KKamusi swahili · català

Gramàtica del swahili

El swahili

El swahili, per parlar amb propietat hem de dir kiswahili, és una de les llengües més àmpliament estesa de totes les llengües africanes. Pertany al grup de les llengües bantus de la família Níger -Congo, es calcula que entre cinquanta i seixanta milions de persones el parlen a l’Àfrica de l’Est, però tan sols uns cinc milions la tenen com a llengua materna. És el idioma oficial i de l’ensenyament, a tots els nivells, a Tanzània i a Kenya, és idioma oficial també a l’est del Congo i àmpliament parlada i coneguda a Uganda, Rwanda i Burundi, a la costa sud de Somàlia, a les Comores i a la costa nord de Madagascar.

Les primeres referències escrites conegudes de paraules en swahili estan al relat del viatge d’Al Masudi cap al 956. Malgrat això no es coneix cap text escrit integrament en swahili fins al segle XVII.

Actualment la literatura en swahili és molt variada i àmplia, novel.les, contes, obres de teatre, poemes, còmics, assaigs, etc. A més han estat traduïdes al swahili grans obres de la literatura universal. Hi ha diaris, revistes i publicacions periòdiques escrites en aquest idioma. Emissores de ràdio i de televisió, pel.lícules, així com a internet etc.

El swahili és ensenyat a les principals universitats del món i molts països tenen programes de ràdio en aquest idioma.

Avui en dia és el Taasisi ya Uchunguzi wa Kiswahili (Departament de Investigació del Swahili) adscrit a la Universitat de Dar-es Salaam qui vetlla pel kiswahili sanifu és a dir el swahili estàndard.

Pronunciació

Les síl.labes normalment acaben en vocal però una consonant pot ser una síl.laba, per exemple: utakuja vindré està format per les síl.labes u-ta-ku-ja però en canvi nchi país les síl.labes són dues n-chi. Dues vocals seguides es consideren pertanyents a dues síl.labes diferents i es pronuncien per separat kituo punt ki-tu-o

L’accent recau a la penúltima síl.laba (no existeix accent gràfic) amkia llevar-se d’hora es pronuncia am-ki-a. Tan sols algunes paraules de procedència forana no segueixen la norma p.ex. ghafula de repent gha-fu-la. En les paraules compostes l’accent és la penúltima síl.laba de l’última paraula mfanyakazi treballador m-fa-nya-ka-zi.

Les vocals són cinc

Aés com la a oberta catalana
Eés com la e oberta catalana
Iés com la i catalana
Oés com la o oberta catalana
Ués com la u catalana

Les consonants són disset

Bés com la b catalana
Cno existeix en swahili
CHés com la ch castellana
Dés com la d catalana
Fés com la f catalana
Gsempre té el so no aspirat com a gat, guerra, guitarra, got, gust
Hés pronuncia aspirada com en anglès home
Jés com la j catalana
Kés com la c catalana de cama, cop, cuc
Lés un so entremig la l catalana i la r suau catalana, filimbi xiulet també és pot dir firimbi
Més com la m catalana, la única dificultat és quan es troba davant d’una altra consonant i cal pronunciar-la diferenciada p.ex. mtoto nen m-to-to
Nés el mateix cas que la m, com la n catalana però si va seguida d’una consonat cal pronunciar-la diferenciada ndoto somni n-do-to
Pés com la p catalana
Qno existeix en swahili
Rés com la r suau catalana (vegeu el dit referent a la lletra L)
Sés com la s sorda catalana
Tés com la t catalana
Vés com la antiga v catalana, és a dir sonora
Xno existeix en swahili
Zés com la s sonora catalana

Les semivocals són dos

Wés com la u catalana però curta
Yés com la i catalana però curta

Les semivocals formen síl.laba amb la vocal que les acompanya, així yowe crit,xiscle són dues síl.labes yo-we en canvi ua flor o pati també són dues síl.labes u-a

Hi ha set dígrafs (la CH es considera consonant)

DHés com el dígraf th en anglès
GHés com la g però amb una aspiració suau al final
KHés com la j castellana
NG’és el so més difícil és com a l’anglès sing però amb un so molt nasal
NYés com la ny catalana
SHés com a l’anglès she
THés com la z catalana

Els afixos

Ús dels afixes: prefixes, infixes i sufixes. Aquesta és una de les característiques fonamentals del swahili, l’ús generalitzat dels afixes.

Fixem-nos en la frase:

mtoto mdogo akimwita mama huangaliwa

si un nen crida a la seva mare acostuma a ser atès

mtoto nen la primera lletra m- és el prefix de singular de la classe m/wa
mdogo petit aquest adjectiu porta al davant el prefix m- de singular de la classe m/wa concordant amb el nom que qualifica

akimwita si la crida (a ella), està format per l’arrel verbal -ita cridar amb el prefix a- de tercera persona del singular de la classe m/wa , el infix -ki- del temps condicional, el infix -mw- de complement directe/indirecte tercera persona singular classe m/wa que concorda amb mama mare

huangaliwa acostuma a ser atès, està format pel prefix hu- del temps verbal present habitual, l’arrel verbal -anga- atendre i el sufix –liwa que converteix en passiva l’acció del verb -angaa

Articles i noms

Articles: En swahili no existeixen els articles ni determinats ni indeterminats, així kiti cadira tan pot significar la cadira com una cadira i viti cadires tan pot ser les cadires com unes cadires. El context de la frase ens aclarirà el sentit. I si de cas s’especifica amb un adjectiu quantitatiu: kiti kimoja una cadira.

Noms: La característica essencial dels noms en swahili és llur classificació en classes. Hi ha vuit classes de noms. El que diferencia al singular del plural és, normalment, el prefix. No existeix una forma masculina i una altra femenina. Els animals i les persones o bé són iguals en els dos casos o bé tenen un nom específic per cadascú. Així simba tan pot ser lleó o lleona i si es vol especificar el sexe caldrà afegir un adjectiu simba dume, lleó o bé simba jike lleona (literalment lleó mascle i lleó femella). Mtoto tan pot ser nen o nena, fill o filla i si es vol especificar caldrà afegir l’adjectiu mascle –ume o femella –ke: mtoto wa kiume nen, fill i mtoto wa kike nena, filla. En canvi tembo és l’elefant i ndovu la elefanta o babu avi i bibi àvia o bin fill de i binti filla de.

Les classes de noms

Classe m/wa

Els que formen aquesta classe són persones (excepte en dos casos mnyama animal i mdudu insecte) però no tots els noms referents a persones pertanyen a aquesta classe.

La classe m/wa fa el singular amb el prefix m- i el plural amb el prefix wa-

mtu, watu persona, persones
mtoto, watoto nen, nens
mgeni, wageni visitant, visitants

Si l’arrel de la paraula comença per vocal al singular s’intercala una w entre la m i la vocal i al plural es modifica segons la següent norma:

a + a = a; a + e = e; a + i = e
mwalimu, walimu mestre, mestres
mwenyeji, wenyeji propietari, propietaris
mwizi, wezi lladre, lladres

Classe m/mi

A aquesta classe hi pertanyen la majoria dels arbres i plantes i alguns animals petits i altres categories com les parts del cos però no hi formen part persones.

La classe m/mi fa el singular amb el prefix m- i el plural amb el prefix mi-

mti, miti arbre, arbres
mmea, mimea planta, plantes
mkono, mikono, mà, braç, mans, braços
moyo, mioyo cor, cors
mwezi, miezi mes, lluna, mesos, llunes

Classe ki/vi

A aquesta classe hi pertanyen moltes coses i objectes

La classe ki/vi fa el singular amb el prefix ki- i el plural amb el prefix vi-

kitu, vitu cosa, coses
kitanda, vitanda llit, llits
kisu, visu ganivet, ganivets

Els noms d’aquesta classe que la seva arrel comença per vocal, fan el singular amb el prefix ch- i el plural amb el prefix vy-

chakula, vyakula menjar, menjars
chumba, vyumba habitació, habitacions
choo, vyoo lavabo, lavabos

També s’usa com a diminutiu

kilima, vilima muntanyeta, colina , muntanyetes, colines
(de mlima, milima muntanya, muntanyes)

S’usa per assenyalar defectes

kipofu, vipofu cec, cecs
kiwete, viwete esgarrat, esgarrats

Per anomenar els idiomes

Kiswahili Swahili
Kiingereza Anglès
Kikatalan Català

Classe ji/ma

A aquesta classe pertanyen molts tipus de noms.

La majoria fan el singular sense prefix i el plural amb el prefix ma-

darasa, madarasa classe, classes
duka, maduka botiga, botigues
soko, masoko mercat, mercats

Alguns fan el singular amb el prefix ji- i el plural com la resta amb el prefix ma-

jicho, macho ull, ulls
jiwe, mawe pedra, pedres

Hi ha excepcions amb el plural irregular

jino, meno dent, dents

Altres conserven el prefix ji- al plural afegint-hi el prefix ma-

jina, majina nom, noms
jini, majini ànima, ànimes

Els fruits de les plantes pertanyen a aquesta classe, així de:

mchungwa, michungwa taronger, tarongers
chungwa, machungwa taronja, taronges

També s’usa com augmentatiu, així de:

mtu, watu persona, persones
jitu, majitu gegant, gegants

Els líquids usen tan sols el plural

maji aigua
maziwa llet

Classe n

Aquesta és la classe amb major nombre de paraules, moltes són d’origen estranger, doncs aquesta és la porta d’entrada al swahili.

No tenen cap prefix ni pel singular ni pel plural o sigui que d’entrada no podem saber si es tracta d’un singular o d’un plural.

baba pare, pares
mvua pluja, pluges
safari viatge, viatges

Els mots referents al temps són d’aquesta classe

leo avui
siku dia, dies
jioni tarda, tardes

La majoria dels animals pertanyen a aquesta classe

simba lleó, lleons
panya rata, rates
paka gat, gats

Classe u

Formen aquesta classe els conceptes abstractes que es formen amb l’arrel d’un nom o adjectiu afegint-hi el prefix u-.

El prefix de singular és u- i la majoria no tenen plural

de –baya dolent ubaya el mal, la maldat
de –chache poc uchache escassetat
de -fupi curt ufupi brevetat

Alguns pocs que provenen d’un nom o adjectiu començant per vocal canvien el prefix u- per w-

de –ingi molt wingi abundància, plural

Els que tenen plural, el formen suprimint la u- o de forma irregular

ukurasa, kurasa pàgina, pàgines
upepo, pepo vent, vents
uso , nyuso cara, cares

Els noms dels països o geogràfics

Ulaya Europa
Unguja Zanzibar
Ufaransa França

Classe ku. Els nostres infinitius en swahili són noms verbals igual que el gerundi anglès –ing.

Es formen afegint el prefix ku- a l’arrel del verb i no tenen plural.

kusoma llegir, la lectura
kugusa tocar., el tacte
kuona veure,sentir, la vista

El negatiu del infinitiu es forma amb el sufix –to-

kufika arribar kutofika no arribar
kusamehe perdonar kutosamehe no perdonar

Els verbs monosil.làbics mantenen el prefix ku- en el negatiu

kula menjar kutokula no menjar
kuwa ser kutokuwa no ser

Classe pa/ku/mu

A aquesta classe pertany la paraula mahali o pahali que vol dir lloc o posició. En realitat tos els noms de coses (mai de persones) poden pertànyer a aquesta classe afegint-los-hi el sufix ni-

meza taula mezani a la taula
nyumba casa nyumbani a la casa
dirisha finestra dirishani a la finestra

Aquesta classe no diferencia entre singular o plural si no respecte la posició

Al passar a convertir-se de la classe pa/ku/mu els noms han de respectar els nous criteris de concordança, usant un d’aquest tres prefixos segons sigui el cas:

El prefix pa- quan es tracta d’un lloc concret
El prefix ku- quan es tracta d’un lloc indeterminat
El prefix mu- quan es tracta del interior d’un lloc

Per exemple en el cas de nyumbani a la casa si parlem d’aquella casa en concret, dels voltants de la casa o del interior de la casa usarem un dels tres prefixos citats. En canvi quan s’utilitza la paraula mahali la única concordança permesa és la pa-.

mahali pazuri un bon lloc
mahali pakubwa un lloc gran

Concordança

Concordança: Un aspecte fonamental del swahili com a resultat de la classificació dels noms en vuit classes diferents és el de la concordança. És a dir noms, adjectius variables, la preposició de, els relatius i els subjectes verbals han d’utilitzar els afixos corresponents a la seva classe, La única excepció és la dels animals i persones que no són de la classe m/wa que han d’usar els afixos de la classe m/wa i no els de la seva pròpia classe (a excepció dels possessius i de la preposició de).

ClasseSubjecte +Subjecte −Preposició deInfix d'objecteDemostratiuRelatiu
M/WA sing.NISIWANIYUYE
UHUKU
AHAM
M/WA pl.TUHATUWATUWAO
MHAMWA
WAHAWAWA
M/MI s.UHAUWAUUO
M/MI pl.IHAIYAIIYO
KI/VI s.KIHAKICHAKIKICHO
KI/VI pl.VIHAVIVYAVIVIVYO
JI/MA s.LIHALILALILILO
JI/MA pl.YAHAYAYAYAYAYO
N s.IHAIYAIIYO
N pl.ZIHAZIZAZIZIZO
U s.UHAUWAUUO
U pl.ZIHAZIZAZIZIZO
KU KUHUKUKWAKUKUKO
PA/KU/MU paPAHAPAPAPAPAPO
PA/KU/MU kuKUHUKUKWAKUKUKO
PA/KU/MU muM/MWHAMMWAM/MWMWAMO

Els animals i les persones que no són de la classe m/wa fan servir igualment els afixos de la classe m/wa (excepte els possessius i la preposició de).

Ordre de la frase i adjectius

L’ordre de les frases és el següent:

1er. el NOM i tot el que el modifica i 2on. el VERB i tot el que el modifica

Pel que fa als adjectius l’ordre és:

1er possessius, 2on qualificatius, 3er quantitatius, 4rt demostratius
5é compostos de la preposició de més un nom

Els adjectius com hem dit van sempre després del nom excepte l’adjectiu kila cada que va al davant.

Han de concordar amb la classe del nom que qualifiquen, excepte els invariables.

-zuri bo mzuri(sing. m/wa i m/mi), wazuri (pl. m/wa), kizuri (sing. ki/vi), etc.
-baya dolent mibaya(pl. m/mi), vibaya(pl. ki/vi)
-wili dos wawili(m/wa), miwili(m/mi), mbili(n)
-nane vuit wanane(m/wa), minane(m/mi), nane(n)

Els invariables són d’origen àrab

ghali car
kamili exacte
bora insuperable
kila cada

Es poden formar nous adjectius unint la preposició de amb un nom o un altre adjectiu

de tatu tres -a tatu tercer
de mwisho final -a mwisho últim
de huzuni tristesa -a huzuni trist

La preposició de haurà de concordar amb la classe del nom que qualifica.

El verb

Els verbs en swahili són molt rics, tan en temps verbals com en formes verbals.

Es formen a partir de l’arrel verbal afegint-hi els afixos que calgui, prefix de subjecte, infix de temps verbal, de relatiu, de complement directe o indirecte i sufix de la forma verbal, segons la regla STROVE, és a dir:

S subjecte
T temps verbal
R relatiu
O complement directe o indirecte
V arrel verbal
E extensió o forma verbal

En alguns casos la regla és STOVER, és a dir el relatiu va al final. No vol dir que tot això hagi d’estar present en cada cas (per exemple a l’imperatiu directe en singular hi ha tan sols l’arrel verbal).

El prefix de subjecte ha de concordar amb la classe a la que pertany el subjecte. La classe m/wa té tres persones en singular (jo, tu, ell/ella) i tres més en plural (nosaltres, vosaltres, ells/elles), les demés classes tenen singular i plural (veure quadre de concordança).

Temps verbals

Infinitiu

Veure el que s’ha dir al parlar de la classe ku. Els verbs –enda anar, marxar i –isha acabar presenten moltes vegades el infinitiu com kwenda i kwisha. Cal anar en compte amb els verbs monosil.làbics que en segons quins temps verbals mantenen el prefix ku- a la conjugació al contrari dels verbs polisil.làbics que no ho fan.

Hi ha tres tipus diferents de temps present:

Present en –na-

S’utilitza per expressar una acció continuada:

jogoo anawika*
el gall canta

(* malgrat que jogoo pertany a la classe ji/ma la concordança és la de la classe m/wa)

Present en –a-.

Indica que l’acció s’està realitzant en aquell moment

jogoo awika
el gall està cantant, o canta ara mateix

A la classe m/wa al ser el infix una vocal es modifica segons segueix:

NI- + -A- = NA- TU- + -A- = TWA-
U- + -A- = WA- M- + -A- = MWA-
A- + -A- = A- WA-+ -A- = WA-

A la resta de classes és d’aquesta manera:

Classe m/mi U- + -A- = WA- I- + -A- = YA-
Classe ki/vi KI- + -A- = CHA- VI- + -A- = VYA-
Classe ji/ma LI- + -A- = LA- YA- + -A- = YA-
Classe n I- + -A- = YA- ZI- + -A- = ZA-
Classe u U- + -A- = WA- ZI- + -A- = ZA-

Present en hu-

O present habitual. Indica hàbit o costum. Es forma exclusivament amb el prefix de temps verbal hu- i l’arrel del verb sense res més.

jogoo huwika
el gall acostuma a cantar, li agrada cantar

El negatiu dels tres temps del present és únic i es forma amb el prefix de subjecte en negatiu i l’arrel verbal canviant la -a final per –i, excepte en els verbs d’origen àrab que no canvien la vocal final.

sijui no sé (jo) hamjibu (vosaltres) no responeu
mlango huu haufungi vizuri aquesta porta no tanca bé

Passat en –li-. Correspon als nostres passats perfet, imperfet i perifràtic

nilianguka (jo) queia, vaig caure
uliishi (tu) vivies, vas viure

El negatiu es forma amb el infix –ku-, el prefix de subjecte en negatiu i l’arrel verbal.

sikuanguka (jo) no queia, no vaig caure
hukuishi (tu) no vivies, no vas viure

Passat en –me-. Correspon al nostre pretèrit indefinit

nimeanguka he caigut
umeishi has viscut

El negatiu es forma amb el infix –ja-. El prefix de subjecte en negatiu i l’arrel verbal.

sijaanguka no he caigut
hujaishi no has viscut

Futur en –ta-. Correspon al nostre futur

nitaweza podré
atajaribu intentarà

El negatiu només canvia el prefix de subjecte i la resta és igual que el positiu.

sitaweza no podré
hatajaribu no intentarà

Condicional en –ki-. Aquest condicional és equivalent a si (kama) .. seguit del verb en present

nikifanya si faig
kama ninafanya si faig

El negatiu es forma amb el infix –sipo- el prefix de subjecte en positiu i l’arrel verbal.

nisipofanya si no faig
kama sifanyi si no faig

Condicional en –nge-. És el condicional futur

ningefanya faria
ungependelea t’agradaria

El negatiu es forma amb el infix –singe- però el prefix de subjecte continua en positiu.

nisingefanya no faria
usingependelea no t’agradaria

Condicional en –ngali-. És el condicional passat

ningalifanya si hagués o hauria fet
ungalifanya si haguessis fet o hauries fet

El negatiu es forma amb el infix –singali- però el prefix de subjecte continua en positiu.

nisingalifanya si no hagués o hauria fet
usingalifanya si no haguessis o hauries fet

El imperatiu

En singular es forma tan sols amb l’arrel del verb (més endavant veurem que hi ha una altra classe de imperatiu, anomenat imperatiu “polit”).

funga! tanca!
safisha! neteja!

Hi han tres excepcions:

nenda! marxa! ves-te’n! de kwenda marxar, anar
lete! porta! de kuleta portar
njoo! vine! de kuja venir

El plural es forma amb l’arrel canviant la –a final pel sufix –eni.

fungeni! tanqueu!
safisheni! netegeu!

I les tres excepcions fan el plural com segueix:

nendeni! marxeu! aneu-vos-en!
leteni! porteu!
njooni! veniu!

No existeix pròpiament el imperatiu en negatiu. S’usa la segona persona del singular u- i la segona del plural m- , el infix negatiu –si- i l’arrel del verb canviant la a- final pel sufix –e ( en realitat és el subjuntiu en negatiu.).

usifunge! no tanquis!
msisafishe! no netegeu!

El subjuntiu en swahili s’utilitza molt i per diversos motius. Només hi ha el present de subjuntiu

Es forma amb el prefix de subjecte i l’arrel del verb canviant-li la –a final per –e. En els verbs àrabs la darrera vocal no canvia.

wachunguze examinin
nijaribu intenti

Els verbs monosil.làbics ometen el prefix ku- en el subjuntiu

kwenda anar, marxar niende marxi
kuja venir aje vingui
kuwa ser tuwe siguem

El subjuntiu fa el negatiu amb el prefix de subjecte positiu més el infix –si- seguit de l’arrel del verb canviant la –a final en –e, excepte en els verbs d’origen àrab i els verbs monosil.làbics ometen el prefix ku-.

wasichunguze no examinin
nsijaribu no intenti
nisiende no marxi
asije no vingui
tusiwe no siguem

Usos del subjuntiu

1er. Com a imperatiu polit

ungoje! espera! és més “suau” que: ngoje! espera!
mgoje! espereu! és més “suau” que ngojeni! espereu!

2on. Ordres compostes o indirectes

mwambie apike chakula dieu que cuini el menjar
subirini nirudi! espereu que jo torni!

3er. Suggeriments, preguntes i peticions

twende lini? quan hem de marxar?
vitu hivi visafishwe? aquestes coses són per rentar?

4rt. Propòsit o intenció

nasoma kitabu hiki nijifunza llegeixo aquest llibre per aprendre

5è. Construccions amb el verb kutaka voler

nataka uende vull que marxis

6è. Obligació quan s’usa una d’aquestes paraules: muhimu important, lazima necessitat, shariti obligació, afadhali favor, bora millor, heri avantatge, yafaa ser útil

lazima uende sasa cal que hi vagis ara

El temps verbal –ka-. Aquest temps verbals té els següents usos

1er. Passat narratiu, és equivalent al temps –li- i s’usa en la escriptura.

aliponiona, akanialika kinywaji
quan em va veure, em convidà a una beguda

2on. Com a variant del subjuntiu, s’utilitza per fer propostes

tukanywa vinywaji! anem a beure alguna cosa!

3er. Com a variant del imperatiu, es tradueix com anar més el verb en imperatiu

kajaribu! vés i intenta-ho!

4rt. Ús periodístic, com a titulars als diaris

wanunuzi kadanganywa! compradors estafats!

Formes verbals

Una característica molt important del swahili és la de la gran importància i varietat de les formes del verb. En swahili a més de la forma directa té les següents (que es poden combinar entre elles): passiva, reflexiva, recíproca, preposicional, estativa i causativa.

Forma passiva

Per norma general s’intercala una –w- davant de la –a final.

andika escriure andikwa ser escrit
omba demanar ombwa ser demanat

Als verbs que acaben en dos vocals –aa o –ua s’intercala –liw-

vaa vestir-se valiwa ser vestit
fungua obri funguliwa ser obert

En els verbs d’origen àrab, si acaben en –au s’afegeix –liwa

sahau oblidar sahauliwa ser oblidat

Els acabats en –e o –i s’afegeix –wa

samehe perdonar samehewa ser perdonat
fikiri pensar fikiriwa ser pensat

En els acabats en –u, es canvia la –u per –iwa

jibu respondre jibiwa ser respost

Alguns verbs monosil.àbics són irregulars:

kula menjar kuliwa ser menjat
kunywa beure kunywewa estar begut
kupa donar kupewa ser donat

Quan la forma passiva va seguida de la preposició “per”, si l’acció la realitza una persona o animal cal usar “na” i si l’acció està realitzada per una cosa s’usa “kwa”

chakula kitapikwa na mimi el menjar serà preparat per mi

però

mpishi alikatwa kwa kisu el cuiner va tallar-se amb el ganivet

Literalment: el cuiner fou tallat pel ganivet. El swahili en aquest cas usa el subjuntiu per treure-li intencionalitat al fet, és a dir el cuiner no s’ha tallat voluntàriament.

Forma reflexiva

Es crea interposant ji- davant l’arrel del verb.

uliza preguntar jiuliza preguntar-se
pumbaza fer el ximple jipumbaza tornar-se ximple

Forma recíproca

S’afegeix –na com a sufix.

piga pegar pigana pegar-se
ngoja esperar ngojana esperar-se

Els verbs d’origen àrab per formar la recíproca primerament han d’estar en la forma preposicional.

jibu respondre jibia respondre a jibiana respondre’s

Forma preposicional

A diferència del català que usa el infinitiu seguit de una preposició, o a una preposició la segueix el infinitiu, el swahili en aquest cas té una forma verbal extensiva del verb que és la forma preposicional que s’utilitza quan hi ha un complement indirecte.

Es forma de la següent manera: en els verbs bantus si la penúltima vocal és a, i, u s’intercala –i- davant la –a final

anguka caure angukia caure a/per

Si la penúltima vocal és e,o s’intercala –e- davant la –a final

sema parlar semea parlar de/a

Si el verb acaba en dues vocals s’intercala –li- o –le- segons les normes que acabem de veure

vaa vestir-se valia per vestir-se
ondoa moure ondolea per moure/moure a

En el verbs d’origen àrab si acaben en i,u es substitueix l’última vocal per –ia

jibu respondre jibia respondre a

Si acaben en e s’afegeix –a al final

samehe perdonar samehea perdonar a

Cal no confondre la forma preposicional d’un verb amb la forma activa d’un altre verb

kula menjar kulia per menjar (forma preposicional)

però també kulia plorar (forma activa)

Hi ha verbs que ja de per si estan en forma preposicional

ambia dir, comentar
tumia usar, utilitzar

Forma estativa

Aquesta forma descriu els estats de les coses o les persones, no les accions. És la forma passiva quan no es té informació de qui ni quan s’ha produït l’acció.

vunja trencar vunjwa ser trencat vunjika estar trencat
mlango umevunjwa kwa upepo la porta ha estat trencada pel vent
mlango umevunjika la porta està trencada

El temps –me- en la forma estativa és el present.

Hi ha verbs que de per si mateixos ja tenen un significat estatiu i no els hi cal cap modificació.

chelewa endarrerir-se, estar endarrerit
jaa estar ple
kosa equivocar-se, estar equivocat

Com es forma: Si la penúltima vocal és a,i,u s’afegeix –ika al final. Si és e,o s’afegeix –eka.

kata tallar katika estar tallat
samehe perdonar sameheka estar perdonat
badili canviar badilika estar canviat

Quan acaba en dos vocals, excepte –aa, s’intercala una –k- i si acaba en –aa, s’intercala –lik-

fungua obrir funguka estar obert
vaa vestir-se valika estar vestit

Si són d’origen àrab i acaba en dues vocals, s’afegeix –lika

sahau oblidar sahaulika estar oblidat

Finalment alguns verbs a més d’intercalar –k- afegeixen el sufix –na i tenen a més el significat de “possible”.

jua conèixer, saber julikana ser conegut, ser famós
ona veure, sentir onekana veure’s, ser visible
pata aconseguir, obtenir patikana ser obtenible, ser aconseguit
weza poder wezekana ser possible

Forma causativa

Aquesta forma verbal s’utilitza per fer o provocar que es faci quelcom. És la forma que suggereix que l’acció ha estat causada per algú o alguna cosa.

S’identifica per que el final del verb és –sha o –za però hi ha excepcions.

Els verbs amb a,i,u com a darrera vocal la reemplacen per –isha

fika arribar fikisha fer arribar
rudi tornar rudisha retornar

Si acaben en e,o es canvia la vocal per -esha

enda anar endesha conduir

Però hi ha casos en que en lloc de –isha o –esha agafen –iza o –eza

penda estimar pendeza fer estimar, plaure

Els verbs que acaben en dos vocales intercalen una –z-.

jaa omplir jaza reomplir

Molts verbs que acaben en –ka o –ta ho canvien per –sha

waka cremar washa encendre
pata obtenir pasha aconseguir

Els verbs causatius es poden crear a partir d’un nom, adjectiu, adverbi, etc.

de bahati sort bahatisha endevinar
de lazima necessitat lazimisha caldre, obligar
de sawa bé sawazisha posar en ordre

Demostratius

Adjectius demostratius. En swahili hi ha quatre tipus d’adjectius demostratius: de proximitat, de distància, de referència i emfàtics. Els demostratius només s’usen en tercera persona del singular o del plural.

Demostratius de proximitat

Comencen pel prefix h- seguit del prefix de subjecte apropiat segons la classe, després de la h- es repeteix la vocal que segueix.

hawa aquests (pl. classe m/wa) hii aquest (sing. classe n)

El singular de la classe m/wa agafa com a prefix de singular yu-

huyu aquest (sing. classe m/wa)

Demostratius de distància

Comencen pel prefix de subjecte que li correspon (en el singular de la classe m/wa yu-) seguit del sufix –le

ule aquell (sing. classe m/mi) zile aquells (pl. classe n)
yule aquell (sing. classe m/wa)

Demostratius de referència

Si el demostratiu de proximitat és usat per una persona o cosa que ja ha estat mencionat o mencionada, s’utilitza una forma especial de demostratiu: el de referència.

Es forma de la següent manera: s’agafa la primera síl.laba del demostratiu de proximitat i se li junta el infix de relatiu que li correspon en lloc del prefix de subjecte.

de huyu (sing. classe m/wa) es converteix en huyo
de hii (sing. classe n) es converteix en hiyo

Exemple:

napenda kinyago hiki hiki: demostratiu de proximitat
ndiyo, hicho kinyago napenda sana hicho: demostratiu de referència
m’agrada aquesta màscara
sí, aquesta màscara m’agrada molt

Demostratius emfàtics

S’usen per reforçar una afirmació , són l’equivalent al nostre realment, veritablement, en efecte i es formen amb el prefix ndi- seguit del infix de relatiu que correspon segons la classe.

ndiye (sing. classe m/wa) ndicho (sing. classe ki/vi)

Exemple:

huyu ndiye mtu niliyemwona jana

aquesta és realment la persona que vaig veure ahir

hicho ndicho kitu nilicho kitafuta
això és realment la cosa que jo buscava

Possessius, adverbis i altres

Possessius

La preposició de en el seu sentit possessiu és molt usada en swahili i es forma amb –a precedida del prefix corresponent segons la classe del nom de pertinença (veure quadre de concordances).

Els possessius personals es formen amb el prefix de classe seguit de:

-angu meu -etu nostre
-ako teu -enu vostre
-ake seu -ao seus

Adverbis

Són invariables i molts es formen a partir d’un adjectiu amb el prefix ki- o vi-, sigui en singular o en plural però sempre el mateix.

Així.

de –zuri bo kizuri bé
de –baya dolent vibaya malament
de –dogo poc kidogo una mica

Però existeixen molts d’altres que no tenen l’origen en un adjectiu:

bado encara halafu després

Se’n poden crear usant un nom o un adjectiu precedint-lo amb la preposició kwa amb, per.

de bahati sort kwa bahati afortunadament
de kawaida costum kwa kawaida generalment
de kweli veritat kwa kweli realment

Preposicions

Són invariables.

toka, kutoka des de mpaka fins
kwa per, amb katika a
na i, amb bila sense

Conjuncions

També són invariables:

kwa sababu perquè ila excepte
basi doncs kama si
kwamba que lakini però

Pronoms personals

Són invariables:

mimi jo sisi nosaltres
wewe tu nyinyi vosaltres
yeye ell/ella wao ells/elles

El relatiu

El relatiu: En swahili el relatiu s’utilitza molt més que en català. Així nosaltres podem dir “una finestra tancada” però en swahili s’ha de dir “una finestra que està tancada”.

En el verb es situa com a infix segons la regla STROVE (que ha estat explicada abans) o com a sufix segons la regla STOVER i ha de concordar amb el subjecte o l’objecte al qual es refereix (veure quadre de concordances).

El relatiu general

Un gènere especial de relatiu s’usa amb el temps del present que queda indefinit i es forma amb el prefix de subjecte, l’arrel del verb i el relatiu com a sufix

tuchekao nosaltres que riem nifikiriye jo que penso

Quan s’usa el relatiu amb el verb kuwa ser, l’arrel verbal canvia de –ni- a –li-, i en negatiu en canvi es manté l’arrel –si-

niliye jo que sóc walio ells que són
usiye tu que no ets msio volsaltres que no sou

Amb el verb kuwa na tenir es fa servir la mateix construcció anterior acompanyada de na:

niliye na jo que tinc walio na ells que tenen
usiye na tu que no tens msio na vosaltres que no teniu

El relatiu amba- qui o què es pot utilitzar amb qualsevol verb i temps verbal, es situa sempre al davant del verb que demana el relatiu però mai pot començar una frase. Es forma amb amba- seguit del sufix de relatiu segons la classe corresponent

mtu ambaye anakuja la persona què ve
watu ambao wamekuja les persones què han vingut