Paraules swahili amb la lletra N
743 entrades. Tria una paraula per veure’n la definició en català.
- n sing. alguns noms classe n
- na¹ i, amb: ~ kadhalika etcètera
- -na³ marca copular ver. indica localització total és són, molt,…
- -na ng’ang’ana enfrontar-se, confrontar
- -na-² marca del present continu
- naam¹ si
- naam!² si! certament! és clar!
- nabihi¹ llest, preparat, que té coneixements
- -nabihi² recordar, percebre, comprendre
- nabii o mtume profeta
- nabu queixal del seny
- nadama remordiment, pena, recança
- nadhari compte, consideració, sentit comú
- nadharia teoria: ~ tete hipòtesi
- nadhifu¹ agradable,pulcre, polit
- -nadhifu² fer agradable, fer comfortable
- nadhiri promesa, vot, jurament: weka ~ fer una promesa, un jurament
- -nadi¹ anunciar, subhastar, proclamar, fer públic
- nadi² seu social, club, lloc on es reuneix la gent per xerrar i…
- -nadisha forma cau. de -nadi estar subhastant
- -nadiwa forma pas. de -nadi ser subhastat
- nadra¹ rar, no corrent, escàs, poc comú, inusual: ni ~ no és normal
- nadra² escasament, rara
- nae d'ell/ella, amb ell/ella
- nafaka grà de cereal, cereals
- nafasi 1. espai, vacant 2. temps 3. oportunitat, descans : ~ ya…
- -nafidhi executar, efectuar
- nafsi o nafsia ànima, esperit, alè, essència, un mateix, personalitat
- nafsia veure nafsi
- nafuu avantatge, millora, profit, guany
- -a nafuu avantatjós
- naga veure gori
- nage 1. joc de pilota infantil 2. gol
- naghama el so d'una veu cantant
- nahari 1. riu 2. llum natural: laili na ~ nit i dia, contínuament
- nahau gramàtica, sintaxis,explicació, frases fetas
- nahodha capità d’un vaixell, d’un equip
- nai un tipus de flauta
- naibu representant, diputat, delegat
- nailoni niló
- naima èxtasi
- nain-nain sirena: motokaa ya –- cotxe de policia amb sirena
- nairuzi festival de l'Any Nou dels swahilis, Nou Any Persa
- naitrojeni nitrogen
- najisi¹ 1. contaminació, impuresa 2. rapte, segrest
- -najisi² 1. contaminar, fer pol·lució 2. raptar, segrestar
- nakala còpia, fotocòpia, exemplar
- nakama 1. destrucció 2. revenja, venjança
- nakidi pagament en l'acte, al moment
- -nakili copiar, traduir
- -nakiri negar, denegar, refutar
- nakishi¹ o nakshi¹ decoració
- -nakishi² o -nakshi² decorar, adornar, embellir
- nakisi¹ dèficit, reducció
- -nakisi² o -naksi reduir
- nako i aquí
- nakshi¹ veure nakishi1
- -nakshi² veure -nakishi2
- -naksi veure -nakisi2
- nalo i el que, amb el qual
- -nama veure -inama
- namba o nambari número, nombre:~ tasa nombre senar: ~ zinazofuatana números…
- nambari veure namba
- nambo! no ho facis! deixa-ho!
- nami i jo, amb mi, per a mi
- -namiwa veure -inamiwa
- namna manera, classe, exemple: kwa ~ moja solament, única
- namu pinyol que s’utilitza al joc del bao
- nana senyora, títol que precedeix el nom
- nanasi pinya
- nandu estel matutí, venus
- -nane vuit
- nanga àncora: tia ~ tirar l’àncora: ng’oa ~ llevar l’àncora
- -nang’anag’ania forma prep. de -nang’ang’ana enfrontar-se a, confrontar amb
- -nang’anika brillar, lluir
- nani prono. rel. qui: ~ hao? qui sou?
- nanigwanzula llangardaix de color
- -nanua separar, eixamplar
- nanyi de,per,i vosaltres, vosaltres també
- nao i aquests, i ells
- nargisi narcís
- nari¹ canya
- nari² foc
- -nasa atrapar, enxampar, gravar
- nasaba o unasaba relació, nissaga, llinatge, genealogia
- nasaha consell, perdó, petició, recomanació
- nasara cristià
- nasi¹ i, amb, per nosaltres nosaltres també
- nasi² nurse, mainadera
- -nasia forma prep. de –nasa gravar a
- -nasibisha relacionar amb, fer-se un amb
- -nasibishwa forma pas. de -nasibisha ser relacionat
- nasibu sort, fortuna, fat, casual: kwa ~ afortunadament,…
- -nasihi demanar perdó, disculpes, implorar, donar bons consells
- -nasua alliberar-se, desfer-se d’una trampa
- nasuri fístula
- -nasuwa forma pas. -nasua ser alliberat
- -naswa forma pas. de -nasa ser atrapat, ser enxampat
- -nata fixar-se, adherir-se, ser viscós
- nathari prosa
- natija benefici, guany
- nauli¹ cost, preu, import
- -nauli² llogar
- naumi la son
- -navya veure -nawisha
- -nawa rentar-se les mans, la cara, les dents
- nawe i tu, amb tu, tu també, per a tu
- -nawiri semblar saludable, estar sa, brillar
- -nawisha o -navya forma cau. de -nawa fer rentar
- naye o nayo o nazo amb ell, fins ell, també
- nayo veure naye
- nazaa o mnazaa menyspreu
- nazi coco
- nazo veure naye
- ncha punta, extremitat, final: ~ ya kaskazini, kusini pol nord,…
- nchi país
- nchoro canoa petita
- ndago un tipus d'herba molt dura: ~ mwitu papir
- ndalo pl. de ulalo
- ndama cria d’animal (vaca, cabra o ovella): ~ ya kondoo xai,…
- ndani¹ a dins, dins, dintre: kwa ~ al interior, al cor, internamen
- ndani² intern, íntim, secret, sincer
- ndaniye dintre seu
- ndara pl. de udara n. sandàlies de cuiro
- ndarama diner
- ndaraza part del mar amb poc calat pels vaixells
- ndarire xerrameca
- ndaro fanfarronada, jactància
- ndaza cervesa deixada fermentar per que sigui més forta
- ndefu classe n llarg
- ndege 1. ocell: ~ mbaya mal presagi, mal auguri: ~ nzuri bon…
- ndegechai ocell de la familia de les cigonyes
- ndenge cabrit
- ndeo veure ndweo
- ndere pólvores màgics usats per fer encanteris
- nderemo emoció, felicitat, celebració
- nderi ocell gran de color negre de la família dels voltors
- ndevu pl.de udevu barba
- ndewe lòbul
- ndezi rata salvatge més gran que un gat
- ndi¹ completament, necessària, del tot
- ndi-² forma ver. emfàtica de ni és realment
- ndia veure njia: ~ haimeli mani no et vindrà la són si estas…
- ndicho emfàtic sing. classe ki/vi aquest és en efecte
- ndigano malaltia amb febre del bestiar que viu al litoral de la…
- ndiko emfàtic classe pa/ku/mu el lloc mateix
- ndilo emfàtic sing. classe ji/ma aquest és en efecte
- ndimi² pl. de ulimi
- ndimi³ pron. personal emfàtic realment jo mateix
- ndimi!¹ soc jo!
- ndimo emfàtic classe pa/ku/mu al interior del lloc mateix
- ndimu llima (fruita)
- ndinyi pron. personal emfàtic realment vosaltres mateixos
- ndio¹ emfàtic pl. classe m/wa aquestes mateixes, sing. classe…
- ndio² o ndiyo² sí
- ndio³ pron. personal emfàtic realment ells mateixos
- ndipo¹ emfàtic classe pa/ku/mu el lloc mateix
- ndipo² justament, just després, però
- ndiposa conseqüentment
- ndisi pron. personal emfàtic realment nosaltres mateixos
- ndita cella, celles
- ndiva forat excavat per posar-hi aigua pels camps
- ndivyo emfàtic pl. classe ki/vi aquests són en efecte
- ndiwe² pron. personal realment tu mateix
- ndiwe!¹ ets tu!
- ndiye¹ emfàtic sing. classe m/wa aquest mateix
- ndiye² és ell!
- ndiye³ pron. personal emfàtic realment ell mateix
- ndiyo¹ emfàtic pl. classe m/mi. pl. classe ji/ma aquests són en…
- ndiyo² veure ndio2
- ndizi plàtan
- ndizo emfàtic pl. classe u són realment
- ndoa boda, casament
- ndoana o ndoano ham
- ndoano veure ndoana
- ndoaro pal de golf
- ndobe peix de la família dels silurs
- ndogondogo molt petit
- ndomokaya bocamoll
- ndondi 1. boxa 2. puny
- ndoo galleda
- ndorobo mosca tse-tse
- ndoto somni
- ndovi plàtan verd cuinat
- ndovu elefant, elefant femella
- ndowa¹ galleda, cubell
- ndowa² matrimoni, casament, vida conjugal
- ndu ndugu germà
- ndude cosa
- ndugu germà, germana, cosí, parent, familiar : ~ mke germana: ~…
- ndugubizari xarxa per pescar de forats petits
- ndugumui agermanat
- nduguye el seu germà
- nduguze o nduguzo els seus parents
- nduguzo veure nduguze
- ndui verola
- nduli 1. assassí, salvatge 2. àngel de la mort
- ndumakuwili¹ serp de vidre
- ndumakuwili² o ndumilakuwili hipòctrita, fals
- ndumba màgia, màgic
- ndume¹ mascle
- ndume² masculí
- ndumilakuwili veure ndumakuwili2
- ndumo crit d'ànim
- ndundu o ndundundu 1. so del martelleig 2. salari del timbaler
- ndundundu veure ndundu
- ndururu¹ petit
- ndururu² insignificància, petitesa, la moneda de menys valor
- ndusi caixa, maleta, cofre
- ndwele pl. de uwele2
- ndweo orgull, arrogància
- neema 1. facilitat 2. opulència, confort 3 divina bondat
- neemaze generós/a
- -neemefu veure –neemevu
- -neemeka ser afortunat
- -neemesha forma cau. de –neemeka fer-se ric, subministrar
- -neemevu o –neemefu plenitud, abundància
- -nega fer lloc
- nembe tipus de tilapia
- nembo 1. emblema, tatuatge 2. marca de fàbrica
- nemsi honor, bon nom, reputació
- -nena mencionar, dir, designar, nomenar
- nenda! forma ver. ves!
- -nene ver. gros, gras, complet, ple
- -nenepa engreixar-se, estar gras (persones)
- -nenepesha forma cau. de -nenepa fer engreixar
- -nengua o -dengua³ 1. giravoltar, girar, moure els malucs: ~ kiuno moure la…
- neno 1. paraula: ~ jepesi paraules senzilles 2. consell: nina ~…
- -nepa plegar-se, corbar-se
- nepi bloguer, gasa
- Neptuni Neptu
- -nesa plegar, doblegar
- nesi infermera
- neso o nesu mussolina
- nesu veure neso
- netiboli netball, korfball
- neva nervi
- -ng'aka grunyir, rondinejar
- ng'amba 1. tortuga 2. closca de tortuga
- -ng'arisha pulir, brillar
- ng'eu veure ngeu
- ng'ombe² exorcisme
- ng'onzi ovella
- -ng'wafua o -ngwafua o -mwafua arrancar carn d'una mossegada
- -ng'wenya mossegar amb les del davant, com quan es menja una panolla
- ngabu gúbia
- ngalawa o ngarawa canoa
- ngali marca del condicional passat
- ngama¹ celler d'un vaixell, part del mig del vaixell
- ngama² argila blanca
- ngama³ els excrements que venen de sobte
- ngambi 1. consens en prohibir quelcom 2. escassetat,…
- ngamia¹ camell, dromedari
- ngamia² tonto, idiota
- ngamizi ordinador
- ngano¹ història, conte, faula
- ngano² blat
- ngao 1. escut, defensa 2. façana
- -ngapi quants (comptables)
- ngarawa veure ngalawa
- ngariba circumcidor
- ngaringari o nguringuri estable, ferm, sense vacil.lar
- ngawa civeta, gat mesquer
- ngazi escala, grau: ~ ya juu de nivell superior,~ ya noti escala…
- Ngazija la illa gran de Les Comores
- ngdere petit mico de color negre
- nge¹ escorpí
- nge² marca del condicional present
- ngebe 1. xerrameca 2. qui parla xerrameques: toa ~ xerrar coses…
- ngegu argila vermella
- ngeli classe, tipus
- ngeli¹ classe a la que pertany el nom (m/wa,m/mi,...etc)
- ngeli² marca del condicional passat irreal
- ngenga crit, soroll
- ngeu o ng'eu 1. color vermell 2. sang 3. ferida al cap
- ngiri¹ porc senglar
- ngiri² hèrnia: mshipa wa ~ hèrnia
- ngisi sèpia, sípia: wino wa ~ tinta de calamar
- ngizi beguda molt dolça feta amb coco sense fermentar
- ngoa desig, passió, luxúria, gelosia
- ngoe diagrama en forma d'arbre
- ngogwe tomàtec blanc, llarg i amarg
- -ngoja esperar
- -ngojea forma prep. de –ngoja esperar a algú
- ngojera veure ngonjera
- -ngojewa forma oas. -ngojea ser esperat a
- ngoko marca de color roig que tenen els micos al darrere
- ngoma¹ 1. tambor, timbal 2. timpà 3. dansa, música
- ngoma² sida ng’ombe1 n. bou, vaca, bestiar: ~ ndume toro, brau
- ngome fort, fortalesa, fortificació, castell
- ngonjera o ngojera poema recitat o cantat
- -ngonjewa forma pas. de –ngojea estar esperant a
- ngono 1. tenir relacions sexuals entre un home i una dona 2. en…
- ngoringori veure njorinjori
- ngorombwe cabra salvatge de banyes curtes
- ngosi nyu
- ngoto veure konzi ma-
- ngovi 1. prepuci 2. home no circumcidat
- ngowa veure ngozi1
- ngozi¹ o ngowa pell, cuiro
- Ngoziwa-² antic nom dels Swahilis
- nguchiro mangosta
- ngudu expressió per abandonar un joc, abandono!
- nguli valent, campió
- ngumbaro¹ o ngumbaru¹ persona obstinada
- ngumbaro² o ngumbaru² adult, persona madura
- ngumbaru1 i ² veure ngumbaro1 i 2
- ngumbi mosca
- ngumi puny: piga ~ donar cops de puny, boxejar
- ngumu difícil
- ngunja pols vermella
- nguo roba: ~ za ndani roba interior: ~ rasmi o sare uniforme
- nguri martell dels sabaters
- nguringuri veure ngaringari
- nguru o nguu¹ peix espasa
- ngurukia planta paràsita dels arbres
- -nguruma tronar, bramar, rugir, grunyir
- ngurumbili ésser humà
- ngurumo bram, gruny, rugit, esgarip, tro
- ngurunga taula o cadira de pedra
- nguruwe porc: ~ wa mwitu porc senglar: ~ jike truja: ~ dume verro
- nguta coco
- nguu¹ veure nguru
- nguu² el cim d'una muntanya
- Nguu³ poble de sud de Kenya
- nguva mamífer marí de la família dels sirènids, dugong. sirena
- nguvu força: ~tosha tenir la força suficient: tia ~ reforçar,…
- nguyu turmell
- nguzo 1. pilar, pal, suport:~ za nyumba els pilars que suporten…
- ngwa propietat de, que és d'algú: mwana ~ el fill d'algú, kiti…
- ngwajine hiena
- ngwamba 1. aixada de mànec llarg 2. feina dura que es fa amb les…
- ngwara o ngware xut: piga ~ xutar
- ngware veure ngwara
- ngwe¹ parcel·la preparada per ser conreada
- ngwe² corda llarga i trenada
- ngwe³ període de govern
- ngwena cocodril
- ngwenje o njenje moneda, xavalla
- -ng’aa o –ng’ara brillar, resplendir
- ng’ambo 1. a l’altra banda: ~ ya mto al’altra banda de riu: ~ ya…
- -ng’amua descobrir, desvetllar, donar-se compte, adonar-se
- Ng’andu o Zuhura Venus
- ng’ang’a obstinadament
- -ng’ang’amia 1. agafar amb força una cosa que cau 2. implorar, insistir,…
- -ng’ang’amiwa forma pas. -ng’ang’amia ser insistit
- ng’ang’ana obstinar-se
- -ng’ang’anaa assecar-se, tornar-se rígid i sec
- -ng’ara veure –ng’aa
- -ng’ata mossegar
- -ng’atuka dimitir
- -ng’o no mai!
- -ng’oa arrencar, extreure, extirpar: ~ nanga llevar l’àncora
- -ng’oka forma est. de –ng’oa ser arrancat, extret, extirpat
- -ng’olewa forma pas. de –ng’oa ser arrancat, ser extret: ~ jino ser…
- ng’ongo pl. de ung’ongo
- -ng’ong’a 1. brunzir al voltant com a mosques 2. parlar malament…
- ni¹ forma ver. del present continu de –wa sóc, ets, és, som,…
- ni-² 1. prefix de subjecte 1ª per. sing. classe m/wa 2. infix de…
- nia voluntat, intenció, propòsit, pensament, disposició: kwa ~…
- niaba delegació: kwa ~ ya de part de, en nom de
- nicha veure nisha
- nichani veure nishani
- -nidhamisha fer disciplinar
- nidhamu 1.comportament, etiqueta 2. disciplina, ordre
- -a nidhamu disciplinat, ordenat
- nifaki hipocresia
- nikaha o nikahi boda musulmana: funga ~ casar-se
- nikahi veure nikaha
- nikwata llangardaix que viu dins de les cases
- nili blau, anyil, lila
- nina mamà
- ninga ocell de la família dels coloms de color verd amb les ales…
- ningu peix aplanat d'aigües fredes amb moltes espines
- -ning’inia gronxar, balancejar, penjar
- -ning’iniza suspendre, penjar
- -ning’inizwa forma pas. ning’iniza estar penjat, estar suspès
- nini prono. què
- ninyi veure nyinyi
- nipe nikupe! dono i donam!
- nira jou
- nisai dona
- nisha o nicha o wanga midó
- nishai borratxera, embriaguesa, èxtasi
- nishani o nichani medalla, condecoració
- nishati força per treballar
- nitrojeni nitrogen
- niumonya pneumònia
- niwie radhi perdona’m, em disculpo
- njaa gana, fam
- njagu oficial de policia
- njama conspiració, complot: kula ~ conspirar
- njano color groc
- nje¹ extern, estranger
- nje² prep. fora, a fora
- njegere pèsol
- njeku toro jove
- njema bo
- njemba gegant
- njenje veure ngwenje
- njia 1. camí, via: ~ panda encreuament, cruïlla: ~ za mkato…
- njiani al llarg del camí
- njiti¹ 1. pal, estaca, arbust 2. llumí
- njiti² pl. ujiti branques
- njiwa colom: ~ pori tórtora
- njongwanjongwa tranquil·lament, de puntetes
- njoo! forma ver. vine!
- njorinjori o ngoringori 1. camallarg 2. nubi
- njozi aparició, somni, visió
- njuga campanetes que es posen a les cames i braços per ballar, i…
- njugu cacauet, la planta: ~mawe cacauet (una varietat)
- njumu 1. claus amb el cap platejat usat per decorar portes i…
- njuti sabata de pell (a l’estil europeu)
- nkindiza marea baixa
- -nne quatre
- -no- pron.rel. que, els quals (classe M/Wa)
- -noa¹ equivocar-se
- -noa² esmolar, aguditzar
- -noba fer torns, treballar per torns
- nobe! boig! xalat!
- nofu veure mnofu mi-
- -noga agradar, satisfer, ser plaent, deliciós
- -nogesha forma est. de -noga fer agradable, satisfactori
- -nogewa forma pas. de -noga ser agradable, plaent
- nokoa 1. assistent al supervisor d'un camp 2. vigilant d'un camp
- -nolewa forma pas. de -noa2 estar esmolat, ser esmolat
- noma¹ certificat de treball
- noma² obstacle, objecció
- noma³ escàndol
- nomi en abundància
- nominalització-nona engreixar-se
- nomino nom
- nominoization
- nondo¹ papallona nocturna
- nondo² serp gran i llarga
- nondo³ llistó metàl·lic, usat principalment a les finestres: ~ za…
- -nonga exasperar, fer enfadar
- nongo 1. brutícia del cos 2. mala sort
- nongwa 1. rancúnia, ressentiment 2. estar en desacord amb algú
- -nong’ona xiuxiuejar
- -nong’oneza forma cau. de – nong’ona estar xiuxiuejant
- nong’onong’o rumor, xafarderia, murmuració
- -nono gros, gras (animals), greixós
- noti bitllet, nota
- notisi notícia: pewa ~ ser acomiadat
- novela novel.la
- Novemba novembre
- nsi veure nswi o isi
- nso ronyò
- nswi o nsi o swi o isi peix
- nta cera
- nti arracada
- ntimbi la vora del mar sense aigua duranrt la marea baixa
- ntwe 1. estigma 2. acte horrorós, horrible
- -nufaika beneficiar-se, aprofitar-se, prosperar, guanyar
- -nufaisha forma cau. de –nufaika beneficiar
- -nufaishwa forma pas. de -nufaisha ser beneficiat
- Nuhu Noè
- nuhusi o nuksi desgràcia, mala sort, decepció
- nui classe, manera, mena
- -nuia voler fer, tenir intenció, proposar-se, considerar
- nuio intenció, propòsit
- -nuiwa forma pas. de -nuia ser intentat, ser proposat, ser volgut
- -nuiza forma cau. de –nuia demanar un desig, concentrar-se en…
- nujumu 1. fortuna, sort 2. estrella
- -nuka fer mala olor, pudir
- nukato olor, perfum
- -nukia fer bona olor
- nuklia nuclear
- nuksani 1. desinflament 2. baralla, discusió
- nuksi veure nuhusi
- nukta 1. punt 2. segon (temps)
- -nuku veure –nukuu
- -nukuliwa forma pas. del prep. de –nukuu ser copiat, ser citat
- -nukulu veure -nukuu
- -nukuu o –nuku o -nukulu copiar, transcriure, citar
- -nulia forma prep. -nuia tenir la intenció de, voler fer,…
- nuna rondinar, queixar-se
- nunda 1. gat salvatge 2. persona gran i forçuda: ~ mla watu…
- nundu¹ gep, gepa, gibositat, protuberància
- nundu² rata-pinyada
- nundunundu geperut
- nune mosca de gran tamany dels estables
- nunge sense, a zero (joc): kwa ~ a zero
- nungu¹ o nungunungu porc espí, eriçó
- nungu² peix petit de color vermell
- nungu³ gall amb les plumes estarrufades
- nungunungu veure nungu1
- nungu’iko queixa
- -nung’unika queixar-se
- nunu dama, senyora
- -nunua comprar
- -nunulia forma prep. de –nunua comprar per
- -nunulika forma est. de –nunua estar comprat
- -nunuliwa forma pas. de -nunua ser comprat
- -nunuza provocar que friccionen les genives quan creixin les dents…
- nuru llum, il·luminació
- -a nuru brillant, resplendent
- -nusa olorar, flairar
- nusi infermera, mainadera
- -nusia forma prep. de –nusa perfumar
- nuskha còpia
- nusra o nusura² casi, a prop, d’aquí poc
- nusu mitat, mitja hora: ~ kwa ~ a mitges
- nusudunia hemisferi
- nusukaputi estupefaent, sedant, anestesia
- nusura¹ ajut, ajuda
- nusura² veure nusra
- -nusurika forma est. de –nusuru salvar-se, lliurar-se d’un problema
- -nusurisha forma cau. de -nusuru fer ajudar, fer salvar
- -nusuru ajudar, assistir, defensar, salvar
- nususi¹ enèrgic, intens, ferocitat
- nususi² fet, realitat
- nususpishi sub-espècie
- -nya¹ 1. defecar, cagar, pixar 2. descarregar: ~ mvua ploure
- nya² veure nyanya
- nyaa¹ ungla dels dits de la mà
- -nyaa² arrencar les fulles assecades
- nyaadhi pl. de waadhi
- nyadhfa veure nyadhifa
- nyadhifa pl. de wadhifa
- -nyafua descarnar, esbocinar
- nyagarika persona o cosa sense valor
- nyago 1. cames, cuixes 2. pas de caminar
- -nyaka¹ agafar amb les mans, estirar, pessigar
- -nyaka² batre
- nyakaa pl. de wakaa
- nyakanga cap dels instructors de la cermònia d'iniciació dels joves
- nyakanyaka¹ abundant
- nyakanyaka² abundantment, en gran nombre
- nyakati pl. de wakati n. temps, temporades, estacions
- -nyakua agafar amb les mans, arrabassar, prendre
- -nyakulia forma prep. -nyakua agafar a, arrabassar a, prendre-li a
- -nyakuliwa forma pas. de –nyakua ser arrabassat, ser segrestat
- nyakuzi acte d'arrabassar
- Nyakyusa poble del sud de Tanzania i nord de Malawi
- nyali pl. de wali1
- nyalio pl. de walio1
- nyama carn, substància: ~ choma carn a la brasa, rostida
- -nyamaa estar callat, parar de parlar
- nyamafu animal mort
- nyamaume valent, sense por
- -nyamavu tranquil, reservat, silenciós, taciturn
- -nyamaza¹ forma cau. de -nyamaa callar
- nyamaza!² silenci!
- -nyamazisha forma cau. de -nyamaza1 fer callar
- nyambizi submarí
- -nyambua¹ desfer una cosa que està entortolligada
- -nyambua² estirar, inflar
- -nyambua³ insultar, ultratjar
- nyamgumi veure nyangumi
- Nyamwezi poble bantú del centre de Tanzania
- nyana el cap d'un fletxa o llança
- nyanda pl. de wanda1
- -nyang'anywa forma pas. de -nyang'anya ser robat
- -nyangalika indescriptible, impossible, irresponsable
- nyange¹ crit,soroll
- nyange² persona que no enten res, ximple
- nyangumi o nyamgumi balena
- -nyang’anya robar, agafar per la força, arrabassar
- nyang’au mala bèstia, sangui nari, salvatge
- nyani mono, mico
- nyanja¹ pl. de uwanja i de wanja1
- nyanja² camp,esfera
- nyanya¹ tomàquet
- nyanya² o nya² àvia
- -nyanyapaa evitar a algú que fa fàstic
- -nyanyasa importunar, molestar, ferir els sentiments
- -nyanyau forma pas. de -nyanyua2 ser enganyat
- -nyanyia engalipar, entabanar, enredar
- -nyanyua¹ aixecar
- -nyanyua² tallar, estripar
- -nyanyuka foma est de -nyanyua1 estar dret, aixecar-se
- nyanza llac
- -nyapa seguir d’amagat, moure’s d’amagat, estar a l’aguait
- nyapo pl. de uapo
- nyara¹ captiu, botí, trofeu
- -nyara² capturar, empresonar: kula ~ aconseguir fàcilment
- -nyarafu evitar a algú per la brutícia o les males costums
- nyaraka pl. de waraka1: ~ za Taifa Arxius Nacionals i waraka2
- Nyarwanda Rwanda
- nyasi¹ herba
- nyasi² pl. de unyasi
- -nyata estar a l’aguait, moure’s sigil·losament
- nyati búfal
- -nyatia forma prep. de -nyata acostar-se sigil·losament, sotjar,…
- nyato mugró
- -nyatua caminar tentinejant com els nens petits
- nyatunyatu a poc a poc, tranquil.lament, suau
- nyau 1. gat 2. miol
- -nyauka assecar-se, llanguir-se les fulles
- -nyausha dessecar, assecar
- nyavu pl. de wavu
- nyaya¹ pl. de waya1
- nyaya² pl. de waya2
- nyayo¹ petjada, rastre: fuata ~ seguir els passos de
- nyayo² pl. de unyayo o wayo
- -nyea¹ o -nyegea picar, tenir pessigolles, excitar
- -nyea² desaparèixer, esvanir-se
- nyege desig sexual, luxúria: tia ~estimular sexualment
- nyege ni kunyengezana si et’rasques’ millor ‘rascar-se’ junts
- -nyegea veure -nyea1
- nyegere teixó, toixó
- -nyeka brillar per estar untat d'oli o greix
- nyekundu classe N vermell, roig
- nyembamba classe N. prim, estret
- nyembe pl. de wembe
- -nyemelea o -nyendea seguir sigil.losament, sotjar, estar a l’aguait
- -nyemelewa forma pas. de –nyemelea ser sorprès, ser sotjat
- nyemi cosa bona, agradable
- nyende¹ xerric, ric-rac
- nyende² pl. de unyende
- -nyendea veure -nyemelea
- nyendo pl. de wendo
- -nyenga¹ ensarronar amb paraules dolces, enganyar
- nyenga² rajada petita
- -nyengeresha estimular sexualment
- nyenje o nyenze grill
- -nyenyekea 1. ser humil, ser sevicial 2. tenir respecte, ser obedient
- nyenyekevu humil, servil, servicial
- -nyenyereka veure –nyinyirika
- nyenyeza xafarderia
- nyenze veure nyenje
- nyenzo¹ pl. de wenzo
- nyenzo² matèria, material
- -nyera divertir, fer broma
- nyerere formiga petita de color negre
- -nyerereka veure -nyiririka
- -nyerereza camuflar-se, ocultar-se
- nyerezi bonic, bo, pintoresc
- -nyesa estar mullat, ser humit
- -nyesha ploure: mvua inanyesha plou
- nyesi veure kinyesi
- -nyeta Reclamar l'atenció
- nyeti 1. crucial, decisiu 2. sensitiu
- nyeu pl. de weu
- nyeupe blanc: ~ pe o pepepe blanc de neu, neu
- -nyevu humit, aigualit
- -nyewa forma pas. de -nyea1 ser excitat, ser picat
- nyia pl. de mwia2
- nyie veure nyinyi
- nyigu vespa
- nyika estèril, àrid, erm, deshabitat, desert
- -nyima negar-se en rodó, refusar
- nyimbo pl. de wimbo
- -nyiminyimi frugal, pobre, miserable
- -nyimivu miserable, garrepa
- -nyimwa forma pas. de –nyima ser-li negat, ser refusat
- nyina pl. de mwina
- nyingi classe N molt
- nyingine classe N altre
- nyingineyo veure nynginezo
- nyinginezo o nyingineyo classe N altres, diversos
- nyinyi o nyie o ninyi prono. vosaltres
- -nyinyirika o –nyenyereka brillar, lluir
- -nyiririka o –nyerereka lliscar, reptar
- -nyoa tallar els cabells, pelar, afaitar
- -nyofoa descarnar, arrancar
- -nyofolewa forma pas. de –nyofoa ser arrancat
- nyofu 1. recte 2. honest, digne de confiança: ana tabia ~ és de…
- nyoga pl. de uyoga1
- nyoka¹ serp
- -nyoka² veure –nyooka1,2
- nyoko la teva mare: kuma ~! el cony de ta mare!
- -nyolewa forma pas. de –nyoa ser afaitat
- nyomvi ocell enganyapastors
- nyonda amor, estimat: ~ wangu amor meu
- nyondenyonde malatia, enfermetat crònica
- nyonga¹ pl. de unyonga
- nyonga² cadera, maluc
- -nyonga³ retorçar el coll, escanyar, estrangular, vexar, fer la…
- -nyonge dèbil, feble
- nyongea¹ raquitismes, malnutrició
- -nyongea² sentir-se oprimit, sentir-se desgraciat
- -nyongeka forma est. de –nyongea2 estar oprimit
- nyongeza 1. increment 2. apèndix
- nyongo 1. bilis 2. amargor
- -nyongwa forma pas. de -nyonga3 ser escanyat, ser estrangulat, ser…
- -nyong’onyea estar feble, dèbil, lànguid, deprimit
- -nyonya 1. mamar, xuclar 2. explotar
- -nyonyesha forma cau. de –nyonya criar, donar de mamar
- -nyonyoa arrencar plumes o cabells, caure’s els cabells
- -nyonywa forma pas. de –nyonya ser explotat
- nyoo! no! senyal de menyspreu
- nyoofu veure unyoofu
- -nyooka¹ o -nyoka² allisar, aplanar
- -nyooka² o -nyoka² ser franc, ser obert, tenir bon aspecte
- nyooka³ honest, franc
- -nyoosha o –nyosha forma cau. de - nyooka1 estirar, allargar, fer recte,…
- -nyooshea forma prep. de –nyoosha anar recte per, assenyalar
- -nyooshwa forma pas. de -nyoosha ser planxat
- -nyorora debiltar-se, cansar-se, aprimar-se
- nyororo dèbil, fluix, suau
- -nyoshwa veure ~nyooshwa
- nyota¹ 1. estel 2. fortuna, sort, fat : ~ ya jaha estrella de la…
- nyota² sed
- nyote tots vosaltres
- nyoya pèl, pluma, llana
- nyoyo pl. de moyo
- nyua pl. de ua2
- nyufa pl. de ufa
- nyuga pl. de uga
- nyugo pl. de ugo
- nyuki abella
- nyuklia nuclear
- nyuma¹ 1. darrera 2. cul
- nyuma² que explica una cosa passada
- nyuma³ pl. de uma
- nyumba 1. casa 2. grup de famílies: ~ ya dawa farmàcia: ~ ya…
- nyumbani a casa, a la llar
- nyumbu nyu
- nyundo martell
- nyungu olla
- nyungunyungu 1. cuc de terra 2. peu d’atleta
- nyuni ocell
- -nyunya plovisquejar, degotar
- -nyunyiza escampar, estendre a mà o amb pinzell
- -nyunyizia forma prep. de -nyunyiza per escampar, per ruixar
- -nyunyiziwa forma pas. de -nyunyizia ser escampat
- nyunyu gota de pluja, roina, plugim, plovisqueig
- nyuo pl. de uo
- nyushi veure nyusi
- nyusi o nyushi pl. de unyusi o unyushi
- nyuso pl. de uso
- nyute pl. de ute2
- nyuti pl. de uti
- nyutroni neutró
- nyuzi pl. de uzi: ~sauti cordes vocals: ~ zibuniwazo na watu…
- nyuzio pl. de uzio
- -nywa beure: ~ chakari estar molt borratxo
- -nywea¹ forma prep. de –nywa beure per algú (té una connotació…
- -nywea² contraure’s, encongir-se, cargolar-se
- -nyweka forma est. de –nywa estar begut
- nywele pl. de unywele n. cabells, cabelllera: ~ za kipilipili o za…
- -nywesha forma cau. de -nywa fer beure
- -nywewa forma pas. de –nywa estar begut
- nzao toro, brau, bou
- nzi o inzi mosca
- nzige llagosta (insecte)
- nzio gerra
- nzito pesat, espès
- nzumari clarinet
- –nyosha veure –nyoosha