Paraules swahili amb la lletra CH
459 entrades. Tria una paraula per veure’n la definició en català.
- CH,ch
- cha¹ 1. prepo. de classe ki/vi sing. 2. sing. alguns noms classe…
- -cha² sortir el sol, fer-se de dia, clarejar
- -cha³ témer, tenir por: ~ Mungu temor de Déu
- chaa¹ peix de la família dels gerreids
- chaa² grup de gent que conrea la terra conjuntament
- chaa³ establa de les vaques
- chaakavu veure chacavu
- -chabanga derrotar a un oponent en el joc
- chabega prep. sobre les espatlles
- -chacha¹ estar irat, estar furiós, ser tempestuós
- -chacha² fermentar
- -chachafya apressar, pressionar, preocupar
- -chachaga rentar la roba a mà
- -chachamaa mantenir-se ferm, mantenir-se dret
- chachari dificultat, excitació, obstinació
- -chacharika o –chachatika estar inquiet, en dificultats, desesperat
- -chachawa¹ saltar, brandar
- -chachawa² ser inflexible
- -chachawisa forma est. de -chachawa1 estar saltant, brandant
- -chachawiza interrompre, fer molt soroll, confondre
- chachawizo soroll, confusió, clamor
- -chache poc, petit, escàs: mara ~ rarament, poques vegades
- -chachisha forma caus. de -chacha2 agrir, estar fermentat
- chachu llevat, ferment, catalitzador
- -chachua fermentar
- -chachuka forma est. de -chachua estar fermentat
- chafi o tafi peix de mar negre i ample
- -chafu 1. brut, porc: nguo ~ roba bruta 2. impur, obscè: lugha ~…
- -chafua o -chefua 1. embrutar 2. desordenar, desarreglar 3. molestar 4.…
- -chafuka¹ forma est. de -chafua estar embrutat
- -chafuka² estar malament, tenir problemes, posar-se nerviós
- chafuko irregularitat, crisi, desordre
- -chafuliwa forma pas. de -chafua ser embrutat, embravir-se
- chafuo mosca tse-tse
- chafya esternut: :piga ~ o enda~ esternudar~ moyo fig. trencar el…
- chaga¹ pl. de uchaga
- -chaga² 1. actuar amb vigor, treballar amb força 2. persistir
- -chagaa¹ treballar dur
- Chagga² ètnia de Tanzània
- chagina audaç, coratjós, valent, imprudent
- -chagiza forma cau. de –chaga2 estar actuant amb vigor
- chago¹ veure chwago
- chago² pl. de uchago
- -chagua escollir, triar, seleccionar
- -chagulia forma prep. de -chagua triar a, escollir a
- -chaguliwa forma pas. de –chagua ser triat, escollit, seleccionat
- chaguo elecció, opció, tria , selecció
- chai 1. te 2. suborn:toa ~ subornar: pata ~ ser subornat
- chaja endoll: ~ ya simu carregador del mòbil
- -chaji¹ carregar la bateria
- -chaji² acusar d’un crim
- chaji³ càrrega elèctrica
- chajio sopar
- chaka¹ grup d’arbres, la selva
- chaka² temporada d’estiu, calenta (de desembre a febrer)
- -chakaa envellir, tornar-se vell, estar desgastat
- -chakacha cruixir, espetegar, fer fresa, murmurar
- chakachaka ràpidament, de seguida
- chakapu gat mesquer
- chakaramu¹ persona dolenta, persona desobedient
- chakaramu² dolent, xalat
- chakari¹ botxí
- chakari² molt, en gran mesura, excessivament
- -chakarisha sacsejar
- -chakavu vell, desgastat, passat de moda
- -chakaza estar envellit, desgastat
- chakeleti veure chakleti
- chaki guix
- chakleti o chakeleti o chokoleti xocolata
- chakubimbi o sakubimbi persona mentidera, bocamoll, xafarder, murmuradora
- chakula menjar, aliment:~ cha asubuhi esmorzar: ~cha jioni berenar,…
- -chakura regirar, buscar, cercar
- -chalala arruïnar-se
- chale¹ incisió, tall
- chale² tatuatge: chanja ~ tatuar
- chale³ peix lleó
- chale cha pwani⁴ eriçó de mar, garota
- chali o chani d’esquenes: lala ~ dormir d’esquenes
- chalo granja de canya de sucre
- chama club, associació, gremi:~ cha siasa partit polític: ~cha…
- -chamba¹ rentar-se després d'anar de ventre
- -chamba² renegar, malparlar, dir paraulotes
- chambare vaixell petit
- chambega estafador
- chambilecho com diu ..., com és dit per ...
- chambo 1. esquer, carnada 2. temptació
- -chambua o -chamvua criticar, analitzar, destriar
- -chambuliwa forma pas. de -chambua ser analitzat, criticat
- chamchela 1. remolí de vent, tornado 2. esperit
- chamkano divisió, fracció, partició
- championi campió
- chamshakinywa desdejuni, esmorzar
- -chamvua veure –chambua
- -chana treure, desfer, estripar, tallar, separar: ~ nywele…
- chanda¹ dit
- chanda² fulla de cocoter
- chandalua veure chandarua vy-
- chandarua o chandalua mosquitera, tendal, vela
- chane fil, filatura
- chang'aa beguda alcohòlica forta, llàgrimes de lleó
- -changa¹ jove, immadur, verd, subdesenvolupat: mtoto m~ infant
- -changa² barrejar, recollir, contribuir, tallar, ferir:~ karata…
- -changamana estar barrejat, ajuntar
- changamano 1. barreja 2. estar barrejat 3. ser veí de, proximitat amb
- -changamfu agradable, animós, humorístic
- -changamka estar bé, ser feliç
- -changamkia forma prep. de –changamka estar en bona forma, tenir bona…
- changamkiwa forma pas. de changamka estar feliç, emocionat
- changamko diversió, entreteniment, joc
- changamoto competició, repte, desafiament
- -changamsha divertir-se, passar-s’ho bé, animar-se
- -changanua 1. separar, simplificar 2. analitzar, explicar, resoldre
- -changanuliwa forma pas. de -changanua1. ser separat, simplificat 2. ser…
- changanuzi anàlisi
- -changanya barrejar
- changanyi enganyador, el que enganya
- -changanyika forma est. de –changanya estar barrejat, estar confús
- -changanyikiwa forma pas. de -changanyika estar barrejat, ser confús
- -changanyisha forma cau. de -changanya fer barrejar
- -changanywa forma pas. de -changanya ser barrejat
- changarawe grava, pedretes
- -changia forma prep. -changa2 contribuir, fer una contribució,…
- -changiana forma recíp. de -changia contribuir mútuament
- -changiwa forma pas. de -changia ser barrejat, ser contribuïdor
- changu peix de mar,lutjànid
- -changua 1. separar 2. trossejar, esquarterar: ~ msitu talar arbres…
- changudoa prostituta
- -changuliwa forma pas. de –chagua ser separat,ser trossejat
- chani veure chali
- -chanika estar desgastat, estripat, esmicolat
- -chanja¹ 1. tallar, partir: ~ chale tatuar
- -chanja² vacunar, inocular
- chanja³ franja, estanteria
- chanjo¹ incisió, tall, tatuatge
- chanjo² vacuna, vacunació
- -chanjwa² forma pas. de -chanja2 ser vacunat, inoculat
- chano bol de fusta, safata
- chanpepeta persona insignificant
- -chanua florir, obrir
- -chanuka forma est. de -chanua estar florit
- chanuo o shanuo pinta
- -chanwa forma pas. de –chana estar tallat, ser tret
- chanya positiu
- chanzi la font, l’arrel
- chanzo començament, inici, font, origen
- chapa¹ 1. xapa, marca de fàbrica 2. edició
- -chapa² pegar, colpejar, fuetejar: ~ kazi treballar durament
- -chapa³ imprimir, editar: pigwa ~ ser imprès, editat
- -chapa maji , pixar-se, estar borratxo
- chapachapa molt, en gran quantitat
- chapati pa, xapata
- chapchap veure chapuchapu
- -chapisha forma cau. de -chapa3 publicar, imprimir, editar
- chapisho publicació
- -chapishwa forma pas. de -chapisha ser imprès
- -chapua afanyar-se, apressar-se, anar de pressa
- chapuchapu o chapchap ràpidament, enèrgica, activa
- -chapuka¹ forma cau. de –chapua accelerar
- -chapuka² sorpendre treballant enèrgicament
- -chapukia² forma prep. de -chapuka2 sorprendre a algù per ser ràpid…
- chapwa¹ fat, insípid, insuls
- -chapwa² forma pas. de -chapa ser imprès
- charahani veure cherahani vy-
- -charaza 1. tocar bé un instrument 2. fer una cosa bé o sense parar:…
- charo caravana
- -charuka estar a sobre, començar de nou
- chasili natural, original
- chatu pitó
- chau forat a la platja per ficar la fibra de coco per estovar-la
- chauchau suborn
- chawa poll, puça
- -chawia embruixar, fer màgia
- -chawiana forma recip. de -chawia embruixar-se, fer-se màgia
- chaza o shaza 1. ostra 2. trobar un tresor
- che matí
- -chea forma prep. de -cha clarejar a, sortir el sol a
- cheche¹ 1. llesca 2. espurna: ~ ya moto espurna de foc
- cheche² veure kicheche
- -chechea o –chechemea coixejar
- -chechemea veure -chechea
- chee ganga, barat
- chee! xicot!
- -chefua veure -chafua
- -chefuka forma cau. de -chefua estar marejat, sentir nàusees
- chego veure gego ma-
- -cheka riure
- -chekea¹ forma prep. de –cheka riure de
- chekea² o chokea mussol (al ull)
- chekeamwezi becut (classe d’ocell)
- -chekecha 1. colar, garbellar 2. disminuir, fer economies
- chekeche o chekecheke . 1. sedàs, garbell 2. economia, frugalitat restriccions
- chekecheke veure chekeche ma-
- -chekelea somriure, somriure a, sentir-se feliç, gaudir
- -chekesha forma cau. de –cheka alegrar, divertir, fer riure
- chekeshaji alegre, divertit
- chekwa o chekwachekwa abundantment, plenament, fàcil d’aconseguir
- chekwachekwa veure chekwa
- -chelea tenir por, ser aprensiu
- -chelewa¹ trigar, endarrerir-se
- chelewa² ressaca
- chelewa³ carrau, xerric usat en les dances
- chelewa⁴ nervi d'una fulla
- -chelewesha forma cau. de –chelewa retardar-se , endarrerir-se, arribar…
- -cheleweshwa forma pas. de -chelewesha ser endarrerit
- chelezo¹ retard
- chelezo² rai, boia, flotació
- chema qualsevol cosa bona, persona de bon caràcter
- chemba a part, a banda
- chembe¹ 1. grà, cosa petita: hata ~ ni una mica 2. pocs, que no són…
- chembe² palpitació: ~ cha moyo la boca de l’estómac
- chembe vy³ punta d'una fletxa, llança
- chembele engruna de pa
- chemchem font, deu d’aigua
- chemchemi salt d’aigua, cascada
- -chemka 1. bullir, estar bullint: maji yana ~ l’aigua està bullint…
- chemni làmpada de fuel, tub de vidre de la làmpada
- -chemsha forma cau. de -chemka escalfar, bullir, cuinar:~ ubongo…
- -chemshwa forma pas. de –chemsha ser bullit, estar bullit
- -chemua esternudar
- cheneo àrea, extensió
- chenga¹ excusa, evasiva
- -chenga² excusar-se, evadir-se, enganyar: piga ~ evitar, driblar
- chengo llar, casa
- chenji¹ canvi de moneda
- -chenji² canviar moneda
- cheo 1. grau, posició, rang 2. mesura, dimensió, grandària
- -chepuka desviar-se
- cherehani o charahani màquina de cosir
- -cheshi còmic, divertit
- chesi escacs
- chete plaça de mercat, lloc on es fa el mercat
- chetezo encenser
- cheti nota, tiquet, passaport, certificat
- cheu 1. rot 2. rumia, rumiant
- -cheua 1. rotar, fer rots 2. rumiar
- chewa¹ salutació matinal
- chewa² vents de l'est matinals al mar
- chewa³ bacallà gran
- -cheza 1. jugar: ~ bao jugar al bao:~ gozi: jugar al futbol ~…
- -chezcheza tremolar, estremir-se
- -chezea forma prep. de -cheza 1. jugar a 2. burlar-se: ~ shere…
- -chezesha forma cau. de –cheza fer jugar a
- -chezwa forma pas. de –cheza 1 ser jugat, ser tocat 2. ser…
- chicha¹ coco ratllat
- chicha² molt borratxo
- chichiri suborn
- chifu cap, líder, dirigent
- Chifunzi dialecte del Kiswahili
- chikichi dàtil, amb el seu pinyol es fa oli de palma
- chiku veure chiriku
- chikwaya classe d’ocell
- chilumbo veure malumbano
- -chimba¹ cavar, excavar
- -chimba² amoïnar, ser un corcó
- chimbana² forma recíp. de chimba2 amoïnar-se,molestar-se
- -chimbia forma prep. de -chimba1 cavar a, excavar per
- chimbo cantera, mina
- -chimbua desenterrar,cercar l’origen
- -chimbuka forma est. de -chimbua ser originat
- chimbuko orígen, font
- -chimbuliwa forma pas. de –chimbua ser desenterrat
- Chimiini llengua bantu de Somàlia
- chimvi persona amb mala sort, gafe
- china¹ simultàniament
- -china² 1. estar massa madur:chakula kime~ el menjar està passat 2.…
- China³ veure Uchina
- chingamu xiclet
- chini 1. a sota, sota, a terra 2. a prop: ~ juu el màxim, tan com…
- chinichini secretament, dissimuladament, silenciosament
- -chinja sacrificar, matar
- -chinjwa forma pas. de -chinja ser sacrificat, ser escorxat
- chinyango o tinyango peça de carn preparada per cuinar
- chipsi patates xips, fregides
- -chipua brotar, florir:majira ya kuchipua primavera
- -chipuka forma est. de –chipua rebrotar, treure, pujar
- -chipukia forma pas. de -chipuka rebrotar a,pujar a,treure de
- chipukizi 1.planta jove, brot, plançó, paràsita 2. jove immadur,…
- -chipuza forma cau. de –chipua rebrotar, sorgir amb força
- -chira o –chura3 v. ferir, fer mal, donar mala sort
- chiriku o chiku 1. canari, el cant de l’ocell 2. fig. bocamoll, xerrador
- -chiririka veure -chirizika
- chirizi que degota, lliscós, rèptil
- -chirizika o –chiririka 1. degotar 2. lliscar 3. reptar
- chizi¹ formatge
- chizi² 1. persona llibertina, sense llei 2. boig
- cho¹ tota la nit: kesha ~ estar despert tota la nit
- cho!² ei! oh!
- -cho-³ infix de relatiu sing. classe ki/vi
- -chocha 1. punxar sense clavar 2. emborratxar-se
- -chochea atiar, provocar, incitar, inflamar
- chocheo provocació, incitació
- -chochewa forma pas. de –chochea ser incitat, ser provocat
- chochole indigent, pobre, desvalgut
- -chofu veure -chovu
- choka¹ serp
- -choka² 1. cansar-se, estar cansat 2. estar avorrit, estar sense…
- chokaa morter, calç, guix
- -chokana forma recíp. de -choka cansar-se mútuament
- chokea veure chekea
- -chokesha forma cau. de-choka fer cansar
- -chokeza estar cansat, exhaust
- -chokoa picar,dragar. extreure: ~ meno escurar-se les dents
- chokochoko 1. baralla, batussa 2. discussió, provocació
- chokoleti veure chakleti
- -chokonoa veure -chokoza
- chokora¹ ajudant de cuina, marmitó, rentaplats
- -chokora² veure –chokoa
- -chokoza o -chokonoa provocar
- -choma¹ clavar, travessar: ~moyo ferir els sentiments
- -choma² rostir, cremar : –- kusemea auricular
- chombo 1. eina, instrument: vyombo vya habari mitjans de…
- -chomea inserir, soldar
- -chomeka¹ ficar, introduir, inserir
- -chomeka² forma est. de –choma2 estar cremat
- -chomekwa¹ forma pas. de -chomeka1 ser introduït, ser inserit
- -chomelea c forma prep. de –chomea clavar, soldar
- -chomoa 1. treure, exposar treure a la llum 2, agafar de la butxaca…
- -chomoka esmunyir-se, bellugar-se, moure’s lliurement
- -chomoza aparèixer, sortir el sol
- -chomwa forma pas. de -choma1 ser clavat, ser travessat, ser…
- chonda 1. dolor,pena,recança 2. gelosia,enveja
- chonde chonde si us plau, per favor (per fer alguna cosa)
- -chonga 1. afilar: ~ kalamu afilar el llàpis 2. tallar i donar…
- -chonganisha 1. fer tallar 2. enfrontar a dues persones
- chonge ullal,caní:~ ncha caní:~ya kati incisiu central: ~ ya…
- -chongea acusar, desacreditar, trair, calumniar, difamar
- chongelezo calúmnia, difamació, escàndol
- -chongesha fer buidar, foradar
- chongo borni
- -chongoa afilar
- -chongoka forma est. de –chongoa estar afilat
- -chongwa forma pas. de –chonga ser tallat, ser-li donada forma
- chonjo incitació a la baralla, a la lluita: kaa ~ estar en…
- choo¹ 1. lavabo, w.c., serveis 2. merda: ~ kikubwa merda: ~…
- choo² cuc usat com esquer per pescar
- -chopea coixejar, anar de cantó
- -chopeka¹ forma est. de –chopea estar de cantó
- -chopeka² 1. cuinar de qualsevol manera 2. bullir, introduir a l’aigua
- chopi¹ coix: enda ~ coixejar
- chopi² molt abundant : amelewa ~ completament borratxo
- chopi³ coixejant
- -chopoa arrabassar, arrancar
- -chora dibuixar, pintar: ~ sanamu esculpir
- -chorea forms prep. de -chora pintar a,dibuixar a
- -chorwa forma pas. de -chora ser dibuixat
- -chosha cansar-se, avorrir-se
- -choshwa forma pas. de –chosha estar cansat, estar avorrit
- -chota agafar una mica, picar: ~ maji recollir aigua
- chotara mestís, mulat
- -chotea forma perp. de –chota treure, agafar una cullerada
- -chovu o -chofu cansat, fatigat, fastiguejat, esgotat
- choyo avarícia, gasiveria, cobdícia
- choza secret
- chozi llàgrima : lia ma~ plorar
- -chua amb les mans o una altra cosa 2. fer massatges, friccionar…
- -chuana competir, lluitar, barallar-se
- chub! veure chup!
- -chubua incitar, irritar, picar esgarrinxar, rascar
- chubuko abrasió, inflamació, morat
- -chubuwa xarrupar, beure a glops
- chubwi¹ plom, llast (pesca)
- chubwi² caure a plom
- -chuchia 1. gronxar 2. exorcitzar
- chuchio 1. gronxada 2. exorcisme
- chuchu¹ mugró
- chuchu² covard
- -chuchumaa asseure’s a la gatzoneta, ajupir-se, agemolir-se
- -chuchumia anar de puntetes
- chuchunge peix espasa
- chudi productivitat, energia, esforç
- chui 1. lleopard 2.persona cruel
- -chuja 1. colar, filtrar 2. seleccionar, triar
- chujio colador, filtre
- -chujua 1. esvair-se el color 2. diluir
- -chujuka forma est. de –chujua 1. estar esvaït 2. estar diluït
- -chujwa forma pas. de -chuja ser seleccionat,triat,escollit
- chuki¹ mal humor, mal caràcter, ressentiment, aversió, ira, odi: ~…
- chuki² taciturn, malhumorat
- -chukia odiar, detestar, avorrir
- chukio odi
- chukivu desagradable, repulsiu
- -chukiwa forma pas. de -chuka ser odiat
- -chukiza ser desagradable, ser repulsiu, estar enfadat
- chukizi veure chukizo ma-
- chukizo o chukizi abominació, cosa desagradable, insult
- -chukizwa forma pas. de –chukiza odiar-se, ser odiat
- -chukua 1. agafar 2. endur-se, rebre 3. suportar 4. adoptar: ~…
- -chukuana assemblar, ser igual
- -chukulia¹ forma pre. de –chukua agafar a , endur-se a
- -chukulia² simpatitzar, sentir per algú
- -chukuliwa forma pas. de -chukulia1 ser dut, ser agafat, ser rebut,…
- -chukuwa forma pas. de -chukua ser agafat
- -chukuzana 1. portar per torns 2. anar junts, acompanyar-se 3.…
- -chukwa agafar, portar
- chule restes de sal de mar a la pell
- chuma¹ ferro, metall : ~ cha pua acer
- chuma² fort, heroi
- -chuma³ 1. recollir, arrencar 2. aprofitar, treure profit
- chumba habitació, cambra: ~ cha kulala dormitori: ~ cha kulia…
- -chumbia fer la cort, festejar, estar promès
- -chumbiwa forma pas. de -chumbia ser,estar festejant
- -chumia forma prep. de –chuma 1. recollir a 2. aprofitar a
- chumu bona sort
- chumvi 1. sal: amekula ~ nyingi ha viscut molt, és molt vell 2.…
- -a chumvi salat
- chumwi petxines o cloves que s'usen per jugar
- -chuna escorxar, treure la pell
- -chunga 1. tenir cura del bestiar 2. vigilar 3. escorcollar
- -chungia 1. tenir en compte amb 2. témer
- chungio garbell, sedàs
- chungu¹ olla de terrissa
- chungu² pila, munt, piló: ~ nzima en gran quantitat
- chungu³ formiga comú negre
- chungu⁴ gra
- -chungu⁵ amarg, àcid, dolent, desagradable: dawa ~ medicina amarga:…
- -chungua 1. examinar, inspeccionar, escorcollar 2. espiar,…
- chunguchungu abundantment, moltíssim
- -chungulia forma prep. de -chungua espiar a algú, d’amagat, fer una…
- -chunguliwa forma pas. de –chungulia ser espiat, ser examinat
- -chunguwa forma pas. de -chungua ser examinat
- -chunguza forma cau. de -chungua 1. examinar, inspeccionar, fer…
- chunguzi¹ curiós, tafaner
- chunguzi² pl. de uchunguzi. curiositats, tafaneries
- -chunguzwa forma pas. de -chunguza ser examinat, inspeccionat
- chungwa¹ taronja: rangi ya ~ color taronja
- -chungwa² forma pas. de –chunga ser vigilat
- chuni una classe d’ocell aquatic
- chunjua berruga
- chunusi gra, granet
- chuo 1. institut: ~ kikuu universitat: ~ cha walimu magisteri 2.…
- chupa¹ ampolla, botella, pot, gerra: ~ ya mtoto biberó
- chupa² úter, matriu: vunja ~ trencar aigües
- -chupa³ saltar de dalt a baix, de branca en branca
- chupi calçotets, mitges
- chupuchupu escassament, estretament: ponea –- escapar-se per poc
- chura¹ granota
- chura² final, últim, darrer nen a jugar
- -chura³ veure –chira
- -churo desgraciat, desafortunat, gafe
- -churupuka escapar, córrer lluny
- chururu¹ filtració, fuga d’aigua, raig d’aigua
- chururu² aranya petita que té el cau sota terra
- chururu³ aquós, aigualit, humit: mchuzi ~ sopa aigualida
- -chururuka aigualir, humitejar
- -churuza bavejar, salivar
- -churuzika rajar, degotar, lliscar
- chusa arpó, trident
- -chusha provocar, irritar
- chushi mediocre, sense inspiració
- -chushwa forma pas. de –chusha ser provocat
- -chutama asseure’s a la gatzoneta, ajupir-se, agemolir-se
- -chutamia forma prep. de –chutama ajupir-se, asseure’s a la gatzoneta
- chuu 1. institut, col·legi: ~ kikuu o ~ kuu universitat: ~ cha…
- -chuuza vendre al carrer, al detall, a petita escala
- -chwa pondre’s el sol, ser la posta del sol
- chwago o chago anell de creixement dels arbres
- chwale closca, conquilla
- –chachatika veure –chacharika