Paraules swahili amb la lletra L
240 entrades. Tria una paraula per veure’n la definició en català.
- la¹ prep. de sing. classe ji/ma
- -la³ 1. menjar, devorar 2. consumir, usar, agafar, obtenir 3.…
- la!² no!: ~ hasha! de cap manera! es clar que no!
- laana maledicció, renec, jurament
- -laani o -lani maleir, condemnar, renegar
- -laaniwa forma pas. de –laani ser maleït, ser condemnat
- labda potser
- labeka! sí senyor! al teu servei!
- ladha gust, sabor
- lafidhi veure lafudhi
- lafudhi o lafidhi accent, pronunciació, estil de parlar
- laghai¹ fals, mentider, estafador, fraudulent
- -laghai² estafar, enganyar
- lahaja dialecte
- -a lahaja dialectal
- lahaula¹ blasfèmia
- lahaula!² bon Déu! oh Déu meu!: ~ walakuwata! Ningú no és poderós si…
- laika pèl del cos humà excepte del cabell
- laiki apropiat
- laili nit
- laini¹ línia
- laini² dolç, suau, simpàtic, benèvol, delicat, fi, flexible
- -lainika estar sense forces, estar suavitzat
- -lainisha 1. allisar, estovar, suavitzar 2. conformar-se
- laiti! oh! si només! (verb en passat o condicional)
- lakabu àlies, malnom, pseudònim
- laki¹ cent mil
- -laki² trobar, rebre
- lakini però: ~ wapi però tot en va
- -lakiwa forma pas. de –laki trobar-se, ser trobats
- -lala¹ dormir, adormir-se, estirar-se, estirat a terra, jeure: ~…
- -lala² tenir relacions sexuals
- -lalama demanar perdó, lamentar-se, confessar
- -lalamika forma est. de –lalama 1. protestar, rondinar, grinyolar 2.…
- lalamiko disculpa, queixa, lamentació, reivindicació
- lalamishi protesta, reclamació, reivindicació
- -lalana dormir amb algú, fer l’amor
- -lalia forma prep. de –lala estar estirat, jeure amb
- lama fins
- -lamba veure –ramba
- -lambatia tapar
- lambo bassa, pantà, resclosa
- lami quitrà, paviment: pigwa ~ estar asfaltat
- -a lami asfaltat
- lamigumu asfalt
- lamsiki adéu
- -landa assemblar-se, ser igual
- -landana forma recíp. de –landa assemblar-se els uns i els altres,…
- lango portalada, entrada, porteria de futbol
- -langua vendre i comprar al mercat negre, mercadejar
- -langualiwa forma pas. de -langua ser mercadejat
- -lani veure –laani
- latitudo latitud
- lau o laula si, si no, excepte, a menys: ~ kama si no és,a menys que
- -laumiwa forma pas. -laumu ser acusat, censurat
- -laumu acusar, blasmar, renyar, censurar
- lavani vainilla
- -lawa sortir, descobrir, revelar
- lawalawa bombó, caramel
- lawama càrrec, acusació, reprovació
- lawaridi veure halwaridi
- -lawiti sodomitzar, encular
- -laza 1. adormir, fer adormir, estirar-se: ~ hospitalini…
- -lazia forma prep. de –laza estirar-se a, adormir-se a
- -a lazima necessari, obligatori
- lazima¹ necessitat, deure, obligació
- lazima² necessàriament, irrevocable
- -lazimika forma est. de –lazimu caldre, ser obligatori, no tenir opció
- -lazimisha forma cau. de –lazimu fer necessari, forçar, obligar
- -lazimishiwa forma pas. de -lazimisha ser necessari fer
- -lazimu caldre, ser obligatori
- -lazwa forma pas. de –laza estar adormit
- -le de llunyania
- -lea criar, educar, tenir cura, pujar (fig.)
- -leana forma recíp. de -lea educar-se, criar-se
- leba 1. Departament de Treball 2. maternitat a l'hospital
- lebu laboratori
- ledizi dones, senyores
- -legea relaxar-se, debilitar-se
- legevu gandúl, ociós, relaxat
- -legeza forma cau. de –legea afluixar-se, disminuir
- -legezwa forma pas. de –legeza ser disminuït, estar afluixat
- -lekea veure -elekea
- -lekeza veure -elekeza
- lekisimu veure leksimu
- lekiskografia veure leksikografia
- leksika o leksisi lèxic
- leksikografia lèxic-grafia
- leksimu o lekisimu lèxic de capçalera
- lela nit
- -lelea forma prep. de –lea educar a
- -leleja dir ximpleries, xerramecar
- leleji ma- n. ximpleries, bajanades
- -leleka forma est. -lelea estar ensenyat per
- -lelewa forma pas. de –lea ser educat
- -lemaa estar desfigurat, deformat, mutilat
- -lemaza forma cau. de –lemaa desfigurar, deformar, mutilar
- -lemea veure –elemea
- -lemewa forma pas. –lemea ser pressionat, ser oprimit
- -lenga 1. apuntar a: ~ shabaha dirigir-se a un objectiu 2. tallar…
- -lengalenga estar a punt de plorar, estar ple de llàgrimes
- lengelenge o yengeyenge butllofa, bombolla: fanya ~ fer-se una butllofa: toka ~…
- lengo intenció, objectiu
- lengwa¹ objectiu, finalitat, final
- -lengwa² forma pas. de -lenga ser apuntat
- leo avui
- lepe somnolència, nyonya: ~ ya usingizi becaina, migdiada
- leseni llicència, permís, patent
- leso 1 mocador, xal 2. faixa
- -leta portar, dur cap aquí, generar: ~ jeuri actuar injustament:…
- lete! forma ver. porta!
- -letea forma prep. de –leta portar a, generar a
- -letewa forma pas. del prep. -letea ser portat a, ser-li dut a
- -letwa forma pas. de –leta ser dut, ser portat
- -levya forma cau. de –lewa emborratxar, intoxicar
- -lewa estar begut, intoxicat, marejat
- -lewalewa tentinejar, trontollar
- -lewesha forma cau. de –lewa fer emborratxar-se
- -leza forma cau. de -lea estar criat, star educat
- -lezwa forma pas. de -leza ser criat, ser educat
- -li¹ forma antiga de –wa ser
- li-² 1. marca del passat simple 2. prefix de subjecte sing.…
- -li-³ marca copular ver. en construccions afirmatives què és, són
- -lia¹ forma prep. de –la per menjar
- -lia² o -liya plorar, cridar, emetre sons: ~ machozi plorar: ~ ngoa…
- -liajiri veure -ajiri
- -lialia cridar, gemegar, miolar
- libaini Esbrinar, descobrir
- Libya Líbia
- licha sovint, no només ... sinó, no tan sols ... sinó: ~ ya a més…
- lifti 1. viatjar gràtis, sense pagar 2. ascensor
- liga¹ verí
- -liga² emmetzinar, enverinar
- -ligwa forma pas. de liga2 ser emmetzinat, ser enverinat
- -lika¹ estar desgastat, ser consumit
- -lika² forma est. de -la estar menjat
- likawa era
- likizo vacances
- liko veure diko ma-
- lila na fila ni bé ni malament, potser si potser no, ni fu ni fa: ~…
- lilahi! o lillahi! per l’amor de Déu!
- lile de distància sing. classe ji/ma aquell
- lile na hili d’això i d’allò
- lilelile el mateix
- -lilia forma prep. de -lia2 lamentar, plorar per, cridar
- lillahi! veure lilahi!
- lima¹ festa de la boda, casori, festival
- -lima² conrear, cultivar
- limao ma- veure limau
- -limatia¹ enganxar, agafar una cosa darrera d’una altra
- -limatia² retardar-se
- limau o limao llimona: maji ya ~ llimonada
- -limbika arreplegar, incrementar, acumular, amassar
- -limbikiza forma cau. de –limbika acumular, amassar
- limbikizo acumulació, endarreriment
- -limbua¹ ajudar als pobres
- -limbua² recol·lectar la primera collirta
- -limbuka estrenar, estrenar-se
- limbuko estrena
- -limka ser savi,ser educat
- -limwa forma pas. de -lima2 ser conreat, cultivat
- -linda defensar, protegir, vigilar: ~ zamu fer la guàrdia
- lindi o dindi 1. sentina, claveguera, tassa del vàter 2. forat, clot
- -lindwa forma pas. de –linda ser guardat, vigilat
- -lingana¹ comparar, igualar, semblar, ser igual, harmonitzar: ~ na…
- -lingana² aconseguir,coincidir
- -linganisha comparar, correlacionar
- linganisho comparació
- -linganishwa forma pas. de -linganisha ser comparat
- lini quan
- linzi pl. de ulinzi
- lio soroll greu
- -lipa pagar, compensar: ~ kodi pagar els impostos, el lloguer: ~…
- lipi? pl. classe ji/ma quins?quines?
- -lipia forma prep. de –lipa pagar per, reparar, expiar,…
- -lipisha veure -lipiza
- -lipiwa forma pas. de -lipia ser pagat per
- -lipiza o -lipisha forma cau. de –lipa fer pagar: ~ kisasi revenjar-se,…
- lipizi 1. exacció, extorsió 2. venjança, revenja
- lipo¹ pagament, recompensa, assignació, compensació
- lipo² ver. és aquí, és allí
- lipu guix, estucar: piga ~ enguixar, estucar
- -lipua explotar, bufar, ventar
- -lipuka incendiar-se, flamejar, explotar
- -lipwa forma pas. de -lipa ser pagat
- lisani 1. la llengua 2, llenguatge
- -lisha¹ forma cau. de -la estar alimentat, menjant
- -lisha² prendre jurament
- lishe nutrició: ~ bora nutrient
- -lishwa forma pas. de -lisha1 ser alimentat, ser nodrit
- lita litre
- lithium liti
- -livamia envair
- -liwa forma pas. de –la ser menjat: ~ nyama mbichi ser menjat viu
- liwali governador, jutge de pau
- liwato culata,part final d’una cosa
- -liwaza tranquil·litzar, alleujar, consolar
- -liya veure -lia
- -liza causar el plor, provocar el plor
- -lizika forma est. de -liza estar fent plorar
- lo!¹ o loh! o loo! oh!: kuona lo ser sorprès, sentir-se sorprès
- -lo-² infix de relatiu sing. classe ji/ma
- -loa humitejar, estar saturat
- -loana forma recíp. de –loa estar en remull, estar mullat
- lofa o mlofa gandúl, dròpol, deixat, desgraciat
- -loga encantar, embruixar
- -logwa forma pas. de –loga estar embruixat, estar encantat
- loh! veure lo!
- lokesheni districte, reserva
- longitudo longitud
- loo! veure lo!
- lori camió
- -lowa mullar-se, xopar-se
- -lowana estar mullat del tot, estar saturat
- -lowanisha forma cau. de -lowana mullar, amarar
- -lowesha forma est. -lowa estar mullat, xopat
- lozi ametlla
- lubega peça de roba que es posa sobre el pit i es lliga a una…
- lugha idioma, llengua: ~ ya mama llengua materna, idioma matern:…
- -a lugha idiomàtic, lingüístic
- luhudi interior d’una tomba
- Luhya tribu de Kenya
- luja¹ lladre
- luja² meditació, pensament profund
- lukuki nombre molt gran, incomptable
- lukuma¹ queixalada, mossegada
- lukuma² inducció,”qui pro quo”
- lulu perla
- -lumba discutir, debatre
- -lumbana discutir, debatre amb força
- lumbwi camaleó
- lundo munt, piló, pila
- luninga veure runinga
- Luo o Jaluo poble i idioma de l'oest de Kenya a Nyanza, a l’est…
- lupango presó
- lushaishara llengua de signes
- Lusiferi Lucífer
- lusu lladre
- luteni tinent: ~ kanali tinent coronel: ~ jenerali tinent general
- Luyia o Baluyia tribu de Kenya