Gramàtica del swahili
El swahili
El swahili, per parlar amb propietat hem de dir kiswahili, és una de les llengües més àmpliament estesa de totes les llengües africanes. Pertany al grup de les llengües bantus de la família Níger -Congo, es calcula que entre cinquanta i seixanta milions de persones el parlen a l’Àfrica de l’Est, però tan sols uns cinc milions la tenen com a llengua materna. És el idioma oficial i de l’ensenyament, a tots els nivells, a Tanzània i a Kenya, és idioma oficial també a l’est del Congo i àmpliament parlada i coneguda a Uganda, Rwanda i Burundi, a la costa sud de Somàlia, a les Comores i a la costa nord de Madagascar.
Les primeres referències escrites conegudes de paraules en swahili estan al relat del viatge d’Al Masudi cap al 956. Malgrat això no es coneix cap text escrit integrament en swahili fins al segle XVII.
Actualment la literatura en swahili és molt variada i àmplia, novel.les, contes, obres de teatre, poemes, còmics, assaigs, etc. A més han estat traduïdes al swahili grans obres de la literatura universal. Hi ha diaris, revistes i publicacions periòdiques escrites en aquest idioma. Emissores de ràdio i de televisió, pel.lícules, així com a internet etc.
El swahili és ensenyat a les principals universitats del món i molts països tenen programes de ràdio en aquest idioma.
Avui en dia és el Taasisi ya Uchunguzi wa Kiswahili (Departament de Investigació del Swahili) adscrit a la Universitat de Dar-es Salaam qui vetlla pel kiswahili sanifu és a dir el swahili estàndard.
Pronunciació
Les síl.labes normalment acaben en vocal però una consonant pot ser una síl.laba, per exemple: utakuja vindré està format per les síl.labes u-ta-ku-ja però en canvi nchi país les síl.labes són dues n-chi. Dues vocals seguides es consideren pertanyents a dues síl.labes diferents i es pronuncien per separat kituo punt ki-tu-o
L’accent recau a la penúltima síl.laba (no existeix accent gràfic) amkia llevar-se d’hora es pronuncia am-ki-a. Tan sols algunes paraules de procedència forana no segueixen la norma p.ex. ghafula de repent gha-fu-la. En les paraules compostes l’accent és la penúltima síl.laba de l’última paraula mfanyakazi treballador m-fa-nya-ka-zi.
Les vocals són cinc
Les consonants són disset
Les semivocals són dos
Les semivocals formen síl.laba amb la vocal que les acompanya, així yowe crit,xiscle són dues síl.labes yo-we en canvi ua flor o pati també són dues síl.labes u-a
Hi ha set dígrafs (la CH es considera consonant)
Els afixos
Ús dels afixes: prefixes, infixes i sufixes. Aquesta és una de les característiques fonamentals del swahili, l’ús generalitzat dels afixes.
Fixem-nos en la frase:
si un nen crida a la seva mare acostuma a ser atès
akimwita si la crida (a ella), està format per l’arrel verbal -ita cridar amb el prefix a- de tercera persona del singular de la classe m/wa , el infix -ki- del temps condicional, el infix -mw- de complement directe/indirecte tercera persona singular classe m/wa que concorda amb mama mare
huangaliwa acostuma a ser atès, està format pel prefix hu- del temps verbal present habitual, l’arrel verbal -anga- atendre i el sufix –liwa que converteix en passiva l’acció del verb -angaa
Articles i noms
Articles: En swahili no existeixen els articles ni determinats ni indeterminats, així kiti cadira tan pot significar la cadira com una cadira i viti cadires tan pot ser les cadires com unes cadires. El context de la frase ens aclarirà el sentit. I si de cas s’especifica amb un adjectiu quantitatiu: kiti kimoja una cadira.
Noms: La característica essencial dels noms en swahili és llur classificació en classes. Hi ha vuit classes de noms. El que diferencia al singular del plural és, normalment, el prefix. No existeix una forma masculina i una altra femenina. Els animals i les persones o bé són iguals en els dos casos o bé tenen un nom específic per cadascú. Així simba tan pot ser lleó o lleona i si es vol especificar el sexe caldrà afegir un adjectiu simba dume, lleó o bé simba jike lleona (literalment lleó mascle i lleó femella). Mtoto tan pot ser nen o nena, fill o filla i si es vol especificar caldrà afegir l’adjectiu mascle –ume o femella –ke: mtoto wa kiume nen, fill i mtoto wa kike nena, filla. En canvi tembo és l’elefant i ndovu la elefanta o babu avi i bibi àvia o bin fill de i binti filla de.
Les classes de noms
Classe m/wa
Els que formen aquesta classe són persones (excepte en dos casos mnyama animal i mdudu insecte) però no tots els noms referents a persones pertanyen a aquesta classe.
La classe m/wa fa el singular amb el prefix m- i el plural amb el prefix wa-
Si l’arrel de la paraula comença per vocal al singular s’intercala una w entre la m i la vocal i al plural es modifica segons la següent norma:
Classe m/mi
A aquesta classe hi pertanyen la majoria dels arbres i plantes i alguns animals petits i altres categories com les parts del cos però no hi formen part persones.
La classe m/mi fa el singular amb el prefix m- i el plural amb el prefix mi-
Classe ki/vi
A aquesta classe hi pertanyen moltes coses i objectes
La classe ki/vi fa el singular amb el prefix ki- i el plural amb el prefix vi-
Els noms d’aquesta classe que la seva arrel comença per vocal, fan el singular amb el prefix ch- i el plural amb el prefix vy-
També s’usa com a diminutiu
S’usa per assenyalar defectes
Per anomenar els idiomes
Classe ji/ma
A aquesta classe pertanyen molts tipus de noms.
La majoria fan el singular sense prefix i el plural amb el prefix ma-
Alguns fan el singular amb el prefix ji- i el plural com la resta amb el prefix ma-
Hi ha excepcions amb el plural irregular
Altres conserven el prefix ji- al plural afegint-hi el prefix ma-
Els fruits de les plantes pertanyen a aquesta classe, així de:
També s’usa com augmentatiu, així de:
Els líquids usen tan sols el plural
Classe n
Aquesta és la classe amb major nombre de paraules, moltes són d’origen estranger, doncs aquesta és la porta d’entrada al swahili.
No tenen cap prefix ni pel singular ni pel plural o sigui que d’entrada no podem saber si es tracta d’un singular o d’un plural.
Els mots referents al temps són d’aquesta classe
La majoria dels animals pertanyen a aquesta classe
Classe u
Formen aquesta classe els conceptes abstractes que es formen amb l’arrel d’un nom o adjectiu afegint-hi el prefix u-.
El prefix de singular és u- i la majoria no tenen plural
Alguns pocs que provenen d’un nom o adjectiu començant per vocal canvien el prefix u- per w-
Els que tenen plural, el formen suprimint la u- o de forma irregular
Els noms dels països o geogràfics
Classe ku. Els nostres infinitius en swahili són noms verbals igual que el gerundi anglès –ing.
Es formen afegint el prefix ku- a l’arrel del verb i no tenen plural.
El negatiu del infinitiu es forma amb el sufix –to-
Els verbs monosil.làbics mantenen el prefix ku- en el negatiu
Classe pa/ku/mu
A aquesta classe pertany la paraula mahali o pahali que vol dir lloc o posició. En realitat tos els noms de coses (mai de persones) poden pertànyer a aquesta classe afegint-los-hi el sufix ni-
Aquesta classe no diferencia entre singular o plural si no respecte la posició
Al passar a convertir-se de la classe pa/ku/mu els noms han de respectar els nous criteris de concordança, usant un d’aquest tres prefixos segons sigui el cas:
Per exemple en el cas de nyumbani a la casa si parlem d’aquella casa en concret, dels voltants de la casa o del interior de la casa usarem un dels tres prefixos citats. En canvi quan s’utilitza la paraula mahali la única concordança permesa és la pa-.
Concordança
Concordança: Un aspecte fonamental del swahili com a resultat de la classificació dels noms en vuit classes diferents és el de la concordança. És a dir noms, adjectius variables, la preposició de, els relatius i els subjectes verbals han d’utilitzar els afixos corresponents a la seva classe, La única excepció és la dels animals i persones que no són de la classe m/wa que han d’usar els afixos de la classe m/wa i no els de la seva pròpia classe (a excepció dels possessius i de la preposició de).
| Classe | Subjecte + | Subjecte − | Preposició de | Infix d'objecte | Demostratiu | Relatiu |
|---|---|---|---|---|---|---|
| M/WA sing. | NI | SI | WA | NI | YU | YE |
| U | HU | KU | ||||
| A | HA | M | ||||
| M/WA pl. | TU | HATU | WA | TU | WA | O |
| M | HAM | WA | ||||
| WA | HAWA | WA | ||||
| M/MI s. | U | HAU | WA | U | U | O |
| M/MI pl. | I | HAI | YA | I | I | YO |
| KI/VI s. | KI | HAKI | CHA | KI | KI | CHO |
| KI/VI pl. | VI | HAVI | VYA | VI | VI | VYO |
| JI/MA s. | LI | HALI | LA | LI | LI | LO |
| JI/MA pl. | YA | HAYA | YA | YA | YA | YO |
| N s. | I | HAI | YA | I | I | YO |
| N pl. | ZI | HAZI | ZA | ZI | ZI | ZO |
| U s. | U | HAU | WA | U | U | O |
| U pl. | ZI | HAZI | ZA | ZI | ZI | ZO |
| KU | KU | HUKU | KWA | KU | KU | KO |
| PA/KU/MU pa | PA | HAPA | PA | PA | PA | PO |
| PA/KU/MU ku | KU | HUKU | KWA | KU | KU | KO |
| PA/KU/MU mu | M/MW | HAM | MWA | M/MW | MWA | MO |
Els animals i les persones que no són de la classe m/wa fan servir igualment els afixos de la classe m/wa (excepte els possessius i la preposició de).
Ordre de la frase i adjectius
L’ordre de les frases és el següent:
1er. el NOM i tot el que el modifica i 2on. el VERB i tot el que el modifica
Pel que fa als adjectius l’ordre és:
Els adjectius com hem dit van sempre després del nom excepte l’adjectiu kila cada que va al davant.
Han de concordar amb la classe del nom que qualifiquen, excepte els invariables.
Els invariables són d’origen àrab
Es poden formar nous adjectius unint la preposició de amb un nom o un altre adjectiu
La preposició de haurà de concordar amb la classe del nom que qualifica.
El verb
Els verbs en swahili són molt rics, tan en temps verbals com en formes verbals.
Es formen a partir de l’arrel verbal afegint-hi els afixos que calgui, prefix de subjecte, infix de temps verbal, de relatiu, de complement directe o indirecte i sufix de la forma verbal, segons la regla STROVE, és a dir:
En alguns casos la regla és STOVER, és a dir el relatiu va al final. No vol dir que tot això hagi d’estar present en cada cas (per exemple a l’imperatiu directe en singular hi ha tan sols l’arrel verbal).
El prefix de subjecte ha de concordar amb la classe a la que pertany el subjecte. La classe m/wa té tres persones en singular (jo, tu, ell/ella) i tres més en plural (nosaltres, vosaltres, ells/elles), les demés classes tenen singular i plural (veure quadre de concordança).
Temps verbals
Infinitiu
Veure el que s’ha dir al parlar de la classe ku. Els verbs –enda anar, marxar i –isha acabar presenten moltes vegades el infinitiu com kwenda i kwisha. Cal anar en compte amb els verbs monosil.làbics que en segons quins temps verbals mantenen el prefix ku- a la conjugació al contrari dels verbs polisil.làbics que no ho fan.
Hi ha tres tipus diferents de temps present:
Present en –na-
S’utilitza per expressar una acció continuada:
(* malgrat que jogoo pertany a la classe ji/ma la concordança és la de la classe m/wa)
Present en –a-.
Indica que l’acció s’està realitzant en aquell moment
A la classe m/wa al ser el infix una vocal es modifica segons segueix:
A la resta de classes és d’aquesta manera:
Present en hu-
O present habitual. Indica hàbit o costum. Es forma exclusivament amb el prefix de temps verbal hu- i l’arrel del verb sense res més.
El negatiu dels tres temps del present és únic i es forma amb el prefix de subjecte en negatiu i l’arrel verbal canviant la -a final per –i, excepte en els verbs d’origen àrab que no canvien la vocal final.
Passat en –li-. Correspon als nostres passats perfet, imperfet i perifràtic
El negatiu es forma amb el infix –ku-, el prefix de subjecte en negatiu i l’arrel verbal.
Passat en –me-. Correspon al nostre pretèrit indefinit
El negatiu es forma amb el infix –ja-. El prefix de subjecte en negatiu i l’arrel verbal.
Futur en –ta-. Correspon al nostre futur
El negatiu només canvia el prefix de subjecte i la resta és igual que el positiu.
Condicional en –ki-. Aquest condicional és equivalent a si (kama) .. seguit del verb en present
El negatiu es forma amb el infix –sipo- el prefix de subjecte en positiu i l’arrel verbal.
Condicional en –nge-. És el condicional futur
El negatiu es forma amb el infix –singe- però el prefix de subjecte continua en positiu.
Condicional en –ngali-. És el condicional passat
El negatiu es forma amb el infix –singali- però el prefix de subjecte continua en positiu.
El imperatiu
En singular es forma tan sols amb l’arrel del verb (més endavant veurem que hi ha una altra classe de imperatiu, anomenat imperatiu “polit”).
Hi han tres excepcions:
El plural es forma amb l’arrel canviant la –a final pel sufix –eni.
I les tres excepcions fan el plural com segueix:
No existeix pròpiament el imperatiu en negatiu. S’usa la segona persona del singular u- i la segona del plural m- , el infix negatiu –si- i l’arrel del verb canviant la a- final pel sufix –e ( en realitat és el subjuntiu en negatiu.).
El subjuntiu en swahili s’utilitza molt i per diversos motius. Només hi ha el present de subjuntiu
Es forma amb el prefix de subjecte i l’arrel del verb canviant-li la –a final per –e. En els verbs àrabs la darrera vocal no canvia.
Els verbs monosil.làbics ometen el prefix ku- en el subjuntiu
El subjuntiu fa el negatiu amb el prefix de subjecte positiu més el infix –si- seguit de l’arrel del verb canviant la –a final en –e, excepte en els verbs d’origen àrab i els verbs monosil.làbics ometen el prefix ku-.
Usos del subjuntiu
1er. Com a imperatiu polit
2on. Ordres compostes o indirectes
3er. Suggeriments, preguntes i peticions
4rt. Propòsit o intenció
5è. Construccions amb el verb kutaka voler
6è. Obligació quan s’usa una d’aquestes paraules: muhimu important, lazima necessitat, shariti obligació, afadhali favor, bora millor, heri avantatge, yafaa ser útil
El temps verbal –ka-. Aquest temps verbals té els següents usos
1er. Passat narratiu, és equivalent al temps –li- i s’usa en la escriptura.
2on. Com a variant del subjuntiu, s’utilitza per fer propostes
3er. Com a variant del imperatiu, es tradueix com anar més el verb en imperatiu
4rt. Ús periodístic, com a titulars als diaris
Formes verbals
Una característica molt important del swahili és la de la gran importància i varietat de les formes del verb. En swahili a més de la forma directa té les següents (que es poden combinar entre elles): passiva, reflexiva, recíproca, preposicional, estativa i causativa.
Forma passiva
Per norma general s’intercala una –w- davant de la –a final.
Als verbs que acaben en dos vocals –aa o –ua s’intercala –liw-
En els verbs d’origen àrab, si acaben en –au s’afegeix –liwa
Els acabats en –e o –i s’afegeix –wa
En els acabats en –u, es canvia la –u per –iwa
Alguns verbs monosil.àbics són irregulars:
Quan la forma passiva va seguida de la preposició “per”, si l’acció la realitza una persona o animal cal usar “na” i si l’acció està realitzada per una cosa s’usa “kwa”
però
Literalment: el cuiner fou tallat pel ganivet. El swahili en aquest cas usa el subjuntiu per treure-li intencionalitat al fet, és a dir el cuiner no s’ha tallat voluntàriament.
Forma reflexiva
Es crea interposant ji- davant l’arrel del verb.
Forma recíproca
S’afegeix –na com a sufix.
Els verbs d’origen àrab per formar la recíproca primerament han d’estar en la forma preposicional.
Forma preposicional
A diferència del català que usa el infinitiu seguit de una preposició, o a una preposició la segueix el infinitiu, el swahili en aquest cas té una forma verbal extensiva del verb que és la forma preposicional que s’utilitza quan hi ha un complement indirecte.
Es forma de la següent manera: en els verbs bantus si la penúltima vocal és a, i, u s’intercala –i- davant la –a final
Si la penúltima vocal és e,o s’intercala –e- davant la –a final
Si el verb acaba en dues vocals s’intercala –li- o –le- segons les normes que acabem de veure
En el verbs d’origen àrab si acaben en i,u es substitueix l’última vocal per –ia
Si acaben en e s’afegeix –a al final
Cal no confondre la forma preposicional d’un verb amb la forma activa d’un altre verb
però també kulia plorar (forma activa)
Hi ha verbs que ja de per si estan en forma preposicional
Forma estativa
Aquesta forma descriu els estats de les coses o les persones, no les accions. És la forma passiva quan no es té informació de qui ni quan s’ha produït l’acció.
El temps –me- en la forma estativa és el present.
Hi ha verbs que de per si mateixos ja tenen un significat estatiu i no els hi cal cap modificació.
Com es forma: Si la penúltima vocal és a,i,u s’afegeix –ika al final. Si és e,o s’afegeix –eka.
Quan acaba en dos vocals, excepte –aa, s’intercala una –k- i si acaba en –aa, s’intercala –lik-
Si són d’origen àrab i acaba en dues vocals, s’afegeix –lika
Finalment alguns verbs a més d’intercalar –k- afegeixen el sufix –na i tenen a més el significat de “possible”.
Forma causativa
Aquesta forma verbal s’utilitza per fer o provocar que es faci quelcom. És la forma que suggereix que l’acció ha estat causada per algú o alguna cosa.
S’identifica per que el final del verb és –sha o –za però hi ha excepcions.
Els verbs amb a,i,u com a darrera vocal la reemplacen per –isha
Si acaben en e,o es canvia la vocal per -esha
Però hi ha casos en que en lloc de –isha o –esha agafen –iza o –eza
Els verbs que acaben en dos vocales intercalen una –z-.
Molts verbs que acaben en –ka o –ta ho canvien per –sha
Els verbs causatius es poden crear a partir d’un nom, adjectiu, adverbi, etc.
Demostratius
Adjectius demostratius. En swahili hi ha quatre tipus d’adjectius demostratius: de proximitat, de distància, de referència i emfàtics. Els demostratius només s’usen en tercera persona del singular o del plural.
Demostratius de proximitat
Comencen pel prefix h- seguit del prefix de subjecte apropiat segons la classe, després de la h- es repeteix la vocal que segueix.
El singular de la classe m/wa agafa com a prefix de singular yu-
Demostratius de distància
Comencen pel prefix de subjecte que li correspon (en el singular de la classe m/wa yu-) seguit del sufix –le
Demostratius de referència
Si el demostratiu de proximitat és usat per una persona o cosa que ja ha estat mencionat o mencionada, s’utilitza una forma especial de demostratiu: el de referència.
Es forma de la següent manera: s’agafa la primera síl.laba del demostratiu de proximitat i se li junta el infix de relatiu que li correspon en lloc del prefix de subjecte.
Exemple:
Demostratius emfàtics
S’usen per reforçar una afirmació , són l’equivalent al nostre realment, veritablement, en efecte i es formen amb el prefix ndi- seguit del infix de relatiu que correspon segons la classe.
Exemple:
aquesta és realment la persona que vaig veure ahir
Possessius, adverbis i altres
Possessius
La preposició de en el seu sentit possessiu és molt usada en swahili i es forma amb –a precedida del prefix corresponent segons la classe del nom de pertinença (veure quadre de concordances).
Els possessius personals es formen amb el prefix de classe seguit de:
Adverbis
Són invariables i molts es formen a partir d’un adjectiu amb el prefix ki- o vi-, sigui en singular o en plural però sempre el mateix.
Així.
Però existeixen molts d’altres que no tenen l’origen en un adjectiu:
Se’n poden crear usant un nom o un adjectiu precedint-lo amb la preposició kwa amb, per.
Preposicions
Són invariables.
Conjuncions
També són invariables:
Pronoms personals
Són invariables:
El relatiu
El relatiu: En swahili el relatiu s’utilitza molt més que en català. Així nosaltres podem dir “una finestra tancada” però en swahili s’ha de dir “una finestra que està tancada”.
En el verb es situa com a infix segons la regla STROVE (que ha estat explicada abans) o com a sufix segons la regla STOVER i ha de concordar amb el subjecte o l’objecte al qual es refereix (veure quadre de concordances).
El relatiu general
Un gènere especial de relatiu s’usa amb el temps del present que queda indefinit i es forma amb el prefix de subjecte, l’arrel del verb i el relatiu com a sufix
Quan s’usa el relatiu amb el verb kuwa ser, l’arrel verbal canvia de –ni- a –li-, i en negatiu en canvi es manté l’arrel –si-
Amb el verb kuwa na tenir es fa servir la mateix construcció anterior acompanyada de na: