Paraules swahili amb la lletra H
544 entrades. Tria una paraula per veure’n la definició en català.
- ha!¹ ah!
- ha-² prefix de subjecte negatiu 3ª per. sing. classe m/wa
- haba poc, no suficient, massa petit: ~ na ~ hujaza kibaba de…
- hababi o hababu excel·lència, mestre, estimat
- hababu veure hababi
- hababuu enamorat, estimat
- habari 1. notícia, assumpte: ~ kubuniwa ficció 2. salutació: ~…
- habedari! compte! vigila!
- habee hatee amb una mà al davant i una darrea, no és ningú
- Habeshi veure Uhabeshi
- habithi persona maliciosa, dolenta
- habta àncora
- habusu presoner
- -hacha abandonar
- hadaa¹ engany, estafa, decepció
- -hadaa² enganyar, estafar, decebre
- -hadaiwa forma pas. de -hadhaa2 ser enganyat, ser estafat
- hadhara¹ multitud, gentada
- hadhara² en front, en presència de, davant
- hadharani¹ marró, fosc
- hadharani² en públic, públicament
- hadhari¹ o tahadhari¹ precaució, compte, prudència: kwa ~ amb compte, amb…
- -hadhari² o tahadhari² vigilar, anar en compte, evitar
- -hadharisha o -tahadharisha forma est. de -hadhari2 estar preocupat, estar alerta
- hadhi rang, estatus, respecte, dignitat kupa ~: donar dignitat
- -a hadhi respectable, honorable
- hadhira¹ públic, audiència
- hadhira² enfront, davant de gent
- -hadhiri parlar en públic, donar classes, mostrar
- hadi fins
- hadia obsequi, present
- hadidi¹ tema, element: ~ za rejea temes, elements de referència
- hadidi² metall
- hadidi³ poderós, sòlid
- hadidu o hududi deure, cànon, límit
- hadimu¹ o hadumu servent, criat
- Hadimu² tribu de Zanzíbar i Pemba
- hadithi¹ històries, llegendes, mites
- -hadithi² o –hadithia o –toa hadithi narrar, explicar històries, descriure
- -hadithiana forma recíp. de -hadithi2 explicar-nos històries
- -hadithiwa forma pas. de -hadithi ser narrat, ser explicat
- hadubini microscopi
- hadumu veure hadimu ma-
- hae! ai las! pobre de mi!
- hafidhi dietari, diari
- -hafifisha devaluar, tornar insignificant, sense valor
- hafifisho rebaixa, disminució del valor d'una cosa
- hafifu feble, dèbil, insignificant, trivial, sense valor
- hafla festa, cerimònia, recepció, party: ~ harusi festa de boda,…
- hafubeki mig centre de futbol o rugby : ~ wa kulia/kushoto mig…
- hafukasti mestís
- hafutaimu mitja part als esports
- -haha 1. empassar-se el menjar, menjar amb voracitat 2. palpitar…
- hahehohe veure hohehahe
- hai¹ viu, animat
- hai-² prefix de subjecte negatiu pl. classe m/mi i sing. classe n
- haiba 1. encant, carisma, atractiu 2. amable, personalitat,…
- haiba encant, atracció, carisma
- haibridi híbrid
- haidhuru no importa, no passa res,
- haidrogeni hidrogen
- haifai ver. no és bo, no és convenient
- haijambo bona cosa
- haijambo afortunadament
- Haikamishna Alt Comissionat, Ambaixador
- haikosi indubtablement, sense dubte
- hailigwa immenjable, no comestible
- hainehaine o aineaine pels aires, per sobre de les espatlles
- haini¹ traïdor, conspirador, renegat
- -haini² trair, conspirar
- haipotenyusi hipotenusa
- haipothesia hipòtesi
- -hairisha anul·lar
- haitoshi no n’hi ha prou, no gens menys
- haja necessitat, raó, excusa, causa: enda ~ anar al lavabo:…
- haji o alhaji pelegrí a la Meca
- -hajiri emigrar, deixar un lloc, mudar-se de lloc
- hajivale una mena de falcó
- hajulikani desconegut/da
- haka preu, pagament, falta
- -hakahaka perdre el temps, intentar el que és impossible
- haki¹ justícia, dret, legalitat:~ ya binadamu drets humans
- haki² justament, legalment
- haki-³ prefix de subjecte negatiu sing. classe ki/vi
- hakika cert, realitat, genuí: kwa ~ certament
- -hakiki encertar, assegurar-se
- -hakikisha confirmar, assegurar
- -hakikishia forma prep. de –hakikisha assegurar a
- hakikisho confirmació, evidència
- -hakikiwa forma pas. de -hakiki ser assegurat,ser encertat
- hakimu jutge, legislador
- -hala fugar-se amb la dona d'un altre
- halafa 1. rebel·lió,desobediència 2. desacord, diferència
- halafu després, més tard
- halahala! de seguida! immediatament! no te’n oblidis!
- halaiki multitud, en gran quantitat
- halali¹ legal, legítim, permès
- halali² de seguida, immediatament
- -halalisha legitimar, justificar
- halambe! veure harambee!
- halani de seguida, immediatament
- hali¹ situació, estat, condició: ~ kadhalika igualment, de la…
- hali-² prefix de subjecte negatiu sing. classe ji/ma
- -halifisha forma est. de –halifu2 incitar a la rebel·lió
- halifu¹ rebel, desobedient
- -halifu² oposar-se, contradir, rebel·lar-se, desobeir
- halijoto temperatura
- halikadhalika la mateixa situació
- halili¹ persona estimada, respectada
- halili² pregària de difunts
- halindi aroma, essència
- halisi¹ real, genuí, vertader, acurat
- halisi² exactament, perfectament, realment, justament
- -halisi³ treure profit en els negocis, ser bo pel preu
- halisia¹ real
- halisia² realista
- haliya hatari estat d'excepció
- halizeti veure halzeti
- halkumu vena jugular
- halmashauri 1. comitè, concili, consistori: ~ kuu comitè central: ~ ya…
- halo! o haloo! halo! digui!
- haloo! v eure halo!
- halua dolç fet amb farina, curcuma, mantega i sucre
- halula angines
- halwaridi o alwaridi o lawaridi rosa, perfum
- halzeti oli d’oliva
- ham- prefix de subjecte negatiu 2ª per. pl. classe m/wa
- -hama emigrar, canviar de lloc
- hamadi! epa! ep! renoi!
- -a hamaki violent
- hamaki¹ ira, violència
- -hamaki² tornar-se violent, enfadar-se
- -hamakika forma est. de -hamaki2 estar enfadat
- -hamakisha forma cau de -hamaki2 provocar, fer enfadar
- hamamu colom
- -hamanika ser confús, estar ocupat, excitar-se
- hamaniko amenaça
- hamasa excitació, calor, motivació
- -hamasisha motivar, induir
- -hamasishana forma recíp. de -hamasisha motivar-se, influir-se
- -hamasishwa forma pas. de -hamasisha ser motivat,ser induït
- hambe estúpid, imbècil
- hame lloc deshabitat, abandonat
- -hami protegir, defensar
- -hamia¹ immigrar
- -hamia² assaltar, atacar
- -hamia³ forma prep. de -hama emigrar a, moure’s cap a
- hamiji nòmada, pelegrí, vagabund, emigrant
- hamira llevat
- -hamisha foragitar, fer fora, moure
- -hamishia forma prep. de -hamisha moure a,transferir a
- -hamishiwa forma pas. de -hamishia ser traspassat, ser transferit
- -hamishwa forma pas. de –hamisha ser traslladat, ser remogut, ser…
- hamkani ansietat, frenesí, tensió
- hamna no hi ha
- hamsa cinc: ~ wa ishirini vint-i-cinc
- hamsini¹ cinquanta
- hamsini² assumptes propis: alipita na ~ zake seguí amb els seus…
- hamu o hamumu desig, ansietat, amor, anhel: ~ ya nyumbani nostàlgia: ~ na…
- hamumu veure hamu
- hanamu diagonal, oblic
- -hangaika estar desesperat, anar de corcoll, estar descontent
- -hangaikia forma prep.de hangaika preocupar-se per
- hangaiko commoció, excitació, ansietat
- -hangaisha preocupar, molestar
- hangala plàtan assecat
- hangamaji 1. diversió nocturna dels mariners 2. cançons de viatge
- -hanikiza o –hinikiza interrompre amb soroll, ressonar
- hanithi pervertit sexual, homosexual, impotent
- hanja marró
- hanjam veure hanjamu ma-
- hanjamu o hanjam passió, desig
- hanziri o hinziri 1. porc 2. persona porca
- hao¹ de referència pl. classe m/wa aquells
- hao² casa en Sheng
- hapa¹ de proximitat classe pa/ku/mu en aquest lloc
- hapa² aquí
- hapajawahi mai abans
- hapana no, no és
- hapo¹ de referència classe pa/ku/mu aquest lloc
- hapo² després, en aquell lloc, en aquell moment: ~ kale era una…
- -hara¹ tenir diarrea: ~ damu tenir disenteria:dawa ya ku~ laxant,…
- -hara² reconèixer la superioritat d’algú
- hara³ barri
- harabu destructor, vàndal, brutal
- harage veure haragwe ma-
- haragwe o harage mongeta
- haragwe o harage mongetes, mongetera
- haraja veure harija
- haraka pressa: ~ ~ ràpidament, immediatament: kwa ~ ràpidament
- harakati 1. esforç, atrafegament, atabalament, activitat, excitació:…
- -harakisha apressar, afanyar, urgir, donar pressa
- -harakishwa forma pas. de -harakisha ser afanyat, apressat
- haram piràmide
- harambee² societat cooperativa a Kenya
- harambee!¹ o halambe! som hi tots! (crit de Jomo Kenyatta pare de la…
- haramia fora de la llei, pirata, saltejador, bandit
- haramu prohibit, indesitjat, il·legal, il·legítim: kwa waislamu…
- harara 1. calor, suor 2. ràbia, ira 3. granets produïts per la…
- harashi condemnat, menyspreable: mwana ~ fill menyspreable
- hari calor, suor
- -haribia forma prep. -haribu destruir per, ferir a
- -haribifu destructiu, vandàlic
- -haribika forma est. de -haribu estar arruïnat, estar destruït, estar…
- -haribikia forma prep. de –haribika estar espatllat per, estar…
- -haribiwa forma pas. de -haribu ser trencat
- -haribu destruir, ferir, desmoralitzar, arruïnar: ~ mimba avortar
- haribu mimba avortament
- harija o haraja despeses domèstiques, consum
- -harimu prohibir
- hariri¹ seda, setí
- -hariri² corregir, revisar, editar (llibres)
- -haririwa forma pas. de -hariri ser corregit, revisat, editat
- -harisha purgar, depurar, tenir diarrea
- harufi veure herufi
- harufu olor
- harusi 1. boda, casament: bwana ~ nuvi, bibi ~ núvia 2. alegria,…
- hasa¹ especialment, completa, exacta, justa, moltíssim
- hasa² castrat,eunuc
- hasara pèrdua, dany, ferida
- hasha! certament no! impossible! no mai! és clar que no!: la~ no…
- hashakum! o ashakum! perdó! excuseu-me!
- hasharati veure asherati
- hasi¹ o ahasi negatiu: mtazamo ~ actitud negativa
- -hasi² capar, castrar
- -hasidi² envejar
- hasidima-¹ persona envejosa, maliciosa
- hasimu oponent, rival, busca-raons
- hasira ràbia, passió, ira: ~ kupanda enrabiar-se
- -hasiri ferir, infligir pèrdues, lesionar, fer mal
- -hasiriwa forma pas. de –hasiri ser ferit, ser damnificat, contraure…
- -hasisha forma cau. de -hasi estar capat,estar castrat
- -hasiwa forma pas. de –hasi ser castrat, estar castrat
- hasua testicles
- haswa especialment
- hata fins i tot, ni tan sols: ~ hivyo fins això, inclús així: ~…
- hatamu 1. regnes, brides, 2. posició clau
- hatari perill, risc: Hali ya ~Estat d'Excepció
- -a hatari perillós
- -hatarisha posar en perill, arriscar
- hati 1. document, certificat, formulari 2. escriptura, lletra
- hatia falta, transgressió, pecat, culpa, culpabilitat
- hatibu predicador
- hatima destí, final, conclusió
- hatimaye finalment, a l’últim
- hatimkayo taquigrafia
- hatithati 1. dubte 2. sospita
- hatu- prefix de subjecte negatiu 1ª per. pl. classe m/wa
- hatua 1. pas, mesura: vuta ~ accelerar, ~ kwa ~ pas a pas 2.…
- hau- prefix de subjecte negatiu sing. classes m/mi i u
- -hauja vagar, anar d'un lloc a un altre , perdre el temps
- haupo ver. no és aquí, no està aquí
- havi- prefix de subjecte negatiu pl. classe ki/vi
- hawa¹ desig, ànsia, atracció, lascívia
- Hawa² Eva
- hawa³ de proximitat pl. classe m/wa aquests
- hawa-⁴ prefix de subjecte negatiu 3ª per. pl. classe m/wa
- hawaa¹ veure hawara ma-
- hawaa² desig: ~ ya nafsi curiositat
- hawala taló, xec, bon
- hawara o hawaa¹ amant
- -hawili canviar, transferir
- -hawilisha Forma cau. de -hawili estar canvait
- hawilisho canvi,transferència
- -hawilishwa forma pas. de -hawilisha ser estat canviat
- haya¹ vergonya, modèstia, humilitat, respecte: kuona ~ sentir…
- haya² de proximitat pl. classe ji/ma aquests
- haya!³ d’acord! O.K.!
- haya-⁴ . prefix de subjecte negatiu pl.classe ji/ma
- hayamkini o hayumkini impossible
- hayati 1. persona morta, difunt 2. vida
- hayawani bèstia, animal
- -hayawanika ser una bèstia, ser un animal
- hayo de referència pl. classe ji/ma aquests
- hayumkini veure hayamkini
- -haza prohibir a algú fer quelcom, aconsellar, avisar
- hazama anell pel nas, arracada
- hazi- prefix de subjecte negatiu pl.classes n i u
- hazina tresor, erari, valors, hisenda
- he! eh!
- heba bellesa, talent, personalitat
- -hebu² estar content, estar feliç, estimar
- hebu!¹ bé! doncs! mira!
- hedashara o hidashara onze
- hedaya o hidaya¹ regal valuós, obsequi, present
- hedhi menstruació, la regla
- Hehe poble del sud-centre de Tanzania a la regió Iringa
- hejemonia hegemonia
- hekaheka confusió, soroll
- hekalu temple dels jueus o dels hindús
- hekaya o hikaya conte, història, anècdota: ~ za Abunuwasi els contes de la…
- hekima 1. saviesa, judici, prudència 2. diplomàcia
- -hekimika ser sabi, intel.ligent
- -hekimiza instruir, informar
- heko! bé! felicitacions! ben fet!: kupa ~ felicitar
- hekta o hektari hectàrea
- hektari veure hekta
- hela¹ diner
- hela!² bé!, vine! afanya’t!.
- helikopta helicòpter
- helium heli
- hema¹ tenda (de campanya): piga ~ plantar la tenda
- -hema² respirar pesadament, panteixar
- -hemea¹ escorcollar, estar molt ocupat
- -hemea² veure -hemera
- -hemera o hemea² buscar aliment
- henezi a poc a poc, lentament, gradual
- henzarani veure hinzirani
- henzirani veure hinzirani
- -hepa evitar, ocultar-se, escapar-se
- heri¹ avantatge, benedicció, felicitat: ~ a ~ afortunat,…
- heri² millor, més aviat, més ben dit
- herini o hirini arracada
- heroe flamenc
- herufi o harufi lletra: ~ za kiarabu lletres aràbigues, alfabet àrab: ~ za…
- -hesabia forma prep. de –hesabu per contar, considerar, mirar com
- -hesabika forma est. de -hesabu estar contat, estar calculat
- -hesabiwa forma pas. de –hesabu ser comptat, ser calculat, recomptar
- hesabu¹ o hisabu càlcul, suma, compte
- -hesabu² contar, calcular, sumar
- heshima 1. honor 2. respecte, estima, prestigi
- -heshimiana forma recíp. -heshimu respectar-se
- -heshimika forma est. de -heshimu estar respectat
- -heshimiwa o -heshimwa forma pas. de –heshimu ser respectat, ser honorat
- -heshimu respectar, honorar, estimar
- -heshimwa veure -heshimiwa
- hesi cargol, rosca
- heti barret
- hewa aire, atmosfera: ~ baridi aire condicionat: ~ ya pumzi o…
- hewaa! sí! bé! justament!
- hewala! tot bé! correcte!
- hiana traïdor, renegat: fanya ~ trair, renegar
- hiari¹ o hitiari elecció, tria, preferència: kwa ~ per gust
- -hiari² o –hiyari escollir, triar, seleccionar, oferir-se
- -hibu estimar, agradar
- hicho de referència sing. classe ki/vi aquest
- hidashara veure hedashara
- hidaya¹ veure hedaya
- hidaya² bonic, desitjable
- hidragiri mercuri (element)
- hifadhi¹ protecció: ~ za nyaraka arxius
- -hifadhi² protegir, preservar, guardar, salvar
- -hifadhia forma prep· de -hifadhi2 per protegir, guardar, salvar
- -hifadhika forma est. de -hifadhi2 estar preservat, guardat, protegit
- -hifadhiwa forma pas. de -hifadhi2 ser protegit, ser salvat, ser…
- hii de proximitat pl. classe m/mi aquests, sing. classe n aquest
- Hija el pelegrinatge a La Meca
- hijabu¹ o ijabu neuràlgia, mal de queixal
- hijabu² hijab, mocador o vel islàmic
- -hiji peregrinar a La Meca
- hikaya veure hekaya
- hiki de proximitat s. Classe ki/vi aquest
- hila engany, falsedat, estratagema: fanya ~ enganyar, estafar
- -a hila enganyós, trampós
- hilali lluna creixent
- hili de proximitat sing. classe ji/ma aquest: ~ na lile aquest i…
- hiliki veure iliki
- hilo de referència sing. classe ji/ma aquest: ~ ~ aquest mateix
- hilolo hilo hilo aquest mateix
- hima¹ energia, urgència, importància
- -a hima² ràpid
- hima³ ràpidament: fanya ~ afanyar-se
- himaya protecció: kuwa chini ya ~ ya estar sota la protecció de
- -himili 1. portar a sobre,suportar, tolerar 2. estar prenyada
- -himiza afanyar-se, donar presa, fer via, encoratjar
- -himizana forma recíp de -himiza afanyar-se mútuament, encoratjar-se
- himizo afany, presa
- -himizwa forma pas. de –himiza ser encoratjat
- hina 1. fulla de l'alquena, henna 2. color vermell que es pinta…
- hindi¹ gra de blat de moro
- Hindi² Indi
- -hini refusar, denegar
- -hinikiza veure -hanikiza
- -hiniwa forma pas. de -hini ser denegat, ser refusat
- hinzirani o henzirani bambú, canya, bastó prim
- hinziri veure hanziri
- hirimu 1. joventut (de 10 a 25 anys) 2. contemporani
- hirini veure herini
- hirizi amulet, talismà
- hisa 1. part, secció, quocient 2. perdó, misericòrdia
- hisabati matemàtiques
- -a hisabati matemàtic
- hisabu veure hesabu1
- hisani o ihisani o ihsani favor, caritat, preferència, amabilitat, cortesia : kwa ~…
- hishima veure heshima
- hisi¹ o hisia sensació, sentit, percepció: ~ za udhalili complex…
- -hisi² percebre, sentir, reconèixer
- hisia veure hisi1
- -hisika forma est. de -hisi2 ser percebut, sentit, reconegut
- -hisisha forma cau. de -hisi2 estar sentint, estar implicat
- hisiya sensació, sentiment
- historia història: ~ ya Asili Història Natural
- hitaji¹ veure mahitaji
- -hitaji² necessitar
- -hitajia forma prep. de –hitaji necessitar a
- -hitajika forma est. de –hitaji ser necessari, ser una necessitat
- -hitajiwa forma pas. de -hitaji ser necessitat
- hitiari veure hiari1
- -hitilafiana contradir, ser diferent
- hitilafu¹ contradicció, defecte, excepció, imperfecció, incompatible
- -hitilafu² ser diferent, distingir-se, diferenciar-se
- hitima respons, absolta, lectura de l'Alcorà a les absoltes
- -hitimisha concloure
- hitimishoma- conclusió, epíleg
- -hitimishwa forma pas. de -hitimisha ser conclòs
- -hitimu acabar, completar (la educació)
- hivi de proximitat pl. classe ki/vi aquests: ~ karibuni…
- hivyo de referència pl. classe ki/vi aquests: ~ ~ així, d’aquesta…
- -hiyari veure –hiari2
- hiyo de referència pl. classe m/mi aquests, sing. classe n aquest
- hizi¹ de proximitat pl. classe n , pl. classe u aquests
- -hizi² desgraciar, deshonrar, insultar
- hizo de referència pl. classe n, pl. classe u aquests
- hjtaji veure hitaji necessitat
- hobe! oh!
- hobelahobela desordenadament, de qualsevol manera
- hodari eficient, empedreït, diligent, actiu, capaç, agut
- hodhi¹ cisterna, dipòsit d’aigua, piscina
- -hodhi² monopolitzar
- hodi² petició de permís per entrar
- hodi? hodi!¹ es pot entrar? pots entrar!: piga ~ o bisha ~ trucar a la…
- hodiya cançó rítmica per treballar
- -hofia forma prep. de –hofu tenir por de (persona o cosa)
- hofu¹ por, temor, aprensió
- -hofu² tenir por, témer
- hohehahe desheretat, molt pobre, captaire, solitari
- hoho pebre vermella picant, pastís amb pebre picant
- hoi indefens, desvalgut, impotent, exhaust
- hoihoi clamor, soroll
- hoja 1. argument, pensament 2. veritat, evidència 3. qüestió,…
- hojaji qüestionari, entrevista
- -hoji o –huji examinar, acuitar, atabalar, interrogar
- -hojiana forma recip. de -hoji debatre, discutir, argumentar
- -hojika forma est. -hoji estar interrogat
- -hojiwa forma pas. de –hoji ser interrogat, ser preguntat
- hoki hoquei herba
- holela¹ o horera sense ordre ni concert, a la lleugera, arbitràriament
- -holela² cosa gratis, inútil
- -holewa forma pas. de -holela ser gratis, inútil
- homa febre: shikwa na ~ tenir febre
- hombo molt, en gran quantitat
- homoni hormona
- homonimu homònim
- homu vent que bufa invariable
- -honga pagar un xantatge, un peatge, un tribut
- -hongea o –hongera³ felicitar
- hongera¹ felicitació
- -hongera³ veure -hongea
- hongera!² felicitacions!
- hongo xantatge, peatge, tribut
- honi clàxon, sirena: piga ~ tocar el clàxon, udolar
- horera veure holela
- hori¹ cala, braç de mar
- hori² canoa, petita embarcació de mar
- hori³ pessebre, menjadora
- hospitali hospital
- hoteli hotel, restaurant, cafè
- hotuba discurs, sermó, pregària
- hovyo¹ veure ovyo1
- hovyo² veure ovyo2
- -hozi adquirir, posseir
- hu- 1. marca del present habitual: huwa amevaa tai acostuma a…
- hua colom
- huba amor
- -hubiri 1. fer sermons 2. anunciar, relatar, informar
- -hubiria forma prep. de -hubiri sermonejar a
- -hudhuria ser present a
- -hudhurisha forma cau. -hudhuria estar present a
- hudhurungi 1. cabell castany 2. roba groguenca del kanzu
- -a hudhurungi groguenc
- hududi veure hadidu
- huduma o hudumu¹ servei, atenció: ~ ya kwanza primers auxilis
- -hudumia forma prep. de -hudumu2 servir a, tenir cura de
- -hudumika forma est. de -hudumu2 estar servit, atès
- -hudumiwa forma pas. de -hudumu2 ser servit, ser atès
- hudumu¹ veure huduma
- -hudumu² servir, ajudar, assistir, atendre,
- huenda potser, a vegades, és possible, possiblement
- -hui reviure, tornar a viure
- -huisha reviure, animar-se, avivar
- -huishwa forma pas. de –huisha ser reviscut, ser reanimat
- hujaji peregrí de La Meca
- hujambo¹ millora de la salut
- hujambo?² salutació, com estàs?
- -huji veure –hoji
- hujuma atac, invasió, sabotatge
- -hujumu atacar, sabotejar
- huko¹ de referència classe pa/ku/mu aquest terreny,lloc
- huko² per aquí.:~ na huko aquí i allà
- huku de proximitat classe ku , classe pa/ku/mu aquest: ~ na huko…
- -hukumia forma prep. de –hukumu sentenciar a, condemnar a
- -hukumiwa forma pas. del prep. de -hukumu ser jutjat, ser condemnat,…
- hukumu¹ autoritat, decisió, decret, judici, veredicte, sentència
- -hukumu² sentenciar, exercir la autoritat, pronunciar-se, jutjar
- hulka o huluka caràcter, manera de ser
- -hulu cessar, desistir, deixar de fer
- huluka veure hulka
- -huluku crear el món, donar forma
- humo de referència classe pa/ku/mu al interior d’aquest indret
- humu¹ de proximitat classe pa/ku/mu aquest de dintre
- humu² aquí dins
- humusi cinquè, cinquena part
- huna hunani sense res de res, sense cap propietat
- hundi xec, valors: kitabu cha ~ talonari
- -huni 1. vagarejar, ser un vagabund 2. robar, ser un vàndal,…
- huno poe. veure huu
- huntha hermafrodita, bisexual
- huo de referència sing. classe m/mi, sing. classe u aquest
- huri veure huru1
- huria¹ llibertat
- huria² lliure, independent
- huria³ lliurement
- hurray! hurra!
- huru¹ o huri home lliure
- huru² lliure, emancipat
- hurulaini hurí, sílfide, àngel, dimoni
- huruma simpatia, amabilitat, compassió, pietat: kuwa na ~ ser…
- -hurumia compadir-se, tenir pietat
- hurunzi veure kurunzi
- hushesheni! no menteixen!
- -husiana forma recip. de –husu estar connectat, ser rellevant
- husiano relació, connexió
- -husika¹ forma est. de –husu estar implicat, concernit, aplicar a
- husika² cohesionat,rellevant
- -husisha forma cau. de –husu implicar, incorporar, comprometre
- -husishwa o -husiswa forma pas. de la est. de –husu ser implicat, incorporat,…
- -husiswa veure -husishwa
- -husu estar connectat, relacionat, compartir
- husuda o uhasidi enveja, gelosia
- -husudu 1 envejar, ser gelós 2. admirar, estimar molt
- hususa o hususan especialment, particular, completa, exacta, plena
- hususan veure hususa
- -hutubia adreçar-se, fer un discurs, parlar davant de
- -hutubu donar una adreça, fer un discurs, pregar
- huu de proximitat sing. classe m/mi, sing. classe u aquest
- huwa de costum, normalment, general, comuna: ~ na generalment…
- huyo de referència sing. classe m/wa aquest
- huyu de proximitat sing. classe m/wa aquest
- huzuni tristesa, pena, angoixa, desastre: fanya ~ sentir-se trist,…
- -a huzuni trist
- -huzunika entristir-se, angoixar-se, tenir pena
- -huzunisha gemegar, ser trist
- hydrogeni hidrogen
- –hadithia veure -hadithi2