecnològiques de comunicació
- teknolojia tecnologia
- teksi taxi
- -tekwa forma pas. de -teka3 ser endut, ser fet presoner, ser pres…
- -tele¹ ric, abundant, plenitud
- tele² en gran quantitat, plenament
- -telea baixar, descendir, desembarcar
- -teleana forma recíp. de -telea baixar-se, ajupir-se
- telegramu telegrama
- -teleka¹ cuinar, posar al foc, bullir
- teleka² o telekatui oreneta
- telekatui veure teleka2
- telekevu obedient
- -telekeza abandonar
- -telekezwa forma pas. de -telekeza ser, estar abandonat
- -telekua treure del foc -telemka veure –teremka
- -telemsha veure -teremsha
- televisheni televisió
- -teleza relliscar
- telezi relliscós
- telki¹ trot: enda ~ anar al trot, trotar
- telki² al trot, ràpidament
- -tema¹ tallar: ~ kuni tallar llenya
- -tema² escopir, expectorar
- tembe¹ gallina, polla
- tembe² casa amb la teulada de terra
- tembe³ píndola, pastilla, tableta, dosi
- -tembea 1. anar a un lloc amb la intenció de veure a una persona o…
- -tembelea forma prep. de –tembea visitar a , passejar
- -tembeleana forma recíp. de –tembelea visitar-se
- -tembeleka forma est. de –tembelea estar passejant
- -tembelewa forma pas. de -tembelea ser visitat
- -tembeza forma cau. de -tembea passejar, fer circular, mostrar,…
- -tembezea forma prep. de –tembeza visitar a, passejar amb
- -tembezwa forma pas. de -tembeza ser portat, ser mostrat
- tembo¹ elefant mascle solitari
- tembo² vi de la palmera de cocoter
- -temea forma prep. de -tema1 i 2 tallar a, escopir a, escopir…
- -temeka forma est. de -tema1 i 2 estar tallat, estar escopit, estar…
- tena de nou, novament, més, demés, i més enllà: ~ na ~ mai una…
- -tenda realitzar, fer
- -tendana forma recíp. de-tenda fer-se
- tende¹ elefantiasi
- tende² dàtil
- -tendea forma prep. de –tenda fer per, comportar-se, tractar
- tendegu o tendeguu pota del llit, cama, post
- tendeguu veure tendegu ma-
- -tendeka forma est. de –tenda ser fet, ser acomplert
- -tendesa fer-ne un gra massa, passar-se
- -tendesha o -tendeza forma cau. de -tenda fer actuar
- -tendewa o -tendwa forma pas. de –tenda ser-li fet a, ser tractat, patir
- -tendeza veure -tendesha
- tendo veure kitendo vi-
- -tendwa veure -tendewa
- -tenga¹ separar, retirar, treure, acomiadar, destituir
- tenga² cistella de bambú
- tenga³ un tipus de raia, tauró
- -tengana separar-se els uns dels altres
- -tenganisha forma cau. de –tengana separar, apartar, remoure
- -tenganishwa forma pas. -tenganisha ser separat, ser apartat
- tenge¹ caòticament, desordenada
- tenge² caos, desordre
- -tengea 1. apartar 2. reservar
- -tengemaa tornar a la normalitat
- -tengenea estar llest, estar en ordre, ser convenient
- -tengenesha forma cau. -tengenea fer les coses en ordre, convenientment
- -tengeneshwa forma pas. de -tengenesha ser fet el convenient
- -tengeneza o -tengeza arreglar, confeccionar, fer
- -tengenezea forma prep. de -tengeneza arreglar a, per
- -tengenezeka forma est. de -tengeneza estar arreglat, estar fet
- -tengenezesha forma cau. de -tengeneza fer arreglar
- tengenezo o matengenezo arranjament, preparació, regulació, disposició
- -tengenezwa forma pas. de –tengeneza ser arreglat, ser confeccionat
- tengeo confusió, caos
- -tengewa forma pas. de –tengea ser reservat
- -tengeza veure -tengeneza
- -tengwa forma pas. de -tenga estar separat, estar aïllat
- tenisi tennis
- -tenza 1. repetir 2. fer maldats
- -tenzeka forma est. de -tenza estar repetit, estar fent maleses
- tenzi¹ verbal,oral
- tenzi² pl. de utenzi2
- -tenzwa forma pas. de -tenza 1. ser repetit 2. ser fet quelcom…
- teo mandró, fona
- tepe cinta per gravar
- -tepeta estar fluix
- -tepetea estar cansat, estar dèbil
- tepetevu Cansat, dèbil
- tepu gravadora
- -tepwetea veure -tepetea
- -tepweteka forma estativa de -tepetea estar cansat, estar sense fer res
- terafini trementina
- -terema ser feliç, estar feliç
- -teremka o –telemka baixar
- -teremsha o -telemsha forma cau. de –teremka fer baixar, descarregar
- -tesa afligir, torturar, perseguir
- -teseka forma est. de –tesa estar afligit, patir
- teso aflicció, pena, adversitat
- -teswa forma pas. de -tesa ser torturat, perseguit, afligit
- -teta 1. discutir, barallar-se, protestar, argüir, argumentar 2.…
- tete¹ canyís
- tete² dj. insegur, incert: enda ~ caminar amb inseguretat
- -tetea¹ 1. defensar-se, protestar 2. parlar a favor d'algú, lluitar…
- -tetea² cloquejar (la gallina)
- -tetema o –tetemeka tremolar, estremir-se, sacsejar
- -tetemeka veure –tetema
- tetemeko terratrèmol, tremolor, convulsió: ~ la ardhi terratrèmol
- -tetemesha forma cau. de -tetema fer tremolar
- tetere tórtora
- -tetereka 1. ser incert, vacil·lar 2. tenir un petit accident
- tetesi rumor
- -tetewa forma pas. de -tetea1 ser defensat
- -teua escollir, seleccionar, triar
- teule escollit, selecte, de primera qualitat
- -teulia forma prep. de –teua escollir a, triar a, seleccionar a
- -teuliwa forma pas. de –teulia ser escollit per, ser nominat a, ser…
- -teuwa forma pas. de -teua ser escollit,triat
- -teuwana forma recíp. de -teuwa ser triat mútuament
- teuzi selectiu
- tezi² goll, tumor, inflamació
- tezi³ glàndula
- tezima-¹ popa
- thaathiri veure taathira
- thabiti ferm, constant, fort, no ambiguu
- thakili¹ crueltat
- thakili² cruel
- -thakilisha molestar, causar problemes
- thalathini veure thelathini
- thama igualment, si de cas, a més
- thamani preu, valor, estimació
- -a thamani valuós, preciós
- -thamini valorar, avaluar, apreciar
- -thaminiwa forma pas. de –thamini ser valorat, ser apreciat
- thamomita o themometa termòmetre
- thaura revolució: moyo za ~ fervor revolucionari: mpinga ~fervor…
- -a thaura revolucionari
- thelatashara veure theletheshara
- thelatha tres
- thelathashara o thelatashara tretze
- thelathini trenta
- theluji o theruji neu
- theluthi terç
- themanini vuitanta
- themometa veure thamomita
- thenashara o thinashara dotze
- theolojia teologia
- theruji veure theluji
- -thibiti ser autèntic, ser fort, ser ferm
- -thibitika forma est. de –thibiti estar justificat, estar provat,…
- -thibitisha o -thubitisha forma cau. de –thibiti justificar, establir, provar
- thibitisho prova, confirmació
- -thibitishwa forma pas. de -thibiti ser justificat, establert, provat
- thinashara veure thenashara
- thineni dos
- thomo veure saumu1
- thori impotent
- -thubitisha veure -thibitisha
- -thubutu gosar, aventurar-se, tenir el valor de
- thumni 1. una octava part 2. cinquanta cèntims, mig xíling
- ti o pi² intensificador del color negre: nyeusi ~ negre intens
- -tia ficar, posar, guardar, causar: ~ jandoni circumcidar: –-…
- tiagun ficar la pota
- -tiana forma recíp. de –tia posar-se, ficar-se
- tiara estel
- tiba o tibabu medicina, cura
- tibabu veure tiba
- -tibia forma prep. de –tibu tractar mèdicament a,per
- -tibiwa forma pas. de –tibu ser tractat medicament
- -tibu tractar medicament, curar
- -tibua excitar, provocar
- -tibuliwa forma pas. de –tibua estar excitat, ser provocat
- -tifua treure’s la pols
- -tifuka forma est. de –tifua espolsar- se
- -tii¹ veure -tiifu
- -tii² obeir, ser dòcil
- -tiifu o -tii¹ obedient, submís, dòcil
- tija guanys, profit, productivitat
- -tika¹ rodar, gronxar, esvair
- tika masala² salsa picant
- -tikia respondre
- -tikisa o –tingisha moure’s d’aquí per allà, agitar, sacsejar, excitar
- -tikisia forma prep. de -tikisa agitar a, sacsejar amb
- -tikisika o -tingishika o -tingisika forma est. de –tikisa tremolar, agitar-se, balancejar-se
- tikiti¹ tiquet, bitllet
- tikitima-² o tikitimaji síndria
- tikitimaji veure tikiti2 ma-
- -tikiya plorar sense fer soroll
- -tilia forma prep. de –tia per ficar, guardar a, posar: ~ maanani…
- -tilisha forma cau. de –tia posar a algú en el seu lloc: ~ nyayo…
- -tiliwa forma pas. de –tia ser introduït, ser ficat a dintre
- timamu complet,acabat, perfecte, conclús
- -timba¹ 1. trepitjar fang, excrements 2. usar quelcom de forma…
- timba² filera, cadena, collar
- timba³ malta
- timbi braçalet
- -timbwa forma pas. de -timba1 ser trepitjat
- -timia o -timu² completar-se, estar complet
- timilifu perfecte
- -timiliza executar, satisfer, completar
- -timiza forma cau. de –timia finalitzar, acabar, acomplir,…
- -timizwa forma pas. de-timiza fer ser complert, acabat
- -timka 1. córrer, trotar 2. estar arrugat, despentinat
- timtifu despentinat
- timu¹ equip: ~ ya mpira equip de futbol
- -timu² veure -timia
- -timua sortir disparat, llançar
- -timuliwa forma pas. de –timua ser despedit, ser acomiadat
- -tindika estar trencat, estar tallat, faltar
- -tindikiwa anar curt de, estar faltat de
- tineja teenager, adolescent
- -tinga 1. fer gol 2. envoltar, encerclar, complicar 3. vibrar
- tingatinga¹ tractor
- tingatinga² o tingitingi pont flotant
- tingatinga³ un tipus de pintura naïf
- -tingisha veure –tikisa
- -tingishika o -tingisika veure -tikisika
- -tingisika veure -tikisika
- tingitingi veure tingatinga2
- tini figa
- tinyango veure chinyango
- tipitipi un tipus de cucut
- tipwatipwa saludable, sanitós, ben constituït
- -tiriri perseguir a algú, putejar
- -tiririka lliscar, degotar
- tisa nou
- tisaini veure tisini
- tisashara veure tisatashara
- tisatashara o tisashara dinou
- -tisha espantar, amenaçar, fer respecte
- tishali barcassa
- -tishia forma prep. de –tisha amenaçar a
- -tishika forma est. de -tisha estar espantat, estar amenaçat
- tishio o tisho amenaça, espant, terror
- tisho veure tishio ma-
- -tishwa forma pas. de -tisha ser espantat, amenaçat
- tisini o tisaini noranta
- tisti ferm, sense vacil·lar : simama ~ restar fer tenir-se ferm
- titi pit, mamella, mugró
- tiva un ocell passiriforme
- -tiwa forma pas. de -tia ser ficat a dins de: ~ hatiani ser…
- -tizama veure –tazama
- tizamo veure tazamo ma-
- -to² sufix que indica qualitat: kazi ifanyato feina ben feta:…
- -to-¹ infix que converteix el infinitiu en negatiu
- toa¹ menys (signe de restar)
- -toa² 1. treure, mostrar, presentar: –- amri ordenar; ~ haja…
- toba penitència, remordiment
- tobo forat
- -toboa 1. foradar, forçar un pas 2. revelar, parlar clar
- -toboka forma est. de –toboa estar punxat, estar rebentat
- -tobolewa forma pas. de –toboa 1. ser foradat 2. ser revelat
- tobwe forat
- tochi torxa, llanterna
- tofaa veure tufaha
- tofali veure tufali
- tofauti¹ o tafauti diferència, discrepància, interval, desig
- tofauti² diferent
- -tofautiana o –tafautiana forma recíp. de –tofautika ser diferent, fer una distinció,…
- -tofautika o –tafautika diferenciar-se, distingir-se
- -tofautisha o –tafautisha forma cau. de –tofautika distingir, diferenciar
- -toga foradar: ~ sikio foradar les orelles
- togwa¹ beguda dolça de malta
- -togwa² forma pas. de -toga ser foradat
- tohara 1. circumcisió, ritual de la puresa 2. purgatori
- -toharika ser pur, net
- -toharisha forma cau. de -toharika purificar, netejar
- -tohoa 1. adaptar, modificar 2. diluir, adulterar
- -toholea forma prep. de-tohoa modificar a
- -toholewa forma pas. de –tohoa ser modificat
- -toja 1. degotar, gotejar 2. tatuar
- toka¹ des de (lloc): ~ enzi per un llarg temps
- -toka² 1. sortir, venir de: ~ damu sagnar: ~ jasho suar: ~ sare…
- toka toka! marxeu! Sortiu!
- -tokana procedir de, venir de: ~ na estar relacionat amb,…
- tokea¹ des de: ~ hapo fins ara, realment, exacta : ~ zamani durant…
- -tokea² ocórrer, succeir, sortir per, sortir amb destinació a,…
- -tokeleza explicar
- -tokelezea forma prep. de -tokeza explicar a
- tokeo solució, resultat, finalitat, conseqüència, seqüela
- -tokewa forma pas. de -tokea2 ser succeit
- -tokeza forma cau. de –toka aparèixer, emergir
- -tokezea forma prep. del cau. de –toka aparèixer, mostrar-se,…
- -tokomea desaparèixer, dissipar-se
- -tokomeza forma cau. de -tokomea estar desaparegut
- -tokosa bullir
- -tokota bullir, estar fregit, estar cuinat
- toksina veure toxin
- -tokwa forma pas. de –toka treure’s, perdre, caure, rajar, vessar:…
- -tokweza desaparèixer
- -tolea forma prep. de -toa 1. treure, donar a, oferir a : ~ maneno…
- toleo edició
- -tolewa forma pas. de –toa 1. ser tret, ser dit, ser ofert 2. ser…
- -toma ficar-se a dintre, introduir-se
- -tomasa prémer, abraçar
- -tomba follar, cardar
- -tomea 1. reforçar una pared, enguixar, arrebossar 2. escriure al…
- tomo pedra suau per polir
- -tomoa desvirgar, desflorar
- tomoko fruita de la guanàbana
- -tona degotar
- tondoti 1 i ² pl. utondoti1 i 2
- tone gota
- -tonesha ferir, fer mal
- tonge bola de menjar, tros, mossegada
- tongo¹ lloc deshabitat, lloc abandonat
- tongo² pl. de utongo
- -tongoa 1. explicar clarament, denunciar 2. recitar una poesia
- -tongolewa forma pas. de -tongoa 1. ser explicat, denunciat 2. ser…
- -tongoza 1. seduir una dona 2. extraviar-se
- -tonoka o -tononoka prosperar, engreixar, estar bé de salut
- -tononeka engreixar-se, prosperar
- -tononoka veure -tonoka
- tope o matope fang
- -topea 1. enfonsar-se, estar immers 2. especialitzar-se, ser expert
- topetope xirimoia
- topi alcèfal, topi
- topito fona, mandró, catapulta, torpede
- -topoa desenredar, alliberar, rescatar
- toponimia toponímia
- -toroka desertar, abandonar, escapar- se, fugir
- -torokea forma prep. de-toroka escapar de, abandonar a, desaparèixer…
- toroli carretó, tramvia
- -torosha forma cau. de –toroka fugir, ajudar a fugir, temptar
- tortoise noia bonica en Sheng
- -tosa submergir-se, abocar-se, enfonsar, immergir, introduir-se
- -tosha ser suficient
- -toshea forma prep. de –tosha ser suficient per
- -tosheka forma est. de –tosha estar satisfet de
- toshelevu satisfacció, acompliment, suficient
- -tosheleza ser suficient per, satisfer, acomplir
- -totama asseure’s a la gatzoneta, ajupir-se, agemolir-se
- -totii desobeir
- -totoa sortir de l’ou
- -totora escurar-se les dents
- totoro completament: s’usa per emfatitzar giza ~ foscor total
- -tovu mancat, que no té
- tovuti pàgina web
- towashi eunuc, castrat
- -toweka desaparèixer, estar perdut
- -towekea forma prep. de –toweka desaparèixer per, perdre’s a
- -towesha encegar, dissipar, destruir
- -toxin o toksina toxina
- -toza imposar, extreure, multar
- tozi veure chozi ma-
- -tozwa forma pas. de -toza ser acusat, ser multat
- trafiki tràfic
- trekta tractor
- trena entrenador
- treni tren
- treya safata
- tropiki tròpic
- tu¹ només, tot just
- tu-² 1. prefix de subjecte 1ª per. pl. classe m/wa 2. infix de…
- -tua¹ 1. descendir, aterrar 2. aturar, parar, deturar,…
- -tua² 1. estar calmat, assegurat 2. entendre, comprendre
- tua³ desgràcia, vergonya
- -tuama instal·lar-se, establir-se
- -tubu penedir-se, sentir remordiments
- tufaha o tofaa poma
- tufali o tofali maó, rajola
- tufe 1. globus, esfera, pilota 2. xut
- tuhuma sospita, acusació
- -tuhumiana forma recíp. de -tuhumu sospitar l'un de l'altre
- -tuhumiwa forma pas. de –tuhumu ser sospitós, ser acusat
- -tuhumu sospitar, acusar, reprotxar
- tui llet de coco
- -tuka veure -tukia
- -tukana maleir, insultar, renegar
- tukano insult, ofensa, grolleria
- -tukanwa forma pas. de –tukana ser insultat
- -tukia o -tuka succeir a, ocórrer a
- tukio o tuko esdeveniment, accident
- tukizi raresa,escassetat
- -a tukizi rar,escàs
- tuko veure tukio ma-
- -tukufu gloriós, honorable
- -tukuka ser famós, ser gran, ser molt conegut
- -tukuta¹ ser nerviós, estar tremolant
- -tukuta² ser petulant, arrogant
- -tukutika¹ saltar, estar agitat
- -tukutika² forma est. de –tukuta2 estar arrogant, petulant
- tukutiki veure tukutiko ma-
- tukutiko o tukutiki tremolor, excitació nerviosa
- -tukuza honorar exaltar
- -tukuzwa forma pas. de tukuza ser honorat, exaltat
- tuli quietament, calmada, silenciosa
- -tulia estar quiet, estar calmat, tranquil·litzar
- tulii veure tuli
- -tulivu quiet, pacífic, dòcil, tranquil
- -tuliza 1. descansar, calmar, confortar 2. apaivagar, asserenar
- -tulizana forma recíp. de –tuliza calmar-nos, confortar-nos
- -tulizia forma prep. de –tuliza descansar en, calmar a, apaivagar a
- tulizo anodí, confort, sedant, tranquil·litzant
- -tuma o -tumania 1. manar,donar feina 2. enviar
- tumai¹ veure tumaini2
- -tumai² veure –tumaini3
- tumaini² o tumai¹ confiat, esperançat
- -tumaini³ o -tumai² esperar, confiar, creure
- tumainima-¹ esperança, fe, confiança.
- -tumainiwa forma pas. de -tumaini2 ser confiat, ser cregut, ser esperat
- -tumania veure -tuma
- tumbako veure tumbaku
- tumbaku o tumbako tabac
- Tumbatu 1. illa al nordest de Zanzíbar 2. dialecte del Kiswahili
- tumbawe corall
- tumbi² cistella per dur el peix
- tumbi² la tira, molt : ameniletea maembe ~ nzima m'ha dut la tira…
- tumbili veure tumbiri
- tumbiri o tumbili petit mico de color negre
- tumbo estómac, abdomen
- -tumbua desentranyar, desventrar, perforar, obrir, desplegar: ~…
- -tumbuiza taral·lejar, divertir, entretenir, calmar, apaivagar
- tumbuizo persona que canta una cançó de bressol o una melodia suau
- -tumbukia caure a un forat, caure a l’aigua, esclatar sobtadament
- -tumbukiza forma cau. de –tumbukia enfonsar a dintre, introduir a dins
- -tumbulia forma prep. de –tumbua obrir per: ~ macho clavar la vista,…
- -tumburujika estar podrit, estar descompost
- tume¹ por, temor
- tume² agent, representant, missatger, comissió: ~ ya Uchaguzi…
- -tumikia beneficiar, servir
- -tumikisha forma cau. de –tumikia fer beneficiar, servir-se de
- -tumikiza forma est. -tumikia estar sevit, estar beneficiat
- -tumikizwa forma pas. de -tumikiza ser ben servit, ser beneficiat
- -tumilia forma prep. de –tumia per usar, utilitzar a: ~ mbali…
- -tumiliwa forma pas. de -tumilia ser usat,ser utilitzat
- -tumiwa forma pas. de –tumia ser usat, ser enviat, estar sota les…
- -tumwa forma pas. de –tuma ser enviat
- -tuna 1. inflar,2 estar preocupat, enfadat 3. engegar
- -tunda² recol·lectar, collir, recollir la fruita
- tundama-¹ fruita, producte, resultat
- -tundika penjar
- -tundikwa forma pas. de -tundika ser penjat
- -tundu² malcriat, dolent, problemàtic
- tunduizi curós, acurat
- tunduma-¹ forat, cau, niu, gàbia, receptacle : ~ ya pua nariu
- -tunga¹ ajuntar, ordenar, arrenglerar, compondre
- -tunga² embarassar, prenyar: ~ mimba concebre, prenyar
- tunga³ cistella gran amb tapa
- -tungia forma prep. de –tunga formar, construir, crear
- -tungika estar suspès, estar ajuntat, penjar
- -tungiwa forma pas. de -tungia ser format, creat, construït
- tungo argument,composició, compilació,recull
- -tungua despenjar, abaixar, rebaixar, deformar
- tunguja tomàtec salvatge
- tungule tomàquet
- tunguri carabassa petita (usada pels fetillers), ampolla de…
- -tungwa forma pas. de –tunga ser construït, ser compost, ser format
- -tunisha forma cau. de -tuna fer inflar, exagerar, adular
- Tunisia Tunísia
- tunu record, memòria, regal valuós
- -tunuka 1. premiar, recompensar 2. desitjar, estar orgullós
- -tunukia forma prep. de -tunuka presentar a, recompensar a
- -tunukiwa forma pas. de –tunukia ser recompensat, ser presentat a
- -tunuku recompensar, premiar
- tunutu veure kimatu o matumatu
- -tunza¹ cuidar, protegir, premiar, recompensar: ~ ndoa tenir cura…
- tunza² veure tunzo
- -tunzia forma prep. de -tunza per guardar,protegir
- tunzo o tuzo atenció, honor, distinció, present, recompensa, premi
- -tunzwa forma pas. de -tunza ser cuidat,protegit,premiat
- -tupa 1. abocar, llençar, tirar 2. abandonar : ~ jicho…
- -tupia forma prep. de –tupa llençar a
- -tupiana forma recíp. de –tupia llançar-se: ~ maneno discutir…
- -tupiwa forma pas. de -tupia ser llençat a, ser abandonat a
- -tupu¹ 1. buit 2. mer, sense barreja,sense utilitat: wali m~ arrós…
- tupu² despullat, nu
- tupu³ òrgan sexual
- -tupwa forma pas. de -tupa ser llençat, abandonat
- turadhi satisfacció
- turbaa coneixement
- tushi veure tusi1 ma-
- -tusi² insultar, renegar
- tusima-¹ insult, renec, obscenitat
- -tusiwa forma pas. de -tusi2 ser insultat
- tuta¹ fossa, tomba
- -tuta² batre, bategar
- tutu¹ gra
- tutu² ocell de la família dels coloms
- -tutuma inflar-se, enrogir, excitar-se
- -tutumua inflar
- -tutumuka forma est. de –tutumua estar inflat
- -tutumuwa forma pas. de -tutumua ser inflat, ser excitat
- tuwa aterratge
- -tuwama persistir, perdre el temps, endarrerir-se
- tuza¹ present, recompensa
- -tuza² fer un present, donar una recompensa, regalar
- tuzo veure tunzo
- twaa¹ tranquil.lament, silenciosa
- -twaa² obtenir, aconseguir de, treure de, ocupar, capturar
- -twalia forma prep. de –twaa2 agafar de, cobrir
- -twaliwa forma pas. de –twaa2 ser robat, ser present, ser rebut
- -twanga picar, batre, moldre, martellejar
- -twangia forma prep. de -twanga picar a, moldre a, xafar a
- -twaza ser arrogant, presumir, ser orgullós
- -tweta esbufegar, panteixar, buscar aire, respirar pesadament
- -tweza faltar al respecte, menysprear, burlar-se
- twiga jirafa
- -twika o -twisha³ carregar-se al cap, sobre un animal, aixecar
- -twikwa forma pas. de -twika ser carregat a sobre
- -twisha¹ ofendre, humiliar
- -twisha² desitjar bona nit, convidar a pasar la nit
- -twisha³ veure -twika
- tyubu tub