Paraules swahili amb la lletra S
1.025 entrades. Tria una paraula per veure’n la definició en català.
- saa¹ 1. una hora, l’hora: ~ nyingine a vegades, de vegades 2.…
- -saa² o -salia² romandre, restar, quedar
- saa!³ o saana! si! i tant!: fanya ~! fes-ho ara! sema ~! digues-ho ara!
- saada sort
- saana! veure saa!3
- saba set
- sabaash! veure shabashi!
- -sababisha o –sabibisha provocar, causar, donar la raó per
- -sababishwa forma pas. de –sababisha ser provocat per, ser causat per
- sababu raó, causa: kwa ~ perquè: kwa ~ hii doncs, per conseqüent,…
- -sabahi saludar al matí, rebre a algú, desitjar bon dia
- sabalkheri! o subalkheri! bon dia!
- Sabasaba dia de la fundació del TANU (Unió Nacional Africana de…
- sabatashara disset
- sabchifu sub-líder
- -sabibisha veure –sababisha
- sabiini veure sabini
- sabili¹ permís, consol, relaxació
- sabili² lliure
- sabili³ lliurement, en nom de Déu: toa ~ donar lliurement, donar en…
- -sabili⁴ 1. fer via 2. remoure 3. permetre
- -sabilia¹ deixar lliure
- -sabilia² forma prep. de –sabili permetre a
- sabini o sabiini setanta
- sabmarini submarí
- sabuni sabó
- saburi¹ veure subira
- -saburi² veure -subiri
- sadaka ofrena, sacrifici, almoina
- sadfa o sadifa pacte, compromís
- sadifa veure sadfa
- sadifu¹ o sadikifu exacte, apropiat, veritat
- -sadifu² ser apropiat, ser correcte, ocórrer, coincidir, tenir lloc,…
- -sadiki creure, acceptar com a cert, confiar
- sadikifu veure sadifu1
- -sadikika forma est. de -sadiki ser cregut, estar acceptat com a cert
- -sadikiwa forma pas. de –sadiki ser creïble
- safa longitud d’ona
- safari¹ viatge
- safari² temps, durada, vegada: ~hii aquesta vegada:~ ya kwanza la…
- safi¹ net, honest, de confiança, correcte, en ordre
- -safi² veure -safisha
- -safihi¹ abusar, ser arrogant, insultar, ofendre
- safihi² o safii insolent, ofensiu, rude
- safihima-¹ persona grollera, insolent
- -safika forma est. de -safi2 estar net, estar netejat
- Safina L’Arca de Noè
- -safiri viatjar
- -safiria forma prep. de -safiri viatjar a
- -safirisha forma cau. de –safiri enviar, transportar, exportar
- -safirishia forma prep. de -safirisha transportar a, enviar a, exportar…
- -safirishwa forma pas. de -safirisha ser enviat,transportat,exportat
- -safisha¹ netejar: ~ macho percebre, intuir, tenir premonicions: ~…
- -safisha² revelar les fotos
- -safishia forma prep. de -safisha1 netejar a
- -safishwa forma pas. de –safisha ser neteja, ser robat
- safu línea, rang, sèrie
- safura hidropesia
- -saga¹ moldre, triturar, picar
- -saga² realitzar lacte sexual especialment entre dues dones
- -sagia forma prep. de -saga1 moldre a, triturar a, picar a
- -sagwa forma pas. de –saga1 ser picat, triturat, molt
- sahala veure sahali
- sahali o sahala o sahili lleuger, fàcil
- -sahalia ser fàcil, ser lleuger
- -sahalisha forma cau. de –sahalia alleugerir, facilitar
- sahani 1. plat 2. disc, gravació: ~ ya santuri disc de gramòfon
- -sahau oblidar, no estar atent
- -sahaulia forma prep. de -sahau oblidar a
- -sahaulika forma est. de -sahau estar oblidat
- -sahaulisha forma cau. de -sahau fer oblidar
- -sahauliwa forma pas. de -sahau ser oblidat
- sahibu amic, company
- sahihi¹ signatura: tia ~ signar
- sahihi² correcte, vàlid, genuí, veritable
- sahihi³ normativament, correcta
- -sahihi⁴ veure –sahihisha
- -sahihisha o –sahihi corregir, repassar
- sahihisho correcció, revisió, confirmació
- -sahihishwa forma pas. de -sahihisha ser corretgit, repassat
- sahili¹ veure sahali
- -sahili² fer fàcil, fer senzill
- -sahilisha forma cau. de –sahili simplificar
- -sai desafiar, reptar
- -saidia ajudar, protegir, defensar
- -saidiana forma recíp. de –saida ajudar-se els uns als altres,…
- -saidisha forma cau. de -saidia ser ajudat, protegit
- -saidishana forma recíp. de -saidisha ser ajudats, protegits els uns…
- -saidiwa forma pas. de –saida ser ajudat, ser assistit
- -saidizi auxiliar
- saiklopedia o saiklopidia encilopèdia
- saiklopidia veure saiklopedia
- saikolojia psicologia
- -saili preguntar, examinar
- -saini¹ signar, donar testimoni
- saini² signatura, firma: tia ~ signar, firmar
- Saiprasi veure Kuprosi
- sajenti sergent
- -sajili¹ registrar, llistar, posar en una llista, fitxar
- sajili² ús de la llengua en relació a l’entorn
- sajili³ llista
- -sajilisha forma cau. de -sajili1 estar registrat
- -sajiliwa forma pas. de -sajili1 estar registrat
- -saka agafar, atrapar, caçar, perseguir: ~ mhalifu atrapar a un…
- sakafu¹ 1. terra, paviment, teulada, coberta
- -sakafu² o –sakifu pavimentar, fer el terra
- -sakama atrapar, ser atrapat, estar atrapat
- sakarani que no hi és tot, que està begut: hali yake ~ estava…
- sakasaka persecució
- -sakata fer quelcom de pressa,amb habilitat
- -sakifu veure –sakafu
- -sakini residir, habitar
- sakramenti sagrament
- saksafoni saxofon
- sakubimbi mentider, bocamoll, xafarder, murmurador
- sala pregària, oració, rés
- salaam salutacions, benvinguda
- salala¹ veure sarara
- salala!² bé! renoi! caram!
- salama pau, tranquil·litat, benestar: ~ salimini sà i estalvi: ~…
- -salamia veure -salimia
- salamu¹ salutació, felicitació, pau: ~ aleikum! o aleykum! la pau…
- salamu² pròsper, florent
- salata persona que crea desacords, maranyero
- -sali pregar, orar, resar
- -salia¹ forma prep. de –sali pregar per, intercedir per, prometre
- -salia² veure -saa2
- salili oca, ànec
- salimi acoseguir la pau
- -salimia o -salamia saludar, felicitar, congratular-se
- -salimiana forma recíp. de –salimia saludar-se
- -salimika forma est. de –salimu ser felicitat, estar congratulat
- salimini amb seguretat, segurament
- -salimisha salvar, preservar
- -salimu saludar,~ amri rendir-se
- salio resta, saldo, residu
- -saliti¹ trair
- -saliti² barrejar
- -salitika estar captivat per
- -salitiwa forma pas. de -saliti ser trait
- saluti¹ salutació, felicitació: piga ~ saludar, felicitar
- -saluti² saludar, felicitar
- -sama ofegar, escanyar, embussar
- samadari llit de fusta d'Unguja
- samahani¹ perdó
- samahani!² perdó!
- samaki peix
- samani moble, utensili, eina
- samawati o samawi atzur, els cels
- -a samawati blau cel
- samawi veure samawati
- -sambaa escampar, estar estès
- sambamba costat per costat, al costat, simultàniament, paral·lela
- -sambaratika estar desordenat, desintegrar
- -sambaratisha destrossar
- -sambasamba anar de bòlid
- -sambaza forma cau. de –sambaa estendre, propagar, obrir
- sambazi estès, escampat, propagat
- -sambazika forma est. -sambaza estar estès, propagat, escampat
- -sambazwa forma pas. de –sambaza estar repartit, estar estès
- sambo veler, vaixell a vela
- sambusa pastisset de carn, ceba i pebre
- -samehe perdonar
- -samehea forma prep. -samehe perdonar a
- -sameheana forma recíp. de -samehe perdonar-se l'un a l'altre
- -sameheka forma est. de –samehe estar perdonat
- -samehesha forma cau. de -samehe fer perdonar
- -samehewa forma pas. de –samehe ser perdonat
- samli mantega, crema
- sampuli mostra, model, exemple
- samsuri veure sansuri
- sana¹ molt: ~ kushinda yangu més que el meu
- -sana² forjar,martellejar
- sanaa¹ artesania, habilitat, art: ~ za maonyesho arts teatrals
- -sanaa² construir, fabricar, fer
- sanaajadi habilitats tradicionals, tradicions
- sanamu imatge, ídol, estàtua
- sanda sudari
- sandarusi resina
- sanduku maleta, caixa, cofre, bagul, urna: ~ la Posta Bústia de…
- sangara¹ petita formiga vermella
- sangara² perca del Nil
- -sangaza veure –shangaza
- -sania forma prep. de -sana2 per forjar: –- sauti gravar àudio
- -sanifisha¹ estandarditzar
- -sanifisha² forma cau. de –sanifu2 compondre, editar, inventar,…
- -sanifishwa forma pas. de -sanifisha1 ser estandarditzat
- -sanifiwa forma pas. de –sanifu2 ser treballat, ser inventat, estar…
- sanifu¹ 1. agradable, manyós 2. estàndard, gramatical: lugha ~…
- -sanifu² treballar hàbilment, inventar, escriure, estandarditzar
- sanjari¹ en fila índia, en columna, en formació
- -sanjari² seguir en línia, escortar, acompanyar
- sansuri o samsuri barracuda
- Santalusia Santa Llúcia
- Santivisenti Sant Vicenç
- santuri gramòfon: sahani ya ~ disc
- -sapa¹ 1. xerrar per atreure els clients 2. declarar-se en…
- sapa² cosa vella que encara serveix
- sapa³ un vaixell de vela
- sapatu sabatilla, espardenya
- sarabi miratge
- sarafu 1. moneda, xavalla 2. canvi
- sarahangi o serahangi segon de bord, oficial primer d'un vaixell
- saraka calaix
- sarakasi circ, acrobàcies, gimnàstica: kucheza ~ fer acrobàcies,…
- sarara o salala¹ filet
- saratani càncer
- Sarateni Saturn
- sare 1. uniforme, vestit 2. empat
- sarufi gramàtica
- saruji ciment, guix i sorra
- -a sasa modern, a la moda, actual
- sasa¹ ara: kwa~ per ara, de moment: ~ hivi ara mateix
- sasa?² què dius?
- sasambua festa popular
- -sasambura emprenyar, molestar
- sasamlanda fulles trinxadezs que s'usen com a verdura
- -sasisha actualitzar
- sasisho actualització
- satalaiti veure setilaiti
- sataranji escacs
- sato tilapia gris
- satua capacitat, aptitud
- -saujika veure -sawijika
- saumu¹ o thomo all
- saumu² dejuni
- sauti 1. so, veu,soroll, volum: ~ ya chini en veu baixa: ~ ya juu…
- sawa¹ igual, equivalent
- sawa² és suficient, està bé
- sawasawa o kisawasawa el mateix, igualment, correcta, exacta
- -sawazisha arreglar, posar bé, posar en ordre
- sawia simultàniament, al mateix temps
- -sawijika o -saujika estar deformat, estar desfigurat, enfosquir
- -sawiri dibuixar, donar forma, formar, dissenyar
- -sawiria forma prep. de -sawiri dibuixar a, dissenyar a, donar forma…
- -sawiriwa forma pas. de -sawiri ser donada forma, ser dissenyat
- sayansi ciència
- sayari planeta
- -saza deixar sense acabar, deixar enrera
- sazo resta, residu
- -sazwa forma pas. de -saza ser deixat enrera
- sebule rebedor
- sefu¹ caixa de cabdals,caixa forta
- sefu² matxet
- sega¹ rusc
- -sega² arromangar-se la roba
- segego caixal
- -a sehemeu nyingi múltiple
- sehemu 1. part, porció, fracció: ~ za mia tant per cent,…
- -sekeneka tenir la sífilis, agafar la sífilis
- sekeneko sífilis
- sekini tupé, cap rapat amb un tupé al mig
- sekondari escola secundària
- sekretari secretària
- sekretariati secretariat
- sekta sector
- -sekua o –sikua arrencar, desarrelar
- -sekuka o –sikuka forma est. de – sekua fer arrencar, fer desarrelar
- sekunde un segon
- -selea o –selehea estar-se, romandre, persistir
- -selehea veure –selea
- seli cel·la
- selo o sero senyal sonora o gràfica d’arribada o sortida
- -sema parla de, dir
- semantik veure semantiki
- semantiki o semantik semàntica
- sembe gra
- sembuse no sols ... si no, ni parlar-ne, deixa-ho tranquil
- -semea forma prep. de –sema dir a
- -semeka forma est. de –sema ser dit
- -semekana forma recíp. de –semeka ser dit, ser reclamat
- sementi ciment
- -semesha forma cau. de –sema fer una xerrada, preguntar
- semesta semestre
- semetiki semític
- -semezana conversar, xerrar
- semi pl. de usemi
- semina seminari
- -semwa forma pas. de –sema ser parlat o ser dit (connotació…
- sena bell, bonic
- senati senat
- -senea estar esmussat
- seneta senador
- -sengenya calumniar, criticar, murmurar
- seng’enge filferro, filferro empuat, alambrada
- sensa cens
- sentensi oració, frase
- senti cèntim
- sentigramu centigram
- sentimita centímetre
- sepeto veure sepetu
- sepetu o sepeto pala
- -sepetuka esblaimar, vacil·lar, tentinejar
- Septemba setembre
- sera¹ 1. política 2. comportament
- sera² cera
- sera³ fortificació
- serahangi veure sarahangi ma-
- seredani cuina de carbó, braser
- seremala fuster, ebenista
- -serereka lliscar, relliscar
- serikali govern, autoritat: ~ ya kibeberu dictadura:~ kuu govern…
- sero veure selo
- seruni sarong
- -sesereka tentinejar, afluixar
- seti grup de coses, conjunt, joc, set
- setilaiti o satalaiti satèl.lit
- -setiri veure –sitiri
- setla colon, pioner, colonitzador
- seuze no sols ... si no, molt menys
- -sha- infix intercalat al verb ja
- shaba llautó: ~ nyekundu coure: ~ nyeupe llautó
- shababi¹ o shababu¹ persona jove, joventut
- shababi² o shababu² a. jove, xicot
- shababu¹ veure shababi1
- shababu² veure shababi2
- shabaha objectiu, fitó, diana
- shabashi! o sabaash! meravellós!
- -shabihi assemblar-se, correspondre
- -shabihiana forma recíp. de –sahbihi assemblar-se, ser igual a
- -shabihika forma est. de -sabihi estar establert, correspost
- shabiki aficionat, seguidor, admirador, fan
- -shabikia estimar-se, donar suport
- -shabikiwa forma pas. de -shabikia ser estimat
- shada² èmfasi
- shadama-¹ ram, grapat: ~ la maua ram de flors
- shadidi¹ intensiu, reforçat
- -shadidi² 1. intensificar, reforçar 2. agafar amb força
- -shadidia forma prep. de -shadidi2 intensificar a, reforçar a
- -shadidiwa forma pas. de –shadidi ser intensificat, ser reforçat
- shaghalabaghala tal com som, de qualsevol manera, indiscriminadament
- shaha 1. persona que competeix en balades o poesies. 2. el rei en…
- shahada¹ o stashahada títol, testament
- shahada² lligam, vincle
- shahamu llard, greix
- shahari mes
- shahidi o shuhuda màrtir, garant, testimoni
- shaibu home molt vell
- shairi poesia, poema, ritme
- shajara diari, llibre de notes
- -shajiisha o –shajisha encoratjar, incitar
- -shajisha veure -shajiisha
- shaka dubte
- shali xal
- -shaliki reparar, mantenir
- shamba camp, plantació, granja, cultiu
- shambiro¹ casa de putes, de barrets
- shambiro² desordenadament
- -shambulia atacar
- -shambulika forma est. de -shambulia estar atacat
- shambulio atac, invasió, raid
- -shambuliwa forma pas. de -shambulia ser atacat
- shambulizi atacant
- -shamiri¹ escampar, ajuntar
- -shamiri² carregar una arma
- shamirisho complement, determinant gramatical: ~ kipozi complement…
- shamrashamra¹ celebració, alegria, entusiasme
- shamrashamra² confusió, soroll
- Shamu Siria: Bahari ya ~ Mar Roig
- shanga bijuteria, collarets
- -shangaa sorprendre’s, estranyar-se
- -shangaza o –sangaza forma cau. de -shangaa sorprendre, astorar
- shangazi tia per via paterna
- -shangazwa forma pas. de –shangaza ser sorprés
- -shangilia o –shangiria aplaudir, felicitar, alegrar-se, celebrar
- -shangiria veure –shangilia
- shangwe alegria, entusiasme
- -a shangwe alegre, entusiasta
- shani exquisidesa, meravella, esdeveniment important
- shani exquisidesa, meravella, novetat
- shanuo¹ eriçó de mar, garota
- shanuo² veure chanuo ma-
- sharabu beguda alcohòlica, tipus de vi
- sharaf veure sharifu1 ma-
- sharafu patilles, barba
- shari desgràcies, problemes: taka ~ buscar problemes, desafiar
- sharifu¹ o sharaf 1. descendent de Mahoma 2. persona respectable
- sharifu² excel·lent, digne, honorable
- -sharifu³ honorar, respectar
- -shariti mentir, prevaricar, pervertir, canviar el significat de
- sharti o shurti obligació, necessitat
- sharubu bigoti
- shashi mocador de paper, tela de paper fi, paper de vàter
- shashimamishi despectivament, menyspreadorament
- shati camisa
- shatoruma xal que es duu al pit com a cinturó
- -shau¹ ostentós, pretenciós, immoral, frívol
- -shau² veure –shaua
- -shaufu fatxenda, fanfarró, cridaner, immoral, frívol
- shauku desig, passió, impaciència: kwa ~ amb gran interès
- shauo orgull
- -shauri² o -toa shauri aconsellar
- -shauriana forma recíp. de –shauri negociar, fer consultes
- shauriano consulta, negociació
- shaurima-¹ pla, designi, avís, debat, consell, consideració
- -shauriwa forma pas. de -shauri ser aconsellat
- shavuma- galta: ~ la mguu tou de la cama: ~ la mkono bíceps: ~ la…
- shawishi¹ temptació, esquer, seducció
- -shawishi² persuadir, temptar, entabanar
- -shawishika forma est. de –shawishi estar temptat, estar persuadit
- -shawishiwa forma pas. de –shawishi ser temptat, ser persuadit
- shaza veure chaza
- shehe¹ o shekhe lider, persona influent, imam
- shehe² persona gran molt respectada
- shehena càrrega, carregament, nòlit, furgó
- -sheheneza carregar
- -shehenezwa forma pas. de -sheheneza estar carregat
- -sheheni ser omplert, haver carregat
- sheikh xeic, líder, dirigent
- shekhe veure shehe1 ma-
- shela¹ o sheli vel negre que duen les dones
- shela² dansa del sabre
- shelabela a dv. tal com som, de qualsevol manera, indiscriminadament
- sheli veure shela1 ma-
- Shelisheli¹ Illes Seychelles
- shelishelima-² fruit de l'arbre del pa
- shemali veure shimali
- shemegima- veure shemeji ma-
- shemeji o shemegi cunyat, cunyada
- sheng dialecte argot de Nairobi, principalment parlat per classes…
- -shenzi bàrbar, incivilitzat, rude
- shere broma, burla, ridícul
- sherehe¹ festa, xou, demostració, triomf
- sherehe² resum d’un llibre o escrit, crítica d’un llibre
- sherehe³ vocabulari
- -sherehekea o –sherekea fer una festa, celebrar una festa
- -sherehekewa o -sherekewa forma pas. de -sherehekea o -sherekea ser celebrada una…
- -sherekea veure –sherehekea
- -sherekewa veure -sherehekewa
- sheria llei, norma, justícia
- sheriani jutjat, tribunal, judici: peleka ~ processar, dur a judici
- -sheshimu respectar
- shetani diable, dimoni: ~ alimzaini el dimoni el temptà
- shetri popa
- Shia¹ Xiísme
- shia² xiíta
- -shiba 1. estar satisfet, estar tip, atipar-se 2. avenir-se, estar…
- -shibana forma recíp. de –shiba avenir-se: marafiki hawa wame~…
- shibe apaivagament, satisfacció, plenitud, sadoll
- -shibisha forma cau. de –shiba satisfer, alimentar, omplir
- shida problema, dificultat: hakuna ~ no hi ha problema
- -shidwa estar preocupat
- shifta pirata, bergant, bandoler
- shifti¹ canvi
- shifti² torn: wafanyakazi wa ~ ya usiku els treballadors del torn…
- -shika 1. agafar, tocar 2. adherir: ~ adabu ser,estar educat: ~…
- -shikamana estar unit, ser dur, ser ferm, ser resistent
- shikamoo! hola! (salutació a una persona gran)
- -shikana ser amics, compartir
- -shikashika mantenir agafat, agafar amb força, agitar
- -shikia forma prep. de –shika agafar a, tocar a
- -shikiana forma recíp. de-shikia agafar-se a
- -shikilia subjectar, agafar-se, aferrar-se, guardar permanentment,…
- -shikiliwa forma pas. de -shikilia ser subjectat,ser aferrat
- shikio 1. mànec, nansa 2. timó, governall
- -shikisha forma cau. de -shika fer agafar
- -shikiza estirar, estrènyer, assegurar, lligar
- Shikomor dialecte del kiswahili de les Comors
- -shikwa forma pas. de –shika ser agafat: ~ na bumbuazi estar…
- shiling xíling (moneda nacional a Tanzània)
- shimali o shemali 1. nord 2. esquerra
- shime! participa! crida a incrementar l’esforç, ànims!
- shimo forat, cau, clot, cràter, mina
- shina¹ tronc, soca
- shina² origen, arrel, font, cèl·lula (política)
- shinaneno l’arrel de la paraula
- shinda¹ mig ple, mig buit
- -shinda² vèncer, guanyar
- -shinda³ passar el dia, passar l’estona
- -shindana competir: ~ fedha regatejar
- -shindania forma prep. de –shindana maldar per fer quelcom, lluitar…
- -shindanisha forma cau. de -shindana per fer competitiu
- -shindaniwa forma pas. de -shindania ser competitiu per
- shindano campionat, competició, cursa
- -shindika¹ tancar sense passar el pany, ajustar la porta
- -shindika² ser derrotat, ser vençut
- -shindikana forma rec. de -shindika2 ser derrotat, ser vençut
- -shindikiza escortar
- -shindilia prémer, estrènyer,comprimir, forçar a entrar; ~ bunduki…
- shindo patacada, rebombori
- -shindwa forma pas. de –shinda perdre, ser vençut, capitular,…
- shingo coll: ~ upande de mala gana, a contracor: kwa ~ upande a…
- -shinikiza pressionar
- shinikizo 1. aixafada 2. l’acte de moldre 3. pressió: ~ la damu…
- -shinikizwa forma pas. de -shinikiza ser pressionat, estar a pressió
- Shirazi Xiraz(al sud de Pèrsia)
- shirika¹ societat, companyia, cooperativa, organització, institució:…
- shirika² cooperatiu
- shirika³ en comú, conjuntament
- -shiriki¹ compartir, participar, ser socis, ser addicte a
- -shiriki² combregar
- -shirikiana forma recíp. de –shiriki cooperar, unir forces, ser socis,…
- -shirikisha forma cau. de –shiriki coordinar, participar, incorporar,…
- shirikisho associació, federació, unió
- -shirikishwa forma pas. de -shirikisha ser partícip, ser incorporat
- -shishi entendre
- -shitadi esforçar-se
- -shitaki veure –shtaki
- -shitakiwa veure -shtakiwa
- -shitua veure –shtua
- -shituka veure –shtuka
- -shituliwa veure –shtuliwa
- -shitusha veure –shtusha
- -shiya deixar,marxar
- shoga 1. entre dones amiga intima 2. homosexual
- shoka destral
- shokishoki rambutà
- shokoa treball forçat, ob ligació
- sholwe ocell similar al pardal
- shombe mestís (despectiu)
- shomoro veure shore1
- -shona¹ cosir, compondre, millorar
- -shona² veure -shonya
- shondi veure shundi
- -shonea forma prep. de -shona per cosir, cosir amb
- -shonwa forma pas. de -shona ser cosit, recosit
- -shonya o -shona² menysprear bufant l'aire entre les dents
- -shonywa forma pas. de -shonya ser menyspreat bufant l'aire entre…
- shore¹ o shomoro o shorewanda pinsà, pardal
- shore² tupè
- shorewanda veure shore1
- shorwe ocell similar al pardal
- shoti galop, trot: enda ~ anar al galop, al trot: piga ~ galopar,…
- shoto² extraviat, de costat
- shotoma-¹ mà esquerra,esquerrà
- shtaka acusació, càrrec, persecució
- -shtaki o –shitaki o -staki acusar, perseguir
- -shtakiwa o –shitakiwa forma pas. de –shtaki ser acusat
- -shtua o –stua o –shitua treure de lloc, moure’s de presa, sorprendre
- -shtuka o –stuka o –shituka forma est. de –shtua sortir alarmat
- -shtuliwa o –shituliwa forma pas. de –shtua ser sorprès
- -shtumiwa veure -shutumiwa
- shtumu veure shutuma
- -shtumu veure -shutumu
- -shtusha o –shitusha forma cau. de -shtua sorprendre, sobtar, xocar, espantar,…
- -shtushwa forma pas. de –shtusha ser sorprès, estar espantat
- -shua baixar un bot a l’aigua
- shuari veure shwari
- shubaka 1. finestra petita 2. alcova
- shufaka compassió, tendresa, pietat
- shufwa número parell, parell
- shuga aranya
- shugadadi escandalós
- shughuli negoci, ocupació
- -shughulika estar ocupat, estar implicat en
- -shughulikia forma prep. de –shughulika estar implicat en
- -shughulikiwa forma pas. de –shughulikia ser responsabilitat de, ser atès
- -shughulisha forma cau. de –shugulika donar feina, fer servir,…
- shuhuda veure shahidi ma-
- -shuhudia donar testimoni, ser present, testificar
- -shuhudiwa forma pas. de -shuhudia ser testificat, ser presenciat
- shujaa persona valent, heroi
- shuka¹ llençol, tapaculs, faldeta
- -shuka² baixar, descendir, sortir: ~ moyo o vuta ~ deprimir-se
- shuke o suke espiga
- -shukia¹ forma prep. de -shuka2 baixar a, descendir a
- -shukia² tenir dubtes
- -shukisha veure -shusha 2.
- -shukiwa forma pas. de –shukia ser dubtós, ser sospitós
- shukran veure shukrani
- shukrani o shukran o shukurani agraïment: toa ~ estar agraït, mostrar-se agrait
- -shuku sospitar, tenir dubtes, sentir escrúpols
- shukurani veure shukrani
- -shukuru¹ agrair
- -shukuru² agraït
- shule o skuli escola, col·legi: ~ ya chekechea guarderia, escola bressol:…
- shumbi 1. aigües profundes 2. piló de sorra
- shume persona diabòlica, cruel, malvada: paka ~ gst salvatge
- shumndwa hiena
- shundi o shondi un tipus de cucut
- shungi¹ trena, crinera, cabellera del lleó
- shungi² pl. de ushungi
- -shupaa obstinar-se, ser ferm, mantenir-se bé
- -shupavu valent, coratjós, intrèpid, dur, obstinat
- shurti veure sharti ma-
- shurua o surua xarampió
- shuruti a la força, obligatòriament
- -shurutisha obligar, forçar, demanar
- shurutishwa forma pas. de shurutisha ser obligat, forçat,demanat
- -shusha o -shukisha 1. deixar caure, descarregar: ~ pumzi sospirar, exhalar 2.…
- -shushia forma prep. de –shusha deixar caure, descarregar a
- -shushwa form pas. de -shusha ser descarregat
- -shuta fer pets, petar, espetegar
- shuti xut, puntada: piga ~ xutar
- -shutia forma prep. de -shuta espetegar per, petar a
- shutuma o shtumu censura, recriminació, retret, acusació
- -shutumiwa o -shtumiwa forma pas. de -shutumu ser censurat, renyat
- -shutumu o -shtumu censurar, renyar, retreure, acusar
- shuzi pet
- shwari o shuari calma, temps encalmat
- si¹ forma ver. del present continu de –wa no sóc, no és, no…
- si-² prefix de subjecte neg. 1ª per. sing. classe m/wa
- si-³ marca copular ver. en construccions negatives que no és, no…
- siafu formiga
- siagi mantega
- siaha veure siahi: piga ~ cridar, xisclar
- siahi o siaha crit, xiscle: piga ~ cridar, xisclar
- siala¹ veure swali1 ma-
- -siala² veure -swali2
- siasa¹ política: ~ ya chama partit polític: piga ~ fer política
- siasa² cura, tacte, meticulositat
- siasa³ curosament, ordenada, meticulosa
- -a siasa⁴ polític
- -sibia insultar, injuriar, ultratjar
- -sibika forma est. de –sibia estar injuriat, estar ultratjat
- -sibisha forma cau. -sibia fer insultar, fer injuriar, fer ultrajar
- -sibiwa forma pas. de –sibia ser insultat, ser ultratjat, ser…
- -sibu afligir, portar la desgràcia, injuriar
- sidii disc compacte, CD
- sidiria sostenidor
- sifa¹ oli de peix (tauró, etc.) usat per calafatar vaixells
- sifa² caràcter, elogi, fama, reputació, aplaudiment,característic
- -sifa³ veure –sifia
- -sifia o –sifa elogiar
- -sifika ser conegut, ser glorificat
- -sifiwa forma pas. de –sifa ser elogiat, ser lloat
- -sifu lloar, afalagar, adular, recomanar
- sifuri o sufuri xifra, zero
- -siga contradir, oposar, ser contrari
- -sigana forma recíp. de –siga contradir-se, oposar-se, ser contraris
- sigara cigar, puro
- sigareti cigarreta
- sigili fogó, cuineta de carbó
- siha bona salut, bona constitució, força
- -sihi¹ implorar, plorar, suplicar
- -sihi² ser apropiat, ser acceptable, ser convenient
- sihiri¹ talismà, bruixeria, màgic
- -sihiri² embruixar, encantar, fascinar
- siki vinagre
- -sikia 1. escoltar 2. sentir: ~ baridi tenir fred: ~ moto tenir…
- -sikika forma est. de –sikia ser escoltat, ser sentit, ser audible
- -sikiliza escoltar
- -sikilizana forma recíp. de -sikiliza posar-se d’acord, escoltar-se
- sikio orella: shika ~ avisar, alertar, aconsellar
- -sikitika saber greu, sentir, molestar- se, penedir-se
- -sikitikia forma prep. de –sikitika sentir pena per, simpatitzar amb
- sikitiko sentiment, pena
- -sikitisha forma cau. de –sikitika causar pena, fer pena
- -sikitishwa forma pas. de -sikitisha estar apenat, estar trist, sentir…
- -sikivu obedient, disciplinat
- -sikiwa forma pas. de –sikia ser escoltat, ser sentit
- -sikiza o -sikiziza forma cau. de –sikia escoltar, fer obeir
- -sikizana forma recíp. de -sikiza escoltar se
- sikizi àudio
- -sikiziza veure -sikiza
- siku dia: ~ hadi ~ dia a dia: ~ ya kuzaliwa aniversari, dia de…
- -sikua veure –sekua
- -sikuka veure -sekuka
- sikukuu dia de festa, festiu, festa
- sikuzote sempre
- silabasi programa escolar, pla d’estudis
- silabi o silabu síl·laba
- silabu veure silabi
- silaha arma: ~ ya kiatomi bomba atòmica
- -silia confiar quelcom a algú
- silika¹ instint, caràcter, disposició
- -silika² forma est. de –silia fer confiança a
- -sililisha forma cau. de -silia fer confiança
- -sililishwa forma pas. de -sililisha ser confiat
- -silimisha forma cau. de -silimu fer-se musulmà
- -silimishwa forma pas. de -silimisha ser fet musulmà
- -silimu convertir-se a l’Islam
- sim veure simu
- -simama estar dret, restar, parar, aixecar-se
- -simamia controlar, supervisar
- -simamisha fer parar, fer aparcar, aturar, fer aixecar, obstruir,…
- -simamishwa forma pas. de -simamisha estar aturat,parat
- -simamiwa forma pas. de –simamia ser supervisat, ser dirigit, ser…
- -simamwa forma pas. de –simama quedar-se parat
- -simanga escarnir, escridassar, reprotxar
- simango burla, escarni
- simanzi dolor, pena, tristesa
- simba¹ 1. lleó 2. persona valenta, cruel, sanguinari : ~ kwa ~…
- -simba² codificar, descodificar, xifrar, desxifrar
- simbamarara gran hiena clapejada, tigre
- simbulio reprotx, retret, crítica
- sime espasa llarga
- -simika aixecar, posar dret, fixar, trempar
- -simikwa forma pas. de –simika estar erigit, estar plantat,ser…
- simile! veure sumile!
- simiti ciment
- simo¹ 1. esdeveniment, nova 2. proverbi, dita
- simo² nou, novell, estrany
- simu o sim telèfon, telègraf: kata ~ penjar el telèfon: piga ~…
- -simulia narrar, explicar
- -simulisha forma cau. de -simulia fer explicar
- -simuliwa forma pas. de -simulia ser +narrat, explicat
- simulizi 1. llegenda, narració, història, conte 2. oral
- -sina veure –sinasina
- -sinasina o –sina somicar, sanglotar
- sindano agulla, xeringa, injecció
- -sindika tancar: ~ mlango tancar la porta sense clau
- -sindikiza acompanyar
- -sindikizwa forma pas. de -sindikiza ser acompanyat
- -sindikwa forma pas. de -sindika ser tancat
- sine¹ geniva
- sine² aspecte, aparença
- sinema cine, pel·lícula, film
- singa¹ cabells llargs i llisos
- -singa² friccionar amb oli o perfum, donar un massatge
- singa³ pl. de usinga
- singali marca del condicional passat en neg.
- Singasinga veure Kalasinga
- singe¹ marca del condicional present en negatiu.
- singe² baioneta
- singeli marca del condicional passat irreal negatiu
- Singepuri Singapur
- -singiza veure –singizia
- -singizia o –singiza calumniar, fer falses acusacions, insinuar
- singizio calumnia, difamació, pretext, insinuació
- sinia¹ safata
- sinia² sènior
- siniguse collar fi de vidre a la cintura
- sinonimu o sinonomu sinònim
- sinonomu veure sinonimu
- sintaksi o sintaksia sintaxi
- sintaksia veure sintaksi
- sintaxical sintaxi
- -sinyaa defallir, llanguir, encongir-se, mustiar-se
- sinzia¹ carterista
- -sinzia² endormiscar-se, adormir-se, tenir son, estar distret
- sio no és
- sipo¹ marca del condicional acompanyat d’un futur o un imperatiu…
- sipo!² no estic aquí! no hi estic implicat!
- sirasmi no oficial, extraoficial
- siri¹ o kisiri secret, misteri
- -siri² canviar dràsticament, passar-se al contrari, evolucionar
- -siriba 1. aplicar ciment o guix 2. estendre un líquid, empastifar
- -siribana forma recíp. de –siriba empastifar-se
- Sirilanka Sri Lanka
- -sirisha forma cau. de –siri desconcertar
- sisi nosaltres
- -sisima excitar, gelar la sang, sobresaltar
- sisimizi formiga
- -sisimka forma est. de –sisima estar excitat, estar sobresaltat
- -sisimkwa forma pas. de –sisimka ser sobresaltat
- -sisimua 1.angoixar, impressionar, remoure 2. estimular, excitar
- -a sisimua excitant, estimulant
- sisisi¹ compactat, tot junt, sense deixar lloc
- sisisi² literal: tafsiri ~ traducció literal
- -sisitiza emfatitzar, remarcar, advertir, recordar
- -sisitizia forma prep. de -sisitiza per emfatitzar, remarcar, advertir
- -sisitizwa forma pas. de -sisitiza ser remarcat, ser recordat
- sista 1. germana 2. sor, monja
- sita¹ sis
- -sita² dubtar, hesitar, titubejar, deixar de fer quelcom
- sitaha o staha² coberta, pont (d’un vaixell)
- sitara o stara ocultació, vergonya, modèstia, pudor
- sitashara setze-
- -sitasita vacil.lar, estar perplex, vagarejar
- sitawi veure –stawi
- -sitawisha veure –stawisha
- siteringi volant (idioma ganda)
- siti senyora, dama (tractament de respecte)
- sitiari o istiara o istiari metàfora
- sitima veura stima1
- sitini seixanta
- -sitiri o –stiri o –setiri camuflar, amagar quelcom, protegir, ocultar
- -sitiriwa forma pas. de -sitiri ser amagat, estar protegit
- -sitisha forma cau. de -sita2 fer dubtar, deixar de fer
- -sitishwa forma pas. de -sitisha es van deixar de fer
- Siu dialecte del Kiswahili
- sivyo!¹ o siyo! no d’aquesta manera! no així!
- sivyo?² no és això?
- siwa 1. corn d'ivori d'elefant o de fusta usat en les grans…
- siyahi pl. de usiyahi
- siyo! veure sivyo!1
- siyoepukika inevitable
- sizisoendana incompatible
- skendo escàndol
- sketi falda, faldilla
- skrubu cargol, rosca
- skuli veure shule
- skuta scooter, motocicleta
- sleti pissarra
- smaku veure sumaku
- soda refresc, soda, aigua mineral
- Sodom Sodoma
- sofa sofà
- soga¹ xerrada, conversa: piga ~ xerrar, conversar
- soga² broma, joc de paraules, embarbussament, travallengua
- -sogea o -songa³ o –songea² allunyar, apropar, aproximar
- -sogelea forma prep. de –sogea foragitar, apropar-se, allunyar-se
- -sogesha forma cau. de –sogea fer apartar
- -sogeza o -songeza forma cau. de –sogea acostar-se, moure’s, desplaçar-se
- -sogoa tenir una conversa,xerrar
- soka futbol
- soketi 1. cavitat, endoll 2. bitllet de cent xílings
- soko mercat
- sokomoko confusió, merder
- -sokota trenar, enrotllar
- -sokotana forma recíp. de –sokota trenar-se, enrotllar-se
- -sokotwa forma pas. de –sokota estar trenat, estar enrotllat
- soksi¹ mitjons, mitges
- soksi² condó, preservatiu
- sokwe goril·la, mono sense cua
- sokwemtu ximpanzé, goril.la
- soli¹ sola de la sabata
- soli² sergent major
- -soma llegir, estudiar
- Somali Somàlia
- -somasoma fullejar
- -somba carregar-se, endur-se, transportar, recollir
- -sombea forma prep. de –somba endur-se a, recollir per
- -sombewa forma pas. de –sombea ser endut a, ser recollit per
- -sombwa forma pas. de -somba ser recollit
- -somea forma prep. de –soma estudiar per
- -someka forma est. de –soma ser llegible, ser desxifrable
- -somesha forma cau. de –soma educar, instruir, ensenyar a llegir
- somo¹ 1. estudi, lliçó 2. assignatura
- somo² dona que instrueix a les donzelles sobre sexualitat
- -somwa forma pas. de -soma ser llegit, ser estudiat
- -sona respirar, recuperar l’alè
- sonara joier, artesà de la plata i l’or
- -songa¹ barrejar: ~ ugali cuinar l’arròs
- -songa² amassar, pressionar, prémer: ~ mbele anar al davant, passar…
- -songa³ veure -sogea
- -songamana estar encallats, estar embussats
- -songea¹ forma prep. de -songa1 barrejar amb
- -songea² veure –sogea: ~ mbali apartar
- -songeza o -sogeza forma cau de -songea estar proper a, estar a prop de
- -songoa tòrcer, retòrcer
- soni timidesa, vergonya
- -sonona sentir pena, sentir dolor
- -sononeka forma est. de –sonona patir, estar patint
- sononeko excitació, sofrença, pena
- -sononesha forma cau. de –sonona causar pena, molestar a algú, irritar…
- -sonya xiular, xiuxiuejar
- -sonywa forma pas. de -sonya ser xiulat
- soshialisti socialisme
- -a soshialisti socialista
- soshologia o sosiologia sociologia
- sosiolojia veure sosholojia
- sota arrossegar-se, anar de cul
- -sowera 1. tocar bé el timbal 2. ballar amb ritme 3. fer…
- -soza¹ conduir un vaixell a la riba
- -soza² malgastar, desaprofitar, perdre
- -soza³ reunir i arreplegar, ajuntar
- spana o supana clau anglesa
- spea o speapati estoc, recanvi
- speapati veure spea
- spekta veure inspekta ma-inspector
- spidi velocitat
- spishi espècie
- spoki radi d'una roda, de bicicleta
- springi ressort, molla
- -staafisha forma cau. de -staafu per jubilar, per cessar
- -staafu jubilar-se, retirar-se
- -staajabia forma prep. de -staajabu2 sorprendre a, meravellar a
- -staajabisha forma cau. de - staajabu2 fer sorprendre, fer meravellar
- -staajabishwa forma pas. de – staajabu ser sorprès, ser meravellat
- -staajabu² meravellar-se, sorprendre’s
- staajabuma-¹ meravella
- -staarabika estar civilitzat, estar cultivat
- staarabu¹ civilitzat, savi
- -staarabu² ser civilitzat, ser cosmopolita, tenir bona educació
- stadi¹ expert, hàbil, capaç
- stadi² expertesa,competències, nivell
- staftahi¹ esmorzar, desdejuni
- -staftahi² esmorzar, desdejunar
- staha¹ honor, estima, reverència
- staha² veure sitaha
- -stahabu preferir, agradar
- stahakiki¹ honor
- -stahakiki² ser honorat, respectat
- stahamala veure ustahamilivu
- -stahamili o –stahimili perseverar, ser pacient, suportar
- -stahamilia o -stahimilia forma prep. de -stahamili o -stahimili preservar per,…
- stahamilivu o stahimilivu pacient
- -staharaki veure -taharaki
- -stahi respectar, honorar
- -stahiana forma recíp. -stahi respectar-se
- stahifu o stahiki¹ honorable, respectable
- stahiki¹ veure stahifu
- -stahiki² merèixer, ser valuós
- stahili¹ o istahili mèrit, valor
- -stahili² merèixer, ser digne
- -stahimili veure –stahamili
- -stahimilia veure -stahamilia
- stahimilivu veure stahamilivu
- stakabadhi¹ rebut,dipòsit
- -stakabadhi² confiar,lliurar
- -staki veure -shtaki
- -stakimu prosperar
- stampu veure stempu
- stara veure sitara
- starehe¹ estat de descans, situació de pau, confort, repòs
- -starehe² estar descansat, estar en pau
- starehefu confortable, tranquil
- -starehesha forma cau. de –starehe descansar, refrescar, alleujar,…
- stashahada veure shahada1
- stati estàrter: piga ~ engegar el cotxe
- -stawi o –sitawi florir, estar en bones condicions, prosperar
- -stawisha o –sitawisha forma cau. de –stawi desenvolupar, encoratjar, promoure
- -stawishwa forma pas. de -stawisha ser promogut, desenvolupat
- stempu o stampu segell
- stesheni estació
- steshenimasta cap d'estació
- stihizai¹ insult, retret, desgràcia
- -stihizai² insultar, retreure, desgraciar
- stima¹ o sitima o stove cuina de gas
- stima² vaixell de vapor
- stima³ veure stimu
- stimu electricitat
- -stiri veure –sitiri
- stoo magatzem, botiga, rebost
- stori història, conte
- stove veure stima1
- -stua veure -shtua
- studio estudi: ~ ya kunasa estudi de gravació
- -stuka veure –shtuka
- stuli 1. tauleta 2. tamboret
- suala veure swala2 ma-
- subalkheri! veure sabalkheri!
- subana didal
- subira o saburi¹ paciència: ~ huvuta heri la paciència té recompensa
- -subiri o –saburi² esperar
- subui setena part
- sudusi sisena part
- sueta suèter
- sufi¹ veure sufu
- sufi² fruit de la ceiba
- sufu o sufi¹ llana
- sufufu en gran quantitat
- sufuri veure sifuri
- sufuria cassola
- sugu¹ persona dura, tossuda, obstinada
- sugu² difícil,dur/a
- -sugua fregar, raspallar
- -suguliwa forma pas. de –sugua ser fregat
- suhuba amistat
- -suhubana ser amistós, fer-se amic
- -suhubiana forma prep. de -suhubana ser amic de, fer-se amic amb,…
- sui persona dura, tossut, obstinada
- -sujudu inclinar-se, agenollar-se amb respecte
- -suka¹ trenar, retorçar: ~ nywele fer-se les trenes, pentinar
- -suka² veure -sukasuka
- sukani pl. de usukani
- sukari sucre
- -sukasuka o -suka² molestar, causar problemes, preocupar, sacsejar
- suke veure shuke ma-
- -sukuma¹ 1. empènyer 2. aplanar la pasta amb un rodet
- Sukuma² poble bantú del nord-oest de Tanzania
- -sukumana forma recíp. de -sukuma1 empènyer els uns als altres
- sukumawiki col
- -sukumia forma prep. de -sukuma empènyer a
- -sukumiwa forma pas. de -sukumia
- -sukumiza forma cau. de –sukuma estar empès
- -sukumwa foma pas. de –sukuma ser empès
- -sukutu estar callat, estar silenciós
- -sukutua fer gàrgares, glopejar
- -sukwa forma pas. de –suka estar trenat
- suli roba vermella
- -sulibi crucificar
- -sulibiwa forma pas. de –sulibi ser crucificat
- sultani soldà
- -sulubisha¹ forma cau. de –sulubu ser torturat, ser crucificat
- -sulubisha² 1. sublimar 2. crucificar
- -sulubisha²
- -sulubishwa forma pas. de -sulubisha2 ser crucificat
- sulubu¹ força, vigor, energia, fermesa
- -sulubu² torturar, crucificar
- -suluhisha¹ reconciliar, mitjançar, pacificar, solucionar
- -suluhishia forma prep. de -suluhisha solucionar a
- suluhisho resolució, mediació, solució
- -suluhishwa forma pas. de -suluhisha ser pacificat, ser solucionat
- suluhu¹ compromís, reconciliació, solució
- suluhu² empat: toka ~ empatar
- sulula becut (classe d’ocell)
- sululu al mateix temps, simultàniament
- sumaku o smaku imant, pedra imant
- -sumbua preocupar, molestar
- sumbufu empipador, molest
- -sumbuka forma est. de –sumbua molestar, patir, estar preocupat
- sumbuko o sumbuo preocupació, problema, dificultat
- Sumbula Júpiter
- -sumbuliwa forma pas. de –sumbua ser molestat, estar preocupat
- sumbuo veure sumbuko ma-
- sumbwi puny
- sumile! o simile! fora del camí! fora d’aquí!
- sumsumu forçut
- -a sumu verinós
- sumu¹ verí
- -sumu² enverinar
- sungura 1, conill, llebre 2. persona espavilada, sagaç
- supamaketi súpermercat
- supana veure spana
- superintendanti superintendent
- supu sopa, caldo
- sura¹ cara, forma, aparença
- sura² capítol d’un llibre
- suria concubina, esclava
- suriama fill de concubina, mestís, híbrid
- surua veure shurua
- suruale veure suruali
- suruali o suruale pantaló: ~ ya ndani calçotets, roba interior
- surupwenye mono de treball, granota de treball
- -surura estar content, estar satisfet
- -susa¹ abandonar, boicotejar
- -susa² sacsejar, agitar
- -susia forma prep. de -susa1 i 2 boicotejar, sabotejar,…
- -susiana forma recíp. de -susia menysprear-nos
- -susuwaa 1. ser humiliat, ser avergonyit, ser forçat 2. tornar-se…
- -suta confrontar, acusar
- suti vestit d’home
- -sutwa froma pas. de
- -sutwa forma pas. de -suta ser acusat, ser enfrontat
- suudi felicitat, benedicció, prospetitat
- -suuza o –suza esbandir
- -suza veure –suuza
- -swaga menar animals, menar ramats
- swala¹ pregària gran importància a l'Islam
- swala² o suala qüestió, assumpte, solució
- swala³ veure swara
- swali¹ o mswali o sialama- pregunta, prec
- -swali² preguntar, pregar
- -swalisha est. de -swali2 fer pregar
- swanglish dialecte que es parla a Dar es Salaam
- swara o swala³ gasela
- sweta suèter
- swi veure nswi
- swichi interruptor
- Swideni veure
- swila cobra
- –shaua o -shau² desagradar, decebre, ser orgullós