Paraules swahili amb la lletra K
2.371 entrades. Tria una paraula per veure’n la definició en català.
- ka!¹ Oh! Déu meu!
- ka-² marca del temps narratiu, expeditiu o imperatiu
- kaa¹ carbó (una peça)
- kaa² cranc
- -kaa³ residir, viure, estar-se: ~ chini estar-se estirat, no…
- kaakaa paladar
- -kaanga fregir, fornejar
- -kaangwa forma pas. de -kaanga ser fregit, ser fornejat
- -kaba prémer, esprémer, , estrényer, escanyar, ofegar: ~ roho…
- kababu mandonguilla, croqueta
- kabaila senyor feudal, noble, propietari, capitalista
- kabambe .mastodònic, gigantesc, grandiós
- kabari falca: piga ~ ,tia ~- agafar pel coll
- kabati armari, estanteria
- kabibu prim, estret
- kabichi col
- kabidhi¹ compte, càrrec
- kabidhi² 1. econòmic 2. miserable
- -kabidhi³ o -kabithi 1. confiar a, lliurar, donar 2. rebre, agafar
- -kabidhiwa forma pas. de –kabidhi ser rebut
- kabila 1. tribu, grup ètnic 2. conjunt de gent o coses que són…
- -kabili¹ enfrontar-se, oposar-se, posar-se al davant
- kabili² o kabiri clarinetista
- kabili³ honest, correcte
- -kabiliana forma recíp. de –kabili confrontar-se, relacionar-se
- -kabiliwa forma pas. de –kabili estar enfrontat, encarar-se, ser…
- kabiri¹ veure kabili2
- kabiri² brillant, gran
- kabisa realment, completa
- -kabithi veure -kabithi
- kabla abans: ~ ya Kristu (K.K.) abans de Crist (A.C.)
- kaboni carboni, carbó, paper carbó
- kabumbu futbol, rugby
- kabureta carburador
- kaburi tomba, sepultura
- kaburu bòer
- kabuti veure kaputi ma-
- -kabwa forma pas. de –kaba ser ofegat, ser escanyat
- kabwela 1. home normal i corrent 2. proletariat
- -kacha¹ ser inflexible, ser àspre
- kacha!² só d'una cosa que cau
- kachero 1. detectiu, policia de paisà, espia 2. policia secreta
- kachiri¹ joc infantil de saltar
- kachiri² puré d'arrós i llnties
- kachumbari marinat, chutney
- kada² categoria
- kadama-¹ quadre, militant: ~ wa chama quadre d'un partit polític
- kadha cert nombre,uns quants: ~ wa ~ diversos: k.w.k.…
- kadhaa algun, varis
- kadhalika igualment, el mateix
- kadhi jutge de la llei islàmica
- kadhia assumpte, esdeveniment matèria
- kadhongo núvia
- kadi targeta, papereta
- kadimu antic, de fa molt temps
- kadinali o kardinali cardenal
- kadiri¹ o kadri import, valor, mesura, mitjana
- -a kadiri² moderat, raonable
- kadiri³ tan com, tan a prop com, tan sovint com: kwa ~d'acord amb,…
- -kadiri⁴ o -kadiria estimar, calcular, considerar
- -kadiria veure -kadiri4
- kadirifu curós, considerat, temperat
- -kadirika forma est. de –kadiri ser mesurable, estar limitat,…
- kadirinya tetera
- kadirio veure makadirio
- kaditama final, límit
- kadogo minúscul, insignificant
- kadri veure kadiri1
- kafala seguretat, garantia
- kafani sudari, mortalla
- kafara ofrena, sacrifici
- kafeini cafeïna
- kafila caravana
- -kafini amortallar un cadàver
- kafiri ateu, infidel, no creient
- -kafukia cridar, demanar socors, demanar ajut
- kafundikwa estar embruixat, encantat
- kaga¹ ferida, úlcera
- -kaga² protegir amb encanteris: ~ shamba protegir un camp
- kago¹ encís, encanteri
- kago² càrrega, furgó
- -kagua inspeccionar, vigilar, examinar: ~ mahesabu auditar els…
- -kaguliwa forma pas. de -kagua ser examinat, inspeccionat, vigilat
- kahaba o mkahaba prostituta
- kahati catàstrofe, calamitat, desastre
- kahawa cafè: ~ isiokuwa kafeini cafè descafeïnat: ~ kavu cafè sol:…
- kahawia marró, de color cafè
- kahimi o kuhani 1. endevi nador 2. bruixot 3. impostor, estafador
- -kahiri forçar, obligar
- -kai rendir-se
- kaida costum, norma
- -kaidi¹ obstinat, desobedient, rebel
- -kaidi² ser obstinat, rebel·lar-se, desobeir
- kaifa¹ explicació, notícia, reportatge
- kaifa² no sols... si no
- kaimu¹ interí, suplent
- kaimu² exorcista
- kaini brutal, cruel, arrogant
- Kaisari veure Kaizari
- Kaizari o Kaisari Cèsar, Kaiser
- kaji llagosta gegant
- kaka¹ 1. germà gran, l'hereu: ~ wa kambo germanastre: kakangu…
- kaka² closca de l’ou
- kakakaka urgentment, ràpida
- kakakuona pangolí
- kakamavu¹ dur, fort
- -kakamavu² tenir força
- -kakamiza forçar quelcom a succeir, fer complir
- kakamizi tenaç, brau, implacable
- -kakamua lluitar, esforçar-se
- kakao cacau
- kakara veure kakarakakara
- kakarakakara confusió, commoció
- kakasi àcid, agre
- -kakata menjar amb golafreria
- kakatakakatu agafar-se, aferra-se
- -kakatua trencar amb les dents
- -kakawana¹ 1. insistir 2. ser persistent 3. ser molt fort
- kakawana² atleta, persona forta
- kaki o khaki caqui
- kala gat salvatge
- kalafati¹ calafat
- -kalafati² o -kalfati calafatar, calafatejar
- kalakonje gat salvatge
- kalakuta briball
- kalamari calamar
- kalamu llapis, bolígraf: ~ ya wino pluma
- Kalasinga o Singasinga Sikh
- -a kale antic, vell (coses)
- kale¹ antigor, antiguitat, pasat
- kale !² fa temps! fa molts anys
- kalenda calendari
- Kalenjin tribu de la Vall del Rift
- -kali 1. rigorós, brusc, violent, 2. picant, fort
- -kalia¹ ocupar, asseure
- -kalia² forma prep. de –kaa esperar per, esperar en
- kalibu¹ motlle
- -kalibu² emmotllar
- -kalidi¹ 1. filar. kinu cha ku~ filadora, màquina filadora 2.…
- -kalidi² ser seguidor d'una religió, ser un fidel
- -kalifisha veure –kalifu2
- -kalifu¹ obligar
- -kalifu² o –kalifisha agonitzar, patir
- kaligrafia cal·ligrafia
- kalili petit, escàs, poc
- kalima declaració, proclamació
- -kalisha¹ forma cau. de –kalia fer seure, situar,
- -kalisha² forma cau. de la prep. de –kaa fer resident
- kalisi¹ calci
- kalisi² calze
- -kaliwa forma pas. de –kaa estar habitat, ser habitat
- kalunguyeye eriçó
- kama¹ 1. igual: mrefu ~ wewe alt com tu 2. si: watakuja ~…
- -kama² 1. esprémer, munyir: ~ ng’ombe munyir la vaca 2. estrènyer:…
- kamafleji camuflatge
- kamambe¹ persona forta, forçuda
- kamambe² fortament, intensa
- kamanda comandant, comandament
- kamani¹ molla de rellotge
- kamani² extremadament, molt
- kamari joc d’atzar, aposta
- -a kamari atzarós
- kamasi moc, catarro: penga ~ mocar-se
- -kamata¹ atrapar, agafar, detenir: ~ mateka agafar presoners
- kamata² enfermetat mortal que s'agafa per sorpresa
- -kamatana forma recíp. de -kamata1 agafar-se, atrapar-se
- kamati comitè
- -kamatia forma prep. de –kamata atrapar a, agafar a, detenir a
- -kamatwa forma pas. de –kamata ser atrapat, detingut
- kamba¹ gamba, llagosta
- kamba² corda, llaç: kata ~ morir, escapar-se
- Kamba³ o Akamba tribu de Kenya
- kambarau ascensor
- kambare silur
- kambi campament, acampada: piga ~ acampar: vunja ~ aixecar…
- kambirani! i nt. aquí li importa! no res!
- kambisi o karambisi o mikambisi peix
- kambo que no està relacionat per naixença: mama ~ madrastra: baba…
- kambu 1. padrastre,madrastre 2. progènie, descendència
- kame 1. desert, erm, sec, no conreat 2. invariable
- kamera càmera, màquina fotogràfica
- Kameruni Camerun
- Kami poble de la zona de Morogoro a Tanzania
- -kamia 1. estar ansiós de fer quelcom 2. insistir en demanar…
- -kamika forma est. de -kamia estar insistint
- kamili¹ o kamilifu exacte, complet, perfecte, absolut
- -kamili² veure –kamilisha
- kamilifu perfecte, exacte
- -kamilika forma est. de –kamili estar complert, ser perfecte
- -kamilisha o -kamili² completar, acabar, portar a la perfecció
- -kamilishwa forma pas. de -kamilisha ser completat, acabat
- Kamisheni Comissionat
- kamishna comissari, persona que dona ordres: –- wa polisi comissari…
- kamisi camisa
- kampeni campanya: ~ za uchaguzi campanya electoral
- kampuni o kampani casa comercial, companyia, firma, corporació
- kamsa alarma, sirena, senyal, perill: piga ~ sonar l’alarma
- -kamua comprimir, prémer, exprimir, intentar-ho durament: ~ maziwa…
- kamukunji universitat, assemblea d’estudiants
- -kamuliwa forma pas. de -kamua ser exprimit
- kamusi diccionari: ~ elezo enciclopèdia
- kamwe no del tot, mai, finalment, de cap manera (verb en negatiu)
- kana¹ si (condicional): ~ kwamba com si, com que
- -kana² negar, denegar, dir no
- kana³ si: ~kwamba com si
- Kanada Canadà
- -kanafiliwa estar afligit
- kanali coronel
- Kanani Palestina
- kanchiri sostenidors
- kanda¹ cinta, rodet: ~ ya kunasia sauti cinta de gravació
- kanda² zona
- kanda³ 1. estafador 2. persona perversa 3. impotent
- -kanda⁴ 1. comprimir, prémer, masegar: ~ unga pastar farina 2. fer…
- -kandamiza prémer, enganxar, compactar, oprimir
- kandamizi oprimit
- kandanda futbol
- kandarasi contracte
- -kandika enguixar, tapar, cobrir
- -kandikwa forma pas. de -kandika ser tapat, ser cobert
- kandili candela, llanterna
- kandirinya¹ 1. tetera 2. pot de bronze o plata per rentar-se abans o…
- kandirinya² mandioca a-marga
- kando de, al costat, al marge: ~ ya bahari costa
- kandokando al llarg de, per tot el costat
- -kang'ata o -keng'eta sentir un gran dolor als ossos
- kanga¹ gallina de guinea
- kanga² o khanga vestit tradicional de dona, sari, xal
- kangaichi verd, immadur
- kangaja¹ mandarina
- kangaja² peix pudent, peix podrit
- kangaja³ herba llarga, canyís
- kangambili insecte de color roig i negre que viu als arbres
- -kanganya confondre, intrigar, sorprendre
- -kanganyika forma est. de – kanganya estar confós, intrigat, sorprès
- -kanganyikiwa forma pas. de -kanganyika ser sorprès, confós, intrigat
- kangara una mena de cervesa
- -kangata adherir-se a, insistir en, persistir
- kani¹ insistència, obstinació
- kani² celebració d’un casament
- kani³ cabina d’equipatges d’un vaixell
- kani⁴ força: ~ ya mvutano la força de la gravetat
- kania herba medicinal per tractar els enrampaments
- kanieneo pressió: ~ ya hewa pressió atmosfèrica
- kanisa església
- kanivali carnaval, carnestoltes
- kanju anacard (la fruita)
- kansa càncer
- kansela canceller
- kanseli cancelleria, consolat
- kantara pont de fusta
- kanuni condició necessària, llei fonamental, cànon, procediments:…
- -kanusha negar, denegar, refutar, repudiar
- kanwa boca
- -kanya prohibir, recusar, renyar, censurar, reprovar
- -kanyaga o -kanyaganya trepitjar, tractar injustament
- -kanyagannya veure -kanyaga
- kanyagio 1. cuixa d’animal sacrificat 2. pedal de bicicleta
- kanyo veure mkanyo mi-
- -kanza escalfar
- kanzi¹ 1. tresor ocult 2. coses de valor
- kanzi² plat d'arròs amb mongetes, curry, carn, pebre i crema
- kanzu vestit tradicional, sotana
- kao base, seu, residència
- kapa¹ armilla
- kapa² mangle
- kapa³ no tenir res a les cartes: enda ~ perdre a les cartes
- kapela veure kapera
- kapera o kapela solter, fadrí, home que no té dona
- kapilari capil·lar
- kapile 1.menjar cuinat i venut al mercat 2. patates i cacauets
- kapteni o kepteni capità
- kaptura shorts, pantaló curt
- kapu aug. cistella gran
- kaputi¹ o kabati abric, gavardina
- kaputi² astorat, estupefacte
- kaputi³ veure nusukaputi
- kaputi⁴ cadàver, mort
- kaputula¹ shorts, pantaló curt
- kaputula² grip, diarrea
- kara bocí, part petita
- karaa part d'un capítol de l'Alcorà
- karabai làmpada a pressió, d’acetilé
- -karabati rehabilitar, condicionar, reconstruir
- karadha bestreta, crèdit, préstec sense interès
- karafuu clavell, clau (espècie): ~ maiti càmfora
- karagosi 1. titella, marioneta, ninot 2. home de palla: serikali ~…
- karaha aversió, fàstic, repugnància
- karahana veure karakana
- karai tinell
- karakacha veure parakacha
- karakana o karahana o karakhana 1. taller 2. fàbrica
- karakhana veure karakana
- karama 1. honor, privilegi 2. donació, obsequi
- karambisi veure kambisi
- karamshi entremaliat, vitalista
- karamu banquet, festa
- karandinga cotxe policial, furgó
- karanga cacauet, maní
- karani oficinista, funcionari, secretari
- karata naip, carta
- karatasi 1. paper, embolcall: ~ za chooni paper de vàter 2. cobrellit
- kardinali veure kadinali ma-
- karia llogaret, poble
- -karibia apropar-se, aproximar-se
- -karibiana forma recíp. de -karibia trobar-se, convergir
- -karibisha¹ forma cau. de –karibia aproximar, apropar
- karibisha² convidar, donar la benvinguda,
- -karibishwa forma pas. de karibisha2 ser convidat, ser donada la…
- karibu² . a prop, de res, casi
- karibu! karibuni!¹ benvingut!
- karibuni² recentment, aviat, no fa gaire
- karibuni!¹ pl. de karibu!1 benvinguts!
- karikenye efeminat
- karimu generós, magnànim, munificent
- karini veure karne
- -karipa veure -karipia
- -karipia o –karipa importunar, renyar, reganyar, retreure, escridassar
- karipio reprimenda, regany
- -karipiwa forma pas. de -karipia ser renyat, reganyat
- -kariri 1. repetir, reiterar 2. memoritzar, recitar
- -kaririwa forma pas. de-kariri ser repetit, reiterat
- karisaji endarreriments
- karisi càries
- karne o karini o karni cent anys, segle
- karo¹ honoraris, matrícula escolar
- karo² pica, aigüera, bassa
- karoti pastanaga
- karotini carotina
- karua 1. mariner indi 2. casta índia dels terrissaires
- karwe rajada
- kasa¹ tortuga de mar
- kasa² menys, menys que, més curt
- kasana jurament
- kasarobo veure kasorobo
- kaseti casset
- kasha caixa, cofre, armari: ~ la fedha caixa de cabals: ~ la taka…
- -kashabi extreure el suc de la canya de sucre, esprémer
- kashata cassata,
- kashekashe caos, confusió, desordre, enrenou
- kasheshe sorpresa, cosa inesperada, crisi
- kashfa o kashifa escàndol, difamació, libel, fals testimoni,malícia
- kashida xal
- kashifa veure kashfa
- -kashifiana forma recíp. de –kashifu insultar-se, ofendre’s
- -kashifika forma cau. -kashifu estar insultat, estar ofès
- -kashifiwa forma pas. de -kakshifu ser ofès, ser insultat
- -kashifu insultar, ofendre, revelar secrets
- kashmiri caixmir
- kasi¹ velocitat, rapidesa
- kasi² moltíssim, amb intensitat, de pressa, ràpidament, amb…
- kasia rem: piga o vuta makasia remar
- kasiba tub, canó
- kasida cançó religiosa, pregària musulmana
- -kasiri enfadar, empipar, molestar
- -kasirika forma est. de –kasiri estar enfadat, ser vexat
- -kasirikia forma prep. de –kasirika estar enfadat amb, ser vexat per
- -kasirisha forma cau. de –kasiri per vexar, per enfadar, per molestar
- -kasirishwa forma pas. de -kasirisha estar enfadat, ser molestat
- kasisi capellà, ministre de l’església, mossèn: –- mkuu rector
- kaskazi 1 vent del nord 2. monsó 3. /nord
- kaskazini¹ nord
- kaskazini² cap al nord
- kasoko cràter
- kasoro¹ imperfecció, defecte
- kasoro² menys
- kasorobo o kasarobo o kasrobo tres quarts d’hora (lit. menys quart): saa saba ~ tres…
- kasri 1. castell, palau reial 2. mansió, residència de luxe
- kasrobo veure kasorobo
- kastabini didal
- kasuku lloro, papagai
- kasula o kazula sotana, casulla
- kasumba 1. opi 2. rentat de cervell 3. propaganda: ~ ya ukoloni…
- kaswende sífilis
- kata¹ circumscripció electoral, districte electoral
- kata² cullerot fet amb mig coco
- kata³ coixinet que es posa al cap per dur paquets
- -kata⁴ 1. tallar, dividir: ~ kauli interrompre: ~ tamaa…
- kataa¹ part, secció: ~ la kitabu capítol d’un llibre
- kataa² final, decisiu, definitiu
- -kataa⁴ refusar, dir no: ~ katakata refusar del tot: ~ rushwa…
- kataa!³ no! no mai! de cap manera!
- katakata¹ de ple, del tot, rotundament
- -katakata² tallar a bocins, a trossos, esbocinar
- -katalia forma prep. de -kataa refusar a, declinar, fer caure
- -katalika forma est. de -kataa estar refusat
- -kataliwa forma pas. de -kataa ser refusat, ser expulsat
- katalogi catàleg
- katani cànem, sisal
- Katare Qatar
- katavu obstinat, recalcitrant
- katayo denegació, refús
- -kataza prohibir, no estar permès
- katazo prohibició
- -katazwa forma pas. de -kataza estar prohibit
- kategoria categoria
- katekismu catecisme
- kati¹ entre, entremig, mig, centre: ~ ya mataifa…
- -a kati² central
- -katia¹ refusar
- -katia² forma prep. de -kata tallar a
- katiba constitució, conjunt de lleis
- katibu oficinista, amanuense, escriptor, secretari: ~ Mkuu…
- katika¹ prep. durant, mentre,a , en
- katika² a, en: ~ kanda ya a la part de, pel que fa
- -katika³ forma est. de –kata ser tallat, arribar a un final
- -katikakatika estar estroncat
- katikati entremig, el centre
- katili sanguinari, cruel, vesànic
- -katisha forma cau. de –kata fer tallar, fer interrompre
- katiti petit, menut, infinitesimal
- -katiza interrompre, tallar, acabar
- -katizwa forma pas. de –katiza ser tallat, ser interromput
- kato fragment, secció
- katoliki catòlic
- katoni cartró
- katu cap, no, no gens menys, mai
- katuni dibuixos animats, historietes
- -katwa forma pas. de -kata ser tallat
- -kauka assecar-se, tornar-se sec
- -kaukia forma prep. de -kauka per assecar
- -kaukiana forma recíp. de la prep. de –kauka estar completament…
- kauli sentència, expressió, opinió, sentiment: kwa ~ moja per…
- -kaulisha sentenciar
- kaunda vestit per viatjar
- kaunta o kaunti¹ mostrador, taquilla
- kaunti¹ veure kaunta
- kaunti² regió, districte
- kauri o kaure porcellana
- -kausha² 1. assecar 2. arruïnar
- kausha o kausa¹ persona sense sort, que porta mala sort
- Kausi Neptú
- -kavu¹ sec, àrid: chai ~ te negre
- kavu² o kevu descarat, insolent, sarcàstic
- -kavyo- com, resposta a –je amb el verb en futur: utafanyaje kesho?…
- kawa¹ tapa, tapadora
- kawa² míldiu, rovell, floridura
- -kawa³ veure –kawia
- kawaida costum, hàbit: kama ~ com de costum: si ~ no és corrent:…
- -a kawaida normal, regular, habitual
- -kawia o –kawa trigar, arribar tard
- -kawiza forma cau. de –kawia fer trigar
- kaya 1. masia, casa pairal 2.ciutat, vila
- kayamba carraca, sonall
- -kaza fixar, ajustar:~ roho actuar amb decisió
- -kazana forma recíp. de –kaza esforçar-se, mantenir-se ferm
- -kazania forma perp. de –kazana esforçar-se en, per
- -kazaniwa forma pas. de -kazania ser esforçat amb
- kazi¹ feina, treball, funció: ~ ngumu treballs forçats: ~ ya…
- -a kazi¹ laboral
- kazi² 1. decoració 2. brodat
- kazi³ servei,ocupació,fruit del treball
- -kazia posar èmfasi, recalcar, accentuar: ~ macho mirar fixament a
- kazula veure kasula
- -ke femení, femella
- keba! o kebar! i nt. hurra! visca!
- kebar! veure keba!
- kebe caixa, pot
- kebehi¹ humiliació
- -kebehi² denigrar, insultar, humiliar, fer malbé
- kebo o kebu 1.cable 2. telegrama
- kebu veure kebo
- keche! crac!
- -kecheka trencar
- kechekeche! catacrac!
- kedi¹ 1. coses que no agraden 2. coses contraries, enganys
- kedi² arrogància, altivesa, orgull
- keekee veure kekee1
- kefle! o kefule! oh! ecs! apa!
- kefu molt més, molt menys
- kefule! veure kefle!
- -kefya 1. parpellejar 2. menysprear 3. pertorbar
- keja casa en Sheng
- kejekeje deixat anar, relaxat, fluix
- kejeli¹ ironia, sarcasme
- -kejeli² burlar-se, escarnir
- -kejeliwa forma pas. de -kejeli ser burlat, ser escarnit
- keke polsera, braçalet
- kekee¹ o keekee filaberquí, broca
- kekee² braçalet, polsera
- -keketa tallar, rosegar,fer ablació del clítoris
- keki pastís
- kelbu gos
- kelele¹ crit, plor, soroll: piga ~ cridar
- kelele!² silenci!
- -kema cridar o plorar amb força per por, ràbia, dolor
- -kemba pelar
- keme crida, soroll
- -kemea renyar, escridassar, parlar en veu alta
- -kemeana forma recip. de -kemea renyar-nos, escridassar-nos
- -kemewa forma pas. de -kemea ser renyat, escridassat
- kemia química
- kemikali producte químic
- kemkemu o kemkem plenament, molt
- kenda nou (número)
- kende escrot, testícle
- -keneka destil.lar
- -keng'eta veure -kang'ata
- kenge llangardaix gran i verinós
- kengee¹ llum enlluernadora: ~ ya jua enlluernament pel sol del matí
- kengee² plural de ukengee
- kengele campana, esquella: ~ ya simu el timbre del telèfon
- -kengemeka acusar a algú, censurar
- -kengeua evitar, desviar, virar
- -kengeuka forma est. de-kengeua estar desviat
- -kengeusha forma cau. de -kengeuka fer evuitar, fer desviar
- kengewa Un tipus de falcó
- kengeza estràbic: macho ma~ estrabisme
- kengo engany, estafa
- -kenua mostrar les dents, ensenyar les dents, somriure
- kenyekenye absolutament, total
- Kepuvede Cap Verd
- -kera molestar, irritar, empipar
- -kereka forma est. de –kera ser molestat, ser importunat
- -kereketa formiguejar, picar, irritar
- -kereketwa forma pas. de -kereketa ser picant, ser irritant
- keremkeremu ocell que menja abelles
- kereng’ende perdiu
- -kereza serrar, fer carrisquejar: ~meno serrar les dents
- kero problema, conflicte
- -kerwa forma pas. de kera ser molestat, irritat, empipat
- -kesa o -kesha⁴ parar de ploure
- kesha¹ insomni: ~ kazi complet, completament
- -kesha² estar despert, quedar-se despert, tenir insomni
- -kesha³ marca del temps expeditiu reforçat
- -kesha⁴ veure -kesa
- keshatajwa abans esmentat
- keshia caixer, caixa
- kesho demà: ~ yake el dia següent
- keshokutwa demà passat
- keshowe veure keshoye
- keshoye o keshowe al dia següent
- kesi 1. cas, judici: ~ ya jinai cas criminal: ~ ya madai cas…
- -keta Pegar fins a tombar
- kete¹ 1. cauri 2. dau: meno kama ~ dents com daus
- kete² calladament, silenciosa
- -keti seure, asseure’s
- -ketia forma prep. de –keti asseure’s, seure a
- -ketisha protegir, preservar, depositar
- keto profund
- keu cop de destral
- -keuka veure –kiuka
- kevu veure kavu2
- khaa! expressió de ira
- khaki veure kaki
- khalifa califa
- khamsa wa ishirini vint-i-cinc
- khanga veure kanga2
- khatima el destí
- kheri veure heri1
- khiyari opció, voluntat
- khofu por
- ki- 1. prefix de subjecte singular classe ki/vi 2. prefix de…
- kia¹ pestell, balda, cancell
- kia² articulació, colze, genoll, canell
- -kia³ saltar per sobre, passar per sobre
- kiada 1. esquemàtic, ordenat 2. claretat, distintament: kitabu…
- kiafrika a la manera africana
- -a Kiafrika Africà
- kiaga promesa, acord
- kiaila familiar
- kiainisho classificació
- kiajemi idioma persa
- -a kialfabeti alfabètic
- kialfabeti alfabèticament
- kiali flama
- kiama dia de la fi del món, del Judici Final
- kiamba veure mwamba mi-
- kiambatanisho veure kiqambatisho vi-
- kiambatisho o kiambatanisho apèndix
- kiambishi afix, morfema, concordança: ~ a wali prefix: ~ kati infix:…
- kiambo assentament, casa pairal
- Kiamharik Amhàric idioma d’Etiopia
- kiamsha el despertar
- kiamshakinywa esmorzar, desdejuni
- kiamu dialecte de l’illa de Lamu
- kianga sortida del sol després de la pluja, raig de sol després de…
- kiangazi estiu, temporada seca, càlida
- kiangulio incubadora
- kianzio començament, inici, prefix
- kiapo jurament, promesa: fanya ~ jurar, prometre
- kiarabu¹ idioma àrab
- kiarabu² aràbic
- kiarifa verb, predicat
- kiashiria indicació
- kiashiriwa assenyalat
- kiasi¹ 1. quantitat, mesura: –- cha la quantitat de: ~ cha mwendo…
- kiasi² munició
- kiasi³ suficient, moderat: kwa ~ destinat a
- kiasi⁴ aproximadament, per poc temps
- kiasili mite, origen , tradició: kwa ~ originalment, tradicional
- -a kiasili ancestral, mític, original
- kiathiri efecte, impacte
- kiathivi afectació, impacte
- kiatomi atòmic
- kiatu sabata, sandalia: ~ cha ngozi sabata de pell: viatu vya…
- kiazi patata: ~ kikuu moniato, batata
- kiazisugari remolatxa sucrera
- kibaba mesura de gra aprox. 700 grams
- kibadala alternativa, variant
- kibafte veure kibafute vi-
- kibafute o kibafte joc infantil de les endevinalles
- kibago tamboret
- kibaharia marineria, referent als mariners
- kibainishi especificador, especificació
- kibaka pispa, carterista
- kibakuli tassa, bol petit: ~ cha chumvi saler
- kibali acceptació, permís
- kibaluyia idioma dles Luyia
- kibanda cabana, casot: ~ cha kuku galliner: ~ cha simu cabina…
- kibandiko adhesiu, enganxina, etiqueta
- kibango cartolina
- kibantu idioma bantú
- kibanzi estella, esberla: ~ cha ukuni estella de fusta
- kibao¹ 1. pissarra, rètol 2. petit seient
- kibao² fusta de valor
- kibao³ una pila, un piló, un munt
- kibapara pobre, desproveït
- kibaraka reaccionari, vassall, llepaculs, titella
- kibarango 1. porra, bastó curt i ample 2. persona baixa i pesada
- kibaraza llindar
- kibarua¹ o kibaruwa 1. obrer, administratiu 2. treball temporal, eventual
- kibarua² fulla de paper
- kibaruwa veure kibarua1 vi-
- kibatali veure kibatari vi-
- kibatari o kibatali làmpada d’oli, bateria
- kibati 1. llauna 2. instrument de precussió
- kibati aliment enllaunat
- kibaya cosa dolenta
- kibazazi mentida
- kibe o kibemasa joc d’amagar-se, cuit a amagar
- kibeberu¹ olor a suor
- kibeberu² dictatorial, colonialista, imperialista
- kibemasa veure kibe
- kibepari imperialista
- kiberiti veure kibiriti1 vi-
- kibete o kibeti¹ nan, lil·liputenc
- kibeti¹ veure kibete vi-
- kibetivi-² bossa, cartera
- kibiashara¹ comercial
- kibiashara² comercialment
- kibibi senyoreta, princesa
- kibichi veure kijani
- kibinadamu natural, naturalesa humana
- kibinafsi¹ privat, personal
- kibinafsi² pròpiament, privada
- kibindo plec en la faldeta usat com a butxaca
- -a kibiolojia biològic
- kibiri burilla
- kibiriti¹ o kiberiti llumí, encenedor:~cha chuma encenedor
- kibiriti² sofre
- kibla la direcció a La Meca, nord
- kibobwa tapaculs, faldeta
- kibofu vi- n . globus, bufeta, veixiga
- kibogoshi o kibogosho bossa de pell
- kibogosho veure kibogoshi vi-
- kibogoyo desdentat, amb poques dents
- kiboko¹ 1. hipopòtam 2. fuet (fet amb pell d’hipopòtam)
- kiboko² daltabaix, gran merder
- kiboma,vi- tonyina
- kibomba dim. aixeta: ~ cha maji aixeta de l’aigua
- kibondei idioma dels Bondei
- kibonyezo bony, abonyegadura
- kibonzo caricatura, historieta, dibuixos animats
- -a kibotania botànic
- kibua¹ qualsevol cosa lleugera o petita
- kibua² peix de la família de les tonyines
- kibubusa de incògnit, secretament,sense ser sabut
- kibuki idioma malgatx
- kibunzi¹ o kiburunzi fi d’any
- kibunzi² veure kigunzi vi-
- kiburi orgull, arrogància
- -a kiburi presumit (homes)
- kiburu veure kibuyu vi-
- -a kiburudisho refrescant
- kiburudisho v i- n refresc
- kiburunzi veure kibunzi
- kibuyu 1. dim. carabassa 2. carabassa buida per posar-hi aigua
- kibuzi dim. cabrit
- kibwagizo tornada musical,vers final
- kibwebwe tapaculs, faldeta: kujifunga ~ arg. treballar dur
- kibwengovi-¹ esperit diabòlic que viu en arbres o al mar
- kibwengovi-² dansa per exorcitzar esperits
- kibweta capsa, caixeta
- kichaa¹ bogeria, deria: kuwa na ~ estar boig, xalat: ~ cha mbwa…
- kichaa² o mkichaa persona boja, xalada
- kichaa³ o kichala ram, pom
- kichaga assecador petit
- kichaka arbust, sotabosc, arbre podat
- kichala veure kichaa3 vi-
- kichali o kichalichali d’esquenes
- kichalichali veure kichali
- kichanga jovenet/a
- kichawi màgicament
- -a kichawi màgic
- kicheche gat mesquer, gat salvatge, geneta
- kichefuchefu o kitefutefuvi- nàusea, mareig
- kichekesho 1. diversió, entreteniment, cosa que fa riure 2. ridícul,…
- kicheko rialla, somriure
- kichele¹ o kichelele 1. evident, entenedor 2. despullat, nu, descobert 3.…
- kichele² clarament, evident
- kichimbakazi fada, esperit missatger
- kichina xinès (idioma)
- kichinichini sorneguerament, enganyosa, astuta
- kichinjamimba veure
- kichipukizi brot, rebrot, plançó
- kicho temor, respecte,reverència
- kichocheo 1. per encendre foc, atiador 2. provocació, incentiu,…
- kichochoro carreró, cul-de-sac, passatge
- kichogo veure kisogo vi-
- kichomi dolor, agut punxada, rampa
- kichuguu termiter, formiguer
- kichumbuzi desmaquillador
- kichupa ampolleta
- kichwa cap, part superior, capçalera: ~ cha habari titular: vimba…
- kichwamaji tonto, tossut, obstinat, cap de suro
- kidachi o kijerumani alemany (idioma)
- kidadi¹ numèric
- kidadi² numèricament
- kidadisi qüestionari
- kidaftari casset, gravadora
- kidahizo capçalera (del diccionari), entrada, lema
- kidaktari mèdic, medical
- kidani collar
- kidaraja dim. pontet, passarel·la
- kidari tòrax, costella, pit
- kidato 1. graó 2. osca, tall 3. grau escolar
- kidau tinter
- kidawati calaixet
- kidege dim. ocellet
- kidemokrasia democràtic
- kideo vídeo
- kidesturi tradicional
- kidete fermament, sòlida
- kidevu 1. barra, 2. dim. barbeta
- -a kidhahania abstractament, hipòcritament
- -kidhi atorgar, garantir, satisfer
- -kidhia forma prep.-kidhi per satisfer,garantir,atorgar
- kidhibiti governador
- -kidhiwa forma pas. de –kidhi estar garantit, estar concedit
- kidigi molt petit, molt poc
- kidijitali digitalment
- kidimbwi bassal, pou, piscina
- kidini religiós, relatiu a les creences
- kidinya molt petit, molt poc
- kidiplomashi o kidiplomasia diplomàtic
- kidiplomasia veure kidiplomashi
- kidir i esquirol
- kidoa taca, clapa
- kidodosi interrogant
- kidogo petit, poc, una mica
- kidogokidogo al detall, a poc a poc
- kidokezi recordatori, anècdota
- kidokezo consell, al·lusió, suggestió, proposta
- kidoko
- kidole dit: ~ gumba polze, dit gros:~ cha shahada dit índex: ~ cha…
- kidoli nina petita: ~cha kupakata nina de peluix
- kidomo delicadesa, llaminadura, gourmet
- kidonda úlcera, ferida
- kidonge píndola, pastilla, tableta
- kidosho 1. noia bonica 2. ocellet
- kidotia o kilotia gorra de cop, gorro de nen petit
- kidoyo grup d’espavilats
- kidu clotet, forat
- kidubwana o kidubwasha cosa petita i sense importància que no s’anomena, diaxò,…
- kidubwasha veure kidubwana vi- kidubweshu vi- veure kidubwana vi-
- kidude 1. daixonses, dallonses 2. gadget, instrument, aparell, eina
- kidudu¹ 1. bacteri 2. dim. menut, criatura
- kidudu² petitesa
- kidudumtu provocador, acuseta
- kiduka dim. botigueta, petit negoci
- kidundu front de la cara
- kidunia terrestre, terrenal
- kidurango nan, lil·liputenc, petitó
- kiduta turó, muntanyeta, alçada
- kiegama hipotenusa
- kiegemeo veure egemeo ma-
- kielekezi¹ transitiu
- kielekezi² veue kielekezo vi-
- kielekezo o kielekezi² insinuació, símbol, indicació
- kielektronik o kilectronik electrònic
- kielelezanya o kielelezo il·lustració
- kielelezo¹ model, exemple, espècie, il·lustració, diagrama
- kielelezo² il·lustratiu/va
- kielezi 1. adverbi 2. indicació 3. diagrama
- kielezo explicació,il·lustració
- kielimu¹ educatiu
- kielimu² educadament
- kieneo àrea, extensió
- -a kieneo zonal
- -a kienigima intrigant, enigmàtic
- -a kienyeji nacional, peculiar d’un país
- kienyeji¹ 1. indígena, local 2. costum, tradició
- kienyeji² a la manera dels nadius
- kienzo model, exemple
- kifaa útil, utensili, equipament, instrument
- kifafa epilèpsia, convulsió, espasme
- kifagio 1. neteja 2. dim. escombreta
- kifahari elegant, luxós
- kifai fermament, intensa
- kifalme¹ reial
- kifalme² esplèndidament, magnífica
- -a kifalsafa filosòfic
- kifamilia familiar
- kifandugu còccix
- kifani o kifano cosa similar, exemple, rèplica: bila ~ incomparable, únic
- kifaranga dim. pollet, ocellet
- kifaransa francès (idioma)
- kifaru o faru 1. rinoceront 2. tanc
- kifasihi literari
- -a kifedha econòmic
- kificho ocultació, secret, cautela: kwa ~ secretament
- kifijo aplaudiment, crit de joia
- kiflamaa flamenc (idioma)
- kifo mort, condemnació, perdició, desgràcia
- kifonetika fonètic
- -a kifonolojia fonològic
- kifu suficient quantitat, abundància
- kifua pit: ~ kikuu tuberculosi: kwenda ~ mbele fer-se el fatxa
- kifudifudi veure fudifudi
- kifuko bossa, gerra petita per dur aigua: ~ cha uzazi úter
- kifundi hàbilment, destra
- -a kifundi tècnic, especialista
- kifundo nus: ~ cha mguu genoll: ~ cha mkono colze
- kifungo¹ botó, cremallera, tanca, cordó
- kifungo² presó, sentència, parèntesis
- kifungoni empresonat
- kifungu 1. compàs musical 2. article, llista, secció 3. passatge
- kifunguakinywa esmorzar
- kifunguamimba primogènit, hereu
- kifuniko tapa, coberta
- kifupi adv. en breu, breument
- kifupisho abreviatura
- kifurushi manyoc, paquet, ram
- kifusi runa, ruïna, enderroc
- kifutio goma d’esborrar
- kifutu escurçó
- kifuu closca buida del coco
- kifyonzavumbi aspiradora
- kigae 1. teula 2. bocí de vidre, de metall, de ceràmica
- kigaidi¹ lladrocini, robatori
- -a kigaidi² terrorista
- kigamba escorça
- kigambo guerra
- kiganda ugandès (idioma luganda)
- kiganga cura, remei, màgic
- -a kiganga curatiu, remeiòs, màgic
- kiganja palmell de la mà
- kigao 1. pantalla 2. grup
- kigaro crítica, xafardeig
- kigasha avantbraç: ~ cha mkono avantbraç
- kigawanye o kigawe dividend
- kigawanyi signe de dividir
- kigawanyo o kigawo divisor
- kigawe veure kigawanye vi-
- kigawo veure kigawanyo vi-
- kigegezi nàusea, mareig
- kigelegele o ugelele crit, esgarip, udol, xiscle d’alegria: piga ~ cridar,…
- kigeni estranger, extraordinari, estrany
- kigeugeu 1. persona mudable, canviable 2. camaleó
- kigezo patró, criteri, norma, vara de mesura
- kighani cançó poètica
- kigoda tamboret
- kigogo¹ dormir com un tronc
- kigogo² llengua dels wagogo de Tanzània
- kigogovi-³ persona poderosa, famosa
- kigoli joveneta que encara no ha tingut la regla
- kigombe dim. vedella
- kigongo² bastó, porra, pal de golf
- kigongovi-¹ geperut,esguerrat
- kigriki grec (idioma)
- kigugu confusament, salvatge
- kigugumizi tartamudeig, quequeig
- kigujarati gujarati
- kigumba el cap d'una fletxa
- kigumugumu peix petit i negre
- kigundu que té les anques o les natges grans
- kigunia dim. saquet
- kigunzi o kibunzi² panotxa de blat de moro desgranada
- kiguo dim. roba: ~ cha mchezo roba esportiva
- kigurudumu rodet
- kiguu 1. esguerrat 2. peuet: ~- na njia passejar
- kiguzo suport, consol
- Kihabeshi etíop (idioma)
- kihadhi respectable
- kihadimu n. dialecte Swahili de Zanzíbar i Pemba
- kihali condició
- kihalili crueltat
- kihalisi¹ literal
- kihalisi² literalment
- kihame lloc deshabitat, abandonat
- Kihausa hausa (idioma Nigèria)
- Kihaya idioma del regne de Kiziba
- kihela diner
- kiherehere palpitació, ansietat, excitació
- kihila engany
- Kihindi hindi (idioma)
- kihirima juvenil
- kihisishi vi - n. interjecció, expressió, exclamació
- Kihispania espanyol (idioma)
- kihistoria¹ històricament
- kihistoria² històric
- kihiyo set-ciències
- kiholanzi holandès (idioma)
- kiholela arbitràriament, de qualsevol manera
- kihongwe o kiongwe ase, ruc
- kihori veure hori2
- kihoro angoixa, pena, tristor: pata ~, tia ~ tenir una desgràcia,…
- kihungari idioma hongarès
- kihuni entremaliat, desobedient
- kihusiano relatiu, connexió
- kihusishi vi- n. preposició, relatiu
- kiigbo igbo, idioma de l’est de Nigèria
- kiima àmbit, subjecte gramatical
- kiimani creient
- kiingereza anglès (idioma)
- kiingilio entrada
- kiingizi interjecció
- kiini 1, nucli, interior, essència, substància 2. pinyol 3.…
- kiinitete embrió
- kiinitoni accent
- kiinsha per mitjà d'un assaig
- kiinua bonificació, gratificació
- kiinuamgongo paga extra, gratificació
- kiioni ionitzat
- kiishio acabament
- kiisikujamii sociolingüista
- kiisimu¹ característic, essencial, lingüístic
- kiisimu² característicament, essencialment
- -a kiislamu islàmic, musulmà
- kiistar veure kiistiari1 i 2
- kiistiari¹ al·legòric
- kiistiari² al·legòricament
- kiitaliano italià (idioma)
- -a kiitikadi ideològic
- kijakazi¹ peix petit i vermell
- kijakazi² una classe de plàtan
- kijakazi³ veure mjakazi wa-
- kijalidi enquadernador/a
- -a kijamaa veure -a kijamii2
- kijamii¹ socialment
- kijamii² social
- kijana jove, nen de 7 a 12 anys: ~ wa kazi aprenent
- kijanadume noi jove
- kijani verd: ~ kibichi verd (immadur)
- kijanja amb dissimulaciṕ
- Kijapani japonès (idioma)
- kijasho aug. suor excessiu: ~ chembamba suor freda
- kijasiri valerosament
- Kijaulo idioma Luo
- kijazunda impressionat/da
- kijembe¹ sarcasme, indirecta
- kijembe² - ganivet de butxaca, escarpell, bisturí
- kijengeleo petita construcció
- kijenzi mètode, estil
- Kijerumani o Kidachi alemany (idioma)
- -a kijeshi militar
- kijeuri arrogantment
- kijia dim. caminet, senderol
- kijibarua carteta, nota
- kijicho enveja, malícia, mala voluntat
- kijichura dim. Granoteta, granota petita
- kijidudu microbi
- kijiji poble, vilatge~ cha pili el proper poble
- kijijii rural
- kijiko cullera, cullereta: ~ cha chai cullereta del te: ~cha…
- -a kijimbo rpovincial
- kijimea bacteri
- kijimeza dim. tauleta: ~ cha mviringo tauleta rodona
- kijineno embarbussament, parlar malament
- kijinga¹ teia
- kijinga² ximpleria, tonteria
- kijinga³ estúpidament, tonta
- kijinsia sexual
- kijinsia de gènere, sexualment
- kijiografia o kijografia geogràfic
- kijipango dim. cavitat, caverna
- kijisababu² casualment
- kijisababuvi-¹ casual
- kijisanduka bústia
- kijisanduku maleta petita
- kijitabu article, fulletó, opuscle, pamflet, assaig: ~ cha cheki…
- kijiti dim. arbret, pal, branquilló
- kijito dim. rierol, riera, afluent
- kijitu 1. maniquí 2. home petit, petitó
- kijivu gris
- kijivujivu grisenc
- kijiwe¹ gra, pústula
- kijiwe² càlcul renal, pedreta
- kijogoo¹ un tipus de peix
- kijogoo² 1. heroi, persona valenta 2. tenori, enamoradís
- kijogoo³ dim. gallet
- kijografia veure kijiografia
- kijomvu isioma dels Jomvu de la costa sud deKenya
- kijua dim. i aug. solet, sol abrasador
- kijulanga nen entre els set i els dotze anys
- kijumba dim. caseta, parada, compartiment: ~ cha simu cabina…
- kijumbashale oreneta
- kijumbe matrimonier, mitjancer, missatger
- kijumla¹ en conjunt,en general
- kijumla² conjuntament,general
- kijungu olla petita de terrissa
- kijusi¹ 1. profanació, impuresa,
- kijusi² fetus
- kijusi³ dim llangardaix
- kijuujuu adv. nerviosament, boja, superficial: amejibu swali ~ respongué…
- kikaango paella
- kikabati armari petit
- kikabila tribal: lugha ya ~ idioma tribal
- kikae 1. dialecte del swahili de Makunduchi 2. antic swahili
- kikaida normalment
- kikale antic, arcaic
- kikamba idioma dels Kamba
- kikamilifu acuradament, completa, adequada, precisa
- kikanisa dim. esglesiola
- kikao 1. situació, posició, postura 2. seu, trobada, míting
- kikapu cistella
- kikarakana talleret, fabrica petita
- kikaramba vell xaruc, carrossa
- kikaratasi o kikartasi 1. paperet, paperina 2. prospecte, circular
- kikartasi veure kikaratasi vi-
- kikataa dim. petita porció, fracció
- kikatalan català (idioma)
- kikatiba¹ constitucional
- kikatiba² constitucionalment
- kikatili cruelment
- kikatoliki a la manera dels catòlics
- kikawaida natural, regular, usual
- kikazi en negocis, oficialment
- kikazio tornavís
- kikazo accent
- -a kike femení
- kike¹ dona, femella
- kike² de manera femenina
- kikebe capsa, caixeta
- kikenya kenyà
- kikerewe idioma dels Kerewe al llac Victòria
- kikero anell del nas
- kiki xut: piga ~ xutar
- kikiashiria indicatiu
- kikiki fermament, ràpida, segura
- Kikikuyu idioma dels Kikuyu
- kikingamimba anticonceptiu
- kikiri combat, lluita cos a cos
- kikiwemo inclòs
- kiko¹ pipa
- kiko² o kiwiko colze, canell
- kiko³ ver. està allí, és allà
- kikoa 1. cooperació, associació 2. menjar en comú
- kikohozi vi - n. tos
- kikoi tapall, faldeta
- kikoloni colonial
- kikoloni colonial
- kikombe¹ tassa: ~ cha kahawa tasseta de cafè
- kikombe² trofeig, copa
- kikombe³ aïllant elèctric
- kikome brot
- kikomo parada, final: ~ cha uso front
- kikomunisti comunista
- kikondoo dim. xai
- kikongwe persona molt vella: kuenda ~ caminar doblegat i amb…
- kikosi¹ clatell, nuca
- kikosi² banda, tropa, esquadra, companyia
- kikristo o kikristu cristià
- kikristu veure kikristo
- kikuba collar de flors
- kikuku braçalet, polsera
- kikumbo empenta, trompada: piga ~ empènyer, empentar
- kikundi agrupació, grup: ~ tenzi grup verbal
- kikurukakara 1. vaivé, activitat 2. preocupació
- kikuta dim. paret petita, envà
- kikuto hiena tacada
- Kikuyu tribu de Kenya
- kikwakwa rialla, riure
- kikwaru veure kipi vi-
- kikwazo dificultat, obstacle, impediment
- kikwelikweli genuïnament
- kikwetu per nosaltres
- kikweukweu o kikwifukwifu sanglot
- kikwi¹ 1. un miler (en els contes) 2. multitud, incomptables
- kikwi² molts, abundor
- kikwifukwifu veure kikweukweu
- kikwiro baqueta, broqueta, pal per tocar el timbal o tambor
- kila cada: ~ siku diàriament: ~ mtu tothom, cadascú
- kilabu club, bar
- kiladha saborós
- kilafi a dv. goludament, voraç
- kilafudhi accent, pronúncia
- kilahaja dialectal
- kilalio 1. sopar 2. allitar-se
- Kilamu dialecte de Lamu
- kilangi veure kirangi
- kilatini llatí (idioma)
- kile de distància sing. classe ki/vi aquell
- kilectronik veure kielectronik
- kilekile el mateix
- kileksika lexicogràfic
- kileksikografia lexicogràfic
- kilele o kileleta cim, punta, màxim, clímax
- kilema 1. defecte, deformitat 2. persona esguerrada, mutilada
- kilemba¹ turbant: piga ~ posar-se el turbant
- kilemba² reputació
- kilembwa punt, terminació, extrem, punta: ~ cha titi mugró
- kilembwe besnét
- kilenge fetus de quatre mesos
- kileo alcohol, licor, tòxic, narcòtic
- kilicho ver. el que és
- kilima turó, muntanyeta
- kilimo agricultura, la feina agrícola
- kilimwengu mundial
- kilindi aigües profundes, profunditat, fondària
- kilinge 1. misteri, cerimònia secreta: maneno ya ~ llenguatge…
- kilingo plataforma, forma, model, exemple
- kilio plor, lament, crit, xiscle
- kilo quilogram
- kilometa o kilomita kilòmetre
- kilomita veure kilometa
- kiloo persona obstinada, tossuda
- kilotia veure kidotia vi-
- kiludhu vellut
- -a kilugha idiomàtic, dialectal
- kilugha¹ dialecte local
- kilugha³ de forma idiomàtica, dialectalment
- kiluhya luhya (idioma)
- kiluwiluwi cap-gros, larva d’insecte
- kima¹ mico negre
- kima² 1. extensió, mesura 2. preu, import, valor: ~ cha chini…
- -a kimaadili moral, imparcial
- kimaadili honradament, imparcial
- kimaajabu estranyament, misteriosa
- kimaana¹ significatiu/va
- kimaana² significativament
- kimaandishi literari
- kimaarifa¹ estratègic/a kimaarifa2 adv. estratègicament
- kimabava assaltar usant la força
- kimabavu per la força
- kimacho o kimachomacho alerta, despert
- -a kimaendeleo¹ progressiu
- kimaendeleo² progressivament
- kimaeneo¹ regional
- kimaeneo² regionalment
- kimafumbo endevinalla
- kimafumbo ocult, tapat
- kimagharibi occidental
- kimaisha vital, la vida
- kimakosa¹ per error, per equivocació
- kimakosa² erròniament, equivocadament
- kimakua a la manera dels Makua
- kimakusudi intencionadament
- kimalizio o kimaliziamo 1. conclusió 2. postre, dolç
- kimanda o kiwanda truita
- kimango menjar en Sheng
- kimantiki lògicament
- kimapenzi estimat, estimada
- kimapinduzi¹ revolucionari
- kimapinduzi² revolucionàriament
- kimapokeo veure -a kimapokezi
- kimapokezi o -kimapokezi tradicional
- kimapokezi tradicionalment
- Kimarecani Nord-americà
- Kimasai idioma dels Massai
- kimasikizi¹ auditiu
- kimasikizi² auditivament
- kimasomo acadèmicament
- kimataifa internacional
- kimataifa internacionalment
- kimatanishi de pronunciació
- kimathiriwa afectat
- kimatilaba¹ intencionat/da
- kimatilabu² intencionadament
- kimatu o matumatu cria de llagosta
- kimatumizi utilitari
- kimaudhui temàtic
- -a kimaumbile natural
- kimaumbile naturalment, de natura
- kimawasiliano¹ comunicatiu/va
- kimawasiliano² comunicativament
- kimawazo intel·lectualment
- kimazingira ambient
- kimazoea¹ familiar, habitual
- kimazoea² familiarment, habitual
- kimba¹ cadàver, excrements
- kimba² veure gimba
- kimbari familiar, tribal
- kimbelembele un que pretén saber-ho tot, set-ciències
- -kimbia córrer, escapar-se
- -kimbilia forma prep. de -kimbia refugiar-se, córrer cap a, córrer…
- kimbilio refugi, amagatall
- -kimbiwa forma pas. de -kimbia ser escapat
- -kimbiza forma cau. de –kimbia caçar, conduir, perseguir
- -kimbizana forma recíp. de –kimbiza perseguir-se, empaitar-se
- kimbizi o ma- corredissa, estampida
- -kimbizwa forma pas. de –kimbiza ser conduit a fora, ser caçat, ser…
- kimbunga tifó, huracà, remolí
- kimethali¹ proverbial
- kimethali² proverbialment
- kimeza tauleta
- kimfululizo progressivament
- -a kimfumo¹ sistemàtic
- kimfumo² sistemàticament
- kimielekeo en direcció, en la direcció
- -a kimila tradicional
- kimilanzoka ocell que menja serps
- kimilikishi possessiu
- kimjini urbà
- kimkakamati¹ estratègic
- kimkakamati² estratègicament
- kimo mesura, estatura, alçada, profunditat
- kimofologia morfologia
- kimofosintaksia¹ morfosintaxis
- kimofosintaksia² morfo sintàcticament
- kimoja un,una
- kimojakimoja al detall
- kimojawapo un d’ells, un qualsevol
- Kimombasa dialecte del Kiswahili
- kimombo idioma anglès
- kimondo o kimwondo meteorit
- kimonimoni molt profund, molt ronc
- kimoyomoyo de tot cor, silenciosament, secretament, de memòria
- kimpangano associació
- kimpangilio¹ ordenat
- kimpangilio² ordenadament
- kimrima dialecte del kiswahili de Mrima a la costa de Tanzània
- kimsamiati del vocabulari
- kimsingi¹ bàsicament, essencial
- kimsingi² bàsic, essencial
- kimtagusano interactiu
- kimtang’ata dialecte kiswahili de Tanga
- kimtindo a la moda, a la manera de
- -kimu¹ mantenir, alimentar, fer beneficència, proveir: sayansi ~…
- -kimu² preparar a la gent per l’oració: ~ swala estar llestos per…
- kimuktadha pel context
- kimulimuli 1. cuca de llum 2. llums prioritàries (policia, ambulància,…
- -a kimuundo formal
- kimuyemuye ansietat, nervis, preocupació
- kimuziki musical
- -a kimuzunguko que se li pot donar la volta
- kimvita dialecte kiswahili de Mombasa
- kimwa¹ saturat
- -kimwa² saturar, saciar, afartar-se
- kimwambao riberenc
- kimwana estimat, estimada
- Kimwani dialecte del Swahili de la costa est de Moçambic
- kimweleko directament
- kimwili¹ corporal,sexual,físic
- kimwili² corporalment, sexual, carnal,fisica
- kimwitu¹ salvatgement
- -a kimwitu² salvatge
- kimwombo veure kimondo vi-
- kimya silenci
- kimyakimya silenciosament
- kimzunguko veure mzunguko mi-
- kina¹ o akina família, raça, llinatge:~bibi au mama dones: ~bwana au baba…
- kina² alfac, marjal
- kina³ rima, poesia: tina vina o tunga vina fer poesies, fer ritmes
- kina⁴ profunditat, fondària: kwa ~ en profunditat
- kinaa discusió, confusió, provocació
- kinadharia¹ teòric
- kinadharia² teòricament
- kinafasi racó
- kinaganaga veure kinagaubaga
- kinagaubaga o kinaganaga en detall, en persona, cara a cara, sense vergonya,…
- kinagiri arracada, collar d'or
- -kinai 1. estar content, estar satisfet 2. estar fart, estar…
- -kinaifu moderat, satisfet, independent
- -kinaisha saciar,embafar, satisfer
- kinanda instrument musical, harmònium, òrgan: ~ cha mdomo harmònica
- kinara¹ líder, dirigent, cap
- kinara² candeler: ~ cha mshumaa palmatòria
- kinasaba relacionat
- kinasasauti gravadora, micròfon
- -a kinaya modèlic
- kinaya¹ provocació, incitació
- kinaya² model, igual: bila ~ sense igual, incomparable
- kinda¹ o mkinda . 1. cria, ocell jove, pollet 2. arbre petit
- kinda² jove, immadur
- kindakindaki¹ 1. genuí, original, pur 2. aristocràtic, de naixença noble
- kindakindaki² a coll-i-be
- kindani en profunditat, intern, de dintre
- kindanindani secretament
- kindegereka escombraries, cosa sense valor
- kindi esquirol
- kindumbwendumbwe excitació, ansietat, preocupació, baralla
- kinega o kinegwa martinet, oreneta cuablanca
- kinegwa veure kinega vi-
- kinembe clítoris
- kinena engonal
- kinengwe una mena de tauró
- kinepi dim. bolquer
- kinga¹ escut, defensa, protecció: Ukosefu wa ~ mwilini (Ukimwi)…
- -kinga² protegir, interposar-se
- kingalingali d’esquenes, panxa enlaire: lala ~ dormir d’esquenes
- kingamwili immunitat corporal
- Kingazija dialecte Swahili de les Comores
- kingine altre
- kingo pl ukingo
- kingoringori longitudinalment, del llarg
- Kingozi 1. dialecte del swahili de Malindi i Pate 2. antic nom del…
- Kingozi antic dialèctic del Swahili
- kingugwa o kingubwa hiena tacada
- kingulima termiter
- kinguruwe porcell, porquet
- kingwana dialecte del swahili del Congo
- king’ora sirena, alarma: fyatua ~ engegar, disparar l'alarma
- -kini o –kinika ser veritat, ser probable
- kinidhamu¹ disciplinat/da
- kinidhamu² disciplinadament
- -kinika veure -kini
- kining’ina veure kinying’inya
- -kino- pron. rel. que,els quals (classe Ki/Vi)
- kinofu tros de carn, bocí de carn
- kinominishi pre nominal
- kintekelezaji implementació,realització
- kinu 1. morter, molí 2. maquinària
- kinubi¹ arpa núbia, banjo, guitarra
- kinungu peça: ~ cha nyama peça de carn
- kinyaa fàstic, repugnància: ona ~ senir fàstic, repugnància
- kinyago talla, màscara, imatge
- -a kinyama com un animal, brut, groller
- kinyama¹ dim. animaló
- kinyama² brutament, ruda
- kinyambuo derivat: ~ tendana verb forma recíproca:~ tendea verb forma…
- kinyamkela o kinyamkera esperit del vent, tempesta que causa remolins
- kinyamkera veure kinyamkela vi-
- kinyamwezi idioma dels mnyamwezi
- kinyangarika persona inútil, bo per a res, escombraries
- kinyang’anyiro competència, dura competició
- kinyarwanda ruandès (idioma)
- kinyemela secretament
- kinyemi cosa bona, agradable
- kinyerenyere tranquil·lament, a poc a poc
- kinyesi excrement, merda, caca
- kinyezi nàusea, fàstic
- kinying’inya o kining’ina rebesnet
- kinyo anus
- kinyoleo maquineta d’afaitar
- kinyonga camaleó
- kinyongo amargor, ressentiment
- kinyota 1. asterisc 2. arg. ullera
- kinyoya dim. ploma
- kinyozi 1. barber, perruquer 2. qui estafa en el pes o en la mesura
- kinyumbani casolà
- kinyume¹ revers, oposat, el contrari
- kinyume² contrari
- kinyume³ contra: enda ~ anar contra
- kinyumenyume anar d'esquenes
- kinywa boca, gola : ~ kipana a viva veu: fungua ~ esmorzar,…
- kinywaji beguda
- kinywele pels o punxes de les herbes
- -kinza obstruir, demorar, impedir
- kinzani obstinat, tossut, entestat, ambivalent
- kinzano conflicte, impediment, restricció
- kioja prodigi, raresa
- kiomo part davantera
- kiondo bossa o cistella feta amb pita
- kiongozi líder, dirigent
- kiongwe veure kihongwe vi-
- kionjo 1. sabor, gust 2. temptació
- kiontolojia ontològic
- kionyeshi demostratiu
- kioo mirall, vidre: ~ cha kutazamia nyuma retrovisor
- kioski quiosc
- kiota o kioto niu, galliner
- kiothografia¹ ortogràfic
- kiothografia² ortogràficament
- kioto veure kiota vi-
- kiowevu líquid
- kipa veure golikipa ma-
- kipagio escala de mà
- kipaimara . confirmació (religió)
- kipaji¹ habilitat, talent, aptitud, geni
- kipaji² marca al front de la cara
- kipaka dim. gatet, moixó
- kipamkono regal de boda del nuvi a la núvia
- kipande 1. tros, part, porció 2. carta de treball: vipande vipande…
- kipanga milà
- kipanya dim. rateta, ratolí
- kipapai màgia negra
- kipapatio ala d’ocell
- kipara calba, calb
- kipare llengua dels wapare de Tanzanía
- kipashio element constituent d’una paraula
- kipate dialecte del swahili de Pate
- kipato guanys, ingressos, salari
- kipaumbele assumpte important, principal, prioritari
- kipawa 1. obsequi, regal, present 2. olfacte, instint natural
- kipazasauti micròfon, orador
- kipekecho 1. barrina 2. barreja
- kipekee solitàriament, en solitud
- kipekee solitari, únic
- kipele dim. granet
- Kipemba dialecte del Kiswahili de Pemba
- kipembe inclinació, corb, corbat, tort, oscat, dentat, angular
- kipengee o kipengele o pengee 1. afluent, branca 2. subterfugi, evasió, indiscreció 3.…
- kipengele veure kipengee vi-
- kipenye penetrant
- kipenyo diàmetre
- kipenzi estimat/da, favorit, predilecte
- kipeo¹ horitzó
- kipeo² elevat (matemàtiques): mbili ~ cha nne ni kumi na sita dos…
- kipepari capitalista: utawala wa ~ govern capitalista
- kipepeo papallona
- kipepesi fax
- kipera l’essència d’una cosa
- kipete anell
- kipeto paquet, caixa, bossa
- kipi² o kikwaru esperó del gall
- kipi?¹ sing. classe ki/vi quin?quina?
- kipicha dibuixat
- kipigi o kipiki bastó petit per fer caure la fruita
- kipigo cop, bufetada, impacte
- kipijini dialecte swahili crioll
- kipila becut (classe d’ocell)
- kipilipili arrissat: nywele za ~ cabells arrissats
- kipimo o kipimio mesura. ~ cha joto temperatura
- kipindi¹ període, estona, instant: ~ tulichonacho el període actual
- kipindi² programa de ràdio
- kipindo serrell
- kipindupindu còlera (malaltia)
- kipingamizi dificultat, impediment, obstacle, desavantatge
- kipini 1. mànec, maneta, ansa 2. arracada al nas, piercing
- kipo ver. és aquí, és allà
- kipochopocho dolç, llepolia, llaminadura
- kipodozi ma1quillatge, cosmètic
- kipofu persona cega
- kipokee per torns, alternativament, succesiva
- kipokeo acompanyament musical, tonada, cor
- kipora gall jove, pollet
- kiporo restes de menjar
- kipozamataza alosa
- kipozi condensador
- kipuli 1. arracada 2. auricular, altaveu
- kipungu àguila
- kipupwe 1. temps fred, temporada freda (juny, juliol, agost) 2.…
- kipusa 1. banya de rinoceront 2. arg. noia bonica
- kipuuzi veure kipuzi vi-
- kipuzi o kipuuzi ximpleria, tonteria
- kipwa 1. lloc sec deixat per la marea 2. aigües poc profundes
- kipwani coster, de la platja
- kipweke solitari
- kipya nou, novetat
- kirafiki amistós
- kirafiki amistosament
- kirago¹ pertinença: funga virago vyake recollir les pertinences
- kirago² viatge a peu
- kirago³ . matalàs
- kirai sintagma, constituent principal d’una frase: ~kitenzi…
- kiraia com un civil, civilment
- -a kiraia civil
- kiraka bocí, peça
- kirangi o kilangi llengua dels warani de Tanzania
- kiranja el primer noi circumcidat del grup
- kirasmi¹ uniforme, vestit oficial
- kirasmi² oficial
- kirefu llargament
- kirejeshi relatiu (adjectiu o pronom)
- kirembesho decoració, arranjament
- kireno portuguès (idioma)
- -kiri reconèixer, admetre, acceptar, confessar
- kiriba bot, bota, tonell: ~ cha tambo panxa grossa i penjant
- -kirihi desagradar, displaure
- kirimba 1. marc, llinda 2. gàbia
- -kirimia forma prep. de -kirimu tractar be a
- -kirimiana forma recíp. de la prep. de –kirimu ser tractat amb…
- -kirimiwa forma pas. de -kirimu ser tractat bé
- -kirimu tractar amb hospitalitat, festejar, entretenir
- kiringe habitació, llit nupcial
- kiroboto¹ puça
- kiroboto² en els contes infantils: mercenari
- -a kiroho espiritual
- kiroho¹ ànima, esperit
- kiroho² espiritualment
- kirukanjia¹ 1. persona que no s’està quieta enlloc 2. prostituta, roba…
- kirukanjia² enganyapastors (ocell)
- kirumi 1. llatí (idioma) 2. romà, romana
- kirungu bastó, porra
- kirusi rus (idioma)
- kiruu fúria, ràbia
- kisa història, relat, narració, conte, raó, motiu
- Kisabaki llengua bantu de la costa est d’Àfrica
- kisadfa o kisadifa pactat
- kisadifa veure kisadfa
- kisaga dos vibaba (veure kibaba)
- kisahani dim. platet
- -a kisaiklopedia o -a kisaiklopidia enciclopèdic
- -a kisaiklopidia veure -a kisaiklopedia
- kisaikolojia¹ psicològicament
- -a kisaikolojia² psicològic
- kisaka persona baixeta, persona petita
- kisakale història antiga
- kisaki fermament, hermètica: funga ~ tancar hermèticament
- kisamvu plat de mongetes i fulles de mandioca
- -a kisanaa¹ o -a kisanii¹ artesà, artístic
- kisanaa² o kisanii² artesanalment
- kisanduku moneder, cofre, estoig, caixeta
- -a kisanifu estandarditzat
- -a kisanii¹ veure -a kisanaa1
- kisanii² veure kisanaa2
- kisarawanda roba o lleçol que es posa al llit a la nit de noces per…
- -a kisarufi¹ gramatical
- kisarufi² gramaticalment
- kisasa modern, a la moda, actual
- kisasi venjança, revenja: weka ~ estar ressentit, ser venjatiu
- kisasili mite
- kisauti sonor
- kisawa el mateix
- kisawasawa veure sawasawa
- kisawe equivalent, sinònim
- kisayansi¹ científic/a
- kisayansi² científicament
- kisebubsebu fingir que quelcom no t’agrada
- kisehemu bocí
- kisemantiki semàntic
- kisengesenge en darrera, cap en darrera: nenda ~ anar en darrera
- kisera¹ polític
- kisera² politicament
- kiserikali governamental
- kisetla dialecte dels colons blancs
- kiseyeye mal de queixal, piorrea, escorbut
- kisha després, al final, finalment
- kishada 1. estel 2. ram de flors
- kishagi casa en Sheng
- kishairi poèticament
- -a kishairi poètic, poema
- kishale agulla, punxada, punxa
- kishati dim. camiseta, samarreta
- -a kishawi màgic
- kishawishi temptació, reclam, esquer, interès
- kishazi² frase: ~ tegemezi frase subordinada, clàusula depenent
- kishazivi-¹ ram, grapat
- kisheng dialectal (de Nairobi)
- kishenzi¹ estat salvatge
- -a kishenzi² salvatge
- kishenzi³ bàrbarament, brutal
- kisheria¹ legalment
- kisheria² legal
- kishetani diabòlicament
- -a kishetani diabòlic, demoníac
- kishikio mànec, maneta
- kishimo 1. cau, llodriguera 2. forat petit
- kishindani competitiu
- kishindo 1. soroll sobtat, ensurt 2. espetec, impacte 3. provocació,…
- kishogo veure kisogo vi-
- kishona shona (idioma)
- kishujaa lluitador, guerrer
- kishungi perruca, casquet, tupè
- kisi¹ petó, bes: piga ~ besar
- -kisi² o –gisi estimar, suposar, calcular, aproximar
- -kisia forma prep. de –kisi estimar per, suposar per, calcular a,…
- kisiasa¹ políticament
- kisiasa² polític
- kisichana noia jove impúber
- kisigino taló
- kisiki soca, tronc
- kisikusiku¹ crepuscle,vespre
- kisikusiku² a la nit
- kisilani ira, ràbia
- kisima pou
- kisimbo veure msimbo2 mi-
- kisimi clítoris
- kisingizio calumnia,difamació, excusa, pretext
- kisintaksia sintàctic
- kisio veure makisio
- kisirani desgràcia, ira, ràbia: ~ gani! quin rebombori! quina…
- kisiri veure siri
- kisirisiri secretament, dissimulada
- -a kisitiari metafòricament
- kisiwa¹ illa: ~ cha matumbawe atoló
- -kisiwa² forma pas. de -kisi ser estimat, suposat, calculat
- kisoelekezi intransitiu
- kisogo o kichogo o kishogo clatell, nuca: usinipe ~! mira’m!
- kisomo vi - n. educació bàsica
- kistari renglera, ratlla
- kisu ganivet
- kisugudi colze
- kisuguu termiter
- kisukari¹ plàtan petit i dolç
- kisukari² diabetis
- -a kisukari³ ensucrat, molt dolç
- kisukuku fòssil
- kisuli vertígen, remolí
- kisumbufu empipador, problemàtic
- kisura¹ noia bonica
- kisura² aspecte, aparença
- kisutu o msutu² roba de dona que es duu a la cintura
- kisuunzi mareig, vertígen, atordiment
- Kiswahili swahili (idioma):~ cha mitaani la parla del carrer, argot
- Kiswidi suec (idioma)
- kiswidi suec
- -kita ser ferm, ser fort, clavar, fixar
- kitaalamu o kitaaluma acadèmic, especialitzat
- kitaalamu o kitaaluma acadèmicament
- kitaaluma veure kitaalamu
- kitaaluma veure kitaalamu
- kitabaka classista
- kitabia¹ característic/a
- kitabia² característicament
- kitabu llibre: ~ cha hundi talonari de xecs: ~- cha kozi llibre…
- kitagaa dim. branqueta
- kitaifa¹ nacional
- kitaifa² nacionalment
- kitaipolojia¹ tipològic
- kitaipolojia² tipològicament
- kitajiriba veure kitajriba
- kitajriba o kitajiriba prova, experiència
- kitajwa ser anomenat
- kitakataka brossa, pols, polsim, mota
- kitako 1. cul, seient, seient de bicicleta 2. temps d’espera, base
- kitali guerra, lluita
- kitaliana italià (idioma)
- kitalifa distància
- kitalii turisme
- -a kitalii turístic
- kitalu o kitaru hort, jardí, cercat
- kitamaduni¹ cultural, civilitzat
- kitamaduni² culturalment, civilitzada
- kitamathali oralment
- kitambaa roba, tela, estovalles, mocador : –- cha kufutia tovallola
- kitambi¹ persona panxuda
- kitambi² turbant masculí
- kitambo o utambo curt període de temps, moment, instant
- kitambulisho¹ carta de presentació, carnet d’identitat, permís, visat
- kitambulisho² característic
- kitana pinta
- kitanda¹ llit: ~ cha kukunja llit plegable: ~ cha kamba hamaca
- kitanda² estenedor, caixa
- kitanga palmell, mà tancada: ~ cha mkono palma de la mà
- kitangulizi precedent
- kitantwariki cap per avall
- kitanzi baga, llaç, dogal, revolt
- kitapa petita bossa de pell
- kitapo o mtapo² calfred, tremolor
- kitarafa¹ tros petit d’una divisió, partició
- kitarafa² del carrer
- kitarakimu digital
- kitaru veure kitalu vi-
- kitasa pany, sivella, passador
- kitashibihi similar
- kitashihisi personificat/da
- kitaswira amb imaginació
- kitata¹ impediment per parlar, parlar papissot
- kitata² rusc: ~ cha asali rusc de mel
- kitawi dim. branca, branquilló
- kite crit, lament, sospir, gemec: piga ~ lamentar-se, sospirar,…
- kitefutefu veure kichefuchefu
- kitegauchumi o kitega uchumi inversió
- kiteknolojia tecnològicament
- -a kiteknolojia tecnològic
- kitembe¹ 1. quec; kuwa na ~ quequejar 2. papissot 3. rondinaire:…
- kitembe² casa petita coberta amb fang
- kitendawili endevinalla, enigma, xarada
- kitendo o tendo acció, verb
- kitenge roba tradicional de cotó i de colors
- kitengele la mà de l’home
- kitengo unitat, secció, comitè, cambra
- kitenzi verb :~ elekezi verb adverbial: ~ kiekekezi verb transitiu:…
- kitete por, vergonya, preocupació
- kitetemeshi tremolor, estremiment
- -kithiri incrementar, afegir, créixer, sobrepassar
- kiti cadira, seient: ~ cha enzi tron: ~ cha kunjwa cadira…
- kitikadi¹ ideològic
- kitikadi² ideològicament
- kitimbi trampa, maquinació, problema
- kitimoto carn de porc, pernil
- kitindamimba o kichinjamimba l’últim de nàixer, el més petit
- kitisho espant, esglai, por, pànic
- kitita diner en efectiu
- kititi¹ aiguamoll, maresma
- kititi² dret, recte: simama ~ estigues dret
- kitivo 1. terra fèrtil 2. plaça pública 3. facultat
- kito¹ gema, joia, pedra preciosa
- kito² joc infantil d'amagar i buscar coses
- kitobo o kitobwe forat
- kitobwe veure kitobo vi-
- kitojo d’aquí quatre dies
- kitoma¹ carabassa
- kitoma² testicle
- kitomeo entrada al diccionari
- kitone goteta
- kitonge bola petita de menjar (arrós, etc.)
- kitongoji m poblet, llogarret, barriada
- kitoto embrió, criatura abans de nèixer: ~ cha meza calaix
- -a kitoto infantil
- kitotoa incubadora
- kitovu melic, cordó umbilical
- kitoweo condiment, salsa, estofat, sabor, guisat
- kitu¹ cosa, res, no res (amb el verb en negatiu): ~ hiki això: ~…
- kitu² diner de butxaca, xavalla
- kitubio penitència
- kitufe botó
- kituko cosa sorprenent, terrorífica, espectacle
- kitukuu o mtukuu besnet
- kitumbatu dialiecte swahili de Tumbatu
- kitumbo 1. panxa, estomac 2. obesitat
- kitumbua pa d’arròs
- kitumbuizo broma feta amb paraules
- -a kitumbuizo divertit
- kitumwa¹ esclavitud
- kitumwa² com un esclau, servilment
- kitundu orifici, obertura
- kitunga fes de color vermell amb un rivet negre, gorra
- kitungule vi- n. llebre
- kitunguu ceba: ~ saumu all
- kituo¹ pausa, parada, campament, estació, instal·lació : ~ cha…
- kituovi-² punt, puntuació
- kituovi-³ estar calmat, tranquil
- kitupu buit
- kitushi picardia, obscenitat
- -kitwa forma pas. de -kita ser fort, tenir força
- kitwitwi o kiukimazi territ, polla d’aigua
- kiu 1, sed: ona ~ tenir sed 2. desig
- kiuamilifu funcional
- kiuamuzi¹ decisiu/iva
- kiuamuzi² decisivament
- kiuchambuzi analític/a
- kiuchumi¹ econòmicament
- kiuchumi² econòmic
- kiuchungamuzi analíticament
- kiufasiri interpretatiu/va
- -a kiuganga màgic
- kiujumi estèticament
- kiujumla en general
- -kiuka o –keuka 1. saltar o passar per sobre, superar, coronar 2. evadir,…
- -kiukwa forma pas. de -kiuka ser transgredit/da, infringit/da la…
- kiulimazi veure kitwitwi vi-
- kiulimwengu mundial
- kiulizi interrogatiu
- kiumbe ésser viu, criatura
- kiumbile de forma. característic
- kiumbo caràcter, naturalesa, qualitat
- kiume de forma masculina, a la brava
- -a kiume mascle
- -a kiumithilishaji interpretable
- kiunga¹ plantació, camp
- kiunga² peix com el pono
- kiunganishi conjunció, connector
- kiungio veure kiungo1 vi-
- kiungo¹ o kiungio 1. part del cos, membre, articulació 2. juntura
- kiungovi-² espècie, condiment, ingredient
- kiungu veure kiungo2 vi- .
- Kiunguja dialecte kiswahili de Zanzíbar
- kiungwana civilitzadament, educada
- -a kiungwana civilitzat, educat
- kiuno cintura, llom
- kiunzi 1. marc, estructura 2. esquelet
- kiupepo ventijol, ventet
- kiurejeshi recuperatiu
- kiusemezano¹ comunicatiu
- kiusemezano² col·loquialment
- kiusomi educat
- kiutamaduni civilitzat
- kiutamaduni civilitzadament, cultural
- kiutambuzai intel·ligent, perspicaç, comprensiu
- kiutawala¹ governació, administratiu
- kiutawala² administrativament
- -a kiutu amable, humanitari
- kiuzumbe mandrosament, negligent
- kivangaito confusió, desordre, caos
- kivato atractiu
- kivi¹ veure kiwi1 vi-
- kivi² veure kiko vi- o kiwiko vi-
- kivisaasili històries tradicionals
- kivita militar, guerrer: meli ya ~ vaixell de guerra: ndege ya ~…
- kivivu o kivivuvivu indolentment, llangorosa
- kiviwanda industrial
- kivuko o kivusho 1. pont 2. gual: ~- cha barabara pas zebra 3. ferry,…
- kivulana noi jove impúber
- kivuli 1. ombra, fantasma: kula mtu ~ trair 2. fragment
- kivumanzi picarol, campaneta, esquella
- kivumbe¹ 1. inflor, tumor, protuberància 2. circumferència, cintura:…
- kivumbe² dialecte del swahili de les muntanyes Vumba
- kivumbi commoció, rebombori, confusió
- kivumishi adjectiu
- kivusho veure kivuko vi-
- kivuta-vumbi aspiradora kivutia hewa majini n. snorkel, tub per respirar…
- kivutio atracció, incentiu
- kivyetu les nostres coses, els nostres objectes
- -kiwa solitari, sol, desolat, abandonat
- kiwakati¹ temporal
- kiwakati² temporalment
- kiwakilishi pronom
- kiwakilisho representació
- kiwamba veure kiwambo vi-
- kiwambamoyo o kiwambo cha moyo diafragma
- kiwambo o kiwamba 1.coberta, cobertura, pantalla 2. diafragma, timpà: –- cha…
- kiwanda¹ taller, fàbrica, empresa, industria, producte
- kiwanda² veure kimanda vi-
- kiwango 1. número, quantitat 2. estatus social, nivell: ~ cha chini…
- kiwanja solar, terreny: ~ cha mpira camp de futbol: ~ cha ndege…
- kiwashio interruptor, commutador
- kiwasilisha presentació
- kiwavi cuc, eruga
- kiwe pedra, còdol, granet
- kiweo cuixa d’animal
- kiwete esguerrat, deforme
- kiwewe estupor, temor, confusió, astorament
- kiwi¹ o kivi¹ balda, passador
- kiwi² o kiwiwi . estar estupefacte, enlluernament,encegament: fanya ~…
- kiwiko o kiko o kivivi-² canell: ~ cha mguu maluc: ~ cha mkono colze
- kiwiliwili cos, tronc, sexe
- kiwiwi veure kiwi2 vi-
- kiwolof wolof,idioma del Senegal i Gàmbia
- Kiyahudi hebreu (idioma)
- Kiyoruba ioruba(idioma Nigèria)
- kiyowe xisclet, esgarip
- kiyoyozi aire condicionat
- Kiyunani grec antic (idioma)
- kiza veure giza
- kizaazaa · confusió, caos, desordre
- kizabi busca-raons
- kizalendo patriòtic
- kizamani antigament, anterior
- Kizanzibari de Zanzíbar
- kizazi naixença, naixement, descendència, generació
- -a kizazi genètic
- kizee dona vella, bruixa
- kizelele ocell de la família de les orenetes
- kizembe de forma despreocupada, negligentment, mandrosa
- kizibao armilla, sense mànigues
- kizibiti objecte exposat, objecte presentat com a prova
- kizibo tap, tampó
- kizidishe multiplicant
- kizidishi signe de multiplicar
- kizidisho multiplicador
- kizimba 1. galliner, gàbia 2. banc dels acusats
- kizimwili malaltia de les plantes que les ennegreix, fong del mill:…
- kizingatia entorn
- kizingiti marc, llinda
- kizio¹ la meitat d’una cosa rodona: ~ cha nazi la meitat d’un coco
- kizio² base de càlcul, unitat: kumi na m oja ~ cha kinane ni tisa…
- kizito persona rica, adinerada
- kiziwa dim. llacuna, llac petit
- kiziwi persona sorda
- kizuani idioma de les Illes Comores
- kizuio o kizuizi 1. destorb, nosa, obstacle, barrera 2. restricció, repressió
- kizuizi veure kizuio vi-
- kizuizui 1. bena per tapar els ulls 2. joc de cuit i amagar
- Kizulu zulu (idioma)
- -a kizungu europeu
- kizungu a la manera dels europeus, dels blancs
- kizunguko veure mzunguko mi-
- kizungumkuti meravella, sorpresa, esdeveniment
- kizunguzungu vertigen, remolí, mareig
- kizuri llaminadura
- kizuu¹ farinetes de blat de moro
- kizuu² esperit diabòlic enviat pel bruixot en forma de rata que…
- klabu¹ club: ~ ya mpira club de futbol
- klabu² lloc on es compra o es beu cervesa local
- kliniki clínica
- kloraidi clorur
- klorini clor
- klorofili clorofila
- -ko-¹ 1. infix classe pa/ku/mu indica un lloc o posició…
- ko-² marca copular ver. localització sense especificar és, són…
- koa¹ braçal, braçalet, collar
- koakoa llangardaix comú
- koama-² cargol: ~ uchi llimac
- kobe¹ tortuga de terra
- kobema-² qui no respectael Ramadá
- -koboa veure –goboa
- koboko serp que escup el verí
- kobole Sheng moneda de cinc xílings de Kenya
- kobwe¹ mongeta
- kobwe² cargol: piga ~ colpejar-se els bíceps amb les mans obertes
- kobwe³ hernia
- kocha entrenador, instructor: ~ wa mpira entrenador de futbol
- koche tija de coco
- kochi butaca, sofa
- kocho calçotet
- kochokokocho o kochokocho abundantment, plena
- kodi¹ taxa,impost, import, renta, lloguer
- -kodi² llogar, alquilar
- -kodisha forma cau. de –kodi estar llogat, alquilat
- -kodishwa forma pas. de -kodisha ser llogat, alquilat
- Kodivaa Costa d’Ivori
- -kodiwa forma pas. de -kodi2 ser llogat
- -kodoa fitar, mirar fixament: ~ macho obrir els ulls, sotjar
- -kodolea forma prep. de –kodoa mirar fixament a, sotjar: ~ macho…
- -kodoleana forma recíp. de -kodolea mirar-se fixament
- -kodolewa forma pas. de -kodolea ser mirada fixament
- kofi 1. palmell, palmada 2. manotada, bufetada: piga mtu ~…
- kofia còfia, barret, casquet
- koga¹ rovell, floridura
- -koga² explicar, demostrar
- -koga³ veure –oga
- -kogea veure -ogea
- kogo clatell, occipuci
- koho àguila pescadora
- -kohoa tossir
- kohoo veure kohozi ma-
- -kohoza forma cau. de –kohoa estossegar
- kohozi o kohoo tos, expectoració, moc, flegma
- koikoi cigonya, garsa reial
- -kojoa pixar, orinar
- -kojolea forma prep. de -kojoa pixar a, orinar per
- -koka encendre el foc., escalfar-se al foc: ~ moto preparar la…
- kokeni cocaïna
- koko¹ o kokwa pinyol : koko ya pumbu o kokwa ya pumbu testicles, collons
- koko² persona salvatge, inconformista, no convencional
- -kokomea fixar quelcom, assegurar quelcom
- -kokota arrossegar, estirar, traginar
- kokwa veure koko1
- kole tija de coco
- -kolea ser madur, estar ben condimentat, estar a punt
- koleo pala, tenalles
- kolera còlera
- -koleza¹ 1. pagar un deute 2. incrementar
- -koleza² 1. assaonar, amanir,2. Encendre el foc
- -koleza³ forma cau. de –kolea estar madur
- -kolezewa forma pas. de –koleza2 estar assaonat, estar incrementat
- -kolezwa forma pas. de -koleza1 1. ser pagat un deute 2. ser…
- koloni colònia
- koma¹ coma
- -koma² cessar, finalitzar, acabar
- -komaa¹ madurar, estar en declivi
- komaa² madur
- komango pedra d’esmolar
- komavu madur
- -komba buidar
- kombaiko veure kombamwiko ma-
- kombamoyo biga
- kombamwiko o kombaiko escarabat de la cuina
- kombe¹ ròtula, clavícula
- kombe² trofeu, copa: ~ la Dunia Copa del Món
- kombo¹ rosegó, bocí de menjar, engruna
- kombo² amnistia
- kombo³ inclinat, corbat, tort
- kombo⁴ malament: kwenda ~ anar malament
- -komboa o -gomboa redimir, emancipar, alliberar
- -kombolea forma prep. de –komboa alliberar de, redimir a
- -kombolewa forma pas. de –komboa ser alliberat, ser redimit
- kombora bomba, granada, coet, míssil
- kome¹ bastó prim, batuta
- kome² ostra
- -komea barrar, tancar el pany
- komeo pany
- -komesha¹ forma cau. -koma2 fer parar, desistir
- komesha² castigar, punir, abolir
- -komeshwa forma pas. de koma2 ser parat
- -komile haver acabat
- komo pl. de ukomo
- -komoa¹ obrir
- -komoa² desfer, anul·lar
- -komolewa forma pas. de la prep. de –komea ser obert, ser desfet
- Komoro Illes Comores
- kompiuta veure kompyuta
- kompyuta o kompiuta ordinador
- komunyo comunió
- komwe llavor, s’usa al joc del bao
- kona tombant, córner, cantonada
- konda¹ o kondakta xofer, conductor
- -konda² aprimar-se, tornar-se magre, estar demacrat
- kondakta veure konda1 ma-
- konde¹ puny
- konde² camp, hort, plantació
- -kondea delir-se per, consumir-se per
- -kondeana aprimar-se
- kondensa condensador,acumulador
- -kondesha forma cau. de -konda2 aprimar-se, llanguir
- kondo guerra, batalla, combat
- kondo recuperació després de parir: ~ la nyuma placenta
- kondomu condó, preservatiu
- kondoo be, ovella, cabrit
- kondrati contracte
- -konga envellir, debilitar-se amb l’edat
- -kongamana reunir-se per fer un congrès, un simpòsium
- kongamano congrés, simpòsium
- Kongo Congo
- -kongoja sorprendre, confondre, titubejar, trontollar
- kongoni¹ alcèfal, topi
- kongoni!² benvingut!
- -kongwe molt vell
- -kong’ota 1.batre, colpejar lleugerament 2. castigar
- konokono cargol
- konsonanti consonant
- kontinenti continent
- -konya balancejar-se, gronxar-se
- -konyeza fer un signe, pestanyejar, picar l’ullet
- -konyezana forma recíp. de –konyeza picar-se l’ullet
- konzi puny tancat, grapat
- koo¹ gola
- koo² pl. de ukoo
- koo³ gallina
- -kopa¹ obtenir a crèdit, demanar prestat
- -kopa² manllevar
- kopa³ tros sec de mandioca, llesca de plàtan sec
- kopa⁴ dibuix, decoració de forma de cor
- kope¹ flama
- kope² pestanya
- kope³ pl. de ukope
- -kopesha forma cau. de -kopa1 deixar, prestar diners: ~ kwa riba…
- -kopeshwa forma pas. de -kopesha ser deixat,ser prestat
- koplo caporal
- kopo llauna, envàs, copa: kifungua ~ obre-llaunes
- -kopoa 1. esclofollar, pelar-se (esp. les serps) 2. donar a llum,…
- -kopoka forma est. de –kopoa estar parint, estar naixent
- -kopwa forma pas. de -kopa2 ser manllevat
- koramu quòrum
- kordi acord musical
- Korea Corea
- korija grup de vint coses, raima
- korijanda coreografia
- korkei croquet
- korodani testicles, escrots
- -korofi tirànic, destructiu, maligne, brutal
- -korofisha crear confusió, caos, exasperar, excitar
- -korofishana forma recíp. de –korofisha crear-se un caos,exasperar-se
- -koroga remenar, agitar
- korokoroni¹ presó, comisaria
- korokoroni² vigilant de magatzem
- koroma¹ coco casi madur
- -koroma² roncar, esbufegar
- koromu ronc
- korongo cigonya
- kororo gallina de guinea
- korosho¹ anacard
- korosho² trencaclosques
- koroweza¹ complicar
- koroweza² atrapar
- korti cort, tribunal
- kosa¹ error, falta, delicte : fanya ~ errar, equivocar-se: ~ dogo…
- -kosa² mancar, errar, equivocar-se, delinquir: ma~ ya hijai errors…
- -kosana barallar-se, discutir
- -kosea ofendre, faltar, cometre un error
- -koseana forma recíp. de kosea ofendre’s, faltar-se
- -kosefu erroni, incorrecte
- -kosekana estar perdut, faltar
- -kosesha forma cau. de -kosea fer ofendre, fer un error
- -kosha 1. netejar, rentar 2. absoldre
- -koshea forma prep. de –kosha netejar a, rentar a
- koshi xancleta
- kosi¹ peça de ferro o corda per aguantar un rem
- kosi² 1. coll 2. vèrtebra cervical
- -kosoa corregir, criticar, blasmar
- Kostarika Costa Rica
- -kota agafar, atrapar: ~ mwizi atrapar a un lladre
- koti jaqueta, americana, abric
- koto¹ regal que es fa al mestre quan el fill ingressa al col·legi
- koto² ham per pescar taurons
- koto³ 1. mala conducta 2. que està enrotllat: nywele za ~ cabells…
- koto⁴ treball obligatori, treballs forçats
- koto⁵ arrel medicinal per l’estòmac
- kotwe ànec salvatge
- kovu cicatriu: mwenye ~ persona desfigurada per una cicatriu
- -koza brillar, resplendir
- kozi¹ 1. experiència, direcció 2. carrera universitària
- kozi² falcó
- kpaleontolojia veure paleontolojia
- krimu crema: ~ ya kunyolea crema d’afaitar
- krioli crioll, llengua franca
- Krismasi Nadal
- Kristo o Kristu Crist
- Kristu veure Kristo
- kronolojia cronologia
- kronometa cronòmetre
- kroshia negra (nota musical)
- ku-¹ 1. marca del passat simple en negatiu 2. prefix marca de…
- -kua¹ o -kuwa³ 1. créixer (animals i persones) 2. tenir seny
- -kua² dialectal ser
- kuamkia previ, de matinada, al despuntar el dia
- kuanzia prep. des de, d’ara en davant, per començar
- Kuba Cuba
- kubadhi sandàlia de pell
- -kubali acceptar, aprovar, admetre
- -kubalia forma prep. de -kubali acceptar a, admetre a
- -kubaliana forma recíp. de –kubali estar en bons termes, avenir-se
- kubaliano o mkubaliano acord
- -kubalika forma est. de –kubali estar d’acord, ser acceptat
- -kubaliwa forma pas. de –kubali ser permès, ser aprovat
- kubo un ocell passeriforme
- -kubwa gran, important, superior
- kucha¹ tota la nit, la nit sencera
- kucha² pl. de ukucha
- kucha³ mossegada
- -kucha⁴ veure -cha3
- kuchagua selecció, tria
- kuchagua selectiu
- kuchaguachagua selecte, exclusiu
- kuchakulo esquirol
- kuchwa posta del sol, ocàs
- kudhibiti control, censura
- kudumu permanentment
- -a kudumu permanent
- kufa¹ mort, decés: ~ moyo kwa hofu estar aterrit
- -kufa² morir, desaparèixer
- kufaa vàlid, convenient
- kufika prep. a, tan com
- kufikia fins
- kufufuka resurrecció
- kufuli cadenat, cadena
- kufuru¹ blasfèmia, sacrilegi
- -kufuru² blasfemar, cometre sacrilegi
- kugawanya divisió
- kugusa tacte
- kuhani veure kahimi
- kuhusu en relació a/sobre
- kuja prep. fins a
- kujeni! e xc. veniu!
- -a kujitawala independent
- -a kujitolea voluntari
- -a kujulikana conegut, famós
- kujuwa saber
- kuko¹ 1. dic 2. sèquia, rec
- kuko² aquí:~ ni kuzuri aquest és un bon lloc
- kuku¹ aviram, gallina, au (femella): ~ huyu ni mzazi aquesta…
- kuku² aquí: ~ huku aquí mateix, justament aquí
- -kukurika preocupar-se molt
- kukuru 1. preocupació, ansietat 2. depressió
- kukurukakara vaivé, amunt i avall
- kulastara garça negra
- kule¹ de distància classe ku aquell, classe pa/ku/mu aquell lloc
- kule² per allà: ~ ~ allà mateix
- kuli estibador, treballador del port
- kulia¹ dreta
- -kulia² forma prep. de -kua1 cultivar, incrementar, créixer
- kulihali en tots sentits, de qualsevol manera
- kuliko més que
- kulikoni? què passa? què està malament?
- kulungu antílop
- kuma vagina, cony
- -a kumaliza últim, darrer
- -kumba 1. empènyer, atacar 2. arreplegar, recollir 3. treure aigua
- -kumbaa dubtar,tenir dubtes
- -kumbalia forma prep. de -kumbaa dubtar de,tenir dubtes de
- -kumbana empentar, xocar, topar: ~ na trobar-se amb, enfrontar-se…
- -kumbatia abraçar
- -kumbatiana forma recíp. de -kumbatia abraçant-se l'un amb l'altre
- kumbe! realment! de veritat!
- kumbi² pl. de ukumbi
- kumbi³ habitació on s’estan els joves circumcidats
- kumbikumbi mosca
- kumbima-¹ o kumvi pellofa de coco, closca del coco
- kumbo¹ empenta, escomesa: piga ~ empènyer, atacar
- kumboma-² aniquilació, destrucció, devastació
- -kumbuka recordar
- kumbukizi memòria
- kumbuko memòria, consideració, record
- kumbukumbu referència, menció, memorial
- -kumbukwa forma pas. de -kumbuka ser recordat
- -kumbusha forma cau. de –kumbuka fer recordar
- kumbusho recordatori, memorial
- -kumbwa ser empès, agafat, pres
- kumeta brillantor
- -a kumeta brillant
- kumi deu
- kumoja d'un mateix orígen, lloc, destinació: kwetu ~ venim d'un…
- kumradhi perdó, excuseu-me
- -kumta desfer-se de, lliurar-se de, treure’s del damunt
- kumtwaya tambor de la illa de Pemba
- kumvi veure kumbi1 ma-
- -kuna rascar, gratar
- kunda¹ espinacs
- kunda² colom
- kunde mongeta marró
- kundi grup, multitud
- kunga secret intern, secrets de la ceremò nia d'iniciació
- kungu¹ ametlla india
- kungu² veure kulungu
- kungu³ de color vermell
- kungugu boira
- kunguni xinxa
- kunguru¹ corb, cornella, gralla
- kunguru² roba de cotó a quadres blancs i blaus
- -kunguwaa o -kwaa ensopegar
- kungwi instructor per les cermònies d'iniciació dels joves
- -kung’uta¹ 1. treure la pols, sacsejar, garbellar, separar, examinar…
- -kung’uta² colpejar, pegar
- kuni¹ corms o tijes comestibles
- kuni² pl. de ukuni llenya
- -kunja 1. doblegar, plegar, embolicar: ~ nguo doblegar la roba –-…
- -kunjamana 1. estar doblegat, plegat 2. estar arrugat
- -kunjika forma est. de –kunja 1. estar doblegat, estar plegat 2.…
- -kunjua descabdellar, desembolicar, desplegar
- -kunjufu serè, genial, amable, feliç
- -kunjuka forma est. de -kunja estar desplegat, desembolicat
- -kunjwa forma pas. de –kunja ser doblegat, plegat
- kuntu perfectament, absoluta, exacta
- kunubi² sudanès (idioma)
- kununba confusió,desordre
- kunusa olfacte
- -kunwa forma pas. de –kuna ser resacat, ser gratat
- kunyanzi arruga, plec
- -kunyata encongir, comprimir, ajuntar-se
- kuo parcel·la conreable
- kuona vista
- kuonja gust
- kupata més què
- kupatwa eclipsi: ~ kwa jua eclipsi de sol: ~ kwa mwezi eclipsi de…
- kupe 1. persona que viu dels altres 2. paparra, sangonera,…
- -a kupendeza bonic, atractiu, agradable
- kupi? classe pa/ku/mu quin lloc?
- kupindukia excessivament, amb escreix
- kupita més que: yeye ni mrefu ~ mimi ell és més alt que jo
- kupitia a travès de, mitjançant
- kupo forma var. hi ha
- Kuprosi Xipre
- -kupua llançar fora
- -kupuka forma est. de –kupua llançar, sortir precipitadament
- kupukupu torrencialment, excesiva
- -kupuwa forma pas. de -kupua ser llançat a fora
- kura vot, votació: piga ~ votar: ~ ya siri votació secreta: ~ ya…
- Kurani Alcorà
- kurasa pl. de ukurasa
- kuro antílop aquàtic
- kuruba corba
- kurugo pedra blanca suau per polir
- kurunzi o hurunzi llanterna, torxa
- -kurupua espantar, sorprendre
- -kurupuka forma est. de –kurupua espantar-se, sorprendre’s, sortir…
- -kurupusha forma cau. de –kurupua estar espantat, estar sorprès
- -kusanya recollir, apilar, apilonar
- -kusanyika forma est. de –kusanya reunir-se, ajuntar-se
- kusanyiko recull, recopilació
- -kusanywa forma pas. de -kusanya ser recollit, ser arreplegat
- kusheshimu respecte
- kushinda¹ vespre
- kushinda² més què
- kushindwa derrota
- kushoto esquerra
- kusi monsó del sud: upepo wa ~ el vent del monsó
- kusikia oïda
- kusini sud
- -a kusisimka excitant
- -a kusisimua inquietant, angoixant
- kustabani didal
- -kusu trobar
- kusudi o kusudio intenció: kwa ~ intencionadament
- -kusudia intentar, proposar, tendir, referir-se
- -kusudiwa forma pas. de –kusudia ser intentat, ser proposat, ser…
- -kusuru¹ obligar
- -kusuru² fer una pregària
- kuta¹ pl. de ukuta
- -kuta² trobar: ~ seli arg. humiliar, avergonyir
- kutabaruku dedicatòria
- kutahamaki inesperadament, de improvís
- -a kutambulika distingit, remarcable, especial
- -kutana forma recíp. de –kuta trobar-se, reunir-se
- -kutana na trobar-se amb, reunir-se amb
- -kutania forma prep. de -kutana trobar-se amb
- kutanikia reunió
- -kutanisha forma cau. de -kutana fer-se trobar
- kutenda la forma del verb directe
- kutendea la forma del verb preposicional
- kuti fulla del cocoter
- -kutia forma prep. de -kuta trobar a
- -a kutisha amenaçador, terrorífic, espantós
- kutoa resta
- kutoka prep. des de (espai, lloc)
- kutoka ng’ambo ultramar, importació
- kutokana na a conseqüència de
- kutona degoteig
- kutosha bastant, suficient, adequat
- kutu¹ rovell, verdet
- -kutu² rovellar, desenllustrar
- -kutua sotragar, empènyer, dislocar
- -kutukana insultar
- -kutukanana forma recíp. de kutukana insultar-se
- -kutwa¹ ser de dia: kwa ~ diàriament: ~nzima el dia sencer
- -kutwa² forma pas. de –kuta ser trobat
- kutwa³ el dia sencer
- kutwa⁴ diàriament, tot el dia
- -kuu important, gran
- -kuu -kuu veure -kuukuu
- kuukeni de la línia materna
- -kuukuu o -kuu -kuu vell(coses), gastat, desgastat, antic
- kuume dreta
- kuumeni a la dreta, de la línia paterna,paternalista,masclista
- kuvuli dreta; mkono wa ~ mà dreta
- -a kuvutia atractiu, atraient
- kuwa¹ o –wa ser
- kuwa² que
- -kuwa³ veure -kua1
- kuwa na tenir, haver-hi: ~ kichaa estar boig, xalat:walichokuwa…
- kuwadi o gawadi seductor, alcavot, proxeneta
- -kuwadia o -gawadia seduir, fer d'alcavot, de proxeneta
- -a kuwaganyikana divisible
- kuwako presènci a, existència
- -kuwapo o –kuwepo estar present, ser present, ser-hi: ~ na tenir present
- -kuwepo veure –kuwapo
- kuwili de dos maneres, dos costats, dos cantons
- kuyu¹ peix de color daurat
- kuyu² ocell de la família dels coloms
- kuyu³ fruita semblant a la figa
- -kuza¹ dens, pròsper, exuberant
- -kuza² engrandir, incrementar, prosperar
- kuzaliwa aniversari
- -kuzana forma recíp. de -kuza engrandir-se,incrementar-se
- -a kuzeeka vell, desgastat
- kuzidisha multiplicació
- kuzimu 1. ultratomba 2. llimbs, món dels esperits
- -kuzwa forma pas. de -kuza ser engrandit, ser incrementat
- kwa prep. per, per a: ~ heri! pl. ~ herini! adéu! adéus!: ~…
- kwaa¹ ensopegada
- -kwaa² veure -kunguwaa ensopegar
- kwahala o kwahali veure mahala
- kwaju la fruita del tamarinde
- -kwajuka perdre el color, descolorir-se
- kwake pron. el seu lloc, casa seva
- kwaki quark
- kwako pron. el teu lloc, casa teva
- kwakwa fruita de l’arbre elefant taronja
- kwale veure kware
- -kwama encallar-se, travar-se, embarrancar-se, estar en dificultats
- kwamba que
- -kwamia forma prep. de -kwama per dificultar
- -kwamisha impedir, dificultar
- -kwamishwa forma pas. de -kwamisha ser impedit, ser dificultat
- -kwamiza forma cau. de -kwamia dificultar
- -kwamizwa forma pas. de -kwamiza ser dificultat
- -kwamua decdir
- kwanga hyrax, conill de les roques
- kwangu pron. a mi, meu, el meu lloc, casa meva
- -kwangua o –kwangura rascar, gratar
- -kwangura veure -kwangua
- kwani¹ per, perquè
- kwani?² per què?
- kwanta quant
- kwanza¹ primer: awali ya ~ primer de tot
- kwanza² al principi, al començament
- kwao² lloro amb el cap de color marró
- kwao³ pron. els seus llocs, a casa d’ells
- kwaoma-¹ llar, lloc de naixença
- kwapa¹ aixella
- -kwapa² evitar, esquivar
- kwapani a l’aixella
- -kwapua robar, arrabassar
- kwapuwa forma pas. de -kwapua ser robat , ser arrabassat
- kware o kwale perdiu
- kwaresima quaresma
- -kwaruza guixar, gratar, rascar, traçar, grinyolar
- -kwaruzana forma recíp. de -kwaruza gratant-se, rascant-se, grinyolant
- -kwaruzwa forma pas. de -kwaruza ser gratat, ser rascat
- -kwasi¹ ric, opulent
- -kwasi² enriquir-se
- kwata maniobres, exercicis, parada militar: piga ~ fer un llarg…
- kwato¹ casc, peülla, unglot
- kwato² pl. de ukwato
- -kwatua arreglar, fer més maco
- kwaya cor, coral
- kwayo amb el significat de
- -kwaza escandalitzar
- kwazo 1. escull, ensopegada, impediment 2. autorització,…
- -kwea¹ ascendir, escalar, pujar, muntar
- -kwea² cardar, follar
- kwekwe mala herba, herbota
- kweli veritat: kwa ~ de veritat, de debó, realment
- -a kweli vertader
- kwelikweli veritablement, real
- kwenda¹ o –enda anar, marxar: ~ kapa perdre a les cartes: ~ upande anar…
- kwenda² prep. a, fins: ~ chini profunditat
- kwendea o endea forma prep. de –kwenda anar a, marxar a
- kwengineko en una altra part
- kwenje pl. de
- kwenu prep. el vostre lloc, casa vostra
- kwenye prep. amb, tenint, posseint
- -kwepa evitar, ocultar-se, escapar-se
- -kwepeka forma est. de –kwepa ser evitat
- -kwepesha forma cau. de –kwepa fer evitar
- -kwepwa forma pas. de -kwepa ser evitat
- Kwere poble de la costa de Tanzanía
- kwetu pron. el nostre lloc, casa nostra
- -kweza arribar a, pujar a
- -kwida arromangar-se, pujar la part baixa d’una falda per no…
- kwikwi sanglot: kwa ~ sanglotant: ~ ya kulia sanglot
- kwima cobdícia, avarícia, gasiveria
- kwingine veure kwingineko
- kwingineko o kwingine en una altra part, en un altre lloc, arreu
- kwinini quinina
- -a kwisha últim , darrer, final
- kwisha¹ subseqüentment, doncs
- -kwisha² o –isha acabar, finalitzar