Paraules swahili amb la lletra M
2.675 entrades. Tria una paraula per veure’n la definició en català.
- m- 1. prefix de subjecte 2ª per. del pl. classe m/wa 2. infix…
- ma- prefix del pl. classe ji/ma
- maabadi lloc de culte, capella, mesquita
- maabara laboratori
- maada matèria
- maadam veure maadamu
- maadamu o maadam per què, doncs, com
- maadhura qui pregunta, s’excusa
- maadili conducta honrada, imparcialitat, moralitat: mfumo wa ~-…
- maadini minerals
- maafa 1. desastre: ~ asilia desastre natural 2. horror
- maafikiano acord, tracte, mútua comprensió
- maagizo pl. de agizo ordres, instruccions
- maajilio advent, l’església de l’advent
- maakuli provisions, aliments, aliment humà: jumba la ~ refectori
- maalum¹ o maalumu emblemàtic, representatiu, propi, característic, peculiar
- maalum² regularment, definitiva, certa, permanent
- maambukizi veure maambukizo
- maambukizo o maambukizi infecció, contagi
- maamkio o maamkizi salutació, felicitacions
- maamuma boig, ximple, estúpid
- maamuzi o amuzi arbitratge, judici, veredicte
- -a maana decent, ben considerat
- maana¹ significat, causa, intenció, propòsit, raó: ~ rejeshi…
- maana² perquè, en ordre de, des de: kwa ~ perquè
- maanadalio o maandalizi pl. preparatius, preparacions
- maanake és a dir
- maanani significativament
- maandalizi veure maandalio
- maandamano o maandamo parada, processó, manifestació, marxa
- maandazi donut, pa dolç
- maandishi o maandiko o andishi redacció, estil, escrit, escriptura
- maangamizi ruïna, destrucció, calamitat
- maangamizo destrucció o desastre gran
- -maanisha¹ significar
- maanisha² significat
- maaribu veure maarubu
- maarifa coneixement, intel·ligència, informació, estratègia
- maarubu o maaribu 1. raó per fer una cosa, motiu, propòsit 2. intenció
- maarufu conegut, famós, important
- maarusi la parella de nuvis
- maasi rebel·lió, revolta, motí
- maasia pecat
- maasumu sense pecat, sense falta, sant, impecable
- mabadiliko canvi, alteració, variació
- mabadilishano intercanvi
- mabaki restes de menjar
- mabao marcador, resultat d’un joc
- mabavu força bruta: tumia ~usar la força bruta
- mabishano altercat, contradicció, disputa, discussió
- mabruki afortunat, predilecte, favorit
- machachari ineptitud, dificultats, hiper activitat, molèstia
- machafuko confusió, desordre, caos
- machaza blat de moro cuinat, polenta
- macheche 1. hiperactivitat 2. persona hiperactiva, que no descansa
- machela llitera, hamaca
- macheo sortida del sol, alba, albada , aurora
- Machi mars
- macho pl. de jicho ulls: kuwa ~ estar alerta, estar despert: kwa…
- machocheo provocador, agitador
- machorombozi recompensa per trobar quelcom perdut
- machunga veure machungani
- machungani o machunga pasturatge, pastures
- machungu amargor
- machungwa pl. de chungwa
- machwa o machweajua o machweo posta del sol, ocàs, capvespre, oest
- machweajua veure machwa
- machweo veure machwa
- mada motiu, noció, assumpte, tòpic, tema
- madadi o majadi gran desig
- madaha aires, gràcies, maneres fascinants
- madakata fulles seques caigudes
- madamu mentre que, atés que, encara que,
- madaraka govern, autonomia, autogovern, responsabilitat, plens poders
- madevu aug. gran barba
- madhabahu o madhabibu 1. lloc del sacrifici 2. altar
- madhabibu veure madhabahu
- madhahiriko evidència
- madhali veient que, des de, quan, mentre, per què
- madhara pl. de dhara perjudicial:wana ~ ser perjudicial, perillós
- madhehebu principi, secta, creença, clientela
- madhila patiment, sofrença
- madhubuti¹ forçut, estable, ferm, sòlid
- madhubuti² curosament, ferma, precisa
- madhulumu opressió, injustícia
- madhumuni intenció, propòsit
- madiaba que té grans natges
- madini metall, mineral: ~ ya joto iode
- madoadoa clapejat, motejat
- madobini rentadora
- madoido decoració, ornament
- madondoaji persona que fa resums
- madongo-poromoka terrenys inundats, enfonsats
- maduhuli ingressos
- maegesho garatge, aparcament
- maelekeo talent, tendència, inclinació
- maelekezo instruccions
- maelewano consens,comprensió
- maelezo pl. explicacions, instruccions
- maelfu milers
- maendeleo progrès, evolució, funcionament: Fuko la ~ Fons de…
- maendelezo acció de lletrejar, lletreig
- maenezi propaganda
- maezi ancoratge, lloc on ancorar
- mafa cementiri: ingia ~ heretar d'un germà, dona o fill
- mafanikio èxit, triomf
- mafao privilegi, profit, benefici
- Mafia¹ dialecte del Kiswahili parlat a l'illa de Mafia
- Mafia² la Màfia
- maficho o mafichoni lloc, amagatall
- mafua constipat, grip
- mafunde veure mavunde
- mafundisho doctrina, ensenyança, instrucció
- mafungianyama hora de tancar el bestiar a l’estable
- mafungulia hora de dur a pastar el bestiar (de 8 a 9 del matí)
- mafunjo joncs, canyís, papir
- mafupi breument
- mafuriko inundació: ~ ya maji diluvi
- mafuta oli, greix, petroli
- mafutu¹ ràbia, ira
- mafutu² la part que no talla del ganivet
- magamaga exarrancat, cama aquí cama allà
- maganda ya mahindi panolla, panotxa de blat de moro
- magazini revista
- magendo mercat negre, contraban
- magharibi oest, posta del sol, vespre
- magongo pl. de gongo crosses,xanca, bastonada
- magonjwa pl. de ugonjwa epidèmia
- magrupu grup
- mahaba amor
- mahabubu persona estimada, amant
- mahabusu o mahabusi pl. presoners
- mahadhi ritme: kwa ~ amb respecte
- mahakama cort, tribunal, jutjat: ~ kuu tribunal suprem
- mahala o mahali o pahala o pahali o kahali o kwahali lloc, posició
- mahali veure mahala
- mahame lloc abandonat, desert
- mahameli veure bahameli
- maharagwe o maharage pl. de
- maharaja ús, consum
- mahari dot
- maharusi els núvis
- mahashumu persona honesta, de bona reputació, respectable
- mahasimu pl. de hasimu
- mahindi pl. de hindi blat de moro
- mahiri hàbil, agut, capaç
- mahitaji necessitats, requeriments, exigències
- mahojiano entrevista, interrogatori
- mahsai veure maksai
- mahsusi¹ o maksusi¹ específic, particular, precís, especial
- mahsusi o maksusi² específicament, particular, precís, especial
- mahubiri 1. sermó, prèdica 2. arenga, discurs
- mahuluki veure mahuluku
- mahuluku¹ o mahuluki ésser humà
- mahuluku² orgànic
- mahuluti híbrid, barrejat: Serikali ya ~ Govern de coalició
- mahusiano pertinença, relació: taratibu za ~etiqueta
- mahususi especial, remarcable, famós, característic
- mahuthu abric llarg, gavardina
- mahututi seriós, greu, difícil, en situació crítica
- maige cria de llagosta
- maikrofoni micròfon
- maikroskupu microscòpi
- maili milla: ~ ya eneo milla quadrada
- maingiliano interacció, barreja
- maisha vida: -a maisha vitalici
- maiti cadàver, mort
- maizi¹ certesa, determinació, coneixement
- -maizi² assabentar-se, saber, reconèixer, comprendre
- majaaliwa veure majaliwa
- majadi veure madadi
- majadiliano debat, arguments, discussions
- majaka sense ordre, desordenadament
- majaliwa o majaaliwa talent natural, gràcia de Déu, fat, destí
- majani 1. fulles, herba 2. verd: rangi ya ~ color verd: ~ makavu…
- majaribio pl. de jaribio exercici, esforç: muda wa ~ període de…
- majeruhi o majuruhu ferit
- majeshi forces armades, exercit
- maji aigua, líquid: ~ ya bomba aigua corrent: ~ ya kujaa marea…
- Maji Maji rebel·lió dels nadius de Tanzania contra els ocupants…
- majibizano 1. donar i rebre, pregunta i resposta, afirmació i…
- majilio pl. de jilio adveniment
- majimaji o –a majimaji humit, mullat, aigualit aquos, líquid
- majinato pompositat, ostentació
- majinuni o majununi¹ pallasso, bufó,boig
- majio pl. de ujio
- majira 1. temps, període, estació: ~ ya kuchipua primavera, ~ ya…
- majirani entorn, medi ambient, veïnatge
- majisifu veure majivuno
- majivu pl. de jivu cendres, color gris
- majivuno o majisifu fanfarronades, jactància, arrogància, orgull
- -a majivuno home presumit
- majonzi dol, pena, tristor
- majununi¹ veure majinuni
- majununi² xalat, xaveta, insà
- majuruhu veure majeruhi
- majusi astròleg
- majuzi recentment, no fa gaire temps, no fa molt
- Maka¹ La Meca
- -maka² ser sorprès, sorprendre’s, astorar-se
- makaa pl. de kaa carbó: ~ ya mawe carbó mineral, de pedra
- makaburi o makaburini pl. de kaburi cementiri
- makaburini veure makaburi
- makadara el poder de Déu
- makadirio o kadirio estimació, avaluació
- makala article escrit, tractat, document
- makali afilat, que talla
- makalio part posterior, de darrera del cos, esquena
- makamasi pl. de kamasi mocs
- makamo 1. maduresa, edat madura 2. de bona posició, de categoria
- makamu vicepresident, vicerector, substitut, rang
- makamusi veure kamusi
- makanga veure taniboi
- makanika mecànica
- makao habitatge, residència, llar: ~ makuu quarter general,…
- makataa1 i² veure mkataa1 i 2
- makazi 1. situació, assentament, residència, domicili 2. condició,…
- makeke 1. molestar fer quelcom 2. persona molesta
- makemeo arenga
- makende pl. de kende testicles
- makini¹ dignitat, serenitat, tranquil·litat, atenció, concentració:…
- makini² digne, serè, tranquil
- -makinika concentrar-se, estar tranquil, calmar-se
- -makinikia forma prep. de -makinika concentrar-se en
- makisio o kisio estimació, aproximació
- makruhu renec, insult
- maksai¹ o mahsai toro castrat, bou
- maksai² castrat
- maksi qualificació,nota,puntuació
- maksudi¹ veure makusudi1
- maksudi² veure makusudi2
- maksusi¹ veure mahsusi1
- maksusi² veure mahsusi2
- maktaba biblioteca
- Makua poble a l'est del llac Nyassa entre Tanzània i Moçambic
- makubaliano acord
- makucha¹ crueltat, opressió
- makucha² aug. grans ungles, urpes
- makumbusho mural
- Makunduchi veure Hadimu2
- makuruhi fastigós, abominable
- makuruhu aversió, odi, repugnància
- makusudi¹ o maksudi¹ intenció
- makusudi o maksudi² intencionadament, deliberada
- makutano intersecció
- makuu¹ ambició,arrogància, ostentació preeminència, excel·lència:…
- makuu² ambiciós, arrogant, preeminent, excel·lent
- makwa pilar, post, suport, osca en una biga
- makwao pron. els seus llocs, les seves cases
- Malagasi Madagascar
- malai crema, crema de llet, gelat
- malaika 1. esperit, àngel 2. nen petit, nadó
- malaji menjar, aliment
- malaki multitud, milers, centenars de milers
- malalamiko protesta, jeremiada
- malale malaltia de la son
- malapulapu cosa deficient, negre dèbil (despectiu)
- malaria malària
- malaya prostituta
- malazi¹ o malazo 1. robes del llit, llençols 2. cau, llodriguera
- malazi² allotjament, acomodació
- malengawalenga poeta, recitador, cantant
- malezi pl. de ulezi educació, criança: shule ya ~ parvulari
- mali bens, diners: ~ ya kuposea dot
- maliasili recursos naturals
- malidadi veure maridadi
- malighafi matèries primeres
- Maliki Rei, Governador
- malikia veure malkia
- malilio penediment
- malimwengu els assumptes de la terra, afers terrenals
- malio pl. de lio plor
- malipo compensació, pagament, reparació, salari
- malipomwaka anual, anualitat
- malipomwezi mensual,mensualitat
- malisho ferratge, pastura, aliment animal
- -a malisho nutritiu, alimentós
- maliwato . bany, servei, lavabo
- -maliza acabar, finalitzar
- -malizia forma prep. de –maliza per acabar, per finalitzar
- -malizika forma est. de –maliza arribar a una fi, estar acabat, estar…
- -malizwa forma pas. de -maliza estar acabat
- malkia o malikia reina
- malumbano discussió, conflicte
- mama mare, mamà : ~ mdogo tia materna més jove que la mare: ~…
- mama n'tilie veure mamantilie
- mamalia mamífer
- mamantilie o mam n'tilie dona que ven menjars en un mercat
- mamba¹ cocodril
- mamba² mamba negra, serp verinosa
- mambo¹ assumpte, condició, fet, materia: ~ ya kale antiguitats
- mambo?² què hi ha de nou? hola! ei!
- mamboleo actual, a la moda, nou
- mamezaa nom amb que s’anomenen la sogra i la nora
- -mamia¹ interrompre, ficar-se en una conversa
- mamia² centenars
- mamiye la mare de
- mamlaka autoritat
- mamluki mercenari
- mamoja no és res, és igual: ~ kwangu! no m’importa! m’és igual!
- manati fona, mandró
- manda pa fet amb farina d’arròs i coco
- mandalina mandolina
- mandari pícnic, revetlla, romeria
- mandhari entorn, paisatge, panorama, vista
- manena engonal
- maneno¹ 1. llenguatge 2. discussió, debat
- maneno² pl. de neno paraules
- Manga Oman, Aràbia del Sud
- Mangi antic Rei dels Wachagaa
- mango¹ pedra dura i rodona
- mango² estable, dur, ferm
- mang’amung’amu inquietud, intranquil·litat, desassossec
- -a mang’amung’amu inquiet,intranquil, desassossegat
- mani¹ unitat de per 1,4 kgr.
- mani² veure mahali
- manii semen
- maninga les mànigues
- manispaa municipi
- manjano groc, cúrcuma
- manongonezano xiuxiueigs
- manowari o manuwari vaixell de guerra
- mantiki lògica: sio na ~- il·lògic
- manufaa utilitat, ús, servei: kwa ~ umma per l’interès públic
- -a manufaa útil,beneficiós
- manukato perfum, aroma
- manyasi pl. de unyasi canyar, canyissar
- manyoya pl. plumes, pèls, llanes, pelatge d’animals petits
- manyunyu pl. roina, plugim, plovisqueig
- manywele cabells, cabellera
- manza crim, delicte, litigi, judici
- maombi súplica, prec, petició, intercessió, pregària
- maonesho veure maonyesho
- maonevu persecució, opressió, injustícia
- maongezi conversa, xerrada
- maongozi administració, regulació, direcció
- maoni punt de vista, opinió, pensament
- maonjo gust, sabor
- maono sentiments
- maonyesho o maonesho xou, exhibició, demostració
- maonyo pl. de uonyo
- maotea planta trepadora
- maoteo emboscada, amagatall
- maovu maldat, injustícia, malícia
- mapambano col·lisió, disputa, impacte, competició
- mapambazuko o pambazuko alba, aurora
- mapana amplada, diàmetre, extensió: kwa ~ na marefu de totes…
- mapatano acord, aliança, tractat
- mapato pl. de pato ingressos
- mapema¹ mesura de l’amplitud: kwa ~ na marefu de qualsevol manera,…
- mapema² aviat,abans
- mapendeleo preferències
- mapendo amor, estimat
- mapenzi penzi amor: fanya ~ fer l’amor
- mapepe 1. bajanada, ximpleria 2. cap buit, cap verd, poc seny,…
- mapigano o mapingano batalla, guerra
- mapigo ritme, batecs
- mapinduzi revolució
- mapingano veure mapigano
- mapishi pl. de upishi n. l’art de la cuina, receptari
- mapisi història de coses molt antigues, prehistòria
- mapitio crítica literària
- mapochopocho requisits, llaminadures, delícies
- mapokezi receptor
- maponyo medicaments, drogues, tractament mèdic
- mapumza ignorància
- mapumziko repòs, descans, refugi
- mara¹ vegada, cop: ~ chache rarament, poques vegades: ~ kwa ~…
- mara² prep. per (signe de multiplicar): - a ~ nyingi múltiple
- mara³ immediatament, a la primera, de sobte, de repent
- maradhi malaltia
- maradufu veure mardufu
- marafiki cercle d’amics
- marahaba! molt bé! (resposta a shikamoo!), exàctament!
- mararuraru parracs
- marashi laire, perfum líquid
- mardufu o maradufu doble, dues vegades
- marefu longitud, alçada, llargada, profunditat
- marehemu tractament respectuós d’una persona morta, difunt, antic
- marejeleo veure marejeo
- marejeo o marejeleo 1. retorn 2. referències
- Marekani¹ Amèrica
- marekani² cretona, percala
- marekebisho modificacions, redisseny, poliment
- marembo pl.(a vegades) de urembo decoracions
- maridadi o malidadi fantàstic, polit, endreçat, pulcre
- maridhawa abundant, suficient en profusió
- maridhia persona encantadora, educada, agradable
- maridhiano reconciliació,conciliació
- marijani corall
- marika pl. de rika contemporanis
- Marikani veure Marekani1
- marikiti mercat
- marinda xilòfon
- marinda pl. de rinda faldilles
- maringo arrogància, aires, coqueteria
- marini atractiu. elegant
- marmar marbre
- marudio revisió, repetició
- marufuku prohibició: piga ~ prohibir
- marumaru marbre
- masafa 1. distància, camí, rang 2. ones de ràdio: ~ ya kati ona…
- masagego premolar
- masaibu desgràcia, aflicció, pena
- masakasaka¹ verí, impuresa
- masakasaka² fulles o tronquets secs
- masala barreja d'espècies, farina de comí
- masalala! v eure masalale!
- masalale! o masalala! oh! sorpresa!
- masalkheri! o msalkheri! bona tarda!
- mashairi poesia, pomes, versos
- mashaka dificultats, problemes, perill: tia ~ fer dubtar
- mashallah! per Déu!
- -a mashamba rústic
- mashariki est: ~ ya Kati Orient Mitjà: ~ ya Mbali Orient Llunyà
- masharubu pl. mostatxo, bigotis
- mashiko estar establert, ser ferm, estar acceptat
- mashina¹ veure mashine
- mashina² pl. de shina1,2
- mashine o mashini màquina
- mashtaka o mashitaka càrrec, acusació
- mashua bot
- mashuhuri famós, conegut, notori
- masia passejada: enda ~ passejar
- masihara broma, burla
- Masihi o Masiya o Mesiya Messies
- masika temporada de pluges
- masikilizano acord desprès d'una discussió, comprensió
- masikini veure maskini
- masikio orelles
- masikitiko pena, dolor, aflicció
- masikizi audició, audiència
- masilahi o maslahi necessitats, benestar, interès, remuneració
- masimulizi narració: ~ mafupi idil·li
- Masiya veure Masihi
- masizi sutge, brutícia
- maskani 1. llar, casa, habitatge 2. club, seu social
- maskini o masikini persona pobre, miserable: ~ hohehahe pobre de solemnitat
- maslahi veure masilahi
- masomo estudis
- masrufu o masurufu pagament a algu per viatjar o per casa
- mastaajabu sorpresa
- mastakimu hàbitat, entorn, llar, casa
- masurufu veure masrufu
- masuto càrrec, acusació, crítica
- mataboti veure motaboti
- mataifa internacional
- matako part posterior del cos, de darrera, esquena
- matakwa o takwa desig, necessitat
- matamanio o tamanio desig
- matamshi accent, pronunciació
- matanga funerals, cerimònies fúnebres
- matanuzi extravagància
- matao orgull, altivesa, arrogància, aires: kwa ~ orgullosament
- matarajio expectativa, esperança
- matata conflicte, problema: hakuna ~! cap problema! tot va bé!
- -a matata problemàtic, conflictiu
- matatibu tractament mèdic, recepta
- matatizo o tatizo . dificultats, inconvenients, problemes
- matatu autobús de línea a Kenya i Tanzania, minibus, taxi
- matbaa impremta
- mate pl. de ute saliva
- mateka presoner de guerra, captiu, osatatge
- matembele fulla de la patata dolça
- matembezi caminada, passejada
- matendo accions, activitat, ocupació
- matengenezo veure tengenezo ma-
- Matengo poble del sud de Tanzania al districte de Mbinga
- mateso sofrença, adversitat, aflicció, patiment
- mathalan veure mathalani
- mathalani o mathalan per exemple
- mathubuti¹ o mathubutu ferm, dur, estable
- mathubuti² prova, evidència
- matibabu cura, remei
- matilaba 1. intenció, propòsit 2. desig
- matini text
- matlai 1. est 2. vent de l’est 3. vent del matí
- matokeo resultat, conseqüència.: ~ rasmi resultats oficials
- matongo veure utongo
- matope fang, brutícia, aiguamoll
- matu grumoll de blat de moro
- matubwitubwi galteres, parotiditis
- matukio esdeveniments
- matumaini esperances, expectativa, persona digna de fiar
- matumatu veure kimatu vi-
- matumizi ús, requisits, despeses, conveniències
- -a matumizi útil
- matusi insults, disputes, baralles
- Mau Mau nom que donaven els anglesos al moviment d’alliberament…
- mauaji assassinat, crim
- maudhiko pl. de udhiko
- maudhui tema, contingut
- mauguzi tractament mèdic, tenir cura d’un pacient
- Maulana El Senyor, El Mestre
- Maulidi 1. Aniversari de Mahoma 2. celebració de l'Aniversari de…
- maumbile la natura, la creació
- maumivu pl. de umivu n. dolor, mal
- maungo físic, cos
- mauti mort
- mauzo vendes
- mava cementiri
- mavazi vestits, robes
- mavi excrement, merda, escòria
- mavulia roba usada, de segona mà
- mavumbo grumoll de blat de moro
- mavunde o mavundevunde o mafunde boira, cirrus
- mavundevunde veure mavunde
- mavuno collita, fruits
- mawaidha sermó, consell, exhortació
- mawanda rang, panorama, camp de coneixement
- mawandarasmi rang o nivell oficial
- mawasiliano comunicacions
- mawazo pensament
- mawe¹ pl. de jiwe
- mawe³ pila d'electricitat
- mawe!² ximpleries! falòrnies!
- mawele pl. de uwele
- mawese oli de palma
- mawi la paraula, banai, sense importància
- mawimbi pl. de wimbi marea
- mawindo cacera, presa
- mawindoni terreny de cacera
- maya ràbia, odi
- mayungiyungi 1. rusc 2. nenúfar
- mazao 1. fruits, collita 2. descendència
- maziko enterrament, funerals
- mazingaombwe bruixeria, màgia, parany
- mazingile laberint
- mazingira entorn, medi ambient
- mazishi funerals
- maziwa¹ llet
- maziwa² pl. de ziwa n. pits, mamelles, tetes
- mazoea hàbit, pràctica, costum, familiaritat
- mazoezi exercicis, entrenament, pràctica
- mazulu pl. de uzulu
- mazungumzo conversa, xerrada, xafarderia
- mbaamwezi veure mbalamwezi
- mbabaifu persona dubitativa, insegura
- mbabe 1. forçut, tirà, dèspota 2. persona inútil, 3. protagonista
- mbacha estora, matalàs
- mbadala alternatiu, substitutiu
- mbadhirifu persona extravagant ,gastadora, malversadora
- mbaka o mbakaji raptor, segrestador
- mbakaji veure mbaka wa-
- mbala antílop
- mbalamwezi o mbaamwezi clar de lluna, lluna plena
- mbale pl. de ubale
- mbali¹ diferent, separat
- mbali² lluny, completament: ~ na apart de
- mbali³ llunyà
- mbalimbali separat, varis, diferents: ~ kabisa oposat, completament…
- mbalungi l’arbre del pomelo
- mbango¹ porc senglar, facoquer
- mbango² diner, riquesa
- mbano 1. parèntesi,2. pinça, compressió
- mbantu bantu
- mbao¹ pl. de ubao
- mbao² fusta, tauló
- mbaraka benedicció
- mbaramba veure mlamba mi-
- mbari família, clan, tribu, llinatge
- mbarika¹ la planta del ricí
- mbarika² anou del ricí: kupasulia ~ fer explotar la nova
- mbaroni atrapat, detingut, en presó: tia ~ arrestar
- mbaruwae veure mbayuwayu
- mbata¹ coco madur
- mbata² vertigen, mareig, lleugeresa
- mbatata patata rodona que no és dolça
- mbati pl. de uwati
- mbavu² pl. de ubavu: ~ za mbwa de nyigui-nyogui ( una construcció)
- mbavuma-¹ força, energia
- mbawa pl. de ubawa ales
- mbawakau escarbat
- mbawala o mbawara cérvol, antílop
- mbawara veure mbawala
- mbawazi o mbazi pena, compasió, simpatia, amabilitat
- mbaya herba alta amb pels urticants
- mbayaya dolent, cruel
- mbayuwayu o mbaruwae o barawai oreneta
- mbazi¹ veure mbawazi
- mbazi² conte amb moralitat
- mbegu llavor
- mbeja ben vestit, persona curosa mab el seu aspecte
- mbele davant, abans
- mbeleni¹ temps a venir, en el futur
- -a mbeleni² futur
- mbembe¹ dona presumida, insinuant, persuasiu
- mbembe² gana, fam
- mbepari burgés
- mbeya¹ xafarder, murmurador
- mbeya² pl. de umbeya
- mbezi persona desconsiderada, desdenyosa, menyspreadora
- mbia² tomba, fossa, sepulcre
- mbiawa-¹ soci
- mbibo anacard (l'arbre)
- mbigili o mbiliwili planta trepadora amb llavors amb espines
- mbili classe N dos
- mbilikimo nan, pigmeu
- mbilimbi veure mbirimbi mi-
- mbilimbili de dos en dos
- mbiliwili 1. peix de la família dels gerreids 2. veure mbigili
- mbingu pl. de uwingu els cels: ~ zimetanda estar ennuvolat
- mbingusi tauró martell
- mbinja xiulet: piga ~ xiular
- mbinu oportunitat, camí, via, mètode, estratègia, estratagema
- mbio¹ velocitat:
- mbio² ràpid: piga ~ córrer
- mbiomba tia materna
- mbirimbi o mbilimbi magnòlia (l’arbre)
- mbishi persona obstinada, discutidora
- mbiu corn de búfal: piga ~ anunciar públicament, proclamar
- mbizi capbussament, immersió: piga ~ capbussar-se, bussejar,…
- mboga¹ verdura, vegetal, aliment
- mboga³ persona sense força, que no pot fer res
- mbogami-² planta de la carabassa comestible
- mbogo búfal
- mbolea adob, fertilitzant, fems
- mbona? per què? (emfàtic)
- mbongo pl. de ubongo
- mboni iris, nineta dels ulls
- mbono¹ o mbono kaburi planta del Pinyó de l'Índia
- mbono² llavor del Pinyó de l'Índia
- mbono kaburi veure mbono
- mboo penis
- mbu mosquit
- mbuai veure mbuaji
- mbuaji o mbuai salvatge, cruel
- mbuga prat, sabana, estepa, pasturatge: ~ za taifa parc nacional
- mbuge qui està constantment menjant
- mbugu pl. de ubugu
- mbuji expert,elegant
- mbuki malgaix
- mbumbumbu persona idiota, estúpida, ignorant
- mbunge parlamentari, legislador
- mbungo arbre fruiter com el nesprer
- mbung’o mosca tse-tse
- mbuni¹ la planta del cafè
- mbuni³ estruç
- mbunifu arquitecte,dissenyador
- mbuniwa-² inventor, autor
- mburudikaji animador
- mburundikaji traficant, negociant
- mbuya 1. amic, amiga íntim 2. amant
- mbuyembuye arrissat
- mbuyu¹ baobab
- mbuyu² pare en Sheng
- mbuzi cabra, carn d’animal
- mbwa gos: ~ koko gos salvatge, asilvestrat: ~ mwitu llop, licaó
- mbwago caiguda, depressió, crisi
- mbwamwitu licaó, llop
- mbweha o bweha guineu, xacal
- mbwembwe¹ actuació, exhibició, retransmissió
- mbwembwe² agut, sagaç
- mbweu rot: -piga ~rotar, fer un rot
- mbwiji guineu, xacal
- mcha o mchaji persona que tem, que adora: ~Mungu temerós de D+éu
- mchachave acàcia de Höck
- mchafuko o mchafukoge enrenou, intranquil·litat
- mchafukoge veure mchafuko mi-
- mchafuzi persona embolicaire, liosa, difamadora
- Mchagga habitant del Regne de Chagga
- mchai la planta del te
- mchaji veure mcha wa-
- mchakacho o mchakariko fressa, cruixit
- mchakamchaka jogging
- mchakariko veure mchakacho mi-
- mchakato procès
- mchana migdia, període de llum, primera hora de la tarda: ~ kutwa…
- mchanga¹ sorra
- mchanganyiko barreja, variat
- mchangawa-² nen, nadó, jove
- mchango elecció, recol·lecta, contribució, donació
- mchanjo 1. tall, incisió 2. vacuna
- mchapaji o mchapishaji editor, impressor
- mchapishaji veure mchapaji wa-
- mchapo cop, tall, fuet
- mchapuko acceleració
- mcharazo assot, fuetada
- mchawi bruixot, que fa màgia negra
- mche mi² prisma, cilindre
- mcheche pua, espina de porc espí
- mchecheto pànic
- mcheja sogre, sogra
- mchekeshaji persona alegre, divertida, pallasso
- mchele la planta de l’arròs, arròs cru
- mchelea o mcheleaji persona nerviosa, aprensiva, temorenca
- mcheleaji veure mchelea wa-
- mchelevu rebec, remís, temorenc, aprensiu
- mchemi-¹ 1. descendent 2. plançó
- mchemko ebullició
- mchemraba o mchemrabasawa cub
- mchemrabasawa veure mchemraba mi-
- mchenza mandariner
- mcheshi persona de bon humor, divertida, comediant
- mcheza veure mchezaji wa-
- mchezaji 1. jugador: ~ wa mpira futbolista 2. actor
- mchezo joc, juguet, esport:michezo olimpiki Jocs Olímpics ~ wa…
- -a mchezo esportiu
- mchi² mà de morter
- mchicha bledes, espinacs
- mchikichi arbre del tipus datiler
- mchimba o mchimbaji excavador, cavador: ~ wa madini miner, minaire
- mchimbaji veure mchimba wa-
- mchimi-¹ prisma: ~ wa sabuni pastilla de sabó: ~ wa chakleti una…
- mchina xinès
- mchinja 1. carnisser: ~ nyama carnisser 2. cruel
- mchinjaji sacrificador, matador (a l’escorxador)
- mchipukizi noia jove bonica
- mchirizi canal, corrent, regueró
- mchirizo corba, línia corba
- mchocheo excitació, incitació, afegir llenya al foc
- mchochole persona desvalguda, pobre
- mchofu veure mchovu ma-
- mchokozi persona empipadora, tafanera, torracollons
- mchomuzi carterista, pispa, lladregot
- mchongoma arbust espinós
- mchoraji pintor, dibuixant
- mchoro dibuix, gravat, signe, gargot, anagrama
- mchovu o mchofu persona avorrida, pesada
- mchoyo persona gasiva, garrepa, avara
- mchuano competició, partit (esports)
- mchujo selecció
- mchukiaji enemic
- mchumba promès
- mchumi economista
- mchunga¹ veure mchungaji wa-
- mchungaji o mchunga pastor, guàrdia, vigilant
- mchungami-² herba amarga
- mchungu desagradable,amarg
- mchunguzi crític, especialista, lletraferit
- mchungwa taronger
- mchuuzi comerciant, botiguer, firaire, venedor ambulant
- mchuzi¹ sopa, salsa: ~ wa nyama brou: ~ wa viungo curry
- mchuzi² bonica
- mchwa termita
- mdaawa litigant, reclamant
- mdachi alemany
- mdadi desig, passió: panda na ~ ser dominat pel desig
- mdadisi persona curiosa, tafanera, desconfiada
- mdahalishi internet
- mdahalo discussió, debat
- mdai fiscal, reclamant, creditor: ~ deni qui reclama un deute,…
- mdaiwa advocat, defensor, deutor
- mdalasini canyella
- mdanganyfu trampós, mentider
- mdau responsable, dirigent d’una companyia o associació,…
- mdeni deutor
- mdhalimu tirà, opressor, dictador, dèspota
- mdhamini garant, depositari, síndic, administrador, patrocinador
- mdizi plataner
- mdogo júnior, el germà més petit
- mdokozi carterista, pispa, lladregot
- mdomo o muomo llavi, boca, forat: ~ wa bastola la boca del canó d’una…
- mdoriani l'arbre del durian
- mdosi amant
- mdoya 1. espia 2. gorrer
- mduara veure duara
- mdudu insecte
- mdundo redoble, el só del tambor
- mdunzi detectiu, espia
- me marca del passat compost
- -mea créixer (plantes, vegetals o parts del cos)
- meandikwa escrit
- mechi partit, matx: ~ fainali final esportiva: ~ ya mchujo…
- medali medalla
- medani camp, terreny
- mede¹ llit petit que es pot fer servir com a cadira
- mede² meta, arribada
- -mega mossegar, trossejar, prendre un bocí
- mego mos de pa, llesca, peça de pa
- Mei maig
- meja comandant, major
- meko pl. de jiko cuina
- melezi ancoratge, lloc on ancorar
- meli vaixell: ~ ya abiria vaixell de passatgers: ~ ya kivita…
- -memeteka o –meremeta o –meta brillar, espurnejar, guspirejar
- memsabu o mensahib senyora, mestressa
- mende 1. escarabat 2. homosexual
- meneja 1. administrador, director 2. mànager, entrenador
- mengi molt: ~ mengine moltíssims
- mengineyo varis, miscel·lània
- meno pl. de jino : ubovu wa ~ caries
- meno pl. de jino
- mensahib veure memsabu ma-
- menu menú
- -menya pelar, espellofar, batre, esbatussar
- -menyana forma recíp. de –menya esbatussar-se, batre’s
- -meremeta veure -memeteka
- Merkyuri Mercuri
- Meru districte de Kenya
- Mesiya veure Masihi
- meta¹ metre
- -meta² veure -memeteka: -a ku~ brillant
- -metameta resplendir, lluir, brillar
- meteori o meteoridi Meteorit
- meteoridi veure meteori
- methalan per exemple
- methali o mithali proverbi
- meya alcalde, batlle, major
- meza¹ taula
- -meza² empassar-se
- -mezwa forma pas. de -meza2 ser empassat
- mfaa centre de la porta
- mfaano veure mfano mi-
- mfadhili benefactor, contribuent, donant
- mfafanuzi comentarista
- mfagiaji veure mfagizi wa-
- mfagizi o mfagiaji escombriaire
- mfalme rei
- mfanano similitud, semblança
- mfano exemple,model, forma, estil : ~ wa semblant a, com
- mfanyabiashara negociant, comerciant
- mfanyakazi treballador: ~ wa kibarua treballador eventual, temporal: ~…
- mfanyi organitzador, executor: - ~ biashara comerciant, negociant:…
- mfanyiko acció, decisió
- mfaransa francès
- mfariji consolador
- mfasiri traductor, intèrpret
- mfenesi arbre tropical de grans fruits
- mfereji canal, forat
- mferresi arbre tropical
- mficha que oculta, que s’oculta: ~ uke hazai la que oculta la…
- mfidhuli persona arrogant, rude
- mfini finès
- mfinyanzi terrissaire, ceramista
- mfiraji sodomita, marieta, homosexual
- mfitini provocador, instigador
- mfiwa familiar del difunt, orfe, afligit
- mfiwi pesolera
- mforosadi o mforsadi morera
- mforsadi veure mforosadi mi-
- mfu mort, cadàver
- mfua 1. s’usa com acompanyant de diverses professions 2.…
- mfuachuma ferrer
- mfuafedha argenter, joier
- mfuasi seguidor, deixeble, membre
- mfuatano processió, seqüència, sèrie, seguici, tren, cadena
- mfugaji pastor, cuidador del ramat
- mfugo animal domèstic, cria d’animal, ramat, bestiar, ramaderia
- mfuko bossa, butxaca, sac: ~ wa Posta Saca de Correus
- mfuku acàcia retorçada
- mfukuzi perseguidor
- mfulizo veure mfululizo1 mi-
- mfululizo² contínuament, incessant, sense parar: kwa ~ successivament
- mfululizomi-¹ o mfulizo consecutiu, sèrie, progressió
- mfumaji o mfumi 1. teixidor 2. qui colpeja amb una llaça
- mfumanguo teixidor
- mfumbati travessa del llit
- mfumi veure mfumaji wa-
- mfumo 1. textura, sistema, procés, ordre 2. sistema
- mfumuko inflació,pujada sobtada de preu
- mfundishaji entrenador
- mfundo o fundo² ressentiment, ràbia, indignació: ~ mkubwa molt empipat
- mfungiwa veure mfungwa wa-
- mfunguo mes del calendari musulmà
- mfungwa o mfungiwa presoner
- mfunzaji entrenador, el que ensenya
- mfupa os: ulimi hauna ~ la llengua no té os
- mfuraha caixa petita per guardar coses
- mfurungu l’arbre del pomelo
- mfuto pla, sense pretensions
- mfwatilizo seqüència
- mgadenia mi- n. gardenia
- mgahawa veure mkahawa mi-
- mgambo assemblea
- mganda ugandès
- mgandamano abraçada
- mgando líquid coagulat: maziwa ya ~ iogurt
- mganga metge, fetiller
- mganguzi fetiller, bruixot
- Mgao² dialecte del Kiswahili de Kilwa al nort de Moçambic
- mgaomi-¹ distribució, referència
- mgaragazo confusió, desordre
- mgawano o mgawo divisió, distribució
- mgawanyi distribuidor
- mgawanyo divisió, partició
- mgawo veure mgawago mi-
- mgeni visitant, estranger, turista
- mghani cantant,vocalista
- mgiriki grec
- mgodi mina
- mgogo membre dels Gogo de Tanzania
- mgogoro obstacle, obstrucció, dificultat
- mgomba plataner
- mgombea o mgombeaji
- mgombeaji veure mgombea wa-
- mgombezi candidat, aspirant, competidor
- mgombezi veure mgombea wa-
- mgomo vaga, protesta
- mgomvi persona problemàtica, busca-raons
- mgongano xoc, conflicte
- mgongo¹ esquena, espinada, columna vertebral: vunja ~ cansar-se
- mgongo² cresta, gepa, pont del nas
- mgongo³ soroll d'un xoc, espetec
- mgonjwa malalt, pacient
- mgoto cop, palmada, picada de mans
- mgumio lladruc
- mgunga acàcia
- mguno gemec, murmuri
- mguso contacte, toc
- mgutusho sorpresa, espant, ensurt, sotragada
- mguu cama, peu, pota: kwa miguu a peu, caminat
- mgwisho espanta-mosques fet amb la cua d’un animal
- mgwizi carnívor
- mhabeshi , abisini, etíop
- mhadhara lliçó magistral, càtedra
- mhadhiri catedràtic, professor d’universitat
- mhadimu habitant original de Zanzibar
- mhaini traïdor
- mhajiri emigrant
- mhakiki crític, persona amb criteri
- mhalifu lladre, bergant, bandit, facinerós
- mhamasishaji persona motivada, inductora
- mhamasishi motivador
- mhamiaji immigrant
- mhanga animal sacrificat, víctima, sacrifici: kujitoa ~-…
- mharakati persona esforçada, motivada
- mharibifu destructor
- mhariri editor, periodista, director de diari
- mhashamu excel·lència
- mhasibu banquer
- mhasiriwa ferit
- mhazili secretària
- mhehe persona de Hehe
- mhemko veure mhemuko mi-
- mhemohemo panteix
- mhemuko o mhemko emoció, frenesí, deliri
- mhenga 1. avantpassat 2,. persona d'edat conseller, instructor
- mheshimiwa o mheshimwa honorable. excel.lència
- mheshimwa veure mheshimiwa wa-
- mhimili pilar, suport, columna
- mhina alquena, henna
- mhindi indi: ~ mwekundu pellroja
- mhinzirani la planta del bambú
- mhisani benefactor, persona amable
- mhispaniola espanyol
- mhitaji menesterós, persona necessitada
- mhitimu graduat, doctorat, llicenciat
- mhogo veure muhogo mi-
- mhoji interrogador, entrevistador
- mhojiwa qui és interrogat, entrevistat
- mhubiri predicador: ~ wa dini misioner
- mhudumu o muhudumu cambrer, servent
- mhula període
- mhuni o muhuni 1. solter 2. gandúl 3. gamberro 4. persona que no té bones…
- mhunzi o muhuni ferrer
- mhuri o muhuri segell, timbre: piga ~ timbrar, segellar
- mhusika 1 personatge, caràcter (en una història) 2. persona…
- mhutu hutu
- mi veure mimi
- mi- prefix pl. classe m/mi
- mia cent: ~ fil ~ cent per cent:kwa ma~ per centenars
- miadi promesa, cita
- miale pl. de muale
- miali pl. de muali
- miayo pl. de mwayo: piga ~ o kwenda –- badallar, expirar, exhalar…
- miba pl. de mwiba
- midadi tinta
- mie veure mimi
- mielekeo tendències
- mieli mileli ploma de la cua d’un ocell
- mienge pl. de mwenge
- mifupa pl. de mfupa esquelet
- mihadarati droga
- miiko pl. de mwiko1,2
- Miini dialecte del Kiswahili
- miinuko pl. de mwinuko
- mijo pl. de mjo
- mikambe joc a l’aigua: piga ~ caure a l’aigua, caure del llit
- mikambisi veure kambisi
- mikatadha veure miktadha
- mikatikati veure mkatikati
- mikora robatoris
- miktadha pl. de muktadha
- mikwala obstacles, dificultats
- mila costum, tradició, tendència, hàbit, cultura: ~ na desturi…
- milele eternament, per sempre
- -a milele etern, eternitat
- mileli pl. de mieli
- miligramu mil·ligram
- miliki¹ o milki propietat, possessió, bens
- -miliki² posseir, ser propietari, tenir, governar
- -milikiwa na forma pas. de –miliki ser propietari de, estar dirigit per,…
- milimeta veure mlimita
- milimita o milimeta mil·límetre
- milionea milionari
- milioni milió
- milki veure miliki1
- mimba embaràs, embrió, concepció: shika ~ estar embarassada,…
- mimbari púlpìt
- mimea pl. de mmea vegetació
- mimeografia ciclostil
- mimi pron. jo: ~ nafsi yangu jo mateix
- -mimina dissoldre, abocar, vessar, sortir
- -miminika forma est.de –mimina amuntegar-se, vessar
- -miminwa forma pas. de -mimina ser abocat, disolt
- minajili en ordre de, a part de, sense,: kwa ~ per causa de, com a…
- mindi duiker
- mine quatre
- minghairi o bighairi sense, excepte, a part de, doncs, des de
- mintaarafu veure mintarafu
- mintarafu en relació a, referent a, pel que fa, com a conseqüència de
- -minya pessigar, esprémer
- minyororo pl. grillons
- mio pl. de umio
- miondoko estil de ballar, caminar,tocar el timbal
- miongoni entre, en mig de, entremig:~ mwa entre de
- mipasho lletres de cançons populars iròniques
- miraa khat, gat (herba estimulant)
- mirathi herència
- Mirihi Mart
- mishenari missioner
- misheni o mishoni missió
- mishoni veure misheni
- mishughuliko assumptes, ocupacions
- misimu argot
- misioni missió, parròquia
- miski pols negra que fa bona olor i s'usen per fer perfums i tinta
- Misri Egipte
- mita metre
- mitembo n. elefantiasi
- miteni dos-cents
- mithali¹ veure methali
- mithali² semblança, similitud: ~ ya semblant a, similar
- mithili¹ com, igual que, per comparació
- -mithili² comparar
- -mithilika forma est. de -mithili fer comparació
- -mithilisha forma cau. de -mithili estar comparant
- mitu lloro petit de color groc i blau
- miundi pl. de muundi
- miundu estructura,disseny
- miwa pl. de muwa
- miwani ulleres, gafes, vidres: –- nyeusi ulleres de sol: amevaa ~…
- miye pron. jo, mi
- -miza ferir
- mizani¹ balança
- mizani² síl·laba
- miziki veure muziki mi-
- mizungu coses misterioses, conjurs
- mja 1. ésser humà, persona 2. estranger, estrany, nouvingut,…
- mjadala¹ discussió, debat
- mjadala² oponent, opositor
- mjafari flamboià
- mjaji nouvingut
- mjakazi o kijakazi serventa, esclava
- mjaluo pertanyent a la tribu dels Luo o Jaluo
- mjamaa socialista
- mjamii membre de la comunitat
- mjamzito embarassada, prenyada
- mjane 1. vidu, vídua 2. solter
- mjango inútil, sense sentit, buit
- mjanja 1. estafador, trampós, impostor 2. espavilat, agut, llest
- mjapani japonès
- mjarabu¹ examen parcial o secundari
- mjarabu² veure mujarabu1 i 2
- mjasiri persona valenta, audaç
- mjatete acàcia
- mjeledi corretja, fuet, assot: piga o tia ~ fuetejar, assotar
- mjenga o mjenguzi avantpassat, antecessor
- mjengo edifici, estructura
- mjenguzi veure mjenga wa-
- mjenzi constructor, paleta
- mjeruhiwa ferit, el que està ferit
- mjerumani alemany
- mjesuti jesuïta
- mjeuri tirà, persona violenta
- mji¹ 1. ciutat: ~ wa kale ciutat vella, casc antic .2 casa…
- mji² placenta
- mji³ fossa
- mjiatu sabatot
- mjinga¹ boig, estúpid, ignorant, idiota
- mjinga² frangipani arbre de la família de les palmeres
- mjiriwaya novel·la urbana, de ciutat
- mjitu veure jitu ma-
- mjizi aug. gran lladre
- mjo mijo arribada
- mjomba¹ oncle, nebot via materna
- mjombawa-² persona de la costa com l’anomenen els del interior
- mjua¹ vent de terra cap al mar
- mjua² veure mjuaji wa-
- mjuaji o mjuawa-² coneixedor, el que ho sap tot
- mjukuu nét, néta
- mjumbe 1. missatger, transportista 2. membre d’un comitè, delegat,…
- mjusi¹ llangardaix: ~ kafiri agama (llangardaix de colors vius)
- mjusi² astròleg, mag
- mjuzi savi, coneixedor
- mkaa carbó
- mkaaji o mkaazi habitant, resident, ocupant
- mkaazi veure mkaaji wa-
- mkababu faidherbia, acàcia blanca
- mkabala relació, trobada, oposat
- mkabo control
- mkaguo inspecció, vigilància, revista
- mkaguzi inspector, visitador, examinador: ~ wa tikiti el revisor
- mkahaba veure kahaba ma-
- mkahawa o mgahawa restaurant, cafeteria
- mkaidi persona obstinada, desobedient
- mkaka arbre del cautxú
- mkakati estratègia
- mkalatusi eucaliptus
- mkalenjini persona de Kalenjin
- mkalimani intèrpret
- mkamba persona de Kamba
- mkami persona Kami
- Mkamilifu El Perfecte (Déu)
- mkanda veure ukanda
- mkandaa mangle
- mkandamizaji opressor
- mkandamizi veure mkandamizaji
- mkanganyiko o mkanganyo desordre, confusió
- mkanganyo veure mkanganyiko mi-
- mkangazi caoba
- mkanju anacard (l'arbre)
- mkanyo o kanyo rebuig, repudi, reprovació, prohibició
- mkapitalisti capitalista
- mkarara cor musical, tornada de música, cançó
- mkarimu persona amable, generosa, hospitalària
- mkasa 1. esdeveniment, succés, tragèdia 2. nova, notícia
- mkasi tisores
- mkata pobre, captaire
- mkataa¹ o makataa¹ decisió final, conclusió
- mkataa² o makataa² definitivament, irrevocable, inalterable
- mkataba acord, fur, privilegi, pacte, contracte, tractat
- mkataji llenyataire,tallador
- mkatalan català
- mkatale¹ existències, provisió
- mkatale² gangrena provocada pels grillons als peus,escrófula
- mkatani pita
- mkate pa : ~ wa kusukuma xapata
- mkathada context
- mkatikati o mikatikati al mig, entremig
- mkatili 1. assassí, rufià 2. persona cruel 3. agressor
- mkato 1. tall, drecera 2. abreviatura 3. coma 4. deducció
- -a mkato abrupte, sobtat, lacònic: kwa ~-lacònicament, abrupte,…
- mkatoliki catòlic
- mkaza la dona de, la senyora de : ~ mjomba la dona de l’oncle:…
- mkazi habitant, veí
- mkazo accent, èmfasi, determinació, força, pressió
- mke femella, la dona de: ~ mwenza/mwenzi segona dona
- mkebe pot, llauna, paquet, ampolla petita, portacigarretes
- mkeka estora, matalàs
- mkeketo d’igual grandària, edat, idèntic
- mkembe 1. criatura que comença a caminar 2. senyoreta, noia jove…
- mkengeuko desviació, distracció
- mkenya kenyià
- mkeo¹ la teva dona
- mkeo² comerciant, venedor de vitenge (veure kitenge vi-)
- mkereketwa entusiasta, fanàtic
- mkewe la seva dona
- mkia cua, antena d’insecte
- mkichaa veure kichaa vi-
- mkidadi estratègia
- mkiki vehemència
- mkikimkiki vehementment, per la força
- mkikoa cooperant, soci, associat
- mkikuyu kikuyu
- mkilishi representant
- mkimbiaji 1. corredor 2. fugitiu
- mkimbizi desertor, fugitiu, perseguit, refugiat
- mkimtezwa oprimit, oprimida
- mkimu benefactor
- mkimwa persona malhumorada, desagradable, obstinada
- mkinda veure kinda ma-
- mkingamo dificultat,obstacle
- mkinzani oponent, obstruccionista
- mkinzano oposició, conflicte
- mkiwa solitari
- mkizi sèpia, sípia: hasira ya ~furaha ya mvuvi la ràbia de la…
- mko està aquí
- mkoa¹ regió, districte
- mkoa mi² part de metall de forma rectangular
- mkoba 1. cartera, bossa 2. bossa del fetiller: kifungua ~…
- mkogo demostració, mostra
- mkojo pixat, orina
- mkoko mangle (s’usa per fer llenya)
- mkokoteni carretó, carret de mà
- mkoloni colonialista, colonitzador
- mkombozi 1. llibertador, emancipador 2. redemptor, salvador
- mkombwe veure mkomwe mi-
- mkomunisti comunista
- mkomwemi- o mkombwe planta trepadora
- mkondefu aprimat, lànguid
- mkondo corrent, canal, curs de l’aigua: ~ geu corrent alterna
- mkonga trompa de l’elefant
- mkonge sisal
- mkongojo bastó
- mkongwe¹ vell, veterà
- mkongwe² antic,grau
- mkono braç, mà : ~ wa shati mànega de la camisa: ~ wa vazi mànega…
- mkonokono fetiller expert en verí
- mkopo préstec, cessió, crèdit
- mkora bandit, lladre
- mkorofi persona brutal, cruel, maligna
- mkoromo esbufec, ronc
- mkosa el que s'equivoca
- mkosaji criminal, opressor, pecador
- mkosefu o mkosevu culpable, pecador, criminal
- mkosevu veure mkosefu wa-
- mkosi mal presagi, mala sort, desgràcia
- mkosoaji crític, detractor
- mkristo cristià
- mkruba veure mkuruba mi-
- mkubaliano veure kubaliano ma-
- mkubwa 1. germà gran 2. director, superior, líder
- mkufu collar
- mkufunzi o mkurufunzi 1. educador, tutor, 2. universitari
- mkuki llança
- mkulima pagès, agricultor
- mkumbo destrucció, devastació
- -mkuna rascar, esgarrapar
- mkundu anus
- mkungu¹ ametller indi
- mkungu² tija del plataner amb plàtans
- mkungu³ paella
- mkunguru¹ febre de climatització
- mkunguru² arbre de molt bona fusta
- mkunjo arruga, plec
- mkuo barra, lingot
- mkupuo empenta: piga ~ empènyer, empentar
- mkure peix llarg i estret
- mkuruba o mkruba aproximació
- mkurufunzi veure mkufunzi wa-
- mkurugenzi líder, pioner, director
- mkururo currua, multitud, cua
- mkusanya col.leccionista
- mkusanyaji recol.lector, el qui recull
- mkusanyika veure mkusanyo
- mkusanyiko veure mkusanyo
- mkusanyo o mkusanyiko o mkusanyika col·lecció, conjunt, reunió
- mkusudiwa destinatari
- mkutano reunió: ~ wa hadhara míting electoral: ~ mkuu assemblea…
- mkutubi o muktubi bibliotecari
- mkutuo sorpresa, espant, sotragada
- mkuu persona important, mestre, governant, patriarca: –- wa kazi…
- mkuyati afrodisíac
- mkuyu arbre gran semblant a la figuera
- mkuza persona que forma, crea i desenvolupa coses o bens nous: ~…
- mkuzaji criador de bestiar
- mkwajumi-¹ tamarinde
- mkwajumi-² davanter, atacant
- mkwajumi-³ bastó
- mkwakwa arbre elefant taronja
- mkware 1. animal en zel 2. persona lasciva, sensual 3. arg.…
- mkwarungo xerric
- mkwaruzo rascada, senyal, traça, petjada
- mkwasi ric, poderós, persona influent
- mkwe parent polític: baba ~ sogre: mama ~sogra
- mkwepuzi lladre, carterista
- mkwere persona Kwere
- mkwezi escalador (per exemple el que puja als cocoters)
- mkwiro baqueta
- mla menjador, devorador, consumidor : ~ riba usurer
- mlaanifu maleït
- mlafi golafre
- mlaghai estafador, trampós, deshonest, delinqüent
- mlahaka recepció, entrada, introducció
- mlaji menjador, consumidor
- mlalahoi persona que viu miserablement
- mlalaji dormilega
- mlalamishi demandant, querellant
- mlalavi persona irritable, amb son, busca-raons
- mlamba o mramba oriol daurat
- mlamu veure muamu wa-
- mlandano similitud, semblança
- mlandenge planta paràsita dels arbres
- mlangi veure mrangi
- mlangilangi arbre de flors aromàtiques
- mlango porta, entrada
- mlanguzi intermediari, subhastador
- mlatini llatí, romà
- mlawatu caníbal
- mle allà dins
- mlegevu persona dèbil, deprimida, descurada
- mlemavu discapacitat: ~ wa kusikia sord
- mlenga propòsit, objectiu
- mlengwa beneficiari
- mleoleo 1 titubeig, vacil.lació 2. al límit, a la punta d’alguna…
- mlevi borratxo, alcohòlic, bevedor
- mlezi² bressol
- mlezi³ amigdalitis
- mleziwa-¹ tutor, custodi
- mli drissa
- mlia banda, cinta: punda ~ zebra
- mlima muntanya
- mlimau llimoner
- mlimbolimbo arbust espinós
- mlimbua el que ajuda als pobres
- mlimwengu 1. ésser humà 2. persona acomodatícia
- mlinda veure mlinzi wa- : ~ lango porter (esport)
- mlindaji veure mlinzi wa-
- mlinganisho analogia
- mlingano 1. semblança, similitud 2. eqüació, simetria
- mlingoti 1. pal d’un vaixell 2. asta, pal de la bandera: ~ wagalme…
- mlinzi o mlinda o mlindaji vigilant, guàrdia: ~ wa usalama guardaesquena: ~ ya doria…
- mlio plor, crit, xiscle, só
- mlipaji pagador/a
- mlipuko explosió, folguerada
- mlisha vigilant, guàrdia
- mlizamu embut, regueró, canal
- mlo aliment humà, ració
- mlofa veure lofa ma-
- mlokole fanàtic
- mlolongo corrua, multitud, cua
- mlozimi-² ametller
- mloziwa-¹ mag, bruixot
- mluhya persona de Luhya
- mlungula veure mrungura mi-
- mluzi veure mruzi mi-
- mmaka frangipani arbre de la família de les plumeries
- mmanga àrab d’Omàn del Sud
- mmarekani o mwamerika americà
- mmasai masai
- mmatengo persona de Matengo
- mmbea persona xafardera
- mmea planta, vegetal
- mmeng'enyo digestió
- mmenyuko reacció
- mmeru habitant de Meru
- mmeyungano fusió, reunió
- mmishonari missioner
- mmisionari missioner
- mmoja wamoja algú, certa persona
- mmuliko llampeguig, llampegadissa
- mmvita habitant de Mombasa
- mmweko llampec, resplendor, flaix
- mna teniu, hi ha
- mnada subhasta, venda
- mnadani sala de subhastes
- mnadi 1. subhastador 2. anunciant, el que crida a la pregària
- mnafasihi literat
- mnafiki traïdor, hipòcrita, mentider, impostor
- mnajisi 1. persona impura, bruta 2. raptor, segrestador
- mnamo² dins, en un temps, aproximadament
- mnamomi-¹ límit, marge
- mnandi cormorà
- mnara torre, far, minaret, monòlit, fita: ~ wa kengele campanar:…
- mnasaba parentiu, parentesc, relació
- mnaso trampa
- mnato adhesió, viscositat, enganxós, tenacitat
- mnazaa veure nazaa
- mnazi cocoter
- mnenaji altaveu, xerrador
- mnene persona grassa, pesada
- mneni portaveu, orador
- mngarengare peix llarg i ample blanc i negre
- mngazija habitant de la illa gran de Les Comores
- mnguri martell de sabater
- mngurumizi rugidor
- mngurumo bram, gruny, rugit, esgarip, tro
- mnguu persona Nguu
- mng’ao o mng’aro resplendor, brillantor, claredat, lucidesa
- mng’aro veure mng’ao mi-
- mninga veure mpagata mi-
- mno¹ o mnoi moltíssim, excessiu, fora mesura
- -mno-² pron.rel. que,els quals (classe M/Mi)
- mnofu carn sense ós ni espina
- mnoi veure mno1
- mnoko rígid, estricte
- -mnong'oneza xiuxiuejar
- -mnong'onezea forma prep. de -mnong'oneza xiuxiuejar a
- mnong’ono rumor, xafarderia, xiuxiueig
- mnufaishwa beneficiari
- mnukio perfum, aroma, fragància
- mnuko pudor, pesta, mala olor
- mnuna¹ germà més petit, el que segueix en edat
- mnuna² perona criticaire, rondinaire, descontenta
- mnunuaji comprador/a
- mnunuzi comprador, client
- mnururisho radiació
- mnyaa jonc, canya, palmera petita
- mnyakuzi usurpador,segrestador
- mnyakyusa persona Nyakyusa
- mnyama 1. animal, bèstia: ~- wa kufuga animal domèstic 2. mamífer…
- mnyamavu persona taciturna
- mnyambuliko extensió, derivació
- mnyamwezi persona Nyamwezi
- mnyang’anyi lladre, bandit,bandoler
- mnyapara contramestre, superior, cap
- mnyarwanda ruandès
- mnyegeo veure mnyeo mi-
- mnyegezo veure mnyeo mi-
- mnyenyekeo humilitat
- mnyenyekevu humil, gentil
- mnyeo o mnyegeo o mnyegezo picor, ganes de rascar-se
- mnyiri tentacle
- mnyomi-¹ pixada, cagada
- mnyomi-² tentacle de pop
- mnyonge 1. persona dèbil, malalta 2. humil, senzill
- mnyonge animal o bestiar dèbil o malalt
- mnyonyaji explotador, paràsit, xuclador
- mnyonyo ricí
- mnyoo cuc intestinal
- mnyororo cadena, presó, grillons
- mnywa o mnywaji wa- n. bevedor
- mnywo beguda, glop
- -mo marca copular ver. indica que està a l'interior o a sobre…
- mobile telèfon mòbil
- mochari o mochwari mortuori, dipòsit de cadàvers
- mochwari veure mochari
- modeli model, exemple
- modemu mòdem
- mofa pa rodó de mill , blat de moro
- mofimu morfema
- mofolojia morfologia
- mofolojical morfològic
- mofosintaksia morfosintaxi
- mofu formes del nom
- -moja 1. u, un 2. individual, uniforme, homogeni: ~ kwa ~ tot…
- mojamoja un a un, un per un
- mojawapo un qualsevol
- Mola o Moliwa Déu, El Senyor
- Moliwa veure Mola
- moma¹ serp verinosa
- -moma² escampar, dispersar
- -momonyoa o -mong'onyoa v. esbocinar, desgranar
- -mongonyoa veure -momonyoa
- -monyoa¹ menjar amv avidesa coses toves com mango
- -monyoa² bellugar una part del cos com el pit
- moo cama, peu
- Morani guerrer Masai
- mori¹ 1. vedella que encara no ha parit 2. greix de vaca
- mori² 1. esperit lluitador, ferocitat, ira: kula –~ estar…
- morita o morta pam curt, des del dit gros a l'índex
- Morocco o Moroko Marroc
- Moroko veure Morocco
- morora taques o senyals al cos
- morta veure morita
- moshi¹ fum: gari ~ tren
- moshi² ginebra il.legal
- mosi primer: Mfunguo ~ primer mes després del Ramadà
- mota motor
- motaboti o mataboti lanxa forabord, motor forabord
- motakaa veure motokaa
- motisha¹ motivació
- -motisha² motivar
- moto foc, calor: ~ wa kadiri a foc moderat, a foc lent
- -a moto calent
- motokaa o motakaa cotxe, automòbil
- motomoto en calent, ardent
- motoni enfern
- moyo o nyoyo 1. cor, interior 2. coratge, determinació: piga ~ konde…
- moza cua, fila
- mpaazo Cereal molt
- mpagani pagà, que no és ni cristià ni musulmà
- mpagata o mninga teca africana
- mpagazi traginador
- mpaji benefactor, generós, dador
- mpaka¹ fins
- mpakami-² límit, frontera
- mpakarangi pintor
- mpakazi pintor de parets, guixaire
- mpakizi mosso maleter
- mpala impala
- mpalilio escanyotar, arrencar les males herbes
- mpalizi la persona que treu les males herbes del camp
- mpamba cotoner
- mpambaji o mpambi decorador
- mpambano¹ acumulació de coses o esdeveniments
- mpambano² confrontació, enfrontament
- mpambao mudesa
- mpambe 1. persona que convida a una festa o funció 2. persona a…
- mpambi veure mpambaji wa-
- mpandafarasi cavaller:~ katika mashindano joquei
- mpandami-¹ veure panda
- mpandawa-² muntador: ~ baisikeli ciclista: ~ mlima muntanyenc
- mpando 1. ascensió 2. plantació
- mpanga o mpangaji¹ llogater, arrendatari, usuari
- mpangaji¹ veure mpanga wa- fukuza ~ desnonar
- mpangaji² persona que ordena les coses
- mpangilio ordre, ordenament, arranjament
- mpangishaji arrendador
- mpango arranjament, programa
- mpanzi plantador, sembrador
- mpapai papaier
- mpapatiko empenta, palpitació, convulsió
- mpapindi palmera de Tanga
- mparachichi alvocater
- mpare membre dels Pare de Tanzania
- mparuzi potiner, matusser
- mparuzo potineria
- mpashaji periodista
- mpasi¹ persona que s'enriqueix fàcilment
- mpasi² enemic, antagonista
- mpasuaji cirurgià
- mpasuasanda veure kirukanjia2
- mpasuko cruixit, espetec, detonació, explosió
- mpatanishi mitjancer, àbitre
- mpatano acord, concòrdia
- mpayukaji xafarder, murmurador
- mpea perera
- mpelelezi detectiu, espia, investigador, tafaner
- mpemba¹ mandioca dolça
- Mpemba² habitant de Pemba
- mpembuzi 1. persona que tamisa, garbella 2. analista
- mpenda amant, persona que estima
- mpendependano arbust que s'usa per fer pocions màgiques d'amor
- mpendwa o mpenzi amor, persona estimada, amant
- mpenyezo 1. penetració 2. fer pasar quelcom secretament
- mpenzi veure mpendwa wa-
- mpepea aigua de la ploja moguda pel vent
- mpepeaji o mpepezi persona que es vanta
- mpepetaji o mpetaji tamisador, garbellador
- mpepezi veure mpepeaji wa-
- mpera guaiaber
- mpetaji veure mpepetaji wa-
- mpevu persona adulta, madura
- mpevushi corrupte, pervertidor, seductor
- mpiga veure mpigaji wa-
- mpiga kura votant
- mpigachapa mecanògraf
- mpigadomo cap verd, dròpol
- mpigaji o mpiga persona que colpeja, músic
- mpigambizi submarinista, bus
- mpiganaji lluitador, guerrer, contendent
- mpiganavita bel·ligerant
- mpigangumi boxejador, boxador
- mpigania lluitador, combatent
- mpigapasi planxador
- mpigapicha fotògraf
- mpigaramli endeví
- mpigazumari clarinetista
- mpigo cop, bony
- mpiko 1. bastó o pal per dur càrregues sobre les espatlles 2.…
- mpilipili planta del pebre: ~ hogo planta del pebre dolç: ~manga…
- mpindia estora usada per cobrir un mort
- mpinga oponent, opositor, rival
- mpingamapinduzi reaccionari, contrarevolucionari
- mpini mànec, ansa, bastó
- mpinzani opositor, oponent, obstruccionista
- mpira¹ 1. pilota, rodó 2. futbol 3. goma, neumàtic: ~ wa magongo…
- mpira² sabates fetes amb neumàtics vells
- mpishano divergent
- mpishi cuiner
- mpita transeünt, vianant
- mpiti el que passa
- mpito encreuament, cruïlla, provisional
- mpokeaji veure mpokezi wa-
- mpokezi o mpokeaji recepcionista, receptor
- mponyaji veure mponyi wa-
- mponyi o mponyaji sanador, curandero , salvador
- mporaji lladre, assaltant
- mposaji nuvi que fa la petició de mà
- mposeaji persona que fa la petició de mà de part del nuvi
- mpotevu malgastador, pròdig
- mprotestanti protestant
- mpujufu persona malparlada, vil,infame
- mpumbavu boig, ignorant, taujà, ximple
- mpumuo sospir
- mpunga l’arròs quan està plantat
- mpungate cactus, figuera de moro
- mpungufu persona amb un defecte, a qui li falta quelcom
- mpunguo disminució
- mpurukushanu negligent, descurat
- mpuuzi ximple, ignorant
- mpwa nebot, neboda
- mpwamu persona jovial, vitalista, alegre
- mpwani habitant de la costa
- mpwayo 1. pèrdua 2. solitud
- mpwito el pols
- mpwitomwpito 1. pulsació 2. histèria
- mpyaro 1. malparlat, que diu paraulotes 2. exagerat, que hi posa…
- mrabami-¹ quadrat, rectangle
- mrabami-² melmelada, confitura
- mradi² intencionadament
- mradi³ o muradi o almuradi i després, i així, des de
- mradimi-¹ 1. projecte, fita, intenció 2. ambició, decisió
- mrakibu grau superior a inspector, superintendent: ~- mwandamizi…
- mrama obliquament, de biaix , de canto
- mramali astròleg
- mramba veure mlamba mi-
- mrangi o mlangi membre dels Rangi dde Tanzania
- mrao temps de collita, estació freda
- mrarimu buròcrata, funcionari
- mraruasanda ocell de la família dels enganyapastors
- mraruo estripada, esquiçament
- mrashi regadora
- mratibu organitzador, coordinador
- mrau 1. arma: kufuatia ~ anar a la guerra 2. pòlvora per encendre
- mrela camisa baldera
- mrembe² Tela usada per netejar després de tenir relacions sexuals
- mrembemi-¹ llança afilada
- mrembo maco, elegant, bonic
- mreno portuguès
- mriba¹ fulla de la patata dolça usada com a verdura
- mriba² cuixa de vaca
- mrihani alfàbrega
- mrija 1. tub, canonada, canya 2. explotació, maquinació
- Mrima franja a uns 20 km. de la costa a Tanzània entre Windfi i…
- mrima litoral, continental
- mrindimo so del tro, bram
- mrithi hereu
- mroho persona gasiva, avara, avariciosa
- mrujuani espígol, lavanda
- mrukaji saltador
- mruko salt, vol, giravolt
- mrumba caçador
- mrumi romà
- Mrundi habitant de Burundi
- mrungura o mlungula suborn, xantatge, corrupció
- mrurumo espetec
- mrusi rus
- mruzi o mluzi xiulet: piga ~ xiular
- msaada assistència, socors, ajuda: ~ wa kifundi assistència tècnica
- msabaha o msabihi fan, admirador, seguidor
- msabaka cursa de persones o cavalls
- msabihi veure msabaha mi-
- msafa cua de gent, fila, filera
- msafara caravana, expedició, multitud
- msafika congut, famós
- msafiri viatger, turista
- msagaji lesbiana
- msagaliwa 1. home a qui li agrada estar-se sempre entre dones 2.…
- msago¹ mòlta del gra
- msago² l’acte sexual entre lesbianes
- msagunda aleatori, atzarós, desordenat
- msaha atiador
- Msahafu Alcorà, Llibre Sagrat
- msahala 1. lavabo, water 2. lavativa
- msahau o msahaulifu o msahaulivu persona olbidadissa
- msahaulifu veure msahau wa-
- msahaulivu veure msahau wa-
- msahihishaji corrector, examinador
- msaidizi ajudant, adjunt
- msaili interrogador
- msailiwa persona interrogada, entrevistat
- msajili registrador
- msaka o msakaji caçador
- msakaji veure msaka wa-
- msako caça, cacera
- msala bany, lavabo
- msalaba creu, senyal de la creu: ~ mwekundu Creu Roja
- msalimu persona pietosa, creient, muslmà
- msaliti o msalata traïdor
- msalkheri! veure masalkheri!
- msamaha perdó, disculpes
- msamaria samarità, el bon samarità
- msamba entrecuix, pas
- msambamba paral.lelògram
- msambazaji distribuïdor, propagador
- msamiati vocabulari, vocable
- msamilo reposa caps de fusta
- msana ferrer
- msanapiti o mvurtangi gessamí
- msandarusi l’arbre del copal
- msanduku xiprer
- msangao veure mshangao mi-
- msani artesà
- msanifishaji estandarditzador
- msanifu artista, escriptor, compositor: ~ majengo o ujenzi…
- msanii artísta, artesà, especialista, compositor, escriptor
- msapata dansa en cercle d'ho mes i dones
- msaragambo treball voluntari
- msarifu 1. tresorer 2. persona organitzad 3. estalviador
- msasa paper de vidre, d’esmeril: :piga ~ suavitzar, pulir,…
- msasi caçador
- mseja solter
- msemaji orador, narrador, portaveu
- msembe peix ample de color negre i roig o blanc i negre
- msemi persona que parla
- msemo expressió, conversa, dita, discurs
- msenegali senegalès
- msenganyaji o msengenyi xafarder, murmurador
- msenge homosexual
- msengenyi veure msengenyaji wa-
- msengenyo veure usengenyaji
- msepetuko titubeig
- mserego dansa ceremonial
- msese petit ocell camallarg
- msetla colons blancs a l’africa de l’est
- mseto 1. puré 2. barreja
- -a mseto mixta: serikali ya ~ govern de coalició
- msewe 1. dansa agitada 2. moviment ràpid de les cames al ballar…
- mshabaha o ushabihi similitud, semblança
- mshabihiago semblança
- mshabiki el que és fanàtic, fan, afeccionat
- mshadhari o mshazari inclinat, oblic
- mshahara sou, salari: kazi ya ~ feina retribuida
- mshairi poeta
- mshakiki veure mshikaki mi-
- mshale fletxa, sageta
- mshamara Celebració, participació
- mshamba 1. pagès 2. rústic, trinxeraire, groller
- mshangaomi- o msangao sorpresa, perplexitat, admiració, excitació
- msharafu o msharifu persona respectable, noble, honorable
- mshari desgraciat, mala persona, malsortat
- msharifu veure msharafu wa-
- mshaufu mal educat
- mshauri conseller, consultor, delegat, assistent
- mshawara provocació, incitació, motivació
- mshawasha 1. ansietat, desig, interés, temptació 2. brillantor
- mshawishi persona persuasiva, temptadora
- mshazari veure mshadhari mi-
- mshelisheli arbre del pa
- mshenga 1. mitjancer, agent 2. intermediari
- mshenzi incivilitzat, salvatge, bàrbar
- mshika conductor, pilot, timoner: ~ filimbi àrbitre: ~kibendera…
- mshikadau part interessada
- mshikaji bon amic
- mshikaki o mshakiki Carn tallada a bocins per fer kebab
- mshikamano cohesió, solidaritat, unió
- mshikili titular
- mshinda veure mshindi wa-
- mshindani oponent, rival, antagonista, competidor
- mshinde vençut, conquerit
- mshindi o mshinda vencedor, conqueridor, rival, guanyador, competidor
- mshindilio empenta, pressió, aplicació d'una força
- mshindo¹ cop, xoc, col.lisió, soroll
- mshindo² orgasme
- mshipa vena, artèria, nervi: ~ mdogo capil.lar: piga ~ posar…
- mshipi 1. banda, cinturó, corda 2. elàstics, lligacama 3. fil de…
- mshirazi persa del sud, xirazi
- mshirika soci
- mshiriki confident, participant, comunicant, feligrès
- mshirikina el qui creu en bruixeria, màgia, que és supersticiós
- mshirikishi associat
- mshitiri o mshtiri client, comprador, subscriptor
- mshokoshoki arbre del rambutà
- mshomoro arbre del pa endèmic del sud d’Etiòpia
- mshona cosidor: ~ viatu ataconador:~nguo sastre
- mshonaji veure mshoni wa-
- mshonanguo sastre
- mshonde adversari, enemic
- mshongo wa- n. eròtic, apassionat
- mshoni o mshonaji sastre: - ~ viatu sabater
- mshono 1. costura, sastreria 2. moda
- mshoro coses o actes que porten mala sort, desgràcia
- mshtaka acusació, càrrec
- mshtaki o mstaki acusador, perseguidor
- mshtakiwa acusat
- Mshtarii Júpiter
- mshtiri veure mshitiri mi-
- mshtuko sorpresa, súbit
- mshtuo sorpresa, espant, xoc, sotragada
- mshughuliko activitat, ocupació
- mshukiwa sospitós
- mshuko 1. descens, declinació, enfonsament 2. conclusió, final
- mshumaa candela, espelma
- mshupavu valent, coratjós, intrèpid, dur, obstinat
- mshushio sospir
- mshusho descens, descàrrega
- msi o mso persona a qui li falta quelcom: ~ haya sense vergonya: ~…
- msiba desgràcia, calamitat, aflicció
- msichana noia jove soltera
- msifu adulador, elogiador
- msiga arbre de flors blanques i les seves branquetes s'usen per…
- msikiaji veure msikivu wa-
- msikiko escolta
- msikilizaji persona atenta,oient
- msikilizano comprensió. diàleg
- msikiti mesquita
- msikivu o msikiaji wa - n. obedient, disciplinat
- msikizi oient, obedient
- msilimu musulmà
- msimamizi supervisor, inspector, responsable, vigilant
- msimamo 1. integritat 2. opinió, punt de vista
- msimbo¹ 1. malnom, àlies 2. argot, codi 3. abreviatura
- msimbo² o kisimbo mal comportament, mala reputació
- msimu¹ argot: ~ ya kitarafa argot del carrer: ~ zagao argot d’una…
- msimu² o musimu 1. monsó del nordest 2. temporada, estació: –- wa kiangazi…
- msimuliaji narració, explicació
- msimulizaji veure msimulizi wa-
- msimulizi o msimulizaji narrador
- msindikizo acompanyament
- msingaji o msinzi massatgista
- -a msingi primari, bàsic
- msingi¹ o msinji¹ rasa, fonament, fossa, trinxera, depressió
- msingi² o msinji² base, essència, primaria
- msinji1 i ² veure msingi1 i 2
- msinzi veure msingaji wa-
- msinziaji el que és dormilega
- msio peça de corall que serveix per fer massatges
- msira¹ persona que odia o boicoteja
- msira² persona gasiva
- msiri 1. confident 2. persona lenta
- msisimko emoció, excitació
- msisitizo insistència, èmfasi
- msitiri o mstiri 1. persona que dona consol 2. confident
- msitu o mwitu bosc, jungla
- mso veure msi wa-
- msoa multitud
- msobemsobe 1. a l'atzar, sense preparare, no planejat 2. per sorpresa,…
- msokoto 1. rotllo, trena 2. cigarreta: ~ wa tumbako cigarreta 3.…
- msolo veure mkomwe mi-
- msoma¹ veure msomaji wa-
- msoma² dansa en cercle de dones
- msomaji o msoma¹ lector
- msomali somalí
- msomeshaji mestre, el que ensenya a llegir
- msomi intel·lectual, educat, lector
- msondo 1. dansa d'iniciació de les noies 2. tambor llarg
- msongamano o msongano multitud: ~ wa watu densitat de població
- msongano veure msongamano mi-
- msonge casa rodona, circular
- msono ronc, esbufec
- msonobari o msunobari flamboià
- msonyo xerricar les dents
- msonzi veure msusi wa-
- msosi menjar en Sheng
- mstaafu jubilat
- mstaarabu persona civilitzada, intel.lectual
- mstahamilivu que és pacient
- mstahifu que és respectuós
- mstahiki persona de mèrit, digne
- mstakabali veure mustakabali mi-
- mstaki veure mshtaki wa-
- mstarehe veure mustarehe
- mstari fila, línia: piga ~ subratllar
- mstatili rectangle
- mstiri veure msitiri wa-
- msu espasa, sabre
- msuani vel, caputxa
- msufi ceiba
- msuguano fricció
- msuka¹ punta de l'aixada de metall
- msuka² les fulles d'aquesta planta amb aigua s'usen per banyar els…
- msuka³ veure msukaji wa-
- msukaji o msuka³ trenador: ~ nywele que fa trenes
- msuko una classe de trena
- msukosuko agitació, desordre, disturbis, aldarull, daltabaix
- msukuma persona de Sukuma
- msukumano o msukumo empenta, pressió
- msukumizi persona que fa acusacions a una altra
- msukumo veure msukumano mi-
- msukwano filaberquí usat pels fusters
- msuli o musuli muscle
- msuluhisaji veure msuluhisi wa-
- msuluhisi o msuluhisaji persona que fa d'àrbitre, conciliador
- msuluhivu 1. especialista en un tema 2. persona que pretén saber-ho…
- msumari clau de ferro
- msumbi malcriat
- Msumbiji Moçambic
- msumbufu emprenyador, empipador
- msumeno serra: piga ~ serrar
- msunobari veure msonobari mi-
- msununu rondinaire
- msurupwenye granota (de treball)
- msururu corrua, cua, multitud: ~ wa magari embotellament, caravana
- msusaji 1. que boicoteja 2. agitador
- msusi perruquera
- msusumo agafar desprevingut, de mala gana, a contracor
- msutaji persona que discrepa obertament
- msutano oberta discrepància
- msuto acusació, càrrec
- msutu¹ cobrellit
- msutu² veure kisutu vi-
- mswada memoràndum, manuscrit, esborrany, llei: ~ wa sheria…
- mswahili 1. persona que parla el swahili 2. habitant de la costa de…
- mswaki raspall, raspall de les dents: piga ~ raspallar-se les dents
- mswala catifa petita per pregar
- mswali veure swali ma-
- mswalihina musulmà pietós
- mswele cranc petit de mar comestible
- mtaa barri, parròquia, districte, carrer
- mtaala estudi, aprenentatge, currículum
- mtaalam veure mtaalamu wa-
- mtaalamu o mtaalam especialista, expert
- mtaambaji planta trepadora
- mtaaradhi descontent
- mtabiri endevinador, que fa pronòstics
- mtadaruki algú amb complexe de superioritat
- mtafara o mtafura anca, gropa
- mtafaruku conflicte
- mtafitafi veure mtapitapi mi-
- mtafiti persona curiosa, inquisitiva, investigador
- mtafitiwa qui és investigat
- mtafsiri traductor
- mtafuno mastegada, xiclet
- mtafura veure mtafara mi-
- mtafutaji buscador
- mtago 1. incubació dels ous 2. període d'incubació
- mtagusano interacció
- Mtaguso Concili Ecumènic
- mtahini examinador
- mtahiniwa que es examinat, candidat
- mtai o mtaya incisió, tall
- mtaimbo o mtarimbo . alçaprem, palanca
- mtaji diners, capital
- mtaka veure mtakaji wa- :~yote hukosa yote qui ho vol tot no rep…
- mtakadamu predecessor, iniciador, fundador
- mtakaji o mtaka sol.licitant, un que demana, ambiciós, avariciós
- mtakaso neteja a fons, acció de treure les taques
- mtakata perfecte, sense defectes: Mungu ~ Déu no té imperfeccions
- mtakatifu sant, pur
- mtakwao la teva esposa, la favorita
- mtalaa 1. estudi, lectura 2. currículum
- mtalaka divorciat
- mtalaleshi¹ xafarder, rumorejador
- mtalaleshi² prostituta, persona lascívia
- mtalawanda esclop
- mtale ganivet molt esmolat
- mtali braçalet per les cames
- mtalii turista
- mtaliwa que és governat
- mtama mill
- mtamba vedella
- mtambaadhi serp
- mtambaji narrador
- mtambika veure mtambikaji wa-
- mtambikaji o mtambika el que fa o ofereix sacrificis
- mtambo maquinària, motor, mecanisme: ~ wa barafu frigorífic: ~ wa…
- mtanashati dandi, persona amb gust pel vestir, ben vestida
- mtanato tronc d'arbre usat com a porntt
- mtanda propagador
- mtandao xarxa, ret: ~ wa inteneti internet
- mtandio xal
- mtando extensió, expansió
- Mtang'ata 1. franja de la costa de Tanga entre Machui i Kigombe 2.…
- mtanganyika habitant de Tanganika
- mtangazaji comentarista de ràdio, locutor, anunciant
- mtangazi qui explica o estén notícies: ~ wa redio locutor de ràdio
- mtango cogombre la planta
- mtangulizi fundador, predecessor
- mtanguo anul·lació, revocació
- mtani compatriota, parent, amic, company
- mtanzaji cuidador, protector
- mtanzania tanzà
- mtapa llengüeta
- mtapakazaji distribuïdor
- mtapisha o mtapishi planta vomitiva, emètica
- mtapishi veure mtapisha mi-
- mtapitapi o mtafitafi 1. ansiós 2. indecís
- mtapo¹ areca
- mtapo² o kitapo tremolor, estremiment
- mtapo³ mena, mineral que conté un metall
- mtapta traductor, intèrpret
- mtarijumani traductor, intèrpret
- mtarimbo veure mtaimbo mi-
- mtaro fossa, rasa, terrassa
- mtasbihi rosari
- mtashi indigent, captaire
- mtatago tronc d'arbre usat com a pont
- mtatariko repicada, barboteig
- mtatizi problemàtic, antagonista
- mtawa 1. ermità, religiós 2. presoner
- mtawafu el líder un pelegrinatge
- mtawala governant
- mtawalia o mtawalio constantment
- mtawalio veure mtawalia
- mtawanyiko dispersió
- Mtawara regió i ciutat del sur est de Tanzania
- mtaya veure mtai mi-
- mtayarishaji o mtayarishi wa productor, realitzador, preparador
- mtayarishi veure mtayarishaji wa-
- mtazamaji o mtazami espectador, observador
- mtazami veure mtazamaji wa-
- mtazamo o mtizamo mirada, paisatge, inspecció, observació
- mtegaji¹ el que fa trampes per caçar animals
- mtegaji² qui s'escapoleix de treballar
- mtege veure mteja wa-
- mtego trampa, parany
- mteja o mteji o mtege 1. pacient d’un bruixot, persona exorcitzada 2. client
- mteji veure mteja wa-
- mteka persona que treu quelcom: ~maji el qui porta aigua; ~nyara…
- mteke 1. jove delicat 2. persona covarda
- mtekelezaji executor, responsable
- mtekenyo picor, ganes de rascar-se
- mtelemko baixada, pendent
- mtema persona que fa quelcom: ~kuni llenyataire
- mtemba pipa
- mtembezi inmoral
- mtemi 1. cap,governant a Tanzanía 2. tirà
- mtenda el que fa, l’autor
- mtendaji executiu
- mtende¹ palmera datilera
- mtende² noi o noia bonic/a
- mtendi . el que fa, el que actua
- mtendwa complement del verb
- mtengenazaji persona que fa reparacions, que arregla coses, especialista
- mtengo separació, divisió
- mtengwa profeta
- mtenze 1. que fa dolenteries 2. repetidor
- mtenzi 1. que té capacitat per fer quelcom 2. compositor de…
- mtepetevu dròpol, gandul, persona sense esma
- mterehenushi persona jovial, agradable
- mteremko 1. inclinació, pendent, falda de la muntanya 2. merlet 3.…
- mtesi 1. crític, calumniador 2. perseguidor, persona que provoca
- mteta oponent, problemàtic, intrigant
- mtetaji 1. algú a qui li agrada barallar-se 2. calumniador
- mtetea¹ ponedora: kuku ~ gallina ponedora
- mtetea² la defensa, protesta
- mtetemeko o mtetemo vibració, tremolor, estremiment: ~ wa ardhi terratrèmol
- mtetemo veure mtetemeko mi-
- mteteo cantarella, cantussejar, cantar en veu baixa
- mtetereko incertesa, vacil·lació
- mtetezi 1. defensor 2. polític
- mteule persona seleccionada, triada, citada
- mteuzi persona selectiva, primmirat
- mti¹ arbre, pal, fusta: ~ shamba herbes medicinals
- mti² escròfula, gangrena
- mtihani examen: ~ wa muhula examen trimestral: ~ wa mwigo examen…
- mtii o mtiifu persona obedient, dòcil, submisa
- mtiifu veure mtii wa-
- mtikisiko commoció, rebombori produït per una sotragada
- mtikiso sotragada, vibració
- mtikiti síndria: ~ maji síndria
- mtilili martinet pescaire
- mtima cor
- mtimaji arbre de les seves arrels es fa oli per cuinar i per…
- mtimbwiriko festival
- mtindi¹ fusta tova amb que es confeccionen instruments musicals
- mtindi² 1. mantega 2. sèrum de mantega: ~ mtamu mató 3.…
- mtindo estil, procediment, manera, moda: ~ ya mavazi moda: ~ wa…
- mtini¹ figuera
- mtini² pallaso, bufó
- mtiribu metge
- mtirini - 1. qui té molt desig sexual 2. nen trapella
- mtiririko canal, corrent, raig d’aigua
- mtishaji qui intimida, qui fa po
- mtiti un tipus d'òliba
- mtitigo sotragada, caure en un clot anant en un vehicle
- mtizamo veure mtazamo mi-
- mto¹ 1. espatlla 2. coixí
- mto² riu
- mtoa veure mtoaji wa-
- mtoaji o mtoa editor, lliurador, donant, proveïdor
- mtobwe bastó prim i flexible
- mtofaa veure mtufaha mi-
- mtokoso acció de bullir a foc lent
- mtokwe xirimoia salvatge
- mtolilo fulla de la patata dolça
- mtombo còpula, coit
- mtomoko guanàbana
- mtondo d’aquí tres dies
- mtondogoo d’aquí quatre dies
- mtonga arbre amb fruits grocs com taronges
- mtopetope un tipus de xirimoia
- mtoria liana gran
- mtoriro so de la flauta sense ser una melodia
- mtoro fugitiu, desertor
- mtoto 1. nen, nen, criatura 2. fill, filla: ~ mchanga nadó,…
- mtovu persona a qui li falta quelcom: ~ wa adabu maleducat: ~ wa…
- mtu persona, gent: ~ baki neutral: ~ mzima adult: ~ binafsi…
- mtuchi tumor a l'úter
- mtufaha o mtofaa pomer
- mtuhumiwa sospitós
- mtukanaji blasfem, insultant
- Mtukufu 1. Déu 2. dignatari, honorable, respectable, majestat
- mtukutu persona inquieta, intranquila, desassossegada, trapella
- mtukuu veure kitukuu vi-
- mtule persona que no té res de res, pobre
- mtulinga clavícula
- mtulivu persona calmada, tranquil·la
- mtulwa veure mtunguja mi-
- mtumba 1. farcell, fardell, feix 2. usat, de segona mà
- mtumbati arbre fuster
- mtumbizi un que taral·leja, cantusseja
- mtumbwi canoa
- mtume apòstol, profeta, missatger
- mtumiaji o mtumizi 1. usuari, consumidor: ~ madawa droga-adicte 2. generós,…
- mtumishi servent, criat
- mtumizi veure mtumiaji wa-
- mtumwa esclau
- mtundu juganer, mimat, consentit, maleducat, malcriat
- mtunga compilador, constructor, inventor
- mtungi vas, gerra,càntir
- mtungo compilació, composició, arranjament
- mtunguja o mtulwa tomatera salvatge, herba mora
- mtungule tomaquera
- mtunza conservador, protector (d'un museu)
- mtunzi autor, compositor
- mtupio xal
- mtupo llançament, distància a que es por llançar una cosa
- mtura albergínia salvatge
- mturuki turc
- mtutsi tutsi
- mtutu canó, boca del canó: kwa ~ wa bunduki per la força de les…
- mtutumo so que produeix un gran terrabastall, terratrèmol, salt…
- mtwa benefactor, donant
- mtwana¹ 1. esclau mascle 2. home de classe baixa
- mtwana² en un vaixell pal que serveix de reforç
- mtwangaji timbaler
- mtweo oest (dialecte de Kiamu)
- muadhama eminència
- muadhini veure mwadhini wa-
- muafaka² o mwafaka² apropiat, convenient
- muafakami-¹ veure mwafaka1 mi-
- muairishi irlandès
- muale o muali raig de sol, de llum
- muali veure muale mi-
- mualisaji infermera, mainadera
- muamana 1. confiança 2. exactitud, veracitat
- muamu o mlamu cunyat
- muawana ajuda, assistència
- muda temps: kwa ~ wa durant: ~ si ~ immediatament: ~ wa…
- mudiri 1. cap del districte 2. cap del departament
- mudiria districte
- -mudu¹ tenir capacitat, poder, dominar, ser capaç
- mudu² ser important, agradable, poderós
- mufidi millor, excel·lent
- mufilisi veure muflisi
- muflisi o mufilisi persona arruïnada, insolvent
- mufti² elegant, modern, a la moda
- muftima-¹ muftí
- mughma commoció, xoc
- muhagata teka africana
- muhali² impossible
- muhali mihali¹ cosa difícil, impossible, absurda
- Muhamad Mahoma
- muhanga veure mhanga wa-
- Muharamu primer mes del calendari musulmà
- muhariri veure mhariri wa-
- muhebu veure muhibu
- muhibaka estimat, amor
- muhibu o muhebu estimat, amor
- muhimili suport, pilar, fonament
- muhimu important
- muhogo o mhogo mandioca
- muhtaramu eminència, honorable
- muhtasari o mukhtasari resum, sumari, compendi: fanya ~ resumir,: kwa ~ en resum
- muhtasi personal
- muhudumu veure mhudumu wa-
- muhula espai de temps, període, interval, trimestre, semestre
- muhuni veure mhunzi wa-
- muhuri veure mhuri wa-
- mui dolent, impropi: mtu ~ mala persona
- Muindoxina indoxinès
- muislamu veure mwislamu wa-
- mujarabu¹ o mjarabu medicina sanitosa, saludable,curadora
- mujarabu² immediatament, a continuació
- mujibu¹ deure, acció legal, el que és correcte i acceptat
- mujibu² d'acord amb, segons el: kwa ~ wa a causa de,d’acord amb
- mukathada mikatadha veure muktadha
- mukhtasari veure muhtasari
- muktadha miktadha o mukatadha context
- -muktadhisha posar en context
- -muktadhishwa forma pas. de –muktadhisha ser posat en context
- muktubi veure mkutubi
- muku medicina reforçant, energètica
- mule de distància classe pa/ku/mu aquell d’allà dins
- -mulika¹ brillar, llampegar, il·luminar
- mulika² lluïssor, lluentor, resplendor
- -mulikuwa forma pas. de -mulika2 estar brillant
- muluki regne, domini
- mumbi 1. bernat pesacaire2. anunci de malastrugança: utakula ~…
- mume mascle, home, marit: mumeo el teu marit: mumewe el seu marit
- mumiani vampir
- mumu dintre, aquí: ~ kwa mumo aquí mateix, boca a boca
- mumu humu en aquest lloc
- -mumucha xuclar
- mumunya¹ veure mung’unye
- -mumunya² veure -mung’unya
- mumunye veure mung’unye
- munamo entre ells hi ha
- munda¹ arpó
- munda² fusta usada en la construcció de vaixells
- mundu falç
- mungiliano interacció, connexió
- Mungu¹ Déu: ~ si athumani Déu no és com un humà
- mungu² ídol
- -mungu’nya o -mumunya² xuclar, mamar, mastegar
- mungwana veure muungwana
- mung’unye o mumunya¹ carabassó
- munkari¹ cosa prohibida
- Munkari² un dels àngels que interroguen els morts a la tomba
- -munyamunya o –mwinyamwinya mormolar, tremolar els llavis
- munyeke alcohol fort
- munyu sal
- muogelaji veure mwogelaji wa-
- muomo veure mdomo mi-
- muongo veure mwongo2 mi-
- muongoza o mwongoza director
- muongozo veure mwongozo mi-
- muono visió, perspectiva
- muradi veure mradi3
- muridi seguidor d'una religió, fidel
- muru medicina de color negre pel mal d'estómac
- murua¹ bon caràcter, de bons hàbits
- murua² honorable, respectable, agradable
- muruga cotxe en Sheng
- Musa Moisès
- mushkili 1. incertesa, dubte 2. defecte
- Mushtara Mart
- musimu veure msimu mi-
- mustakabali o mstakabali futur, la vida futura
- mustarehe descans, repòs, calma
- musuli veure msuli mi-
- musuwele una mena de crustaci
- muswada manuscrit
- mutlaki absolutament, s'usa a la frase: haramu ~absolutament…
- mutugari o mutukari cotxe
- mutukari veure mutugari
- muuaji assassí, homicida
- muuaji o mbuaji assassí
- muuguzi o mwuguzi infermera, nurse
- muuja veure muujiza mi-
- muujiza o mwujiza meravella, miracle, sorpresa
- Muumba o Mwumba El Creador, Déu
- muumbuaji o muumbufu o muumbuzi . 1. persona que desfigfura, que destrueix 2. persona…
- muumbufu veure muumbuaji wa-
- muumbuzi veure muumbuaji wa-
- muumikaji sagnador, que fa sagnies
- muumini creient, seguidor, deixeble, convers
- muunda biga usada en les construccions de fusta
- muundi canya de la cama, tíbia
- muundo o mwundo forma, estructura
- muundombinu infraestructura
- muungabega húmer
- muungano aliança, coalició, federació, unió: ~ wa Umoja wa Afrika…
- muungo 1. juntura 2. mètode per ajuntar coses
- muungwana o mwungwana home lliure, noble, educat
- muuza o mwuza o muuzaji
- muuzaji veure muuza wa-
- muwa miwa canya de sucre
- muwafaka veure mwafaka1 i 2
- muwako cremada
- muwele malalt
- muwindi acàcia espinosa
- muye vapor
- muziki o miziki música
- muzunguko veure mzunguko mi-
- mvamizi invasor
- mvange malament, de qualsevol manera
- mvanila arbre de la vainilla
- mvao 1. estil en el vestir-se 2. freqüència amb que es duu una…
- mvi¹ cabell blanc, gris, canós, cana
- mvi² sageta, fletxa
- mvimbaji mestre, professor
- mvinje xiprer
- mvinyo vi, alcohol
- mviringo¹ bola, cercle, circumferència, esfera, globus
- mviringo² circular, rodó, esfèric
- mviru nesprer salvatge
- Mvita Mombasa
- mvivu gandul, peresós
- mvo barranc, torrent, riuada
- mvongonya veure mvungunya mi-
- mvua pluja: ~ ya mawe pedregada, calamarsa: ~ za vuli pluges…
- mvugulio o uvugulio 1. forat per on s’escapa quelcom 2. suborn, xantatge
- mvuke vapor, transpiració
- mvukuto o mvuo¹ manxa
- mvulana noi jove solter
- mvule tec (arbre)
- mvulia veure vulio ma-
- mvumbamkuu so del tro, bram
- mvumbuzi descobridor, explorador, inventor
- mvumo bram, rugit
- mvunaji segador, recol·lector
- mvunge extraviat
- mvungu forat, espai buit, cavitat, interior: Mpenda au Mtaka ~ni…
- mvungulio 1. sortida d'aire, d'un fluid 2. suborn
- mvungunya o mvongonya arbre salsitxa
- mvunja destructor, trencador
- mvunjiko fractura
- mvunjo trencament, l'acció de trencar quelcom
- mvuo¹ veure mvukuto mi-
- mvuo² 1. la captura del peix 2. classes o maneres de pescar
- mvure bol de fusta
- mvurtangi veure msanapiti mi-
- mvurugano caos, desarmonia, barreja
- mvurugiko veure mvurugo mi-
- mvurugo o mvurugiko mi- n. confusió, desordre, excitació
- mvuta o mvutaji fumador
- mvutaji veure mvuta wa-
- mvutano conflicte, tensió, força de la gravetat
- mvuto atracció, influència, persuasió
- mvuvi pescador
- mvyazi resclosa, presa
- mvyele el pare o la mare
- mwabramia hebreu de l'antigor
- mwachaka pebre petit que pica molt
- mwachano separació
- mwachapishaji editor/a
- mwachiwa o mwatiwa abandonat/da
- mwadhamu honorable
- mwadhini o muadhini muezí
- mwafaka¹ o muafaka¹ 1. acord, pacte 2. conspiració, complot
- mwafaka² veure muafaka2
- mwafrika africà
- -mwafua veure -ng'wafua
- mwafulani en tal, qualsevol, el Sr. X
- -mwaga abocar, treure, escampar: ~ unga perdre la feina
- -mwagaa vagarejar, anar a l’atzar
- -mwagia forma prep. de –mwaga abocar a
- -mwagika forma est. de –mwaga vessar, escampar-se, esquerdar-se
- mwagikaji escampador, abocador
- -mwagikiwa forma pas. de -mwagika estar liscant, escampant, degotant
- -mwagilia irrigar: ~ maji regar
- -mwagisha forma est. -mwaga fer escampar
- mwago regal que el marit dona a la dona la vespra de casar-se amb…
- mwaguzi 1. curander 2. el que interpreta els somnis
- -mwagwa forma pas. de -mwaga ser abocat, ser vessat
- mwahala o mwahali pl. de mahali llocs
- mwahali veure mwahala
- -mwaika vessar, abocar, estar esquerdat
- mwairo gratis, lliure, sense pagar
- mwajemi iranià, persa
- mwajibikaji responsable
- mwajificho joc d’amagar-se, cuit a amagar
- mwajiri amo, patró
- mwajiriwa empleat
- mwaka any: ~ ya karibuni els darrers anys: ~ juzi fa dos anys:…
- mwakani a l’any que ve
- mwakilishaji veure mwakilishi wa
- mwakilishi o mwakilishaji . representant, agent, representatiu
- mwako¹ 1. calor 2. la llum de la flama
- mwako² l'acte d'enguixar les parets
- mwale fumarola, fil de fum, brasa
- mwalengwa beneficiari
- mwali o mwari donzella
- -mwalika convocar, citar, convidar
- mwaliko¹ o ualishi convit, convocatòria
- mwaliko² . cop, cruixit, espetec
- mwalimu mestre, professor: ~ mkuu director
- mwalishi 1. persona que convida a una festa o funció 2. company
- mwamana garant, dipositari
- mwamba¹ o kiamba roca, corall, escull
- mwamba² biga
- mwamba³ ferm, coratjós
- mwambao riba, línia de la costa
- mwambata agregat: ~ wa kijeshi agregat militar
- mwambi xafarder, murmuraire
- mwamerika veure mmarekani
- mwamimba veure mwanamimba
- mwamini veure mwaminifu wa-
- mwaminifu o mwamini creient, devot, persona de confiança
- mwamizi qui protegeix els camps dels ocells i els animals
- mwamko (pl. també myamko) n. despertar,consciència
- mwamuzi mediador, àrbitre, jutge, mitjancer
- mwamvuli veure mwavuli mi-
- mwana¹ fill: mwanangu el meu fill: mwanao el teu fill: mwanawe el…
- mwana² davant del nom d’una senyora en senyal de respecte
- mwanaabudu veure abudu2
- mwanaadamu o mwanadamu humà, ésser humà
- mwanaamini creient
- mwanaanga astronauta
- mwanabiolojia biòleg
- mwanabunge parlamentari, diputat
- mwanachama membre d’un club, societat, associació
- mwanachuo o mwanachuoni o mwanazuoni universitari, especialista sobretot en religió
- mwanachuoni veure mwanachuo
- mwanadamu veure mwnaadamu
- mwanadhalumiwa víctima
- mwanadharia teòric
- mwanadiplomasia diplomàtic
- mwanafalsafa filòsof
- mwanafasihi especialista en literatura
- mwanafunzai veure mwanafunzi wa-
- mwanafunzi o mwanafunzai alumne, estudiós
- mwanafunziilhaji estudiant, alumne
- mwanagenzi aprenent, principiant
- mwanagozi futbolista
- mwanahabari periodista, redactor de notícies, comunicador
- mwanahalali fill nascut fora del matrimoni, bastard
- mwanaharakati activista
- mwanaharamu bastard
- mwanahewa aviador, pilot
- mwanahistoria historiador/a
- mwanaisimu lingüista
- mwanajamii familiar, comunitari, conciutadà, usuari
- mwanajeshi militar, soldat
- mwanajopo membre d’un jurat
- mwanakambu veure kambu
- mwanakamusi el que fa el diccionari
- mwanakandanda futbolista
- mwanakijiji wanavijiji vilatà
- mwanaleksikografia lexicògraf
- mwanamagereza carceller
- mwanamaji navegant, mariner
- mwanamapinduzi revolucionari
- mwanamapisi cronista, historiador
- mwanamapokeo persona tradicional, supersticiosa
- mwanambee primogènit, hereu, primer fill en nèixer
- mwanambuzi cabrit
- mwanamchezo wanamichezo atleta, competidor, esportista, jugador
- mwanamgambo milicià, guàrdia paramilitar a Tanzanía
- mwanamimba o mwamimba tumor a l'úter
- mwanamke wanawake dona
- mwanamkendege harpía. ~ enye danguro obscè, indecent, impúdic
- mwanamkiwa wanawakiwa orfe
- mwanamme veure mwanamume
- mwanamuali wanawali 1. jove que encara no està casada 2. verge, donzella
- mwanamume wanaume home
- mwanamuziki músic
- mwanamwali wanawali donzella, verge, nena abans de la iniciació
- mwanana calmat, tranquil
- mwananchi ciutadà, nadiu, habitant, súbdit
- mwanandani fossa, forat per enterrar
- mwanandinga futbolista
- mwanandoa parella, matrimoni
- mwanandondi boxejador
- mwananywaji bevedor
- mwanapaka cadell de gat, gatet, moixet
- mwanapwa mariner, pescador
- mwanariadha atleta, jugador, esportista
- mwanasaikolojia psicòleg
- mwanasarufi gramàtic
- mwanasayansi científic
- mwanasesere nina
- mwanashanga vent del noroest
- mwanasheria lletrat, advocat
- mwanasiasa polític
- mwanasifu adulador, afalagador
- mwanasoka futbolista
- mwanasosholojia sociòleg
- mwanataaluma especialista
- mwanataasisi empleat d’una institució
- mwanatheolojia teòleg
- Mwanauganda habitant de Uganda
- mwanayusi jove
- mwanazuoni acadèmic, estudiós
- mwandamanaji manifestant, seguidor, protestant
- mwandamano processió, tren, cadena
- mwandamizi sènior, successor, acompanyant
- mwandamo començament, principi, inici: mwezi ~ lluna nova
- mwandani amic del cor, amic íntim, estimat/ada
- mwandazi 1. cambrer 2. proveidor
- mwandikaji veure mwandishi wa-
- mwandiki veure mwandishi wa-
- mwandikiwa persona a qui se li escriu
- mwandiko inscripció
- mwandishi o mwandikaji o mwandiki escriptor, copista, oficinista
- mwanga¹ veure mwangaza mi-
- mwanga² 1, mag, bruixot 2. sonàmbul
- mwangalifu persona curosa, cuidadosa
- mwangalizi supervisor
- mwangamizi destructor
- mwangavu intel.ligent, llest, agut
- mwangaza o mwanga¹ claror, llum
- mwangazi el qui fa caure la fruita del'arbre, p.ex. cocos
- mwango¹ veure mlango mi-
- mwango² corda per penjar una làmpada, llum
- mwanguo un ocell paseriforme
- mwangwi o mwengo² eco, ressonància: piga ~ ressonar
- mwani¹ alga
- Mwani² dialecte del Kiswahili parlat al nort de Moçambic
- mwanja viatge
- mwanya 1. forat entre les dents 2. esquerda, clivella 3. tall, pas…
- mwanzi 1. bambú, canya 2. tub, canó, canonada: ~ wa pua nariu: ~…
- mwanzilishaji veure mwanzilishi
- mwanzilishi o mwanziliashi autor, fundador, pioner, iniciador
- mwanzo començament, inici
- -a mwanzo inicial
- mwanzoni al principi, d’entrada, de primera
- mwao 1. persistència 2. maledicència
- mwapuza menyspreador, superficial
- mwarabu àrab
- mwaranda anus
- mwari¹ veure mwali wa-
- mwari² pelicà
- mwaridi roser
- mwaruka patró
- mwasha el que encén
- mwasherati adúlter, fornicador
- mwashi paleta
- mwasho irritació, picor
- mwasi rebel: askari ~ insurgent
- mwasia asiàtic
- mwasilishaji comunicador, presentador
- mwasilisho comunicant, comunicador
- mwasisi fundador
- mwasomi erudit
- mwata cuc de mar usat com a esquer
- mwatiwa veure mwachiwa
- mwatuko explosió, espetec
- mwauwaji assassí
- mwavuli o mwamvuli paraigua, ombrel·la
- -mwayamwaya vagarejar
- mwayo badall: piga ~ badallar
- mweai la Lluna
- mwehu wehu boig, maniàtic, llunàtic
- -mweka² guspirejar, llampegar: mwekea kigaro petar la xerrada
- mwekaweka¹ guardià, preservador: ~ hazina tresorer
- mwekezaji -wa o wekezaji inversor
- mweledi weledi o mwelendi welendi intel·lectual, persona que sap moltes coses, especialista
- mwelekazi guia, dirigent
- mwelekeo direcció, tendència, inclinació, actitud
- -mwelekeza dirigir, fer tendie cap a
- mweleko acte de dur una càrrega a l'esquena
- mwelendi welendi veure mweledi weledi
- mwelewa persona que hi entén de moltes coses
- mwembamba wembamba persona prima
- mwembe l’arbre del mango
- mwenda o mwendaji vianant, passant, transeünt
- mwendaji veure mwenda wa-
- mwendawazimu wendawazimu boig, xalat, malalt mental
- mwendeleo continuïtat, continuació
- mwendelezo continuïtat, extensió
- mwendeshaji veure mwendeshi
- mwendeshi o mwendeshaji conductor, xòfer
- mwendo¹ moviment, cursa, distància, velocitat, tendència
- mwendo² o mwenendo comportament, conducta
- mwenendo veure mwendo2 mi-
- mwenge mienge torxa, teia, flama
- mwengo¹ 1. cua de caball, cua d’elefant 2. espantamosques
- mwengo² veure mwangwi mi-
- mwengo³ olor dels animals de mar, olor a marisc
- mweni weni visitant, convidat, hoste
- mwenye wenye amo, propietari, posseïdor: ~ jeuri opressor, tirà: ~…
- mwenyeji wenyeji habitant, hoste, propietari, amfitrió
- mwenyekiti wenyeviti dirigent, director, cap
- mwenyewe wenyewe amo, propietari, un mateix
- Mwenyezi o Mwenyezimungu o Mwenyezingu El Poderós: ~ Mungu Déu Totpoderós:~ Mkamilifu el Totpoderós
- Mwenyezimungu veure Mwenyezi
- Mwenyezingu veure Mwenyezi
- mwenza wenza veure mwenzi wenzi
- mwenzi wenzi o mwenza wenza company, amic, col·lega, còmplice: mwenzangu el meu amic,…
- mwereka lluita: piga ~ lluitar
- mwerera acàcia d’escorça groga
- mwerevu persona intel·ligent, agut, murri
- mweso bao, el joc i el tauler a Uganda
- mweuo¹ marea alta
- mweuo² Dia de la Puríssima
- mweuo³ neteja del cos
- mwewe falcó
- mweza weeza poderós
- mwezekaji 1. mestre 2. el qui arregla les teulades
- -mwezesha facilitar
- mwezi¹ 1. mes: kila mwezi mensualment: ~ jana o uliopita el mes…
- mwezi² la lluna: ~ mchanga o mdogo o mpya lluna nova: ~ mkubwa o…
- mwezini la regla, periode menstrual
- mwia¹ creditor
- mwianyia² temps, periode, moment
- mwiba miba espina, punxa
- mwiga veure mwigaji wa-
- mwigaji o mwiga o mwigizaji
- mwigizaji veure mwigaji wa-
- mwigo imitació, còpia, mímica
- mwiko¹ cullera, cullerot
- mwiko² prohibició, tabú, abstenció: vunja ~ trencar un tabú
- mwiku sobres, menjar sobrer
- mwili el cos
- mwimba veure mwimbaji wa-
- mwimbaji o mwimba cantant, corista
- mwimimba veure mwanamimba
- mwimo 1. pilar que agunata el sostre 2. marc de la porta o…
- mwina nyina lludriguera, cau
- mwinamo inclinació, pendent
- mwindaji caçador: ~ haramu caçador furtiu
- mwingereza anglès
- mwingiliano veure mwingilio mi-
- mwingilio o mwingiliano entrada, presentació
- mwingilizi o mwingizaji introductor, presentador
- mwingine wengine una altra persona, algú altre
- mwingizaji veure mwingilizi wa-
- mwinikanguru nenúfar
- mwinjilisti evangelista
- mwinuko miinuko elevació, altura, turó
- -mwinyamwinya veure -munyamunya
- mwinyi mamwinyi o mainyi 1. tractament respectuós pels homes, Senyor feudal 2. que…
- mwinyo tentacle
- mwiraki Iraquià
- mwiro La trompa de l'elefant
- mwishiya forma ver. estar acabat, finalitzat
- mwisho final
- -a mwisho últim darrer
- mwishowe finalment, a la fi
- mwislamu o muislamu musulmà
- mwisraeli israelita
- mwita o mwitaji el que crida, el que convoca
- mwitaji veure mwita wa-
- mwitaliano italià
- mwitikio resposta
- mwito o wito convocatòria, invitació, crida; itikia ~ respondre a la…
- mwitu veure msitu mi-
- -a mwitu salvatge, selvàtic
- mwivi wevi vuere mwizi wezi
- mwivu 1. persona gelosa 2. persona envejosa
- mwiwa deutor
- mwiza la profunditat suficient per ancorar
- mwizi wezi o mwivi wevi lladre
- mwoga 1. covard, poruc, tímid 2. banyista
- mwogelaji o muogelaji nedador
- mwogo 1. bany 2. dia del bany d'iniciació
- mwogofyo Situació espantosa, terrible, terrorífica
- mwoka o mwokaji flequer, forner:~ mikate flequer: ~nyama rostidor de carn
- mwokaji veure mwoka wa-
- mwokofu veure mwokozi wa-
- mwokovu el gran redemptor, el gran salvador
- mwokowaji el que és salvat, rescatat, alliberat
- mwokozi o mwokofu salvador, rescatador, alliberador, redemptor
- mwombaji pidolaire, persona que sempre demana coses gratis
- mwombolezaji la persona que està de dol
- mwongeaji conversador, xerrador, orador
- mwongezi parlant
- mwongo¹ mentider, impostor, farsant
- mwongo² 1. recompte, càlcul 2. número, nombre 3. dècada, decimal
- mwongofu convers, persona guiada, salvada
- mwongoni prep. entre, en el mig de, en un nombre de
- -mwongoza¹ guiar, dirigir
- mwongozawa-² veure muongoza wa
- mwongozi guia.
- mwongozo manual, guia, text, consell, comentari, instrucció, llibre…
- mwonjo 1. tast 2. primera experiència
- mwonzi raig de sol, de llum
- mwosha netejador: ~ maiti qui neteja els morts
- mwovodhaji submarinista, bus
- mwovu malvat, dolent
- mwua veure mwuaji wa-
- mwuaji o mwua assassí, criminal
- mwuguzi veure muuguzi wa-
- mwujiza veure muujiza mi-
- Mwumba veure Muumba wa-
- mwundi ebenista, fuster
- mwundo veure muundo mi-
- mwungwana veure muungwana
- mwuza veure muuza wa-
- mwuzaji veure muuza wa-
- myahudi jueu, israelita, hebreu
- myamko pl. de mwamko
- myeyuko 1. situació d'un sòlid que es torna líquid 2. líquid
- myeyusho dilució d'alguna cosa
- myugwa malanga
- myunani Helè, de l'antiga Grècia
- myungiyungi nenúfar
- mzaa progenitor, engendrador
- mzabibu vinya
- mzabuni el qui oferta, licitador
- mzaha broma, burla, ridícul: fanyia ~ burlar-se de, enganyar a
- mzaituni o mzeituni olivera
- mzalendo natiu, nacionalista, patriota
- mzalisha veure mzalishi wa-
- mzalishi o mzalisha llevadora
- mzaliwa natural de, habitant
- mzamaji bus, submarinista
- mzambarau prunera
- mzamili estudiant de postgrau
- mzamishi qui es submergeix, qui usa busos
- mzamisho us de busos o submarinistes
- mzandiki hipòcrita, mentider
- mzao collita
- mzawa nadiu, indígena
- mzazi pare, mare
- mzee 1. persona gran, vella, patriarca 2. parent, el pare 3.…
- mzega pal recte que es duu a les espatlles amb dues càrregues a…
- mzegamzega¹ transport amb mzega
- mzegamzega² el que porta un mzega
- mzeituni veure mzaituni mi-
- mzembe gandul, negligent, dròpol
- mzengwe reunió secreta, complot
- mzi veure mzizi mi-
- mzia un tipus d'anguila
- mziavu persona retrasada
- mzichi amic íntim
- mzigo 1. equipatge, maleta, paquet 2. càrrega, responsabilitat
- mzigua persona de Zigua
- mzima¹ persona sana: ~ mtu adult
- mzima² apagador: ~ moto bomber
- mzima? mzima!³ estàs bé? estic bé!
- mzimu 1. lloc de culte, lloc de sacrifici 2. antecessor,…
- mzinduo l'acció de despertar
- mzinga¹ 1. objecte cilíndric 2. canó: piga ~ disparar canonades 3.…
- mzinga wa² el que gira
- mzingativu persona memoriosa, liberal, sensible, sense prejudicis
- mzingile laberint, enigma, trencaclosques
- mzingo² pudor, mala olor
- mzingomi-¹ cercle, circumferència
- mzinifu o mzinzi adúlter, fornicador, luxuriós
- mzinzi veure mzinifu wa-
- mzio¹ 1. prohibició, tabú 2. al.lèrgia
- mzio² persona de baixa condició, brètol, inútil
- mzishi enterramorts
- mziwanda l'últim fill en nèixer
- mzizi o mzi arrel
- Mzizima antic nom de Dar es Salaam
- mzizimo fredor, frescor
- mzo¹ mesura de pes equivalent a 60 pishi, uns 5 kilograms
- mzo² molt, abundant, en gran quantitat, en gran nombre
- mzoga carronya, cadàver, carcassa
- mzozo disputa, baralla
- mzubao veure pumbao
- mzuka esperit, fantasma
- mzuko aparició sobtada
- mzulifu adolescent
- mzunga prepuci
- Mzungu¹ 1. persona de pell blanca, europeu: ~ wa unga arg.…
- mzungu² meravella, sorpresa, truc
- mzunguko o muzunguko 1. volta, passeig, circuit, circumval·lació 2. aparcament
- mzungumzaji el parlant,bon conversador, persona parladora, amena
- mzungusho circulació
- mzururaji rodamón, passavolant
- mzushi veure mzuzi2 wa-
- mzuza o mzuziwa-¹ curander, metge nadiu
- mzuzi¹ veure mzuza wa-
- mzuzi² o mzushi ximplet, tonto, mentider
- mzuzu plàtan mascle, plàtan gran que es cuina